Després de l'èxit dels dos contes de
Miquelet Setencàrrecs, aquesta primavera en Jesús Serrano presentava la
tercera part, que com el seu nom indica, cedeix el protagonisme a la
granota Teresina. En "Teresina no sap cantar", de nou il·lustrada pel
morenc Jordi Alfonso, Serrano ens proposa un divertit viatge pel Delta
de l'Ebre a la recerca de la inspiració perduda per entonar melodies.
En aquest nou conte de la nissaga de Miquelet Setencàrrecs, que us duu a
cedir el protagonisme a la granota Teresina, secundària als anteriors?
Resulta de tothom sabut que les granotes són força saberudes i, sobretot, molt i molt ufanoses..., per això mateix, la granota Teresina, ja feia temps que trucava a la nostra porta sol·licitant un major protagonisme que no ens vam poder estar de donar-li.
D’on sorgeix la idea de recuperar les cançons tradicionals del Delta de l’Ebre a través d’un conte infantil?
En un territori tan peculiar com és el Delta de l'Ebre la tradició oral en forma de cançó ha estat històricament un nexe vertebrador que sempre ha jugat un paper fonamental en les relacions intergeneracionals dintre de les mateixes famílies... Aquest és un fet que no podíem deixar passar per alt i, per això, hem decidit seguir emprant el conte il·lustrat per tal de recuperar aquestes cançons de tria, cantarelles, moixaines..., que el gran rodet uniformitzant centralista haguera acabat fent desaparèixer.
Penseu que és un patrimoni en perill d’extinció, o pel contrari, hi gaudeix de popularitat i futur?
Avui, arran dels darrers moviments de defensa del territori i de l'èxit d'algunes festes com la Festa del Mercat, la Plantada i la Sega, sembla que la jota improvisada i tot allò que tingui relació amb la tradició més propera (la dels nostres iaios i iaies), de les nostres terres estigui tornant...
També incorporeu notes d’història, societat i llengua. Considereu que
ara costa més de transmetre els trets identificatius locals al jovent?
El fet de tenir formació d'historiador fa que, malgrat escriure contes destinats al públic infantil, no em pugui estar de "fer de mestre" i tractar transmetre aquest llenguatge més local o aquells llocs més emblemàtics del Delta. Fent referència concreta a la pregunta us diré que cada vegada, davant els centenars d'imputs visuals que està rebent el nostre jovent diàriament, resulta difícil que centrin la seva atenció en la cultura tradicional…, però, amb projectes d’aquesta mena, tractem de posicionar-nos en contra d’aquest imposible.
Ha estat el Delta de l’Ebre un escenari fàcil per ambientar el relat?
És el lloc que m'ha vist néixer. És la terra que estimo. És el lloc on vull morir.
Com ha estat el procés de tria de les cançons?
El procés de tria ha estat difícil ja que, vam recollir una vuitantena de cançons de tota mena i vam triar aquelles que vam considerar més adients per a l'esdevenir de la història o bé aquelles que vam trobar que el lector reconeixeria d'una manera més ràpida sentint-se identificat amb la historia del llibre.
De nou heu treballat amb l’il·lustrador Jordi Alfonso. Com valoreu l’aportació dels seus dibuixos al conjunt de l’obra?
Jordi és un "fenómeno". Agafa les meves idees a la primera i plasma en dibuix la versió millorada d’allò que jo haguera pogut arribar a imaginar. És un gran professional i un dels millors il·lustradors del territori.
L’obra ja porta uns mesos al carrer i ha comptat amb diverses presentacions. Com ha estat la rebuda del públic?
Estem molt contents! Les presentacions a la Biblioteca Comarcal d’Amposta, a la de Deltebre i a la Fira del Llibre Ebrenc a Móra van resultar profitoses i enriquidores a causa de la presencia de força públic i per les fantàstiques aportacions artístiques de l’actriu Bienve Borràs, Sílvia Ampolla, Núria Ferré, Los Dimarts al Llar i l’Arturo Gaya.
Teniu cap altre projecte a la vista?
El cap sempre ens bull i ja tenim alguns projectes entre mans que desitgem que acabin fructificant i veient la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada