
"Germània" trenca amb els maniqueismes i aprofundeix en la psicologia d'uns personatges que viuen en una situació extrema. "Em vaig proposar acostar-me el més possible a aquests joves, als seus temors i les seues esperances", hi assenyala l'autor, que tampoc vol eximir-los de la seues responsabilitats. "Però la crua realitat de la guerra havia de canviar el seu plantejament de les coses", hi rebla.
Mentre, pel que fa a la concepció de la novel·la, Berenguer parla del repte d'ajustar-se a la veritat sense perdre l'interès per al lector. Per aquest motiu, hi ha ingent tasca de documentació històrica des de diverses fonts, així com un seguiment de les unitats militars presents en el relat.
La metodologia és primer tindre una imatge general de la situació, el context. Després, a poc a poc vas abaixant-la fins a veure els personatges que necessita el teu relat. Aquests poden ser ficticis, però no han de deixar de ser reals. Cal llegir i estar molt familiaritzat amb l’època i els esdeveniments que tenen lloc. Cal documentar-se. Al final de tot açò, li arriba el moment a la imaginació. Però sovint, investigació i creació es mesclen, vénen agafats de la mà.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada