Apunta't al Club Lector

dissabte, 12 de març de 2016

"El Delta sense la tradició musical no seria el mateix". Núria Ibáñez, entrevistada a La Calamanda

De cara a aquest Sant Jordi, la col·lecció de "El Montsià de Bàrbara i Jaume" torna a l'actualitat amb la publicació del cinquè volum: "Els ritmes del delta de l'Ebre". Cada conte es dedica a una localitat de la comarca, i ara ha estat el torn de Sant Jaume d'Enveja, i a més a més, també toca una part del patrimoni cultural del territori: la música tradicional amb vells i nous cantadors que acompanyaren els dos joves protagonistes en la seua aventura. Alícia Coscollano, de La Calamanda, ha entrevistat la seua autora, Núria Ibáñez.

En la conversa, l'escriptora rapitenca assenyala que abans de cada nou llibre investiga sobre el terreny per tal de documentar-se, i en aquest cas, a l'abordar la qüestió musical i en especial la jota, va descobrir que "era la manera que tenien d’explicar les coses, d’expressar els seus sentiments en èpoques de difícils condicions en tots els aspectes i no tant confortables com ara. Per posar un símil, improvisar jotes o enversar era com escoltar les notícies, però per via oral. Se sentien lliures i va arribar a ser la seua manera d’expressar tot lo bo i tot lo dolent". Figures reconegudes com en Fumadó i Quico el Célio o de nous valors com Guardet o Sílvia Ampolla hi apareixeran en la trama. "El Delta sense la tradició musical no seria el mateix", conclou Ibáñez. 

Però a "Els ritmes del delta de l'Ebre" no s'acaba amb les tonades populars. Amb Sant Jaume d'Enveja d'escenari, primer l'autora i després els personatges van prendre part de la festes associades a l'arròs: la Plantada i la Sega, van visitar les barraques i van copsar de com el delta canvia de colors segons l'època de l'any.

Quan vaig començar el projecte volia dirigir-me als xiquets perquè ells són el futur, però és inevitable establir este lligam. Cada dia tinc més clar que són contes per a llegir en família, en los iaios, en los pares, a l’escola...els grans poden acabar de completar la informació que no poso als contes mitjançant les seues experiències personals. I de la mateixa manera els menuts aprenen com la seua terra ha arribat a ser tan bonica en l’actualitat. Valoraran que sense l’esforç dels seus avantpassats res seria igual i la intenció és que entenguen que s’han d’estimar la seua terra per a que no quede en l’oblit i ho expliquen allà on vagin tal com ho fan Bàrbara i Jaume. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada