El periodista i poeta Hèctor Serra ha ressenyat a Núvol "Ciutat, dies insòlits", el nou poemari amb el qual Francesc Viadel va guanyar el passat Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol, i en el que recórre els carrers de les ciutats -la seua ciutat i qualsevol ciutat- amb un esperit combatiu. Són, com exposa Serra, "trenta-vuit flagells sense misericòrdia,
centenars de versos punyents esgrafiats sobre els ciments d’uns barris
que amaguen la nostàlgia, l’oblit, la destrucció…, però on també habita
la guspira de l’incendi, la predisposició de retre comptes amb
l’isolament, la queixalada de la venjança entre tot el llefre i la
immunda misèria que es prolonga enllà d’uns límits difusos i
esmunyedissos."
És una experiència lírica
polimòrfica, multiforme. No hi ha lloc per a la sonsònia. El vers –
lliure i amb temptativa prosaica- esdevé arma incisiva i elucidada que
apunta i assenyala amb mestria. La ciutat de Francesc Viadel és la suma
de les ciutats viscudes, enyorades, patides. S’hi entremesclen vials i
entramats mediterranis i anglosaxons, ciutats velles que s’allunyen de
la seua tradició artesana i suburbis mestissos que es dirimeixen a colp
de porra, ciutats-camp de concentració i Europes amb regust de cabaret,
fonda i prostíbul. Hi ha els carrers d’infantesa, els del blanc i negre
nacionalcatòlic, els llindars abandonats on els mapes s’esborren, les
places encisadores on s’encenia l’amor… Hi ha València, Barcelona, Roma,
Brixton, Bucarest, Dachau, Dallas…
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada