Preparant novetats: "Pere Labèrnia i Esteller", de Joan Ferreres i Josep Gausachs

Amb el llibre "Pere Labèrnia i Esteller. Gran lexicògraf de la llengua catalana i humanista del segle XIX" volem recuperar la figura i l’obra de l’eminent filòleg vuitcentista, en Pere Labèrnia i Esteller, nat a Traiguera el 1802 i mort a Barcelona el 1860. Es pretén donar valor a totes les seues dimensions humanes, socials i culturals. Primer, com a gran lexicògraf (publica diccionaris de català, castellà i llatí), com a gramàtic (compta amb gramàtiques de la llengua castellana i la llatina), com a humanista i poeta; però, també, com a bon pedagog, empresari, publicista, acadèmic i pare de família. Es tracta d’una figura molt significativa de la Renaixença catalana.

Els autors 

Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història Moderna i Contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Santjordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. És autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia, editats entre el 1986 i el 2018, com ara "L’escultor Joan Baptista Folia" (2000), "Temps de bandolers" (2002), "Patrimoni terrisser de Traiguera, set-cents anys de canterers" (2006), "Territori, població i economia de la batllia de Cervera a l’edat mitjana" (2009), "La Jana moderna" (2018), etc. Ha publicat desenes de treballs i articles de recerca històrica, i itineraris urbans del Maestrat.

Josep Gausachs i Roig. Nascut a Ulldecona el 1954. Estudia Magisteri a Tarragona i després se’n va a viure a Barcelona, on desenvolupa la seua tasca professional; primer, com a mestre de català i, posteriorment, com a mestre especialista de música, tasca a la qual es dedica fins a la seua jubilació el 2014. A finals dels anys noranta comença a interessar-se per les tecnologies digitals aplicades a l’educació i passa a ser formador del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, on imparteix i coordina cursos. A partir de la jubilació es dedica a la seua gran passió, la història local, que el porta a investigar les genealogies del segles XVII, XVIII i XIX de les nostres contrades, principalment d’Ulldecona. És membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona des de la seua creació.