dimecres, 23 de maig de 2018

La fugacitat i l'eternitat. Manel Alonso ressenya el nou poemari de Vicent Penya

Dos extrems vitals, l'efímer i l'etern, l'existència que transcorre sense deturador i la transcendència, són les dues línies sobre les quals circula el nou poemari de Vicent Penya, premi Vila d'Almassora. Titulat precisament "L'efímer i l'etern", el llibre ha estat ressenyat pel crític Manel Alonso en el Diari Gran.

"Entre l’efímer que palpa a cada instant i l’etern que s’imagina hi ha un espai colossal, laberíntic, on l’únic que realment és segur és allò del que es té una constatació diària", hi assenyala Alonso, qui apunta que Penya, un dels poetes valencians més destacats en l'actualitat, s'ha sentit còmode en el poema que parla de la transformació i la desaparició tant del medi com del subjecte: "El poeta es despulla, es mostra tal com realment és, tal com verdaderament viu, tal com sent. Trobem entre versos l’home que treballa, que estima, que somnia, que patix, però també ensopeguem amb el lector i l’aficionat a la música que ret homenatge més o menys ocult a les obres que l’han colpit al llarg de la seua vida".

En 'L’efímer i l’etern', el poeta, més madur, amb un domini clar del seu ofici, es mostra més que mai com el subjecte del poema. De vegades ens parla amb un cert to sorneguer, altres apassionat, sovint amb tendresa i també amb una honestedat directa i crua sobre la fugacitat de la vida i com ens deixem arrossegar d’una manera covarda per la quotidianitat provocada per un sistema que ens vol productius. També ens parla sobre la lluita per dotar de color, de transcendència i de sentit la nostra vida. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari