dimarts, 19 de juny del 2018

"'L'escamot de la nit serrada' és una reivindicació del nostre món i la nostra gent, de la gastronomia, de la música…". Manel Ollé, entrevistat per Josep San Abdón

Una novel·la pacifista que homenatja l'ofici de mestre. Aquest podria ser el resum de "L'escamot de la nit serrada", el nou llibre de l'escriptor d'Ulldecona Manel Ollé, després de llegir l'entrevista que li ha dedicat el crític literari Josep San Abdón. 

En "L'escamot de la nit serrada" és tan important el què es conta com la forma de narrar-lo. La bibliografia d'Ollé es caracteritza per un ús, de forma natural, de la variant més genuïna del tortosí, posant a l'abast del lector el vocabulari d'aquesta zona de cruïlla, sovint oblidat. "¿com era possible, que en una generació, pel camí hàgim pogut oblidar una part tant important de la nostra riquíssima llengua? I a partir d’aquelles paraules jo he anat molt atent a tornar-li al cabal públic de la llengua, la mateixa generositat que a mi m’havia estat donada, i aquesta ha sigut una de les fites que a partir d’aquell moment he procurat tirar endavant", hi apunta.

La novel·la arranca en un poble d'aquestes comarques, en un període de forts aiguats després de la guerra civil, on en el vetllatori d'una dona molt popular s'hi troben dos personatges, l'alcalde Guillem Cadolles i el pastor Lluc de l'Aladrac, que compartiran confidències i revelacions de fets viscuts i amagats. Es parla d'un misteriós grup de soldats, un escamot que vagareja per la serralada, sense cap galó ni identificació. Això no vol dir que siga un llibre bèl·lic, exposa Manel Ollé, ans al contrar, "és un clam contra la guerra, contra totes les guerres, contra totes les violències. El llibre et ve a dir, les persones tenim caps, possibilitats i recursos per a resoldre tots els nostres malentesos sense necessitat de fer ús de la força. I aquí el llibre no expressa ni de quin bàndol són estos soldats. Però pertanyen a una generació que la dallen, a una generació que és perd, a una generació que mort d’una manera que s’era pogut ben bé estalviar".

La vocació dels i de les mestres també és molt present a la novel·la. El mateix Lluc sempre ha tingut el desig de dedicar-se a ensenyar i això marca la psicologia del seu personatges. "Esta voluntat d’honrar, de dignificar la tasca del mestre, estes persones bonhomioses, generoses i esplèndides, que sempre estan a punt per ajudar-te a créixer, per ensenyar-te que hi ha mil camins, tots bons, a seguir. Que si hi ha pujades les aplanen, que si hi ha pedres les aparten... Al llibre hi ha un cant a la professió de mestre des del principi al final".

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada