El més consultat a Onadaedicions.com durant juliol

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juliol.

FICCIÓ

1. La dona sense ulls. La proposta de Narrativa per a aquest estiu obre l'escalafó. Des de Girona, Rosa Font i Massot ens porta aquesta novel·la basada en la vida de la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella, amb la qual va aconseguir el Premi Ciutat de Palma. Després de les presentacions a Mallorca i a Girona, durant les properes setmanes Font durà a terme nous actes per apropar al públic aquesta història que reivindica el paper de les dones artistes oblidades.

2. Viaje alrededor de 750 palabras. En segon lloc, la novetat corresponent a la col·lecció germana en castellà. L'autor benicarlando J. Ricardo Bayarri posa per escrit una llarga sèrie de divagacions, històries, moments i pensaments que versen sobre els temes més variats, amb l'estil directe que caracteritza aquest escriptor, articulista a mitjans locals que ara estrena bibliografia.

3. Els cossos oblidats. Han passat ja cinc anys de la publicació del poemari més reeixit de Salvador Iborra, premi Ciutat de Sagunt, qui aquestes setmanes ha estat recordat en un acte literari, així com en un article de Sílvia Barroso publicat al diari Ara, i en el qual Sebastià Bennassar defineix aquest poemari com el amb el que "havia arribat a una certa maduresa, havia fet un salt molt bèstia. Tenia una veu pròpia, en què es barrejaven influències britàniques i catalanes, bevia de Ferrater, d’Estellés, feia poemes llargs, narratius, torrencials... i encara era millor el que havia de venir”.


4. El cas Peníscola. Manel Joan i Arinyó va obtindre el premi Vila de Puçol amb una trama d'intriga, misteri i crim ambientada a la Ciutat en el Mar. La inspectora dels Mossos d'Esquadra Anna Recasens es veu en la necessitat d'investigar l'assassinat de la mare del seu gendre, que va tindre lloc anys enrere i que encara no ha estat resolt. Però a la Peníscola, hi està fora de la seua demarcació.

5. Quan truquen de matinada. Salvador Vendrell ha creat una de les novel·les valencianes de l'any, un éxit de crítica i de públic que ja aplega per la seua tercera edició. Amb un relat que pren diversos moments cabdals de la nostra història contemporània i ben lligada a l'actualitat, l'obra guanyadora del darrer Ciutat de Sagunt de Narrativa és una de les propostes literàries més refrescants per aquest estiu.

NO FICCIÓ

1. Antologia de Joan Fuster. Els escrits de Joan Fuster conserven la vigència i la frescura dècades després, tal com mostra la selecció que va preparar el professor Vicent Terol. Un llibre dedicat sobretot per a l'alumnat de Secundària i Batxillerat, però que resta obert a qualsevol lector interessat en conéixer l'extensa obra del suecà.

2. La cuina de les Terres de Mestral. L'últim llibre de la col·lecció La Teca a estrenar-se ha estat aquest receptari que cobreix el patrimoni gastronòmic de les denominades Terres de Mestral, ço és, els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip, entre la Ribera d'Ebre i el Camp. Aquesta nova obra de la Fundació Alícia també redefineix l'emblema culinari de la zona: la clotxa, un àpat senzill, saludable i mediterrani.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un clàssic és un clàssic, i aquest no pot faltar a les llistes dels més consultats, tal com fa des de la seua estrena, al cada cop més llunyà gener de 2012. Camí dels tres anys d'un dels receptaris de referència de la cuina catalana, que ha aconseguit reivindicar el paper de la garrofa com a condiment nostrat, gràcies a les propostes de la Fundació Alícia i de diversos cuiners, restauradors i pastissers.
 

4. La vida tortosina. Volum I. A finals del 2011 Quimo Panisello va sorprendre amb aquesta monumental i enciclopèdica obra sobre la societat i el comerç de Tortosa durant la meitat del segle XX, una obra ben visual que recuperava noms, marques, botigues i materials gairebé desapareguts, complementats amb el segon volum presentat mesos després. Aquest estiu, Panisello ha pres aquesta reconeguda denominació i l'ha transformada en un campus per a xiquets i xiquetes, on també hi és present les costums de la capital ebrenca.

5. 80 anys de futbol a Campredó. Una de les darreres novetats presentades és aquest llibre en el qual Emigdi Subirats fa un repàs per la història del futbol a la seua localitat, el poble de Campredó, al municipi de Tortosa i a la vora de l'Ebre. Un passeig pels orígens, els equips, els jugadors i directius, la pedrera i molt més del que avui en dia és tot un símbol de la població.