El blog Los faros del mundo entrevista Josep Vicent Miralles, autor de "El mag de Montrose"

Si teniu entre les mans un exemplar de la novel·la "El mag de Montrose" de Josep Vicent Miralles veureu de seguida que la coberta està il·lustrada amb un imponent far que enllumena sobre la foscor oceànica. No és casual que s'haja pres aquest motiu per presentar l'obra guanyadora del I Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Benicarló: és en un far on comencen les aventures del jove Donald Brecc i del seu oncle, el misteriós Templeton Swan. Els fars són construccions que han travessat la història amb una aura de misteri, que ha conjugat la ciència amb el poderós simbolisme de la llum entre les tenebres, i que ha creat en l'imaginari la figura del farer solitari. No és estrany, doncs, que atraguen a aficionats de tot el món. 

Tot això ve a colació perquè justament un blog per a apassionats del món dels fars, "Los faros del mundo", ha tingut a bé entrevistar Josep Vicent Miralles sobre el seu llibre, amb l'excusa de la coberta farera. És clar, la conversa ha girat de seguida sobre el paper dels fars en la novel·la, en especial el de Scurdie Ness, a Escòcia, on es desenvolupa la trama. "El próximo viaje pendiente es ir a rendir homenaje a la casa imaginada de Mr Templeton Swan y Donald Brecc. Quiero ver esa misma luz en la que he proyectado algunos cuentos, algunas imágenes que han acabado cobrando vida", expressa Miralles.

En clau més nostàlgica, l'escriptor evoca els dos fars del seu poble, Xàbia, que s'alcen en els caps de Sant Antoni i el de la Nau: "La grandeza del lugar impone. Después, por la noche, ver sus destellos desde la playa o desde el mar, representa un santo y seña, una forma de militancia y de pertenencia. El faro es casa, un recordatorio luminoso de quién eres, dónde estás y cuáles son tus vínculos más importantes".

Ja sobre la novel·la, Miralles descriu "El mag de Montrose" com "un relato ágil, con mucha acción y un poco de humor", del gènere d'aventures en el seu sentit més clàssic, i que porta els protagonistes pels mars del Nord i per les costes caribenyes de Maracaibo infestades de pirates. Precisament, el tercer personatge és la capitana Grace O'Malley, "un personaje muy relevante en la historia y el folklore irlandés, porque de algún modo representa el genuino espíritu de aventura, fuerza y rebeldía de la gente del mar."

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Cuando todo quedó en casa". El diari asturià La Nueva España es fa ressò del premi al llibre "A casa"

 

El diari asturià La Nueva España s'ha fet ressò del Premi al Llibre Millor Editat per la Generalitat Valenciana que ha rebut "A casa. Diari gràfic del confinament" de l'il·lustrador Goyo Rodríguez, resident en la localitat de Candàs. L'article que signa Eduardo Lagar -i reservat a subscriptors- revela com l'autor va usar el dibuix com una teràpia quan tot el país es va haver de confinar, a la primavera del 2020, davant de la incertesa i la por per un nou virus. Una il·lustració diària, amb la casa com a protagonista, que es va llançar a les xarxes durant dos mesos, i que són una crònica diferent d'aquell moment que ha passat a la història. "A casa. Diari gràfic del confinament" recull aquestes làmines amb una edició de qualitat, que s'ha vist reconeguda pel guardó atorgat pel govern valencià.

A més, juntament a l'article, el diari La Nueva España ha publicat, en obert, una mostra de les làmines de Goyo Rodríguez i que formen part del llibre. Es podeu veure ací.

"És un llibre de microhistòria que ajuda a entendre la Guerra Civil a Catalunya". El Diari de Tarragona parla de "El somni trencat"

El Diari de Tarragona ha publicat un article en que es fa ressò del llançament del nou llibre de l'historiador Andreu Caralt. "El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili" va ser l'obra guanyadora del II Premi de Recerca Jordi Fontanet - Ciutat d'Amposta, i esdevé una completa i exhaustiva mirada sobre els fets que es van succeir a la capital del Montsià entre la proclamació de la II República al 1931 i el destí dels perdedors de la Guerra Civil. 

La peça informativa que signa la periodista Marina Pallàs aplega les paraules de Caralt tot apuntant l'interès de la microhistòria ampostina en aquells anys: "Amposta era un nucli important d’anarquisme. El fet diferencial d’Amposta és la revolució anarquista, que acaba fent transformacions socials extraordinàries a la ciutat. També té la cara del terror... Però, per exemple, es va crear una col·lectivitat agrària enorme, van col·lectivitzar una vaqueria, van fer granges… Era una organització complexa amb mil afiliats".

Per confeccionar "El somni trencat", Caralt ha investigat en nombrosa documentació repartida en arxius de tot l'Estat, i que li ha permés, entre altres punts, conèixer la identitat dels 348 processats i els 155 exiliats acabada la contesa. Tanmateix, els números i els llistats també deixen costat a històries emotives, com les dels refugiats de la guerra.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El "Cicle novel·lístic de Sebastià Juan Arbó" de Pep Carcellé, vist per Joaquim Buj

Joaquim Buj ha dedicat un article, publicat a Vinaròs News, al filòleg i professor rapitenc Pep Carcellé amb motiu de la seua passió per la figura i l'obra de l'escriptor ebrenc de referència Sebastià Juan Arbó, que s'ha plasmat enguany amb la publicació del llibre "Cicle novel·lístic de Sebastià Juan Arbó", un assaig literari que s'endinsa en la trilogia de novel·les ambientades al territori ebrenc -en concret el Delta, la Ràpita i Amposta, paisatges d'infantesa del literat- entre 1966 i 1975: 'Entre la tierra y el mar', 'La tempestad' i 'La masía'. 

Apunta Buj que l'objectiu de la investigació de Carcellé és reivindicar l'obra de Sebastià Juan Arbó, qui dibuixa amb mestria un cru relat social de les Terres de l'Ebre del segle XX. "Sovint apareix la figura abusiva de l’amo, també s’hi reflecteix la violència de gènere i domèstica a causa dels canvis de comportament i de conducta d’alguns personatges per causes molt marcades", exposa l'article. Prenent els tres llibres en conjunt, l'autor analitza els personatges -especialment Guatxes, basat en un amic personal d'Arbó-, els escenaris o les temàtiques, "l’estudi observa elements de connexió, de continuïtat, d’evolució, de progressió en la majoria de personatges protagonistes i alguna regressió en altres en les tres novel·les", afegeix Buj.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.