Josep Antoni Fluixà: "Els somriures de la pena és un llibre que paga la pena ser llegit"

Passat divendres, el Casal Jaume I de Catarroja va acollir la presentació del llibre "Els somriures de la pena" de Manel Alonso i Català. L'acte va comptar amb la intervenció del mestre, escriptor i crític literari Josep Antoni Fluixà.

Fluixà va exposar com la nostàlgia és un dels elements principals del conjunt de trenta relats que composen l'obra: "la memòria d’un temps passat que és reviscut, generalment, amb satisfacció i, sobretot, estima –tret d’alguns casos relacionats, sobretot, amb el que hem dit de les experiències professionals i literàries de l’autor–, però que, pel seu pas, provoca alhora un sentiment de pena evident, fruit de l’enyorança per un món que ja no existeix." Així, aquesta nostàlgia possibilita que el lector es retrobe amb el seu propi passat. A més a més, aquesta nostàlgia s'enriqueix amb la ironia de la derrota cruel, humana i tractada des de l'estima cap els personatges.

Els somriures de la pena es desenvolupa en Pouet, l'alter ego literari de Puçol, però els protagonistes tenen un caràcter quasi universal. En la seua intervenció, Josep Antoni Fluixà hi va recordar certs personatges que habitaren la seua Alzira natal en els seus anys d'infantesa i joventut, i va exposar les similituds amb els que hi apareixen al llibre.


El crític literari va partir el llibre en tres parts. Com hem vist, a la primera predominaven els personatges curiosos i simbòlics, mentre que a la segona els textos adopten un component més íntim, relacionat amb l'evocació de l'autor. "Són per a mi, en conseqüència, narracions molt suggerents i obertes que inciten al diàleg, de la mateixa manera que, en una conversa entre amics, el relat d’un record en fa nàixer un altre en qui l’escolta", apuntava Fluixà. De la tercera part, hi destaca la presència de la ironia i el sarcasme, les quals donen peu a unes narracions divertides, emparentades amb els llibres i el seu entorn d'editors, crítics, poetes, etc.

Amb tot, per a Fluixà, Els somriures de la pena és "un llibre que paga la pena de ser llegit". El qualifica com "la millor" narració de l'escriptor puçolenc, a la vegada que hi va dedicar paraules d'elogi als detalls tècnics, com la portada o la maquetació.

L'acte de la presentació del llibre a Catarroja va prosseguir amb la lectura del fragment "Com un gat de pallissa" a càrrec de Ramon Guillem.

Imatge de Mercè Climent