
Tal com recorda l'autora del blog, el projecte parteix de la troballa de Anna Maria Ulldemolins, la filla d'Estanislau, d'uns vells manuscrits de son pare, uns poemes que va compartir amb Sancho. "Després d'haver-los llegit per primer cop, encara que alguna de les
composicions resultava inintel·ligible, l'opinió del professor de català
jubilat va ser contundent. Aquells poemes havien de publicar-se.
Joan-Josep Sancho va reunir-se amb Agustí Bel i tots dos no van tenir
cap dubte que, en aquells papers vells, hi havia una història més que
configurava la Història d'Alcanar, l'últim o primer poble del Principat", explica.

Agustí Bel i Joan-Josep no només relaten les experiències vitals del
doctor Estanislau sinó que, a través del metge canareu, faciliten una
visió més àmplia d'aquells temps tan significatius. Les peripècies
d'Estanislau són descrites amb pincellades de la vida quotidiana i dels
seus mites a través de l'esport, del cinema, de la política, de les
calamitats bel·licistes ... Tot plegat conforma un mosaic bastant
entrellaçat. Les dues classes de vicissituds, la personal del doctor
Estanislau i la col·lectiva dels primers anys del segle XX, són
descrites amb un to amè que fa que el lector adquireixi un interès
creixent.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada