Els relats de Vicent Palatsí s'han detallat i analitzat des de diverses vessants. La vessant enològica, per exemple, fent referència als vins que hi apareixen i el seu paper dins dels contes. O la vessant eròtica i la seua forma d'expressar-la a través dels personatges. També una vessant territorial, connectada amb la primera, atès que els vins corresponen a les més diverses contrades catalanoparlants: de la Franja a l'Alguer, del Carxe a la Catalunya Nord.

Quan tens el llibre a les teves mans el que et crida l’atenció és la portada: una imatge molt sensual, podrien dir eròtica, que et fa obrir els ulls. És el que veig? doncs sí, ens hem de deixar de falsos tabús i mirar i dir les coses pel seu nom: un home i una dona , lleugers de roba i amb tots els seus atributs a l’aire. És un fresc de la ciutat de Pompeia del segle I. trobat a la CASA DELS EPIGRAMES i mostra l’assetjament d’un sàtir no rebutjat per una mènade. Aquí hi tenim un altre referent clàssic importantísim , ja que Pompeia ha estat i serà la font d’informació més important del món antic en tots els aspectes de la vida.
A més de la coberta, el bloc també s'hi fixa en les cites d'autors com Petroni o Apuleu que encapçalen cada relat, relacionades amb les temàtiques de "Vitis vinifera cataloniae".
El text sencer es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada