Apunta't al Club Lector

dijous, 22 de desembre de 2016

2016, un any de llibres - Llibres del territori

El projecte d'Onada Edicions va nàixer l'any 2003 com una iniciativa per proporcionar als territoris del que seria l'antiga diòcesi de Tortosa de materials per reivindicar el seu patrimoni i aprofundir en l'estudi dels pobles, societats, festes, la parla i moltes altres vessants des del format del llibre. D'ençà, tot i el creixement de l'editorial cap altres gèneres d'abast de país (i fins i tot internacionals), el territori de cruïlla es manté com un dels objectius fonamentals d'aquest projecte cultural.

Com en anys anteriors, el 2016 ens ha deixat un nombrós conjunt d'obres estretament vinculades al Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre. Enquadrades en diverses col·leccions, autors i autores de ca nostra s'endinsen en el coneixement de les nostres arrels des de les més variades disciplines: la filologia, la història, la política, la natura. Són obres per conèixer-nos i posar en el mapa aquestes comarques perifèriques i centrals alhora.

 
Bona part de les obres del territori es van presentar al Sopar de Lletres d'Onada, celebrat a l'agost a L'Antic Molí, i que va homenatjar la historiadora Viqui Almuni

La figura política de Marcel·lí Domingo

Marcel·lí Domingo va ser un dels protagonistes de la política espanyola durant la II República. Com a Ministre d'Instrucció Pública impulsà decididament la creació d’escoles en un país amb grans índexs d’analfabetisme. Però, a les Terres de l'Ebre, el seu país petit, també va deixar una forta empremta, tot organitzant un corrent republicà i progressista de gran protagonisme a la Tortosa i comarques de les primeres dècades del segle passat. L'historiador Josep Sancho ha abordat una completíssima biografia en "El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre", en el que explora tant el seu llegat com la influència que va despertar al sud català i el paper dels seus acòlits i col·laboradors.

Dues obres per abastar Francesc Mestre i Noè

Enguany es complia el 150 aniversari del naixement de l'intel·lectual Francesc Mestre i Noè, i per commemorar-ho, la historiadora Núria Menasanch ha treballat en la vida i l'obra d'aquest intel·lectual tortosí tot donant forma a dos títols. A la primavera va veure la llum "Francesc Mestre i Noè i l'estímul associatiu ebrenc", en el qual s'hi centra en el seu paper com motor de la cultura i el progrés en aquella ribera d'Ebre de tombant de segle. Sis mesos més tard es complementa amb "Biografia de Francesc Mestre i Noè. Cronista de Tortosa"; ací Menasanch s'endinsa en la seua faceta més personal, en la seua nissaga familiar i en les seues aportacions literàries des de la historiografia, la lingüística o el periodisme. Al remat, amb aquest projecte s'ha cercat la posada en valor de la tasca d'una peça clau de la renaixença tortosina.

 
Núria Menasanch ha recuperat la figura de Francesc Mestre i Noè

L'Institut republicà de Benicarló

Francisco Mezquita és un historiador i professor de Vila-real. Estudiant la documentació de l'IES Francesc Ribalta, el gran institut de Castelló, s'hi va trobar amb l'existència d'un institut durant la II República a Benicarló, obert l'any 1933 i tancat amb l'entrada de les tropes franquistes a la població. A partir d'aquests documents, Mezquita ha publicat "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló" per posar en relleu l’obra educadora a través d’alumnes i professors durant el període republicà com un exemple més de la tasca educativa del govern republicà, la qual es pretenia que fos el motor i la base de la nova societat arreplegant en aquest cas l’interès i els anhels de l’Ajuntament del poble de Benicarló. Al mateix temps es feia portador de desig d’una societat dinàmica i emprenedora que volia ser el centre educatiu de la comarca incorporant les demandes d’escolarització i formació dels pobles del voltant en un procés que malauradament va tallar de colp la guerra civil.

El que resta de la Guerra del Francés

El maig del 2014, coincidint amb la desfeta napoleònica a la península Ibèrica, Tortosa acollia el Congrés d'Història i Arqueologia dedicat a aquesta etapa històrica. Les aportacions que hi van fer els estudiosos i acadèmics han vist la llum enguany en el volum "200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre", coordinat per Roc Salvadó i Joan Martínez Tomàs. Un llibre multidisciplinar per copsar la importància que va tindre aquell conflicte durant les dècades posteriors al tram final de l'Ebre.

Imatges històriques de Peníscola i de les Terres de l'Ebre

Fa tres anys, Regina Kenmore va sorprendre amb les seues esplèndides fotografies a color de Peníscola dels anys 50 i 60, les primeres preses en aquest suport de la Ciutat en el Mar, que ens mostraven una localitat que avançava ràpidament cap l'esclat turístic que predomina en l'actualitat. I enguany, la pintora anglesa ho ha completat amb "Peníscola en blanc i negre", una nova sèrie d'imatges inèdites en les quals, com a l'anterior volum, descobreix els paisatges i les gents peniscolanes en els seus quefers quotidians, allunyat del postalisme.

D'una altra banda, la col·lecció Finestres al passat es va ampliar amb un nou volum. Fidels a la seua cita anual, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, publiquen una selecció dels fotògrafs ebrencs més rellevants del segle passat, com una manera de recuperar i difondre la memòria visual d'aquestes comarques. Ara ha estat el torn de "Joan Sorlí, la força de l'espontaneïtat", en el qual aborden la tasca del retratista ulldeconenc, especialitzat en captar l'expressivitat dels rostres anònims i de les situacions quotidianes. Són quaranta imatges ubicades sobre la dècada dels 50, abans de que Sorlí emigrés a Anglaterra.

La fauna herpetològica ebrenca

Amb la tardor arribava "Rèptils i amfibis a la Terra Alta". L'obra dels germans Anna Maria Garcia Codina, veterinària, i Joaquim Garcia Codina, enginyer de forest, és un complet recull de tot allò que cal saber sobre l'herpetologia meridional: serps, llangardaixos, tortugues… I va més enllà del compendi d'espècies, ja que els autors s'han fixat en les relacions entre aquests animalons i la societat terraltenca a través dels noms, les històries orals, els refranys, la medicina, l'art o la conservació ecològica, entre d'altres.

Obres de Càlig i de Xert

Als mesos d'estiu, gairebé coincidint amb el Sopar de Lletres que cada agost celebrem a Onada Edicions, els llibres dedicats al territori tenen el seu moment de protagonisme. Les festes majors i el retorn de molts dels vilatans residents a l'exterior afavoreix que la presentació d'una obra sobre el poble siga un dels esdeveniments culturals de l'any.

La Biblioteca Calijona es va ampliar amb el quart volum. "El parlar de Càlig" de Berta Sans va omplir la Casa de Cultura d'aquesta població del Baix Maestrat. Es tracta del resultat d'un estudi filòlogic que busca la gramàtica, l'ortografia, la morfologia i el vocabulari més genuí de la població, que de ben segur servirà per preservar els mots, les expressions i l'oralitat calijona per als nous parlants.

 
Berta Sans va presentar "El parlar de Càlig" a la seua vila

Mentre, també al Baix Maestrat, la Biblioteca Xertolina hi sumava l'extens "Apuntes históricos sobre la villa de Chert". Aquest era el títol d’uns manuscrits que signava l’any 1904 un parcialment oblidat mossèn Josep Arasa Barberà. L’atzar havia retornat aquells documents a Xert després d’un periple quasi odissíac, que ara descobrim gràcies a la tasca dels estudiosos Milagros Cárcel, Joan Antoni Micó i Josep Meseguer-Carbó, els qui contribueixen a la tasca de mossèn Arasa amb un complet estudi introductori i un ample ventall de notes explicatives. L'estudi de Meseguer-Carbó també es va editar com a separata en el volum de La Barcella "Josep Arasa Barberà, historiador de la diòcesi de Tortosa".

Bitllets i famílies per tancar l'any

Dues obres de territori s'han estrenat aquest mes de desembre. A Amposta es presentava "El paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil". Els seus autors, Joan-Baptista Beltran i Julio Allepuz, donen a conèixer les imatges dels bitllets i de les monedes que els ajuntaments de la comarca van posar en circulació en els anys convulsos de la guerra civil. Una colorida i completa obra per descobrir un apartat curiós del conflicte bèl·lic als nostres pobles i alhora, reivindicar aquest patrimoni cultural i històric.

I a Benicarló, el passat diumenge 18 de desembre, es presentava el segon volum de les "Famílies tradicionals de Benicarló". A partir dels renoms, els apel·latius que passen de pares a fills, els autors Pedro Manchón i Jaume Rolíndez entrevisten fins a quaranta famílies benicarlandes, que s'afegeixen al mig centenar del primer volum. Amb el testimoni de tota una vida se'ns dibuixa el retrat de diverses generacions de benicarlandos i de la seua vida quotidiana. A més a més, com un veritable àlbum de fotos, es trauen a la llum desenes i desenes d'imatges inèdites.

 
Multitudinària presentació de les "Famílies tradicionals de Benicarló"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada