2016, un any de llibres - La no ficció

Les col·leccions d'Onada abasten una gran varietat de temàtiques i camps del coneixement més enllà dels gèneres de ficció. La seua oposada, la no ficció, cada cop pren més volada en l'interès que desperta entre el públic.

L'assaig i la divulgació

L'any passat vam engegar La Nau Sèrie Minor, la col·lecció dedicada a promoure la divulgació en les àrees més diverses, des de la lingüística a l'economia, sempre amb obres pensades per al gran públic, amenes i entretingudes sense perdre la rigorositat. I enguany, aquesta conjunt ha acollit dos dels nous Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que per la seua descripció, han encaixat de ben grat en La Nau Minor. Són "L'única passió noble" de Joan Garí, I Premi de Narrativa Memorialística, i "Sobre l'alquímia de la vida" de Joan Borja i Sanz, I Premi de Divulgació Científica, els quals se sumen al ja consolidat Premi d'Àlbum Infantil Il·lustrat. El quart dels guardons benicarlandos, el de Llibre Gastronòmic, va romandre desert en la primera edició.

Acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló

El borrianenc Joan Garí ha dut a terme una reivindicació de l'assaig com a gènere literari en "L'única passió noble". Com exposa el subtítol, és una conversa "fictícia" amb madame Mähler-Besse sobre els valencians i el seu país. Aquesta dona té la circumstància quem hi residia en l'heretat de Michel de Montaigne, el creador dels "Essais". Així, Garí pren la figura d'aquest assagista occità i la de l'assagista valencià més important, Joan Fuster, per reflexionar sobre el valencianisme des de la irrupció de l'intel·lectual de Sueca fins l'actualitat.

De Sueca també és, curiosament, el genetista Xavier Vendrell, un dels principals científics de la seua especialitat. Qui aprofitarà tots els seus coneixements és l'escriptor i divulgador Joan Borja i Sanz per bastir "Sobre l'alquímia de la vida". El llibre és, més que una entrevista, una conversa distesa i amable en la qual s'hi posen sobre la taula grans temes de la recerca en ciència i en concret, sobre la biologia i la genètica, sobre allò que fa possible la vida.

Parlem de marques

També per les voltes de novembre, quan Benicarló celebrava els seus Premis Literaris, La Nau Sèrie Minor sumava el nou llibre de Pilar Alfonso. En "(Tot) el que encara no saps sobre les marques" la professora de Cinctorres ens mostra que hi ha darrere de les omnipresents marques. No només les de productes comercials coneguts com la Coca Cola o Nike, sinó també les d'institucions públiques i fins i tot les de persones individuals convertides en les seues pròpies marques. També parla dels relats construïts al seu favor, i pel contrari, els relats crítics. Alfonso ho du a terme amb un llenguatge àgil que interpel·la directament el lector mitjançat una munió d'exemples textuals, visuals i audiovisuals ben familiars.

La gastronomia, sempre present

La col·lecció La Teca, dedicada als llibres de gastronomia del territori, és un dels puntals d'Onada. La formen títols de contrastada qualitat que ens porten el saber de grans cuiners i cuineres, tasca que ha estat reconeguda per tres premis Gourmand. 

El gener és el mes de la carxofa. Va ser lògic, doncs, que per aquelles dates es presentara "Els millors pinxos i tapes de la carxofa de Benicarló" i la seua versió en castellà, "Los mejores pinchos y tapas de la alcachofa de Benicarló". Aquesta darrera va donar el tret de sortida a la col·lecció La Manduca. Tot seguint l'estela de l'anterior volum sobre la cuina del producte estrella del camp benicarlando, ara són els membres de l'Associació Benicarlanda de Bars i Cafeteries qui ens ensenyen les seues creacions en el format mini del pinxo. Petites peces saboroses amb la carxofa com a ingredient protagonista.

 

 "Els millors pinxos i tapes de la carxofa de Benicarló" es va presentar el gener

Tot just unes setmanes més tard, el poble de la Cava, a Deltebre, acollia l'estrena de "La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre". La dinàmica Associació Local de la Dona de la Cava tornava als fogons per recuperar les múltiples formes de preparar l'arròs, tal com s'ha fet generació rere generació. Així, aquest producte s'acompanya de la riquesa que ofereix el paisatge deltaic: peix, marisc, carn de corral, aus, verdures, hortalisses… Amb tot, les propostes del receptari vinculen la gastronomia amb el patrimoni tradicional d'un espai únic cóm és del Delta de l'Ebre. També compta amb la versió en castellà: "La cocina de los arroces del Delta del Ebro".

 

La presentació de "La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre" a la Cava

Aquesta Associació Local de la Dona de la Cava ja va triomfar, fa quatre anys, amb l'anterior receptari, "La cuina del Delta de l'Ebre". I tot aprofitant la vinguda del nou volum, s'ha reeditat aquest títol, premi Gourmand de Cuina Mediterrània. No ha estat l'única reedició de La Teca: des del setembre comptem amb la segona edició de "La pastisseria i la cuina de la garrofa", el llibre de referència per treballar amb aquest nostrat ingredient i traure-li tot el seu sabor, i de passada, restaurar-li la fama tot superant la condició de succedani que arrossegava. Aquest receptari coral, fruit de la Fundació Alícia i d'un conjunt de restauradors i pastissers catalans, també va obtindre el Premi Gourmand al seu moment, en la modalitat de Postres.

Torres que miren cap el cel

Possiblement, un dels títols de l'any d'Onada ha estat "Les muixerangues valencianes". Publicat al final de l'estiu, Joan Bofarull abordava el fenomen de les torres humanes com a element de la tradició festiva valenciana. I més enllà de la coneguda internacionalment Muixeranga d'Algemesí, ens descobria que molts altres indrets del país hi celebraven aquest construccions precursores dels castells catalans. Algunes comptaven amb segles d'història, com Peníscola, Titaïgues, Forcall o L'Alcúdia. D'altres s'acaben tot just de crear, com València, Alacant, Gandia, Castellò o Vinaròs (a la qual hi pertany l'autor). I encara més, altres localitats defugen de la colla organitzada i improvisen torres humanes per festes: és el que es denomina "pals de pollastre", com a Picanya, Xiva o Calles. Amb un conjunt espectacular de fotografies, "Les muixerangues valencianes" ens descobreix una part amagada i indefugible del nostre patrimoni cultural.

 

Presentació de "Les muixerangues valencianes" a València

El cinquè volum de les Biografies de Tarragona

Finalment, enguany ha vist la llum el cinquè volum de la sèrie Biografies de Tarragona. Des del març de 2010, un equip d'historiadors, acadèmics i escriptors, coordinats per Manel Güell i Salvador-Joan Rovira, s'han endinsat en el bimil·lenari recorregut de la capital tarragonina per traure a la llum les personalitats que han donat a la ciutat els seus trets característics. Aquest cinquè número també és especial, ja que l'equip que ha comandat aquesta potent iniciativa es fa a un costat per deixar pas a noves cares que vullguen avançar en la història dels tarragonins i tarragonines.