Com a editorial arrelada al territori, l'any ens ha deixat, com és habitual, un bon grapat de llibres de proximitat, estudis sobre la història, les tradicions, la parla, la societat i la natura dels nostres pobles i comarques, especialment en el Maestrat, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Són els títols que responen a un dels objectius primordials d'Onada: ésser un projecte cultural per a un territori de cruïlla.
El Maestrat, marcat per dues pèrdues
L'any va començar amb una tràgica notícia. Ángel Rodríguez de Mier, un autèntic baluard de la cultura benicarlanda, ens deixava. Autor d'obres com "José Vicente Borrás, memorias de un maestro republicano" o la reeixida i completa biografia de l'industrial Salvador Fontcuberta, continuava treballant en nous projectes per difondre i reivindicar la història recent de Benicarló i comarca i els seus protagonistes. Pocs mesos després ens trobàvem amb la sobtada desaparició de Pere-Enric Barreda. Amb només 49 anys, el filòleg, cronista i activista cultural de Benassal faltava a Barcelona tot deixant-hi el gran buit en la societat i el patrimoni maestratenc d'un estudiós que es trobava en un gran moment professional.
Passant-hi a les publicacions, el llibre local de Sant Jordi a Benicarló va ser "Sense treva", un recorregut pels primers cinquanta anys de Caritas Diocesana a aquesta localitat de la mà de Jaume Rolíndez i Aurelio Camarero.
Rolíndez i Camarero van omplir de gom a gom a la sala d'actes de Caixa Benicarló
Joan Ferreres i Nos, de Sant Jordi, és un dels historiadors actuals més rellevants del Maestrat. Amb una ampla obra, s'ha especialitzat en l'època moderna, els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest estiu ens ha portat dues aportacions més. A "Canet modern II", continuadora de la presentada l'any passat, s'ha centrat en l'economia, l'urbanisme i la cultura canetana d'aquest període. També l'economia, junt a la demografia, han estat els principals apartats de la primera part de "Càlig modern".
La presentació de "Càlig modern" va ser un dels actes culturals calijons d'aquest estiu
L'any acaba amb la posada en marxa d'una nova col·lecció: la Biblioteca Xertolina, que s'estrena amb "La Cooperativa Sant Marc de Xert". Arran del mig segle d'aquesta entitat, diversos autors tracten de forma divulgativa temes tan diversos com el cooperativisme agrari xertolí, la història del Palau dels Comtes de Pestagua, la parla i la tradició de les feines al camp, les oliveres del terme, etc.
Terres de l'Ebre, històries i biografies
Pel que a fa a les comarques ebrenques, vam rebre la Diada del Llibre i la Rosa amb la publicació de dues biografies emmarcades en la col·lecció Gent Nostra. En Xavier Garcia Pujades desgranava el treball i la vida de l'arxiver, historiador i escriptor tortosí Jesús Massip i Fonollosa, mentre que Emigdi Subirats ens mostrava a Joan Panisello i Chavarria, el cèlebre ceramista jesusenc de talla internacional. Internacional fins el punt de presentar el llibre als mitjans de comunicació romanesos.
Emigdi Subirats i Joan Panisello
I la Diada de Sant Jordi d'aquest 2014 serà recordada sens dubte per la mort de Gerard Vergés, el gran poeta ebrenc del darrer mig segle, que havíem pogut conéixer gràcies a la biografia que li va preparar Subirats ara fa dos anys. El tortosí, un dels impulsors de la mítica revista Geminis, va publicar el seu primer llibre a principis de la dècada dels 80, i durant els següents trenta anys va esdevindre en una referència de les lletres ebrenques.
L'Emigdi Subirats va fer doblet en eixos mesos amb Onada. Junt a la biografia de Panisello, va estrenar a principis d'estiu "80 anys de futbol a Campredó", la història de la pràctica de l'esport rei a la seua vila, que ha esdevingut avui tota una institució representativa d'aquest poble a la vora de l'Ebre.
Presentació futbolera a Campredó
Una de les efemèrides d'aquests mesos ha estat els dos-cents aniversari del final de la Guerra del Francès. Els historiadors Núria Sauch i Ferran Grau han centrat les seues investigacions en el que va suposar aquest conflicte en les terres de la Diòcesi de Tortosa, tot donant peu a "Guerra i territori (1808-1814)", una obra amena i rigorosa al voltant de com francesos, afrancesats, antifrancesos i la resta del veïnat va viure aquells anys. L'obra s'enquadra en la col·lecció La Barcella, la qual també va acollir "Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta", la biografia d'aquest destacat canareu a mans d'Agustí Bel i Joan-Josep Sancho. El volum, que va comptar amb una multitudinària presentació a la Biblioteca d'Alcanar, és la primera part d'una obra que es completarà pròximament amb el poemari d'Ulldemolins.
Els autors de la biografia d'Estanislau Ulldemolins
Per tancar la nòmina de llibres ebrencs, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, ens han portat el segon volum de la col·lecció Finestres al passat. A "José Daufí, els retalls d'una postguerra", se'ns apareix la Tortosa quotidiana i institucional dels anys 30, 40 i 50 gràcies a les imatges d'aquest retratista i corresponsal tortosí, que va deixar un gran i valuós fons del qual aquest llibre en fa una selecció de quaranta instantànties ben il·lustratives.
La presentació del recull fotogràfic de José Daufí a Tortosa
Novetats mont-rogenques i tarragonines
La Biblioteca Mont-rogenca és la col·lecció destinada a les obres relacionades amb la vila de Mont-roig del Camp, una localitat dividida entre el nucli urbà a l'interior i els barris turístics costaners. Per a encetar el 2014, vam sumar dos nous títols gairebé simultanis. A "Camins soterrats d'aigua", el Grup de Recerca del Centre d'Estudis Mont-rogencs tractava les mines d'aigua que al llarg del darrers dos segles han conduit el preuat líquid sota el sól del terme per regar els cultius. Mentre, a "L'ermita de la Mare de Déu de la Roca, història d'un símbol", en Glòria i Josep Maria Savall Solé han recuperat els escrits que va deixar el seu avi, Josep Savall Ferrando, al voltant d'aquest espai tan característic i estimat dels mont-rogencs.
Finalment, i com ja gairebé es repeteix any rere any, el grup de col·laboradors coordinat per l'arxiver Manel Güell i l'historiador Salvador-Joan Rovira han ampliat les "Biografies de Tarragona" amb un quart volum que suma quasi dues-centes personalitats més a aquesta obra enciclopèdica oberta que recull aquelles persones, tarragonines i foranies, que han contribuït a marcar la personalitat de la ciutat.
Els coordinadors de les Biografies de Tarragona junt al representant de la Fundació Privada Mútua Catalana i la regidora de Patrimoni de la ciutat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada