"Plantejar el llibre com un procés narratiu que avança poema rere poema, on tots els poemes es complementen per esdevenir un tot, i com finalment n'ix vencedor del repte". Així parlava el poeta Ramon Guillem en la presentació del poemari de Francesc Mompó, "De la fusta a l'aigua", una de les novetats poètiques en valencià més destacades d'enguany, avalat pel Premi Vila de Puçol.En un escenari privilegiat com la Biblioteca de la Societat Coral del Micalet, a València, Mompó i Guillem, autor i proleguista de l'obra, van omplir de poesia la vesprada del dijous. Són una quarentena de composicions, que estableixen una nit apassionada, des de la porta de l'habitació fins la lassitud reflectida en l'aigua d'una dutxa. Sis moments en els quals el lector assisteix gairebé des d'una òptica cinematogràfica. Al bloc de Mercè Climent es pot trobar una crònica extensa sobre la presentació, a la qual hi pertany la fotografia amb què il·lustrem l'article.
Sent solament fusta com ets,
d'on et ve el poder i la gosadia
de barrar-me el pas a mi
Del poema La porta, "De la fusta a l'aigua"
d'on et ve el poder i la gosadia
de barrar-me el pas a mi
Del poema La porta, "De la fusta a l'aigua"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada