Joaquina Barba: "La dolçaina màgica recupera la tradició literària de la rondalla valenciana"

Parlem amb una de les escriptores d'infantil i juvenil més reeixides de l'actual panorama literari valencià. Joaquina Barba (Oliva, 1966) va debutar al 2003 amb "Sonia i els Maquis" i des de llavors, ha publicat prop d'una desena de contes. L'últim és "La dolçaina màgica", que arriba aquestos dies a les llibreries.

Per què un xiquet o una xiqueta hauria de llegir “La dolçaina màgica?

La lectura de “La dolçaina màgica” és una recomanació interessant per a qualsevol xiquet o xiqueta en primer lloc, perquè conta una història bonica que forma part de l’herència cultural dels valencians, i en segon perquè recupera la tradició literària de la rondalla valenciana.

En què s’ha basat per composar aquesta història?

Quan vaig escriure "La dolçaina màgica" estava clarament influenciada per la lectura de les rondalles d’Enric Valor. Em vaig basar en la història de l’expulsió dels moriscos del País Valencià a l’any 1609.

Per a quines edats va adreçat el llibre especialment?

Per al segon i tercer cicle de primària.

Al marge del públic juvenil, creu que els adults també poden gaudir de les aventures d’Hipòlit?

Per suposat. "La dolçaina màgica" és una rondalla tradicional valenciana adient per a totes les edats.

Com és que ha triat una estructura de pregunta i resposta, a mode de narració oral?

La meua intenció amb aquesta estructura era just recuperar la narració oral i ensenyar als xiquets i xiquetes un altre tipus de composició narrativa i fer-los veure la importància que tenia fa molts anys, quan no s’escrivia ni publicava com ara, la narrativa oral que substituïa a l’escrita.
Quina és la importància que hi juguen els paratges de la Marina en el llibre?

Clarament hi ha una ruta de muntanya marcada que recorda el territori habitat pels moriscos i on encara hi queden restes d’algun poblat morisc.

Ja hi compteu amb una trajectòria i reconeixement dins de la literatura juvenil en valencià. Considereu que el gènere ha canviat en els darrers anys?

He de confessar que durant un temps he vist una certa uniformitat en la temàtica de les obres que es publicaven, molt al voltant de la novel·la d’aventura. Afortunadament comence a veure per part d’alguna editorial i per suposat d’autors, una mica més de risc i es comença a veure publicacions de temàtica social més compromesa.