"Un assaig suggeridor". Ferran Sáez escriu sobre "L'única passió noble" a El Temps

"Un valencià al ‘château’ de Montaigne" és el títol de la ressenya que Ferran Saéz ha publicat a El Temps, arran de la publicació de l'assaig "L'única passió noble", amb el qual Joan Garí ha obtingut el I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. El llibre, subtitulat "Converses amb madame Mähler-Besse sobre els valencians i el seu país", és un homenatge a dos grans pensadors i representants del gènere assagístic: l'occità Michel de Montaigne i el nostrat Joan Fuster. Precisament, com apunta Sáez, el títol de l'obra de Garí s'extrau d'un passatge fusterià: “No tinc cap altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi".

L'autor de Borriana continua aquesta línia i tracta què són els valencians des del debat intel·lectual, a partir d'una suggerent i fictícia conversa amb una vella vinatera, propietària de la torre del creador dels Essais, al Perigord francés. "Que ningú no s’esperi, però, un al·legat polític a favor o en contra de no-sé-què. No. Estem parlant d’un artefacte molt més sofisticat, d’un assaig argumentalment juganer que va −que vol anar− d’aquí cap allà i d’allà cap aquí (en cas contrari no seria un assaig, sinó un tractat)", assenyala Ferran Sáez.

L'article d'El Temps destaca que el treball de Joan Garí contribueix a actualitzar un vell debat que s'allarga des de la irrupció intel·lectual de Fuster i que actualment compta amb nous elements a l'anàlisi: el procés català: "Mai com ara, doncs, la vella contraposició entre comunitat cultural i comunitat política havia estat tan viva".

L’assaig continua sent una formidable maquineta per expressar el que pensem, per comunicar-ho. El periodisme actual hauria de tenir més presents Montaigne i Fuster que no pas aquestes ocurrències telegràfiques que es diuen al Twitter. Garí, bon lector, ho sap perfectament, i per això escriu assaigs tan suggeridors com aquest. 

Podeu llegir la ressenya sencera de Ferran Sáez tot clicant ací.