
En la conversa, Penya-roja apunta com el fet de treballar en una biblioteca l'ha animat a endinsar-se en la literatura: "parlem d’un “cercle virtuós”, on un mitjà com una biblioteca m’ajuda i em
facilita l’escriptura (per l’ambient, pels llibres, és clar), i aquesta
escriptura, al seu torn, estimula la lectura que, òbviament, en gran
mesura, es satisfà a la biblioteca".
Referent a "El pensament viatger", l'escriptor de Massanassa exposa com es va inspirar en tot allò que li rodeja en el dia a dia per composar la novel·la coral, la qual "ix de la quotidianitat, de coses llegides, d’escoltades, d’idees fugaces, de sensacions, de fotografies mentals". Arran d'ací van sorgir les idees que han donat forma als relats del llibre reconegut pel jurat saguntí.
Igual que altres ballen o toquen la guitarra, jo necessite plasmar per escrit, comunicar coses que observe, que escolte, o que em venen al cap. Normalment, en principi, és una escriptura privada, creada per a mi, per escoltar i i treure de mi el que les veus interiors em comenten, comenten o dicten. Així m’esplaie, fruïsc, em desfogue fins i tot. Alguns d’aquests escrits em transcendeixen i arriben al públic, com 'El pensament viatger'.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada