El blog de la Librería de Cazarabet ha publicat una entrevista amb Josep Santesmases, l'autor del dietari "Els paisatges trobats", l'obra guanyadora del II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, en el que l'autor de Vila-rodona hi reflexiona sobre el paisatge entés com una part indestriable de l'acció humana, a partir del seu entorn més immediat i els desplaçaments pel país.
Santesmases contraposa aquell paisatge natural, "romàntic", amb el paisatge humà "resultat de la mirada intel·ligent damunt del territori". Com apunta en la conversa amb Cazarabet, "la interrelació entre el paisatge i la condició humana és total i molt més en els nostre territoris tan humanitzats" i cal ser conscients de la influència que hi juga en la configuració de les personalitats i de les societats.
L'escriptor va aquests apunts en un dietari que s'estén en poc més d'un any, arran de l'observació dels paisatges que s'hi troba en el seu dia a dia. En aquest procés d'expressió literària hi destaquen els conreus, "el paisatge agrari" com a paisatge de proximitat. "Segons com estructuri la societat les seves maneres organitzatives,
ideològiques, socials i polítiques es construirà el paisatge agrari, més
respectuós o més agressiu", hi apunta.
La humanització ben entesa hauria de comportar un elevat increment del respecte pel paisatge. Aquesta humanització positiva, espiritual i responsable, hauria de venir de la mà d'una ciència al servei del món com a espai físic i de la humanitat en el sentit més ampli. També penso que la literatura ens ha de fer obrir el ulls envers el nostre món proper, envers els paisatges que són el bressol de la nostra vida. Coneixent-los, coneixerem el món, estimant-los serem respectuosos amb el món sencer.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada