dimarts, 26 d’abril de 2011

La Santantonada: l'ànima del Forcall

La comarca dels Ports conserva tradicions i rituals que ens han arribat a través dels segles, enriquint el patrimoni material i immaterial de les nostres contrades. És el cas de la Santantonada del Forcall, possiblement la festivitat més coneguda i popular de tota aquesta zona, amb el permís del Sexenni morellà. Sant Antoni és una de les celebracions més esteses per la geografia valenciana, amb elements centrals compartits: la benedicció dels animals, la crema del dimoni, els dolços, etc. La Santantonada va més enllà. Durant els dies que la festa envaiex la vila, lo religiós, lo profà, l'humà i lo diví s'entremesclen en un seguit d'activitats que recòrren des dels espectacles d'inspiració teatral fins l'homenatge al passat i present agrari.

"La Santantonada de Forcall. Festa medieval del foc" serveix de testimoni gràfic i escrit d'aquesta celebració que es remunta en el temps i que cada any atrau els forcallans i forcallanes dispersos pel món. Al llarg de 84 pàgines i amb quasi 150 fotografies, hi podem presenciar tots els passos que conformen la festa fins que Sant Antoni, com sempre, venç el dimoni. I a mesura que avança la crònica relatada per Juan Manuel Segura, el lector pot adonar-se'n de la complexitat i el pes social que cada mes de gener hi apareix als carrers de la vila. "La Santantonà de Forcall és un miracle de l'amor dels forcallans envers les seues arrels" escriu el periodista Víctor Manuel Amela al pròleg.


Les fotografies de Francisco Ramón Chervet i José Ramón Gil ens transporten als boscos del terme en el moment en què cau el maio, el tronc central de la barraca que prendrà la Plaça Major durant els dies que dure la celebració. Vegem la galeria de personatges que hi surten al carrer: la Filoseta, el Despullat, els teeros, Sant Antoni i Sant Pau. Sants i botargues que representen la vella i irresolta disputa entre la llum i la foscor. I com no, el foc. Les flames i les pirotècnies, al ritme de la música de gaites (dolçaines) i tabals, resplandeixen en les fredes nits hivernals forcallanes. Al final, és el foc qui consumeix la immensa barraca de pins i que posa el punt a la representació parateatral de Sant Antoni i els dimonis. Punt i seguit, atès que llavors hi comença la processó dels matxos, símbol de la importància dels animals en la història de la vila.


No acaba ací. Les processons, la variada gastronomia, els majorals i les grupes, el ball rodat, els botets... la llista d'elements que conformen la Santantonada és immensa. Es troben en un tot que impressiona els visitants i emociona els forcallans i forcallanes que cada any viuen amb passió les seues festes. Ara, amb "La Santantonada de Forcall. Festa medieval del foc", un bocinet de l'ànima forcallana queda impresa per donar a conèixer o reviure una de les expressions festives més característiques dels Ports.

Cap comentari:

Publica un comentari