dilluns, 11 d’abril de 2011

Els escriptors parlen del Tirant lo Blanc al Quaderns

Passat dijous, amb motiu de l'engegada de la 42ena Fira del Llibre de València, l'escriptor i crític literari Xavier Aliaga va publicar per a El País, dins del suplement Quaderns, una reflexió de diversos escriptors valencians al voltant d'una de les grans obres de la literatura nostrada: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Per a Enric Lluch, autor de Després del silenci, el coneixement de la magna obra va vindre entrada la maduresa. Tot i això, la seua influència és palpable. "I de sobte vaig descobrir que, tot i no haver tingut l'oportunitat de llegir-la amb anterioritat, la seua influència m'havia arribat, filtrada, a través de molts d'aquells autors que havia llegit i que, segurament, havien tingut l'ocasió de beure d'unes fonts originals que a mi em negaren", exposa l'escriptor.

Francesc Mompó assenyala que el Tirant, junt el Llibre dels feyts i l'obra d'Ausias March, són peces obligades. El guanyador del premi de poesia de Puçol amb De la fusta a l'aigua també hi destaca "la frescor casolana que desprén la prosa de Martorell. Tot el llibre està jaspiat per una paremiologia actual que sempre fa olor de la teua terra."

Un altre escriptor preguntat és Manel Alonso i Català. El puçolenc és un gran seguidor del Tirant, fins al punt que "un exemplar de la novel·la presideix l'entrada de ma casa", apunta l'autor d'Els somriures de la pena. Alonso hi assenyala des del llenguatge emprat fins la relació que estableix entre els personatges i els entorns on es desenvolupen. "Al principi la meua relació amb ell era una mica tortuosa, però a mesura que com a lector he crescut he anat sentint-me més còmode llegint-lo i de tant en tant pren en mi el desig de llegir algun passatge en veu alta i l'agafe entre les mans", hi comenta.

L'article es pot llegir clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari