L'escriptor traiguerí Vicent Sanz ("La cuina de Traiguera") ha ressenyat en el seu blog l'àlbum fotogràfic "Peníscola by Regina Kenmore", el conjunt d'imatges inèdites a color que fa mig segle va prendre aquesta ciutadana anglesa a una Ciutat en el Mar ben diferent al que coneixem avui en dia: quasi abans de l'esclat del turisme, motor local -i comarcal- "Peníscola és una societat local del tot idèntica a qualsevol altra del seu entorn: ruralitat i postguerra poden ser-ne els termes definitoris. Les formes de vida pròpies del Maestrat més encastellat en la regressió en tots els ordres que van suposar els anys de plom de la dictadura franquista", assenyala Sanz.
La càmera de Regina Kenmore, en principi una estrangera que deixa la seua mirada forània sobre les vides quotidianes del poble, capta la transformació de Peníscola. Són el temps del rodatge de la pel·lícula El Cid, el qual deixarà un empremta en panoràmica de la població: els merlets que culminen el castell del Papa Luna, muntats per al film.
L’aparició del seu llibre, les seues fotografies de més de 50 anys enrere poden considerar-se avui una mirada estrangera quan resulten ser el document, el testimoni, d’una societat i d’una època del tot periclitades, que només formen part de la memòria? No és més lògic de pensar que aquesta mirada que va ser estrangera avui forma part de la nostra visió del món que ens envolta, de la nostra pròpia història? És un bon motiu de reflexió per pensar en els canvis culturals que afecten la identitat d’un poble, d’una societat com la valenciana, subjecta encara avui a uns atavismes tòpics que tenen tant en comú amb aquell discurs putrefacte i militarista de la pel·lícula El Cid.
En aquest sentit, la fotografia es revela com un art-mitjà del tot antagònic al discurs oficial sobre la identitat.
Podeu llegir la ressenya de Vicent Sanz sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada