El llegat literari i cívic de Josep Anton Baixeras

Josep Anton Baixeras (1927-2008) ha estat un dels intel·lectuals tarragonins (i catalans) més destacats de la segona meitat del segle passat i principis de l’actual. Tot i estudiar Dret i formar part del Col·legi d’Advocats de la ciutat imperial, la seua rellevància prové del camp de la literatura, on hi va excel·lir en diversos gèneres. Ara, un llibre arreplega diversos articles d’estudiosos per tal de posar de manifest la riquesa i la complexitat de la seua obra.

La bibliografia baixeriana s’enceta al 1957, amb el llibre de contes “Perque sí”, al qual hi van seguir “Perque no” (premi Víctor Català) i “Calipso”, ambdues publicades al 1960. Aquesta trilogia posa sobre la taula l’estil lingüístic de l’escriptor, un català culte, ric i elaborat, tal i com apunta Neus Penalba en el seu article.
Al 1963 salta a la novel·la amb “L’anell al dit”, finalista del Sant Jordi, llibre on apareix el seu personatge més reeixit, en Pauet Nolla, habitant de la ciutat de Castellet, la visió literària de Tarragona. La segona part arribaria al 1995, amb “Les mares”.

Diversos autors i autores hi fan referència a la relació de Josep Anton Baixeras amb la cultura germana. El tarragoní, conèixedor de les obres de Goethe, Heine o Kafka, entre d’altres, es va influenciar dels grans mestres germànics en les seues obres. A la vegada, va traduir obres com les goethianes “Egmont” i “La fira de Plundersweilern”, o “Der tollste Tag”, de Peter Turrini. Precisament, en aquestes obres hi va treballar amb Josep A. Codina, qui dedica un article en el llibre a parlar de la seua relació amb Baixeras en el camp teatral.

A banda de la seua tasca literària, Josep Anton Baixeras va destacar com activista cultural. Agnès Toda hi recorda que va ser l’impulsor per establir Òmnium Cultural a la capital del Tarragonès: “Pretenia traure la ciutat de la desculturització i la desinformació que patia, una ciutat que havien intentat desposseïr dels seus valors i les seues llibertats”, apunta Toda. Per la seua banda, en Francesc Domènech tracta el paper periodístic de l’homenatjat, col·laborador en el Diari de Tarragona o El Punt, així com a Ràdio Tarragona. El germanista Jordi Jané, les filòlogues Montserrat Palau i Núria Santamaria, i la literata Lurdes Malgrat són els altres noms que han contribuit a l’estudi baixerià.

Amb tot, els vuit textos que recull “Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica”, junt la introducció de Magí Sunyer, suposen un valuós apropament a l’estudi de l’obra de l’intel·lectual tarragoní al llarg del conte, la novel·la, el teatre, la traducció o l’article periodístic. Està publicat per Onada Edicions i la presentació serà el proper divendres 18 de novembre, a càrrec de Josep Bargalló i dins de les Jornades de la Tardor Literària de Tarragona.