Apunta't al Club Lector

dimecres, 1 de novembre de 2017

El més consultat a Onadaedicions.com durant octubre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'octubre.

FICCIÓ

1. Encara que menut, sóc important. Vam conèixer a mitjans de juliol que Fátima Fernández i Juan Hernaz revalidaven el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, i amb l'arribada de l'octubre, hem pogut veure el resultat: un conte íntim, carregat fe sensibilitat i amb unes il·lustracions encisadors com només saben fer el duet asturià, que tracta sobre els sentiments i l'afirmació personal. A l'igual que l'anterior, també el trobareu en doble versió valencià/anglès i castellà/anglès.

2. Quan truquen de matinada. Gairebé ja podem considerar-lo un clàssic modern de la narrativa valenciana, gràcies a la vigència i a l'interès del públic, que s'uneix a la qualitat avalada pel jurat del Premi Ciutat de Sagunt. Salvador Vendrell traça un fresc de la història valenciana a partir del protagonista, Pere, un historiador que ha acabat sent un escèptic periodista, i de Camil Albert, un anarquista de la Ribera del primer terç del segle passat.

3. La lluna de Praga. Una altra novel·la d'ample recorregut. Seria a finals de l'any 2013 quan la col·lecció Maremàgnum creixia amb el thriller de Jordi Santasusagna, una novel·la d'acció, misteri i crim que s'alternava entre Manresa i Praga, entre el jove professor Charly i l'alumna desapareguda Anna. Una narrativa dirigida al públic adult, però que també ha fet forat en les aules.

4. La maleta del abuelo. El fet que Juan Hernaz i Fátima Fernández ja passegen el nou llibre que encapçala aquest escalafó no treu que el llibre de l'any passat haja perdut interès. Al contrari, a causa de la seua qualitat literària i estètica, i al parlar d'un tema que colpeja a les famílies, la malaltia de l'Alzheimer, l'àlbum il·lustrat dels asturians continua despertant l'atracció del públic per la màgica vivència de Mariana i el seu vell avi pescador.

5. Cafè Berlevag. La Sarah, l'Alice i la Jane són tres dones que tot i la diferència de temps i d'espai hi tenen molt en comú. Com la música o les cançons que parlen de l'amor perdut i de les expectatives del que vindrà. Mònica Batet, considerada una de les noves veus literàries catalanes amb més força, porta aquesta novel·la que trenca amb l'etiqueta de "juvenil" per aplegar a tots els públics.

NO FICCIÓ

1. La cuina de la gent de la mar. Els Premis Ciutat de Benicarló fan doblet. I en la no-ficció ha estat l'obra guanyadora de la modalitat de Llibre Gastronòmic. El cuiner vinarossenc Juanjo Roda va ser reconegut pel jurat del certamen benicarlando gràcies a aquest llibre que recupera la memòria dels cuiners de les barques marineres del Maestrat i de les Terres de l'Ebre, i ho plasma en un receptari on la gastronomia s'hi troba amb l'etnologia amb ingredients d'autèntic quilòmetre zero.

2. Veus de ciència. Un altre Premi Ciutat de Benicarló, ara de Divulgació Científica. El professor, periodista i escriptor (entre d'altres facetes) Martí Domínguez va ser guardonat arran d'aquesta obra basada en els articles que durant anys va publicar al diari La Vanguardia i en el que explicava la ciència i els científics per mitjà dels llibres. Al remat, pretén ser un exercici, com resa el subtítol, d'incitar els profans a endinsar-se en estimulants propostes de literatura científica.

3. Joan Fuster per a joves. Passat divendres Salvador Vendrell presentava aquest llibre a la Casa Joan Fuster de Sueca, convertida ara en un Espai-Museu dedicat a l'autor de "Combustible per a Falles", en el marc de noves antologies de textos fusterians. En aquest cas, Vendrell opta per la vessant més assagística de l'intel·lectual suecà, recuperant fragments carregats de vigència, punyents i afilats amb el característic escèptic fusterià. Un imprescindible pensat per a la docència però obert a qualsevol lector.

4. Aprendre de lletra. El més de juliol de l'any 2012 es publicava aquesta llibre de la col·lecció Biblioteca Mont-rogenca, dedicada a monografies de la vila de Mont-roig del Camp. Així, de la mà de l'actiu Centre d'Estudis Mont-rogencs s'hi feia una visió a la història de l'educació a la localitat a partir de les fotografies escolars. Quasi un segle separen l'inici del final, i pel mig, la història d'un poble narrat per les pissarres, els patis i els pupitres.

5. Els paisatges trobats. Per últim, el Premi Ciutat de Benicarló que hi restava, el de Narrativa Memorialística obtingut per l'escriptor Josep Santesmases. El de Vila-rodona, des del seu poble a l'Alt Camp, a les terres del Gaià, reflexiona en aquest dietari sobre què és el paisatge, com condiciona l'home i com l'home condiciona el propi paisatge, a partir de les experiències que l'autor hi viu al llarg de més d'un any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada