A finals del mes de juny, Emigdi Subirats presentava en societat el llibre "80 anys de futbol a Campredó", un recorregut per la història i les persones que han fet possible la pràctica d'aquest esport a Campredó, fins el punt d'esdevindre, des de la humiltat, un símbol d'aquesta vila del Baix Ebre.
Què us va dur a escriure aquest llibre? Hi teníeu relació amb el futbol campredonenc abans del projecte?
Des de la Junta Directiva de la UE Campredó se'm va encomanar la redacció d'un llibre commemoratiu dels vuitanta anys de la pràctica de l'esport rei al poble. Es va organitzar paral·lelament una exposició de fotos, diverses activitats esportives, i un documental, en el marc del Curt-redó Film Festival que se celebra la darrera setmana de juny organitzar per Soldevila. Quant a relació amb l'esport, no he estat mai un bon esportista. Sóc futbolero, més aviat barcero (si aquest mot existís!), tot i que presideixo l'AMPA de l'escola local i tinc una estreta relació amb el president de la UE Campredó, amb qui organitzem diverses activitats esportives durant l'any. A més, el meu fill juga amb l'equip aleví, i sempre estic a disposició del club per qualsevol necessitat.
Com ha estat la investigació històrica?
M'he entusiasmat veritablement durant el procés investigador. He posat molta imaginació quant a la confecció de capítols nous. He consultat diversos diaris digitals que m'han aportat moltíssima informació. La cara de felicitat que feia cada cop que trobava informació de pes era l'espill de la meua motivació i del meu entusiasme en què quedés un llibre digne. També he escoltat molta gent que m'ha anat informant sobretot de les èpoques pioneres, i he comptat amb la col·laboració de bons jugadors actuals igualment.
Com considereu que ha acollit Campredó el llibre?
S'està venent bé i me'l comenten moltíssim. De fet, implica moltes famílies i gairebé tothom s'hi pot veure representat.
El llibre se centra sobretot en la Unió Esportiva Campredó com a club emblema del futbol local. Quin considereu que ha estat el paper de l’equip en la societat del poble al llarg d’aquest temps?
És l'entitat més antiga i amb més tradició. De fet, durant anys era gairebé l'única. Campredó ha despertat quant a dinamisme durant els darrers vint anys, no ha comptat amb llarga tradició associativa. El futbol durant anys i panys era l'element d'oci massiu.
Amb quins elements i conclusions de la història del futbol campredonenc us quedeu després de la publicació de l’obra?
He quedat molt gratament sorprès de determinats moments brillants de l'entitat, i del fet que uns quants jugadors han fet una carrera futbolística de pes. Pensem que David Escandell ha jugat a 2n B amb l'Hospitalet, o Josep M. Príncep i Martí Labòria a 3a Divisió amb el CD Tortosa.
Què us ha dut a incorporar un capítol dedicat a les nissagues familiars?
Justament demostrar la vinculació estretíssima de l'entitat, i l'esport rei, amb moltíssimes famílies del poble. Iaio, pare i nét han defensat els colors de la UE Campredó, i això és fruit d'orgull per molta gent. L'estima a l'entitat per part d'aquells que la viuen intensament és molt gran.
A quin futbolista de la història campredonenca li atorgaríeu el “Baló d’Or” com a millor jugador?
Probablement Josep M. Príncep, un esportista de cap a peus. Bon lateral del CD Tortosa als anys cinquanta, va competir a la lliga suïssa amb el Chennois, i era ja panxudet i calb quan encara defensava els colors de la UE Campredó amb més de quaranta anys.
Com veieu el futur del futbol a la vila?
Compta amb una Junta Directiva joveníssima, amb una mitjana de 25 anys, i molt activa. Ha endegat el projecte del futbol base amb èxit, i s'han aconseguit dos ascens en tres temporades (va haver-hi el descens pel mig, però). Crec que és el moment més brillant de la història de l'equip, i s'està treballant molt bé.
Teniu cap altre projecte a la vista?
M'agradaria poder fer la història de l'esport a Campredó, en modalitats com judo, rem, atletisme, futbol, handbol, esgrima, alpinisme, etc. Hem tingut campions a nivell estatal d'aquests esports i m'encantaria poder fer el recull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada