dimecres, 30 de novembre del 2011

Aquest dijous, es presenta el "Vitis vinifera cataloniae" a Vinaròs


El "Vitis vinifera cataloniae" arriba a Vinaròs. Demà, dijous 1 de desembre, a les 20 hores i al Café Mandràgora, Vicent Palatsí, autor dels contes, parlarà d'aquest llibre que conjuga l'erotisme i el bon gust pels vins de la terra. Estarà acompanyat del vinarossenc Juanjo Roda, conegut cuiner i director de la col·lecció de llibres gastronòmics La Teca, també d'Onada Edicions.

Jordi Colonques: "La qualitat que ens fa humans és una mena de 'filldeputisme' congènit que ha esdevingut eficient per la nostra supervivència."

L'autor de Vila-real conversa amb Josep Manel San Abdón al voltant de "Món animal", la novel·la d'humor negre publicada a la passada primavera, després de ser guardonada amb el Vila de Puçol. Jordi Colonques parla dels temes, dels personatges, emmarcats en un espai quotidià, un barri de ciutat qualsevol, com podria ser, per exemple, Benimaclet.

"Tinc una forta tendència a escriure literatura d’humor, gairebé de sainet. Però aquesta volta, sense fugir-ne massa, em vaig plantejar escriure una història amb personatges que tingueren més substància que unes meres caricatures. Així que vaig treballar primer el rerefons dels actors del teatret, les motivacions que els havien de dur a actuar d’una manera o una altra. Tot i que essent una història d’humor el que m’interessava era desenvolupar amb un cert ritme les accions simultànies, com a les pistes d’un circ, i no tant fer que els personatges patiren una evolució psicològica al llarg de la novel·la."

En la conversa també s'hi parla de la dificultat dels escriptors valencians per abastar l'ample mercat catalanoparlant, tot i que la Xarxa ha afeblit les fronteres. "Ara, el que no sé dir-te és si l’humor bròfec de “Món animal” s’hi entendria bé", apunta Colonques.

L'entrevista sencera es pot llegir al bloc de Josep Manel San Abdón o a 3x4.info.

Avui és l'últim dia de la mostra de dibuixos de Muniatto a Jesús

Tanca avui l'exposició que al llarg de tot aquest mes de novembre, ha "muniattitzat" la vila de Jesús. Per si encara hom no se n'havia assabentat, encara hi és a temps per acudir a l'EMD, ubicat a la plaça de la Immaculada, i gaudir dels dibuixos d'Ester Besolí, il·lustradora de "Les Contalles de Muniatto", els contes infantils ebrencs més seguits. Precisament, bona part de la mostra s'ha extret dels onze llibrets publicats sobre aquest curiós i alegre xiquet.

Com a mostra, s'ha penjat un vídeo a Youtube de la visita que l'escola Daniel Mangrané va fer a l'exposició. Allí es van trobar amb la contacontes Olga Besolí, l'autora dels textos de les Contalles, que els va fer passar una bona estona amb les historietes d'en Muniatto.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Éxit de les presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" a Càlig i Vilafranca

Les primeres presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" s'han saldat amb dos èxits d'assistència i participació. Tant a Càlig, el divendres, com a l'endemà dissabte a Vilafranca, l'obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier va omplir l'auditori, en molts casos amb persones que van poder conèixer en persona al mestre republicà.

Com no podia ser d'altra manera, la primera presentació va ser al poble natal de José Vicente Borràs. L'alcaldessa de Càlig, Ernestina Borràs, va introduir l'obra i els parlants, Ángel Rodríguez i el fill del protagonista, José Borràs Fenollosa i va afirmar que no mai havia vist tan plena la sala del Centre de Cultura. A l'acte hi van acudir els néts del mestre, provinents de punts tan distants com Galícia o Bèlgica.

Tot seguit, Ángel Rodríguez de Mier va exposar com es va materialitzar aquest projecte, la història que s'amaga darrere i que comença quan Borràs Fenollosa va contactar amb ell a causa d'un article publicat al setmanari El Dissabte al voltant dels immigrats. Posteriorment li va esmentar la possibilitat de publicar els relats del seu pare, escrits des de la presó quan va ser condemnat a mort, així com les seues memòries.

Rodríguez de Mier va considerar que allí hi havia una gran història que es mereixia un bon llibre, i va investigar per contextualitzar, contrastar i ampliar els textos del mestre Borràs. Com explicava, van parlar amb nombroses persones de les nostres comarques, fins i tot amb alumnes de José Vicente Borràs quan va estar destinat a Vilafranca durant la II República.

Amb emoció, Ángel Rodríguez de Mier va resumir les vivències del mestre al llarg d'aquestos difícils anys i va concloure que la vila de Càlig havia d'estar orgullosa tant de José Vicente Borràs com del seu germà Emilio, un lluitador les aventures del qual també són recollides al llibre. El gest va ser correspost per la batllesa calijona, qui va lliurar la insginia de la localitat als autors.

"En aquesta sala va ser empresonat el mestre José Vicente Borràs"

A l'endemà, tant Ángel Rodríguez de Mier com José Borràs Fenollosa van presentar l'obra a Vilafranca, la població en la qual el protagonista va ser mestre entre 1931 i 1936. Acompanyats de l'alcalde Òscar Tena, van recordar davant 80 persones que en eixe mateix indret, la Casa Social de l'Avinguda del Llosar, set dècades abans va estar empresonat José Vicente Borràs i la seua dona, Carmen Fenollosa, a l'acabar la Guerra Cívil.

La crònica de l'acte a Vilafranca es pot trobar a diversos mitjans de comunicació, com 3x4.info, Las Províncias o La Rodalia.

Aquest cap de setmana, més presentacions.

Els autors seguiran difonent l'obra de José Vicente Borràs al llarg de les nostres comarques durant el primer cap de setmana de desembre. El divendres 2, serà a Benicarló, concretament a la Penya Setrill, a les 20 hores. A l'endemà, serà el torn de Morella: a les 19:30 al Saló de Justícia de la capital dels Ports.

La literatura, l'erotisme i el vi es van trobar a Benicarló

El divendres passat 25 de novembre el local de la Penya Setrill acollia la presentació dels relats eròtics per a amants del vi, Vitis vinifera cataloniae. S’hi va poder comptar amb Juanjo Roda, com a representant d’Onada; l’autor, Vicent Palatsí, i Rafel Pino, del celler El Masroig (el Priorat).

Després d’una breu introducció de mans de José Antonio Sánchez, president de Setrill, va prosseguir Juanjo Roda, professional de la cuina, qui ens va atansar a la gastronomia evocant productes com la carxofa, la petxina, les mamelles de monja, els ous o la cigala, alhora que instava el públic a activar la imaginació i jugar a relacionar aquests aliments amb el món de l’erotisme.

Un cop captada l’atenció del públic, va ser l’autor, Vicent Palatsí, qui ens explicava les raons del nom Vitis vinifera (la vinya o el cep del qual es fa vi), també la tria dels personatges que apareixen a la coberta (un sàtir i una nimfa – el vi negre i el vi blanc), o el perquè del maridatge del vi i l’erotisme (de vegades un dóna joc a l’altre); també va remarcar que l’Església ha tingut un paper important en els dos elements, perquè ha censurat l’erotisme, però ha sacralitzat el vi.

Finalment, Rafel Pino, en nom del celler El Masroig, va delectar el públic amb una xicoteta explicació del Vi Novell 2011, vi que es va presentar a Benicarló juntament amb els relats. El va definir com “un vi bandarra i popular, molt fruitat, amic de la gresca i la tradició”. Justament el refranyer popular diu: “Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi”, tal com apareix en l’etiqueta.

Tot seguit, Rafel Pino i Eulàlia Roca, del celler El Masroig, ens van oferir un tast del Vi Novell 2011, del qual el públic va gaudir.

El públic del Baix Maestrat i Terres de l'Ebre que es va perdre aquesta presentació, té una nova oportunitat el proper dijous, 1 de desembre. El Vitis vinifera cataloniae arriba a Vinaròs, al café Mandràgora (Socors, 33). La cita començarà a les 20 hores.

divendres, 25 de novembre del 2011

Càlig i Vilafranca acullen les presentacions de "Jose Vicente Borràs. Memorias de un maestro republicano"

Aquest cap de setmana tenen lloc les primeres presentacions del llibre "Jose Vicente Borrás. Memorias de un maestro repúblicano", una obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier sobre els escrits del mestre de Càlig José Vicente Borrás Castell, qui va deixar constància de la seua estada a la presó com a condemnat a mort durant la posguerra, així com unes memorias on repassa les seues vivències al llarg de la República, la guerra civil i els anys posteriors d'empresonament i repressió.

Avui divendres, a les 20 hores, la presentació serà a la vila natal del protagonista, a Càlig, concretament al Centre de Cultura. Comptarà amb la participació d'Angel Rodríguez de Mier i de José Borras Fenollosa, fill del mestre i qui va lliurar els manuscrits per a la seua difusió. Estaran acompanyats de la batllesa Ernestina Borràs i la regidora Anna Saura.


I a l'endemà, aquest dissabte, serà el torn de la presentació a Vilafranca, on José Vicente Borrás va exercir de mestre durant la República i on va ser posteriorment empresonat. En aquest cas, estaran acompanyats d'Òscar Tena, alcalde de la localitat. Serà a les 18 hores a la Casa Social.


Les presentacions de l'obra s'estendran durant el mes de desembre: Benicarló, Morella o Sant Mateu, entre d'altres.

Programa de la jornada de cloenda del III Congrés Cultura i Territori de les Comarques de la Diòcesi de Tortosa

Vinaròs, divendres 25 de novembre de 2011

9.00 h – 10.00 h Comunicacions

Sessió A (Biblioteca)
  • Cremades i Cortiella, Elga. “El parlar de Masriudoms (Baix Camp)”
  • Pradilla, Miquel Àngel; Sanz, Rocío. “Aproximació al parlar de Xert (Baix Maestrat)”
  • Perea, Maria Pilar. “Tortosa: entre Gandesa i Vinaròs. Similituds i diferències a començament del segle XX”
  • Meseguer-Carbó, Josep. “Les modificacions en la localització «Maestrat» en el Diccionari Català-Valencià-Balear”

Sessió B (Caixa Rural)
  • Anglès Soronellas, Fina. “Orgues als municipis tarragonins de la diòcesi de Tortosa (Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià)”
  • Castellanos, Eva; Collazos, Josep Antoni. “El camí de sirga”
  • Folch, Xavier. “Inventari–catalogació de les barraques de pedra en sec al terme de Tirig (Castelló)”

Sessió C (Casino)
  • Castellvell, Ventura. “Els béns dels sarraïns a Benifallet a finals del segle XV”
  • Pros Tarragó, Josep Maria; Pérez Tarragó, Àngels; Raduà Serra, Josep Maria. “Ascó als grafits de Chinon? Desxifrant l’enigma templer”
  • Royo Pérez, Vicent. “«Com los castells de nostra religió no sien per a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls nostres e de nostra religió». Guerres privades i lluites de bàndols al Maestrat (s. XIV-XV)”

10.00 h – 11.00 h Comunicacions

Sessió A (Biblioteca)
  • González Collantes, Carla. “El model de llengua dels mitjans digitals valencians: una aproximació a través de Comarquesnord, L'Informatiu, AraMultimèdia i VilaWeb Ontinyent”
  • Gumbau Morera, Felip. “Una diòcesi amb dos modalitats de llengua. Entre la normalitat i l’anomalia”
  • Valls, Esteve. “L’excepcionalitat de la cruïlla catalanoaragonesa a les Terres de l’Ebre: un cas de dissidència respecte a les dinàmiques evolutives dels parlars nord-occidentals”
Sessió B (Caixa Rural)
  • Sauch Cruz, Núria. “El reialisme i la guerra del Trienni Liberal (1820-1823) al Matarranya”
  • Sauch Cruz, Núria. “L’inici del primer carlisme a Morella (novembre 1833)”
  • Rull, Xavier. ""Anar astall és fer-ho arreu iau, tat? Les paraules gramaticalizades del parlar tortosí: descripció, origen i tractament descriptiu i prescriptiu"
Sessió C (Casino)
  • Domènec, A.; Sabaté, A.; Castellnou, J. “Catalogació de les varietats agrícoles tradicionals de Vandellòs i el seu entorn”
  • Pérez i Soriano, Josep. “De l'espoli al projecte territorial: el país de l'Olivera”
  • Sardà, Jordi ; Farré, Xavier; Duro, Juan Antonio; Bové, Miquel Àngel. “Evolució i clústers de la demanda turística a les Terres de l’Ebre”

11.00 h – 12.00 h Ponència (Biblioteca):
Adaptació a les noves tecnologies al llarg del cicle vital, a càrrec de Rosana Clemente (Universitat Jaume I).
12.00 h – 12.30 h Pausa-cafè
12.30 h – 13.30 h Ponència
(Biblioteca):
De geosinònims catalans, amb especial referència a la varietat geogràfica tortosina, a càrrec de Germà Colón (Institut d’Estudis Catalans)
Descans
16.00 h – 17.00 h Comunicacions

Sessió A (Biblioteca)
  • Fabregat, Maria Reis; Serra, Anna Isabel. “Les ordinacions dels mestres de cases de Tortosa del segle XVIII: drets, deures i responsabilitats”
  • Ferreres, Joan. “Veïnatge de la vila de Vinaròs al 1621”
  • Roig Vidal, Joan. “Els Salvador”
Sessió B (Caixa Rural)
  • Flores Abat, Lluís-Xavier; Flores Abat, Miquel-Àngel; Monjo Mascaró, Joan-Lluís. “El ball popular i tradicional a les terres de l’Ebre. Algunes consideracions i propostes per a la seua dignificació”
  • Pubill Soler, Biel. “Jugant riu avall”
  • Beltran i Cavaller, Joan. “Els noms dels mariscs bivalves”
Sessió C (Casino)
  • Garfella Rubio, José Teodoro; Mañez Pitarch, Maria Jesús; Cabeza González, Manuel. “La documentación grafica del patrimonio arquitectónico a través del empleo de metodologías avanzadas y su aplicación dentro de la comarca de la Diócesis de Tortosa”
  • Sáez Riquelme, Beatriz; Pitarch Roig, Àngel M. “La iglesia de la Asunción del Portell de Morella: el inicio del tipo arquitectónico de las iglesias Salón en las Diócesis de Tortosa y Segorbe-Castellón”

17.00 h – 18.00 h Comunicacions

Sessió A (Biblioteca)
  • Escartí, Vicent J. “El Tenal (1793): un exemple de construcció de la memòria eclesiàstica”
  • Ferrando, Antoni (UV-AVL) “Joan Olzina, il·lustre secretari del Magnànim, ¿autor del Curial e Güelfa?”
  • Agut, Fàtima. “Del didactisme de l’obra teatral de Joan Manuel Borràs Jarque a l’intent de renovació de Francesc Almela i Vives, dues produccions teatrals per descobrir”
Sessió B (Caixa Rural)
  • Casanova, Emili; Ferrer, Ramon. “Toponímia al Maestrat i els Ports de Morella durant el segle XIII i XIV”
  • Fabregat Galcerà, Emeteri. “Toponímia històrica al massís del Port a l’època medieval i moderna”
  • Gombau Domingo, Carme. “Aproximació lingüística i històrica a les actes de l'Ajuntament d'Amposta 1936-38”
Sessió C (Casino)
  • Gavaldà, Antoni. “El sindicalisme pagès a les Terres de l’Ebre (1939-1944)”
  • Sanz Arnau, Vicent. “Els expedients de responsabilitats polítiques de Traiguera”
  • Arasa, Álvaro. “Roques del Port”

18.00 h – 18.30 h Pausa-cafè
18.30 h – 19.45 h Taula redona
(Biblioteca):
Els menjars: una cultura per difondre, amb la participació de Agustín Platillero (Professor de cuina i cuiner del Restaurant Les Doyes - Peníscola), Rafa Gauxachs (Casa dels Capellans – Traiguera), Salvador Alcaraz (El Langostino de Oro - Vinaròs) i Juanjo Roda (Cuiner, escriptor i director de la col·lecció La Teca d’Onada Edicions). Moderador: Carlos García Barragán (President d’Agretur i director de l’Hosteria del Mar – Peníscola).

19.45 h - 20.00 h Cloenda acadèmica del Congrés.

Tota la informació del Congrés clicant ací.

Més imatges del "Ara, Estellés" a València

Unes quantes fotografies més de l'ambient que es va viure a la presentació del llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló" a l'Octubre de València, passat divendres 18 de novembre.

La presentació va comptar amb el recital de Ximo Caffarena, acompanyat de Quim Sanç. Caffarena és l'autor del disc adjunt al llibre, dotze peces que mesclen les rimes de Vicent Andrés Estellés amb les tonades populars valencianes.



Fotografies de Jesús Prats i Camps.

Benicarló acull aquest vespre el "Vitis vinifera cataloniae"

Aquesta vesprada, literatura, erotisme i enologia es donen la mà en la presentació del nou llibre de Vicent Palatsí. "Vitis vinifera cataloniae" és un conjunt de contes on els vins i el sexe són el nexe que els uneix.

L'acte comptarà amb la participació del cuiner Juanjo Roda, co-autor d'obres com "La cuina del Mercat de Vinaròs".


No serà l'única presentació del llibre al Baix Maestrat. El proper dijous 1 de desembre, Vicent Palatsí i Juanjo Roda parlaran de literatura eno-eròtica a Vinaròs, concretament al Café Mandràgora (Socors, 33).

dijous, 24 de novembre del 2011

"Contes infantils i diversitat". Xerrada de Katy Pallàs a Manuel

Katy Pallàs, una de les autores de les Contalles d'Alba, estarà demà divendres a Manuel (Ribera Alta) per a parlar de "Contes infantils i diversitat", una temàtica ben present als diversos llibrets de la col·lecció per als més menuts que duu a terme junt a Mara Cebrián.


La conferència serà a les 20 hores, a la Biblioteca Municipal de la vila. Comptarà amb la participació d'Inma Sanjuán, regidora de Cultura, i l'acte s'emmarca dins les 2es. Xerrades amb Escriptors i Escriptores en Valencià.

Èxit a Gata

La de Manuel no és l'única presentació de les Contalles d'Alba que ha tingut lloc en aquest mes de novembre. Fa una setmana, era la vila marinenca de Gata qui acollia un taller sobre aquestos contes dirigits a xiquets i xiquetes d'entre 3 i 5 anys i que tracta al voltant dels diversos tipus de famílies, especialment les homoparentals. Nombrosos menuts i majors van acudir a la iniciativa, com es pot observar en les imatges que han penjat les autores en la pàgina web de les Contalles.

Programa d'avui dijous del III Congrés Cultura i Territori de les Comarques de la Diòcesi de Tortosa

Vinaròs, dijous 24 de novembre de 2011

16.00 h – 17.00 h Ponència (Biblioteca):
Falagueres i coes de cavall de la regió d’Ilercavònia: uns tresors sovint ignorats, a càrrec de Rafel Curto i Luís de Torres (Grup de Recerca Científica ‘Terres de l’Ebre’) i Llorenç Sáez (Universitat Autònoma de Barcelona).

17.00 h – 18.00 h Comunicacions

Sessió A (Biblioteca)
  • Aragonès Gisbert, Josep; Duch Cortinas, Jordi; Estorach Fatsini, Marga; Saladié Gil, Sergi. "El catàleg de paisatge de les Terres de l'Ebre: oportunitats i limitacions d'un nou instrument de protecció, gestió i ordenació del paisatge"
  • Subirats, Emigdi. “L’Associació Cultural Soldevila, un projecte cultural a Campredó”
  • Subirats, Emigdi. "Campredó republicà"

Sessió B (Caixa Rural)
  • Almuni Balada, M. Victòria; Grau Verge, Ferran. “Arquitectures de l’aigua a les Terres del Sénia”
  • Borràs, Noèlia. “Les aportacions de Jerónimo de Uztáriz al desenvolupament del port dels Alfacs al segle XVIII”
  • Fabregat Galcerà, Emeteri. “La xarxa hidràulica de la Vall Cervera – Vall del Toscar: creació, modificacions i usos (1148-1900)”

Sessió C (Casino)
  • Aixendri, Roman. “Entre la memòria i l’oblit a les Terres de l’Ebre”
  • Grau Ferrer, Víctor. “El Memoràndum d’Antonio- Emilio Damián Montagut (1891- 1967): repassem la història viscuda”
  • Subirats i Forné, Francesc. “Els elements pertanyents al patrimoni local i a la Guerra Civil, al terme municipal d’Alcanar”

18.00 h – 18.30 h Pausa-cafè
18.30 h – 19.45 h Taula redona
(Biblioteca):
Agricultura, pesca, irrigació i ecologia, amb la participació de Josep Miquel Segura (Director Comercial d’Ecocítrics Ebre-Sénia), Guillermo Edo (Gerent de Benihort), Josep Lluís Fabra (Enginyer Agrònom) i Xavier Garriga (Patró Major de la Confraria de Pescadors Sant Pere de Sant Carles de la Ràpita). Moderador: Artur Aparici (Universitat Jaume I).

19.45 h Visita guiada per la població.

Tota la informació del Congrés clicant ací.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Obri les portes el III Congres Cultura i Territori de les Comarques de la Diòcesi de Tortosa

Aquesta vesprada s'enceta el III Congrés Cultura i Territori de les Comarques de la Diòcesi de Tortosa. Aquesta cita, que es repeteix cada quinquenni, aborda aspectes ben diversos de les Terres de l'Ebre, el Maestrat, els Ports i l'extrem sud de la Franja, com ara la llengua, el paisatge, l'etnologia o l'art, entre molts altres.

Enguany, el Congrés s'extén al llarg de tres dies a la ciutat de Vinaròs. Pel que fa al programa d'avui dimecres, l'horari comença a les 16.30 hores, amb la presentació de l'esdeveniment a la Biblioteca Municipal. Tot seguit, es durà a terme la ponència La religiositat popular al bisbat de Tortosa, impartida pel canonge arxier de la catedral de Tortosa i director de l'Arxiu diocesà, en Mn. Josep Alanyà.

Les comunicacions estan programades entre les 18.15 i les 19.15 hores, en tres sessions diferents, repartides en tres escenaris: la Biblioteca, la Caixa Rural i el Casino (tots tres indrets tenen sortida a la Plaça de l'Hort dels Escribano).

La denominada sessió A s'ubicarà a la Biblioteca, i comptarà amb les comunicacions “Escriure per al calaix: nova datació d’obres de Carles Salvador”, de Pere-Enric Barreda, “Història externa de la Breu Instrucció de la Doctrina Cristiana (1922), de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer Cadroi”, d'Òscar Pérez i “Poesia en català a les Terres de l’Ebre 1401-1848. Presències i absències”, d'Enric Querol.

Quant a la B, localitzada a la Caixa Rural, hi participaran Albert Aragonés amb “Notes i lectures d’astronomia popular", Fina Masdeu amb “Literatura i cuina a Ilercavònia (propostes per treballar a l’aula)" i Núria Gil amb “Les ciències socials mitjançant el patrimoni cultural: un projecte educatiu d’art contemporani i el seu context territorial.

Finalment, les comunicacions de la sessió C (al Casino) seran “Arquitectura i territori”, d'Alba Soler i Rafael Soler, “El patrimoni civil i religiós com a recurs turístic del territori”, Antonio Querol Gómez i “Novetats entorn de l’arquitectura militar dels castells templers de l’Ebre i el Baix Maestrat”, de Joan Fuguet.

La jornada del primer dia del Congrés conclourà amb la taula rodona Els mitjans de comunicació intercomarcals al segle xxi, amb la participació de professionals de l'audiovisual com ara Jordi Marzà (Mediarec), Josep Lluís Villa (Imagina Ràdio), Josep Arasa (La Veu de l’Ebre) i Emili Fonollosa (Vinaròs News). Emma Bas (Cadena Cope) serà la moderadora.

Estreta relació

Com a editorial arrelada al territori comprés per aquestes comarques integrants de la Diòcesi de Tortosa, Onada Edicions manté una estreta relació amb el Congrés. De fet, a la col·lecció La Barcella es poden trobar les comunicacions i ponències llegides a les dues primeres convocatòries (Història i Territori i Llengua i literatura de la cita del 2001, i Patrimoni i economia i Art i lletres de la del 2006), autèntiques puntes de llança dels estudis de les nostres terres.

dimarts, 22 de novembre del 2011

"Ara i sempre, Estellés". Ressenya d'Antoni Zaragozà al Posdata

L'article, publicat passat 11 de novembre al suplement cultural del Levante-EMV, abasta els diversos components de l'obra que han impulsat els professors i professores de l'IES Joan Coromines de Benicarló, Òscar Coll, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Francesc Delcastillo. Antoni Zaragozà recòrre l'extensa nòmina d'autors (escriptors, músics, estudiosos...) que van aportar el seu gra de sorra a les conferències estellesianes del passat 2010 i que ara veuen la llum en el llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló". "Aquest llibre, confegit com una mena de guia divulgadora dels actes de les jornades d’homenatge a Vicent Andrés Estellés, és també, per la qualitat innegligible dels intervinents que hi escriuen, un estudi remarcable, malgrat la seua brevetat, de l’obra estellesiana", apunta Zaragozà.

L'autor de la ressenya també aprofita la novetat editorial per a recordar els inicis del poeta de Burjassot, allà als anys cinquanta, i qualifica el seu estil de quotidià i planer, arrelat a la terra i al poble:

"La poesia d’Estellés, de bon principi, parla honestament de les coses quotidianes d’anar per casa, escriu del poble i sobre el poble; a través de la textura dels seus versos podem tocar la pols del carrer, les fulles de les lletugues per terra, la calç de les parets, podem olorar el fem que nodreix els camps de conreu, els pimentons i les cebes torrats, l’olor d’oli fregit que ix dels bars, el del café acabat de moldre, el del pa acabat de coure… Tot en un llenguatge planer, utilitzant la llengua col·loquial que es parla en la seua comarca (l’Horta) farcint-lo de les imatges orals que escolta al carrer, al mercat, al camp, al taller, a la plaça, i de l’expressiu refranyer popular".

L'article sencer d'Antoni Zaragozà al Posdata es pot llegir tot seguit:


Presentació a València

Per la seua banda, els autors i autores de l'"Ara, Estellés" van oferir una presentació-recital del llibre-CD a la ciutat de València, concretament a l'emblemàtic edifici Octubre de la capital del Turia. Com a testimoni, dues imatges de l'acte, preses pel fotògraf Jesús Prats i Camps.



Pepa Àlvarez, Òscar Coll i Carme Alonso, tres quartes parts de l'autoria.


Les 12 cançons que acompanyen el llibre, obra de Ximo Caffarena i acompanyat per Quim Sanç

Castelló celebra des d'avui la Setmana Soler i Godes

Un any més, la societat castellonenca recorda la figura de l'escriptor i pedagog Enric Soler i Godes. Mitjançant la Fundació que porta el seu nom, integrada a la Universitat Jaume I, s'ha convocat tot un seguit d'actes al llarg d'aquesta setmana amb l'objectiu de fomentar la lectura i l'escriptura entre els escolars (i els adults) de la capital de la Plana.

El programa s'enceta aquest mateix vespre de dimarts. Els membres d'El Pont, la cooperativa d'escriptors del nord valencià hi han organitzat una taula rodona. Serà a partir de les 19 hores, a la Llotja del Cànem i comptarà amb la participació de Joan Andrés Sorribes (autor de "Set narracions curtes per a una setmana llarga"), Vicent Pallarés ("El magma silenciós") i Isabel Marín, amb Albert Garcia com a moderador.

Per al dimecres, també a les 19 hores i a la Llibreria Argot, hi ha un taller d'animació a la lectura, dirigit a l'alumnat del segon i tercer cicle de Primària. Es comptarà amb la presència de nou dels integrants d'El Pont, com Isabel Marín, Joan Pla, Vicent Jaume Almela i Pep Castellano ("L'estirp de la sang reial").

La Setmana Soler i Godes continua dijous amb la presentació dels projectes inclosos en el XI Concurs d'Ajudes a la Innovació Educativa. Es mostrarà la feina que ha fet el CEIP Carles Salvador amb El soroll i l'IES Joan Baptista Porcar amb l’Estudi Botànic del parc Geòleg José Royo Gómez. Itineraris Botànics. L'acte està programat a les 19 hores a la sala d'actes del Conservatori de Música Mestre Tàrrega.

Per concloure, la nit del divendres 25 de novembre, l'Hotel Intur de Castelló acollirà el lliurament dels XII Premis Soler i Godes a la Innovació Educativa. Enguany han recaigut en l'escriptor bocassí Pep Castellano en la modalitat individual i el CPFPA Germà Colon en la col·lectiva.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Salvador Iborra, el trobador del segle XXI

En una tarda de novembre, ja al capvespre, vora les Rambles on una riuada de gent sempre vagareja, l’Espai Mallorca de Barcelona acollia un càlid record per a Salvador.

Tot entrant a l’Espai, després de recórrer una galeria plena de lletres i cobertes de colors, i de badar per un xicotet vestíbul de productes d’aquesta terra tan mediterrània, tan blava i tan nostra com son Ses Illes, amb vins, sobrassades, melmelades, quelitas, i no sé quants plaers més per al paladar, vaig arribar a la cafeteria.

A poc a poc, la sala es va anar omplint d’amics, coneguts i lectors que no hi volien faltar. Els assistents, a poc a poc, van anar omplint les cadires, els tamborets, i fins i tot la barra del bar…

Després d’esperar breument la família de Salvador, vinguda des de les terres del sud, Eva Piquer va començar explicant-nos qui era Salvador, l’amic, el poeta, com l’havia conegut i què els unia. L’actor Jaume Comas ens va delectar posant veu i vida a les paraules d’en Salvador.

Tot seguit, es va visualitzar un vídeo on els qui no coneixíem Salvador ens vam poder fer una petita idea de com era a la universitat; de com alumnes seus adolescents recitaven els seus versos; el poeta recollint premis…

Es va continuar amb una tertúlia on Sergi Sancho, Orland Verdú i Sebastià Benassar ens apropaven al poeta Iborra amb anècdotes i vivències comunes. De quan es van conèixer fent un màster a Barcelona, a Petrer, o a Mallorca respectivamente.

En Jaume Comas ens va tornar a fer una lectura de més poemes. I, a continuació, diversos amics com Antoni, Pau i Isabel, ens van fer més nostre en Salvador mentre ens narraven moments que havien compartit amb emoció continguda i amb alguna veu trencada. Un altre cop, Jaume Comas va tornar a delectar-nos amb una darrera lectura que va finalitzar amb els versos d’“El pont sobre Mersey” que tant agradava a Salvador i gust compartit amb Sebastià.

Finalment, l’autor mallorquí Petit (Joan Castells) va omplir de música l’Espai que, a poc a poc, van fer seu els amics i que ara ja és d’en Salvador.

Crònica de R.M., qui va assistir a l'acte d'homenatge a Salvador Iborra a l'Espai Mallorca, passat divendres.

L'homenatge, en els mitjans de comunicació

Diversos mèdia del país s'han fet ressó dels dos actes en record del poeta valencià, un a Barcelona i l'altre, dissabte, a la seua ciutat natal.

De l'homenatge a l'Espai Mallorca es pot veure el vídeo que ha penjat Vilaweb TV, un extens resum amb les intervencions de Sebastià Bennassar, Orland Verdú i la resta de participants.

Per la seua banda, Cristina Savall escrivia l'article "El club del poeta mort" a El Periódico, una crònica de l'acte del divendres, en la qual ens descriu Salvador Iborra mitjançant els testimonis d'amics, familiars i coneguts.

"Bennasar, Orland Verdú, Sergi Sancho, Pau Vinyes, Antoni Trobat, Anna Cortils i Bel Olid van compondre un emotiu retrat del poeta del desamor, el cavaller medieval del segle XXI, un passejant a qui sempre acompanyava una llibreta, on traçava el mapa d'aquell territori mental que convertia en poemes. A vegades fumava en pipa. Els llibres eren la seva finestra al món. S'enamorava amb facilitat. Seductor, viatger, periodista de crònica negra al Diari de Balears, on li deien el Dostoievski per la qualitat literària dels seus relats. Culte, de gustos extravagants. Li agradava escoltar cançons de Demis Roussos per internet i entonar Lili Marlen, cançó a la qual va dedicar un preciós poema. Trucava als seus amics a altes hores de la matinada. Era valent, conversador amè, melancòlic. Adorava Gabriel Ferrater."

No són els unics articles. Guillem Carbonell ofereix diversos vídeos a la seua pàgina. Per la seua banda, Núria Cadenes ha penjat un escrit curt i punyent al seu bloc.

Pep Gimeno 'Botifarra' mostra la riquesa de la música tradicional a Benicarló

De gom a gom es va omplir el local de la benicarlanda Penya Setrill per a celebrar la presentació del llibre "La veu de la memòria. Pep Gimeno Botifarra", d'Antoni Martínez Revert. L'escriptor i el conegut cantant xativí van dur a terme un entretingut acte en el qual la cultura popular valenciana va ser la protagonista.

Àlvar Anyó, per part d'Alambor, entitat organitzadora, va ser l'encarregat de presentar a Martínez Revert, qui va ocupar la primera part de l'acte en, com va dir parafrasejant el poeta, a "parlar del seu llibre". "La veu de la memòria" és la biografia artística de Pep Gimeno, el Botifarra, un cantaor de Xàtiva que s'ha postulat en els darrers anys com un dels màxims exponents de la recuperació de la música tradicional valenciana, tot i que duu gairebé tres dècades sobre els escenaris.


L'autor de l'obra va destacar el treball etnogràfic que ha dut a terme el Botifarra, reinvindicant melodies que cada cop més sols restaven en la memòria des més grans. També hi va parlar dels dos discos del cantant, "Si em pose a cantar cançons" (2006) i "Te'n cantaré més de mil" (2009), així com "La barraca", disc d'enguany junt els ebrencs Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. A eixa trilogia s'hi suma el CD que acompanya el llibre de Martínez Revert, una antologia històrica de les cançons del Botifarra, sol o acompanyat de grups de música valenciana.


Tot seguit, va ser el torn del de Xàtiva. Acompanyat de Nèstor Mont a la guitarra, el cantant va oferir un recital més enllà de la música en sí. El Botifarra va fer gala del seus coneixements dels gèneres tradicionals, tot explicant les historietes que s'amaguen darrere les estrofes, relats que en moltes ocasions ell mateix va recollir de les tradicions orals dels vilatans de les Comarques Centrals valencianes. Va sorprendre al públic amb nombroses anècdotes i es va erigir com un expert en la llengua més popular, amb cabassos de dites i refranys i embarbussaments impossibles sense cap més ajuda que la seua memòria.


Vídeo del recital a 3x4.info (F. Alborch)

Entre les cançons que van sonar al local del Setrill hi havia el "Romanç de les jugadores de burro", "El velatori", el "Romanç de Don Simó", la "Malaguenya de Barxeta", la "Jota de Xàtiva" o la "Granaïna de Montaverner", entre moltes altres, que van donar fe dels amplis registres que hi ha dins la cançó tradicional valenciana i de la versatilitat vocal i lírica de Pep Gimeno, el Botifarra.

divendres, 18 de novembre del 2011

Dues presentacions per avui divendres: "Contalles d'Alba" a Gata i "Josep Anton Baixeras" a Tarragona

A banda de la presentació de l'Ara, Estellés, que hem apuntat en l'article anterior en aquest bloc de premsa, recordem que per avui divendres hi ha altres dues presentacions programades.

Al municipi de Gata, a la Marina Alta, la co-autora de "Les Contalles d'Alba", na Katy Pallàs, parlarà de "Contes infantils i diversitat". Serà a les 19 hores a la Biblioteca Municipal.


I una hora més tard i a la Llibrera de la Rambla de Tarragona, es presenta el llibre "Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica", un recull d'articles sobre l'obra i el llegat cultural del reconegut intel·lectual tarragoní, en la qual hi ha participat vuit estudiosos, coordinats per Magí Sunyer. Hi presenta Josep Bargalló.


Ressó per la presentació del "Ara, Estellés" a València aquest vespre

D'ací unes hores, a les 7 del vespre, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València acollirà la presentació a la capital del Túria del llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló". L'obra, impulsada pels professors i professores Pepa Àlvarez, Francesc Delcastillo, Carme Alonso i Òscar Coll és un recull de les conferències que es van impartir a les Jornades Estellesianes celebrades al Baix Maestrat, junt a diversos articles que exploren la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés.

A més, s'acompanya d'un CD on Ximo Caffarena ha combinat dotze poemes del de Burjassot amb dotze ritmes tradicionals valencians. Precisament, Caffarena oferirà un recital a l'Octubre, junt Quim Sanç.


Aquesta presentació està tenint un ampli eco a la Xarxa, i diversos blocs i pàgines han anunciat l'acte. És el cas, per exemple, del Faustinet, la pàgina del Departament de Llengua i Literatura de l'IES Faustí Barberà d'Alaquàs. O del de l'IES Campanar, al bloc Quadern de Veus.

Altres espais que comparteixen la informació de l'acte són 1 entre tants, la Xarxa TIC de l'Ensenyament en Valencià. I de fora del País, hi ha la referència al web de l'Associació Ara o Mai!.

La importància de crear una comunitat a internet.

Adjuntem la intervenció que va dur a terme el representant d'Onada Edicions, Miquel Àngel París, al Fòrum Innov@net sobre noves tecnologies, que es va celebrar a Benicarló el passat 18 d'octubre, on l'editorial va fer cinc cèntims de les seus actuacions en aquestos nous camps comercials.

Les xarxes socials, especialment Facebook i Twitter, serveixen per crear un grup, una comunitat, al voltant de l’empresa o del producte. Un grup que a més a més, està predisposat a rebre amb cert interés la informació que es transmeta a través d’aquests canals, ja que els membres d’aquesta comunitat ha acceptat mantindre oberta aquesta via; en molts casos, fins i tot han buscat els mateixos usuaris obrir el canal comunicatiu amb l’empresa.

Per tant, d’entrada, el que afavoreix la xarxa social és mantindre una constant interrelació amb la clientela potencial i poder orientar les relacions públiques cap a sectors més concrets, tot guanyant en eficàcia.

Les comunitats sorgides al caliu de Facebook i Twitter disposen d’un altre avantatge cabdal: la possibilitat d’amplificar els missatges corporatius en progressions aritmètiques i geomètriques: si un usuari connectat amb nosaltres considera suficientment interessant el que hem transmes, ho compartirà en el seu Facebook o ho “repiularà” al seu Twitter, amb la qual cosa arribarà a molts altres usuaris externs a la nostra comunitat, sovint amb punts en comú afins (professionals, culturals, d’edat, geogràfics, ideològics...) als membres que han considerat interessant establir una interrelació amb l’empresa.

Precisament, Onada Edicions ha seguit una política de fer crèixer la comunitat amb usuaris que hem comprovat que són aficionats o professionals del nostre sector, el literari i el docent, gràcies a poder conèixer els seus interessos o bé tindre una quantitat elevada d’usuaris en comú. Això ens ha permés que una part substancial del tràfic del web i del bloc d’Onada provinga dels enllaços penjats a les xarxes socials.

Indicadors com el número de compartits, les marques d’aprovació, els comentaris o les repiulades ens serviran per calibrar l’acceptació dels nostres missatges entre el públic.


La part negativa de les xarxes socials prové especialment del seu mal ús, en moltes ocasions per desconeixement dels propis mecanismes amb els quals es regeixen aquestes eines. Obrir canals de comunicació amb una comunitat és l’extrem oposat de la unidireccionalitat tradicional: els usuaris volen comunicar-se amb l’empresa, siga per a preguntar, aportar informació, i també, criticar-la. En tots casos, caldrà una resposta sense massa demora de temps. O en altres paraules, saber-hi que algú darrere del perfil corporatiu els escolta. Per exemple, es dóna el cas de què clients, escriptors, professors o periodistes han preferit contactar amb Onada mitjançant el xat o la missatgeria interna de Facebook abans que per correu electrònic.

Un altre mal ús recurrent de les empreses a les xarxes socials és utilitzar el mur i el timeline només per a fer propaganda, bé en excés (informar de tot el que ocòrre pot acabar sent considerat spam, amb la consegüent fugida d’usuaris) o bé en defecte (l’abandonament de perfils –o perfils fantasma- és vist com la deixadesa d’un aparador que dóna al carrer).

A tall d’exemple, Onada Edicions “piula” a Twitter una mitjana d’entre 8 i 12 missatges diaris, amb predominància de continguts “repiulats” d’altres usuaris que considerem que també poden interessar als nostres seguidors. A Facebook, se sol compartir els enllaços de les actualitzacions del bloc de premsa (fins a 3 diàries) i puntualment es comparteix un missatge extern relacionat amb les obres o els autors de l’editorial.

Són només unes pinzellades per abastar la importància de les xarxes socials i la gestió de comunitats a Internet per a les empreses avui en dia.

dijous, 17 de novembre del 2011

Un tastet de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano"

Us oferim les primeres pàgines del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", l'obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier que recòrre la vida d'aquest mestres de Càlig que va ser condemnat a mort en dues ocasions durant la posguerra. En el tast es pot veure l'índex del llibre amb els diferents escrits que va deixar Borrás, així com el pròleg signat per Josep Ramon Tíller.

El "Vitis vinifera cataloniae" es presenta a Benicarló el proper 25 de novembre

Els relats eròtics per a amants del vi arriben al Baix Maestrat el proper divendres 25 de novembre. Eixe dia, a les 20 hores al local de la Penya Setrill (c. de l'Abat Pere Boqués, s/n de Benicarlló), en Vicent Palatsí presentarà el seu llibre "Vitis vinifera cataloniae". I com va tindre lloc a la presentació de l'obra a Castelló, hi participarà el cuiner Juanjo Roda, en qualitat de representant de l'editorial.

A l'acte, atès que s'hi parlarà de bona literatura i bon vi, no hi faltarà un tast dels millors cellers del País.

"La nana de Sara" a Tens un racó dalt del món

L'espai del conegut escriptor, crític i blocaire Jesús Tibau ha recollit una menció cap al conte il·lustrat que el tortosí Josep Maria Franquet va traure a la llum aquest estiu. "La nana de Sara" és la història d'una xiqueta, la Sara, que somia amb un món ple de fantasia. Està dibuixat pel reconegut il·lustrador morenc Jordi Alfonso i compta amb la partitura de la filla de l'autor, n'Elisenda Franquet.

A més a més, el llibre també va aparèixer al programa de televisió que hi presenta el mateix Tibau a Canal 21, com es pot apreciar a la fotografia que hi publica el bloc de l'espai televisiu.

Al post de "Tens un racó dalt del món" també s'incloïa el vídeo de presentació de l'obra, on es deixa veure la qualitat i el colorit que emplenen la fantasia de la xiqueta.

dimecres, 16 de novembre del 2011

"El regal en la mirada" ressenyat per Manel Alonso

L'escriptor Joan-Baptista Campos va marxar de viatge al Perú. Durant tres setmanes, va recòrrer els indrets coneguts i desconeguets del país andí: la capital Lima, la ciutat d'Arequipa, el Macchu Pichu, l'Amaçones, el llac Titicaca...un recorregut del qual anava prenent bona nota del que veia, del que tastava i olorava, del que hi parlava amb els peruans o amb altres turistes. Unes impressions que han donat lloc a "El regal en la mirada", un llibre de viatges que ens apropa la cultura i la societat peruana.

I just aquesta obra ha estat ressenyada per Manel Alonso en el seu bloc Els papers de Can Perla. Alonso destaca el paper d'observador que hi juga Campos en les diverses escenes que s'hi troba en el seu trajecte, i com les capta, deixant-se sorprendre, o posant parèntesi per aclarir el context.

Campos no es conforma a oferir en aquest nou llibre una mirada de turista que es posa en el paisatge i el paisanatge més tòpics, sinó que intenta oferir-nos un retrat incisiu de la societat peruana, diversa, marcada pel seu passat indígena i colonial. Per a informar-se’n no acudix a les guies oficials únicament, li agrada conversar amb la gent, de la qual també sap escoltar els seus silencis. Campos observa amb atenció la realitat que l’envolta i li pren el pols a l’actualitat. La seua veu, encara que ho voldria, no és totalment objectiva, està marcada per la cultura i per tant per la manera d’entendre el món del lloc d’on és originari.

"El regal en la mirada", de Joan-Baptista Campos, es presentarà el proper 2 de desembre a Castelló de la Plana.

València i Barcelona recordaran Salvador Iborra

Aquest cap de setmana, la poesia de Salvador Iborra viurà a Barcelona i a València, en dos actes d'homenatge que s'han organitzat per conèixer més de la seua vida i la seua obra.

El divendres serà la cita barcelonina, a les 19 hores a l'Espai Mallorca, ubicat al carrer del Carme, 55.

I per al dissabte, els versos d'Iborra se sentiran a la seua València natal, concretament a partir de les 20 hores a l'Ubik Café, carrer del Literat Azorín, 13.


D'altra banda, el portal Llibertat.cat s'ha fet ressó d'aquestes jornades, en un article que recull aquesta iniciativa i recorda la crítica que Sebastià Bennassar hi va fer del poemari "Els cossos oblidats" al Diari de Balears.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Joaquina Barba: "La dolçaina màgica recupera la tradició literària de la rondalla valenciana"

Parlem amb una de les escriptores d'infantil i juvenil més reeixides de l'actual panorama literari valencià. Joaquina Barba (Oliva, 1966) va debutar al 2003 amb "Sonia i els Maquis" i des de llavors, ha publicat prop d'una desena de contes. L'últim és "La dolçaina màgica", que arriba aquestos dies a les llibreries.

Per què un xiquet o una xiqueta hauria de llegir “La dolçaina màgica?

La lectura de “La dolçaina màgica” és una recomanació interessant per a qualsevol xiquet o xiqueta en primer lloc, perquè conta una història bonica que forma part de l’herència cultural dels valencians, i en segon perquè recupera la tradició literària de la rondalla valenciana.

En què s’ha basat per composar aquesta història?

Quan vaig escriure "La dolçaina màgica" estava clarament influenciada per la lectura de les rondalles d’Enric Valor. Em vaig basar en la història de l’expulsió dels moriscos del País Valencià a l’any 1609.

Per a quines edats va adreçat el llibre especialment?

Per al segon i tercer cicle de primària.

Al marge del públic juvenil, creu que els adults també poden gaudir de les aventures d’Hipòlit?

Per suposat. "La dolçaina màgica" és una rondalla tradicional valenciana adient per a totes les edats.

Com és que ha triat una estructura de pregunta i resposta, a mode de narració oral?

La meua intenció amb aquesta estructura era just recuperar la narració oral i ensenyar als xiquets i xiquetes un altre tipus de composició narrativa i fer-los veure la importància que tenia fa molts anys, quan no s’escrivia ni publicava com ara, la narrativa oral que substituïa a l’escrita.
Quina és la importància que hi juguen els paratges de la Marina en el llibre?

Clarament hi ha una ruta de muntanya marcada que recorda el territori habitat pels moriscos i on encara hi queden restes d’algun poblat morisc.

Ja hi compteu amb una trajectòria i reconeixement dins de la literatura juvenil en valencià. Considereu que el gènere ha canviat en els darrers anys?

He de confessar que durant un temps he vist una certa uniformitat en la temàtica de les obres que es publicaven, molt al voltant de la novel·la d’aventura. Afortunadament comence a veure per part d’alguna editorial i per suposat d’autors, una mica més de risc i es comença a veure publicacions de temàtica social més compromesa.

"La veu de la memòria. Pep Gimeno 'Botifarra'", aquest divendres a Benicarló

Onada Edicions hi col·labora en la presentació del llibre "La veu de la memòria. Pep Gimeno 'Botifarra'", una obra d'Antoni Martínez Revert sobre el reconegut cantaor xativenc. El mateix 'Botifarra' farà un recital amb algunes de les peces que hi apareixen al disc que acompanya la publicació.

L'acte, organitzat per l'Associació Cultural Alambor, serà al local de la Penya Setrill, al carrer de l'Abat Pere Boqués s/n, de Benicarló, aquest divendres 18 de novembre, a les 20 hores.


Els llibres de la Gràfica apareixen en diversos blocs

Dos títols de la col·lecció Biblioteca Gràfica han aparegut els darrers dies en diversos blocs. El primer va ser "Castelló sota les bombes", un recull fotogràfic de la capital de la Plana durant la Guerra Civil, organitzat pel Grup per Recerca de la Memòria Històrica. El llibre es nomenat al bloc "Francesc, però que dius!", en un article que recorda diverses poblacions que van estar bombardejades durant el conflicte bèlic arran de les declaracions de Peces-Barba.

Una setmana més tard, era "Everest, la conquesta d'un somni", que segueix els passos de l'Expedició Terres de l'Ebre que hi va abordar la pujada al cim més alt del planeta, el que hi va saltar a la Xarxa de la mà del bloc "Terra de Makis". L'autor del post explica com ha arribat a les seues mans i el recomana.

La Biblioteca Gràfica és la col·lecció d'Onada Edicions dedicada als conjunts fotogràfics, llibres on els relats i les històries es construeixen mitjançant les imatges. Actualment consta de tres volums, els dos esmentats i "Benicarló, un passeig silent".

dilluns, 14 de novembre del 2011

El llegat literari i cívic de Josep Anton Baixeras

Josep Anton Baixeras (1927-2008) ha estat un dels intel·lectuals tarragonins (i catalans) més destacats de la segona meitat del segle passat i principis de l’actual. Tot i estudiar Dret i formar part del Col·legi d’Advocats de la ciutat imperial, la seua rellevància prové del camp de la literatura, on hi va excel·lir en diversos gèneres. Ara, un llibre arreplega diversos articles d’estudiosos per tal de posar de manifest la riquesa i la complexitat de la seua obra.

La bibliografia baixeriana s’enceta al 1957, amb el llibre de contes “Perque sí”, al qual hi van seguir “Perque no” (premi Víctor Català) i “Calipso”, ambdues publicades al 1960. Aquesta trilogia posa sobre la taula l’estil lingüístic de l’escriptor, un català culte, ric i elaborat, tal i com apunta Neus Penalba en el seu article.
Al 1963 salta a la novel·la amb “L’anell al dit”, finalista del Sant Jordi, llibre on apareix el seu personatge més reeixit, en Pauet Nolla, habitant de la ciutat de Castellet, la visió literària de Tarragona. La segona part arribaria al 1995, amb “Les mares”.

Diversos autors i autores hi fan referència a la relació de Josep Anton Baixeras amb la cultura germana. El tarragoní, conèixedor de les obres de Goethe, Heine o Kafka, entre d’altres, es va influenciar dels grans mestres germànics en les seues obres. A la vegada, va traduir obres com les goethianes “Egmont” i “La fira de Plundersweilern”, o “Der tollste Tag”, de Peter Turrini. Precisament, en aquestes obres hi va treballar amb Josep A. Codina, qui dedica un article en el llibre a parlar de la seua relació amb Baixeras en el camp teatral.

A banda de la seua tasca literària, Josep Anton Baixeras va destacar com activista cultural. Agnès Toda hi recorda que va ser l’impulsor per establir Òmnium Cultural a la capital del Tarragonès: “Pretenia traure la ciutat de la desculturització i la desinformació que patia, una ciutat que havien intentat desposseïr dels seus valors i les seues llibertats”, apunta Toda. Per la seua banda, en Francesc Domènech tracta el paper periodístic de l’homenatjat, col·laborador en el Diari de Tarragona o El Punt, així com a Ràdio Tarragona. El germanista Jordi Jané, les filòlogues Montserrat Palau i Núria Santamaria, i la literata Lurdes Malgrat són els altres noms que han contribuit a l’estudi baixerià.

Amb tot, els vuit textos que recull “Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica”, junt la introducció de Magí Sunyer, suposen un valuós apropament a l’estudi de l’obra de l’intel·lectual tarragoní al llarg del conte, la novel·la, el teatre, la traducció o l’article periodístic. Està publicat per Onada Edicions i la presentació serà el proper divendres 18 de novembre, a càrrec de Josep Bargalló i dins de les Jornades de la Tardor Literària de Tarragona.

"Les contalles d'Alba" se presenten a Gata

La Biblioteca Pública de Gata (Marina Alta) acollirà la presentació de la col·lecció de contes infantils "Les Contalles d'Alba". A l'acte, que tindrà lloc aquest divendres al vespre, hi acudiran les seues autores, Catalina Pallàs i Mara Cebrián.

Les Contalles d'Alba relaten les aventures d'Alba, una xiqueta de cinc anys que viu en una família homoparental. Les seues dues mares la cuiden i l'ensenyen per a que puga jugar, gaudir i fer realitat els seus somnis com qualsevol altre xiquet.

divendres, 11 de novembre del 2011

La guerra i la posguerra d’un mestre de Càlig: "José Vicente Borrás"

Condemnat a mort, José Vicente Borrás Castell va passar els dies a la presó escrivint i dibuixant. Ho feia mig d’amagat, en una xicoteta cel·la compartida amb altres penats. Escrivia amb el neguit de saber que en qualsevol moment de la nit, els guàrdies de la càrcel de Castelló de la Plana entrarien a buscar-lo per fer-hi el darrer viatge. Va romandre cinc interminables mesos a l’avantsala de la mort, fins que va arribar la commutació de pena màxima per una altra de trenta anys de reclusió. L’únic delicte de José Vicente Borrás fou ser un mestre d’escola republicà.

Fins ara, estos relats els custodiava el seu fill, en José Borrás Fenollosa. Estaven plasmats en un bloc de notes, amb una perfecta caligrafia tot i les estretors de la cel·la. A finals del 2004, Borrás Fenollosa es va posar en contacte amb el columnista i escriptor Ángel Rodríguez de Mier per temptejar la possibilitat de públicar no només estos relats, sinó també les extenses memòries que son pare havia escrit, i que abastaven des de la seua infància fins la seua jubliació.

Set anys després, el projecte veu la llum. “José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano” ens porta el testimoni d’aquest professor calijó. De la seua veu, ens traslladem als anys 30 i 40 del passat segle i l’acompanyem en el seu calvari: els enfrontaments amb els anarquistes a Vilafranca, la continua fugida del front amb la seua família, les dues condemnes a mort i els anys que va romandre encarcelat. Ací no va acabar el seu patiment. Mestre per vocació, l’aparell franquista li va prohibir dedicar-se a la docència. No tornaria a donar classe fins 1965, quan se l’indulta per complet i li permet ensenyar fins la seua jubilació forçosa al 1974, als 70 anys.

“Momentos de la celda”

Són unes Memories escrites des de la reflexió dels fets històrics viscuts en la pròpia pell. Borrás, des de l’honestadat, imprimeix la seua visió sempre realista i que no defuig d’assenyalar reconeixements, responsabilitats, i injustícies, segons corresponga. És a la vegada un tros de la història recent de les nostres comarques, on hi apareixen esdeveniments i persones de Vilafranca, Benicarló, Alcalà de Xivert, l’Alcora o Morella, entre molts altres indrets.

I enmig d’aquestes Memòries, el llibre recupera els relats i els dibuixos que José Vicente Borrás va realitzar mentre esperava o la commutació de pena o l’afusellament als murs del cementiri castellonenc. En la primera pàgina indicava les seues intencions: “distraer el pensamiento, borrar de mi mente obsesionantes pensamientos pesimistas y matar el ocio en las eternas horas de celda”. Són un total de 33 documents, datats entre desembre de 1940 i abril de 1941. La temàtica és força variada; d’una banda, Borrás mostrava la seua habilitat amb el llapis amb dibuixos de paisatges i de personatges famosos.

Quant als escrits, hi destaquen especialment els capítols que va denominar “Momentos de la celda”, on descriu el seu pas per la “rotonda de los chapados”, els condemnats a mort, una crònica del que hi va viure dins de la cel·la 12 per si no hi sobrevivia. “Respeta este cuaderno; no lo destruyas, puesto que, si yo perezco, puede constituir (aunque sólo sea para mis familiares) una ultraconvivencia” explicava al possible lector. Un testimoni que trau a la llum les penalitats tancades dins d’aquells murs.

Contextualitzar la memòria

El paper que hi juga Ángel Rodríguez de Mier també és d’importància cabdal. A cada capítol realitza una introducció en la qual contextualitza, situa i emmarca les posteriors paraules de José Vicente Borrás. A més a més, ha dut a terme un fructífer treball de camp que l’ha posat en contacte amb altres persones que van conèixer, de més prop o de més lluny, els esdeveniments que relata Borrás Castell i que li han permés, per una part, ampliar-los i completar-los, i d’altra, confirmar l’acurada versió que ens ofereix el mestre republicà de Càlig.