Com narra, la trobada es va aplegar al poliesportiu del centre, on s'hi van agrupar les sis classes de primer de l'ESO, i en una "sessió cordial", Aritzeta va fer cinc cèntims del procés de creació de la història, com s'havia basat en experiències pròpies i com havia copsat detalls per a enriquir aquesta novel·la d'aventures. I feta la introducció, va ser el torn de la participació, i en especial, d'una qüestió.
D'entre les intervencions, destaco el
comentari que va fer una estudiant sobre el comportament d'un dels
personatges de la història: com és que la mare del protagonista es cuida
tan poc del seu fill?, va protestar. Com és que no sap on va ni què fa?
Això ens va portar a parlar de com
canvien les coses en situacions de crisi, quan passa alguna cosa
extraordinària, en què de vegades les persones es comporten de manera
imprevista i els fets se'ns escapen de les mans. Vam parlar sobre les
relacions amb els pares i, sobretot, sobre els prejudicis, les imatges
que tenim de qui és bo i qui és dolent pel seu simple aspecte o pel lloc
d'on ve o on viu. El cas d'en Tadeu, el nen de les barraques, va ser un
exemple molt clar del que anàvem comentant.
La crònica sencera es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada