Piedra sobre piedra. Las Casetas de Iglesuela del Cid, novetat editorial per aquest inici d'estiu

La pedra seca de l'Anglesola és la protagonista de l'últim llibre de l'estudiós local Carlos Julián Rochela. Piedra sobre piedra. Las casetas de Iglesuela del Cid suposa una autèntica enciclopèdia d'aquest patrimoni mil.lenari que recorre els camps d'aquesta població de la comarca del Maestrazgo aragonès, a tocar amb una altra capital d’aquest mode arquitectònic, Vilafranca, ja a la part valenciana.

Marges, ponts, empedrats o fonts són mostra d'algunes de les construccions en les quals s'ha emprat la pedra seca, és a dir, aixecades només amb les roques, sense argamassa d'unió entre elles. Ara bé, les que predominen en l'entorn i el llibre són les conegudes com casetas, una classe de refugis que la gent del camp aprofitava per protegir-se del mal temps. Tot i la construcció artesanal, que les converteix en gairebé úniques i irrepetibles, tenen un conjunt de característiques comunes, com ho revela Carlos Julián.

Així, per exemple, la majoria estan orientades cap al sud-est, per tal d'aprofitar les hores de sol i evitar el cerç. Se solia evitar els arbres o talar-los si era necessari, per no atreure els llamps durant les tempestes. I l'interior s'ampliava amb estàncies dedicades al bestiar. O fins i tot hi ha espais a la roca que funcionen com prestatges per deixar objectes.

Piedra sobre piedra recull totes aquestes casetas i les classifica per la forma, la coberta, l'ús per al qual es destinaven o el tipus de pedra emprada, on les preferides eren les conegudes com lloses. Tampoc s'oblida dels treballadors que les van fer. Noms com Samuel Soler o Sebastián Vicente Ibáñez, entre molts d’altres, que van construir amb les seves mans el paisatge de la Iglesuela del Cid.

Bona part de les edificacions de pedra seca són de la primera meitat del segle XX, encara que a les Casetas del Cura en trobem una datada del 1865. Ara bé, els orígens de l'ús d'aquest material es remunta segles enrere, quan els ibers, cap al segle IV aC, habitaven aquestes terres. Romans i àrabs van continuar aprofitant la pedra com a element imprescindible. Però, serà a partir de l'edat mitjana quan ens arriben les edificacions i infraestructures que encara avui resten dempeus. Els Ponts del Cid i de la Puebla, el de Molí Dolz o el Portal de San Pablo són bona mostra.

El recorregut històric continua en el Renaixement aragonès, amb la Casa les Notarías o certs detalls de l'Ajuntament, com ara els porxos i els finestrals. L'ús urbà d'aquesta tècnica arriba fins al 1952, quan es construeix la Fuente Nueva, feta per Miguel Royo Mas, que també va aixecar la seva casa.
I per no perdre’s entre tanta caseta, el llibre conclou amb una proposta de ruta senderista que transcorre per les partides amb major riquesa de patrimoni de la pedra seca.

L'autor, Carlos Julián Rochela, va néixer a l’Anglesola el 1944. Aquest mestre d'escola a la Sénia, ja jubilat, ha escrit dos llibres més relacionats amb la localitat: El habla de Iglesuela del Cid i Toponomia de Iglesuela del Cid. Julián incorpora els textos i les gairebé 250 fotografies que il.lustren Piedra sobre piedra. Mentrestant, els plànols, perfils i alçades de les construccions van a càrrec de Eugène Gràcia i Marie Assomption Fabregat Tena. Marie Assomption també va néixer a l’Anglesola. El 1956, amb vuit anys, va emigrar a França amb la família. Casada amb Eugène, resideixen a La Tor de France, una petita vila prop de Perpinyà. A més, han col.laborat nombrosos familiars dels constructors de casetes, els quals han facilitat informació a l'autor.

Publicat per Onada Edicions, de Benicarló, és el segon llibre de la col·lecció "Arquitecturas", després de La arquitectura popular de Peñíscola de Luis Vicén i Pepa Balaguer, dedicada a promoure i difondre el patrimoni arquitectònic de les nostres comarques.