Apunta't al Club Lector

dijous, 28 de novembre de 2019

La poetessa Pepa Mateu estrena el llibre "Sueños" a Benicarló el pròxim 5 de desembre


"Sueños" és el debut literari de la benicarlanda Pepa Mateu, i es presenta el pròxim dijous 5 de desembre, a les 19 hores, a l'Edifici Gòtic de Benicarló amb la participació de la periodista i escriptora Alícia Coscollano.

Aquest nou poemari aplega els temes que han influenciat la poetessa com l'evocació de la força del mar o els records que romanen de la infantesa. També la pintura, una disciplina artística que practica l'autora i que es denota en els seus versos: "Sueños" és un llenç en blanc en el qual Pepa Mateu hi amolla la seua imaginació, els pensaments i les emocions, i clar està, els somnis anhelats.

La literatura de Pepa Mateu beu dels autors consagrats del Segle d'Or espanyol i dels moderns. Membre del Grupo Espinela de Benicarló, ha publicat els seus poemes en diversos periòdics comarcals i ha guanyat la Flor Natural de Benicarló. Amb "Sueños", els seus versos arriben ara a les llibreries.

dimecres, 27 de novembre de 2019

Aquest Nadal, Contalles de Muniatto!

Aquest mes de desembre les Contalles de Muniatto surten al carrer per viure el Nadal! Amb les seues autores, les Germanes Besolí, les aventures del xiquet més conegut de les Terres de l'Ebre hi seran presents en nombrosos mercats nadalencs d'aquestes comarques.

Amb vint-i-dos títols publicats, vuit d'ells bilingües català-anglès, les Contalles de Muniatto són ja un clàssic de la literatura infantil nostrada que han passat per les mans de centenars de menudes i menuts. "Muniatto casteller", publicat passat abril, és el darrer conte a sumar-se a la col·lecció.

Les dates són les següents:

• Diumenge 1 de desembre - Fira de Nadal de Sant Jaume i a la d'Alcanar.

• Festius del 6, 7 i 8 de desembre - Fira de Nadal de la Ràpita.

• Divendres 13 de desembre - Mercat de Nadal de Tortosa.

• Dissabte 14 de desembre - Fira de Nadal de Campredó.

• Diumenge 15 de desembre - Fira de Nadal d'Aldover. 

• Des del 20 al 24 de desembre, del 27 al 29 de desembre, i del 3 al 5 de gener - Mercat de Nadal de Tortosa.

Castelló acull aquest divendres la presentació del segon número de la revista Empelt


L'associació cultural Maestrat Viu ha publicat el segon número d'Empelt, la seua revista acadèmica de lletres i humanitats de la comarca del Maestrat, i editada per Onada Edicions. Es presentarà aquest divendres 29 de novembre a la Llibreria Babel de Castelló, a partir de les 19 hores, en un acte que comptarà amb les intervencions de Vicent Sanz, director de la publicació, Pau Fabregat, president de Maestrat Viu i els autors Josep Meseguer i Òscar Pérez.

El gruix dels articles que composen Empelt provenen de les conferències impartides durant les jornades de l'Estiu Literari al Maestrat, que també organitza l'entitat cultural. Ara bé, és una revista oberta a articles externs, segons les indicacions de les normes de publicació que podeu trobar a les últimes pàgines.

L'índex de continguts del segon Empelt és el següent:
· Crèdits i sumari
· Presentació, Vicent Sanz Arnau
· "Joaquim Garcia Girona, a cent anys del Seidia. Assaig d’un estat de la qüestió i noves aportacions", Òscar Pérez Silvestre
· "Joan Fuster-Joan Garí: una evocació del Maestrat, 1962-2012", Joan Garí
· "Raval de Lletres, la llavor d’Edicions Saldonar", Francesc Gil-Lluch
· "Contra pronòstic. Notes personals sobre la literatura contemporània del Maestrat", Josep Igual
· "Tres poetes del Maestrat a l’edat moderna: Jaume Prades, Melcior Febrer i Pere-Vicent Sabata", Enric Querol
· Taula redona. “El Maestrat en la literatura catalana”
· Rutes literàries
· Ressenyes

dimarts, 26 de novembre de 2019

Aquest dimecres 27 es presenta "Heroïnes i herois de Deltebre" a l'Espai Onada de Benicarló


L'Espai Onada de Benicarló reobre per acollir la presentació del llibre "Heroïnes i herois de Deltebre. Algunes vides amb sentit, malgrat les dificultats", la novetat de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós. Serà aquest dimecres 27 de novembre, a partir de les 19.30 hores.

"Heroïnes i herois de Deltebre" són quinze històries de persones anònimes que s'han vist obligades a superar-se davant la dificultat que els ha posat la vida. La majoria es relacionen amb la salut, ja que provenen de l'experiència personal de Llor, metge de capçalera. Al remat, relats que volen servir d'exemple.

Jesús Bernat, Salvador Martínez i Francesc Agut guanyen els Premis Literaris Vila d'Almassora

Els Premis Literaris Vila d'Almassora van donar a conèixer aquest cap de setmana les obres guanyadores en les seues tres modalitats: Narrativa, Poesia i Assaig i Investigació.


El professor Jesús Bernat Agut va obtindre el Premi de Narrativa amb l'obra "Mos quedem!", segons va dictaminar el jurat que composaven Rosa M. Camps, Pere Duch i Rosario Raro.

Per la seua banda, el premi Antoni Matutano de Poesia va ser per al poemari "Males herbes" de l'escriptor Salvador Martínez. En aquest cas, Pasqual Mas, Aina Monferrer i Vicent Salvador van composar el jurat.

Finalment, dos anys després, l'estudiós almassorí Francesc Agut va tornar a guanyar el premi Miquel Egual d'Assaig i Investigació, ara l'obra "Hermínia Gómez, diva almassorina", la biografia d'aquesta cantant d'òpera de talla internacional que va viure entre 1891 i 1977. La proposta d'Agut va captivar el jurat que formaven Gerard Clausell, Carme Martí i Javier Vellón.

Les obres guanyadores arribaran a les llibreries a la pròxima primavera.

dijous, 14 de novembre de 2019

"Per totes aqueixes dones explicaria una història de ficció però basada en fets reals". Cazarabet entrevista Rosa Miró, autora de "Filferrada"

La proactiva Librería de Cazarabet, des de la vila aragonesa del Mas de les Mates, entrevista a nombrosos escriptors i escriptores, amb una especial atenció a aquells que literaturitzen o investiguen sobre la memòria històrica. Així, el nou llibre de la castellonenca Rosa Miró s'ajustava perfectament a aquesta línia. Guanyadora del Premi de Narrativa Vila d'Almassora, Miró ha publicat "Filferrada, la platja de les cigonyes negres", un relat que ens ubica a inicis de l'any 1939, quan una família valenciana desplaçada a Barcelona, ha de fugir a corre-cuita cap la frontera francesa amb l'amenaça de l'exèrcit franquista encalçant-los.

En la conversa, Miró cita com a influència per escriure "Filferrada" una visita a la Maternitat d'Elna i al volum que li va dedicar Assumpta Montellà. "Em vaig dir que per totes aqueixes dones explicaria una història de ficció però basada en fets reals. Tenia llibertat per a crear personatges, situacions, antagonistes, protagonistes, però i a la vegada tenia un compromís amb elles com a dona i com a mare i un compromís amb les bones persones i amb l’historia no oficial", exposa l'escriptora.

La novel·la s'ambienta en l'episodi històric conegut com La Retirada, la marxa cap l'exili de milers de persones fugint del franquisme, i als que els esperaven els camps d'exiliats del Rosselló. El filferro del títol és un símbol d'aquest tràgic destí que, per a Miró, no ha de caure en l'oblit: "s’ha de fer un esforç per no esborrar de la memòria col·lectiva uns fets tan dramàtics. Puc pensar que tal vegada el que més recorden pot ser siga la fam assassina, la falta de latrines, el fred del vent tramuntanal, l’aigua salobre, els plors desesperats dels nadons, de les mares sense llet als pits, els càstigs, les violacions, els colps… i, sobretot, el perquè d’estar allà, si no havien fer res", hi afegeix. 

Per composar aquest relat, Miró apunta que va dur a terme un complet treball de documentació històrica a partir de lectures, viatges fins els escenaris de la novel·la, visites a museus vinculats amb l'exili republicà i fins i tot entrevistes a persones que van passar per aquesta traumàtica experiència.

Tres paraules: por, represàlia i incertesa. Tres paraules ben tristes i pertorbadores. Mots inquietants, plens de dubtes, d’inseguretats i de desconfiança. Por al sofriment, por a desaparèixer en qualsevol moment, por de viure, por de no viure, por de no poder menjar ni de poder donar menjar als teus fills, por de no saber si seran vius o morts, por de riure, por de parir una vida entre la mort, por per la separació dels éssers estimats, por a deixar-se morir. Aquella por va furtar el passat i el futur de les persones amuntegades entre filferros. Sols vivien un present però dins d’un ara, d’un aquest moment, després… incertesa.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dilluns, 11 de novembre de 2019

Marta Moreno, Sébastien Dethise, Jordi Díaz, Genís Sinca i Jaume Fàbrega han estat els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2019

La Capella del Convent de Sant Francesc ha estat l'escenari per a la proclamació de les obres guanyadores dels Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló 2019, que s'han conegut de la mà del regidor de Cultura Pedro Manchón, l'alcaldessa Xaro Miralles i el director científic d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

Així, el VI Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat ha recaigut en "El monstre menjapobles" de la il·lustradora Marta Moreno i l'escriptor Sébastien Dethise. Exposa la història d'un monstre que es va menjant de mica en mica i dia rere dia el poble. La solució al conflicte la dona una xiqueta artista que fa servir un recurs creatiu. Es tracta d’una metàfora de com les agressions i les hostilitats que rep un poble es poden resoldre d’una manera imaginativa i col·lectiva. Una proposta en la qual les il·lustracions i el text formen un conjunt perfectament integrat. Marta Moreno (Barcelona, 1977) és il·lustradora i mestra, i va estudiar Il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Des d’aleshores ha treballat per a editorials tant nacionals com internacionals. Sébastien Dethise (Bèlgica, 1976) es defineix com un xouman autodidacte i polifacètic, habilitats que l’han dut a crear espectacles on la màgia és la protagonista.

 
El IV Premi Internacional de Divulgació Científica ha estat per a Jordi Díaz (Barcelona, 1975) per "La aventura de Berta en NanoLand". Díaz és doctor en Química i divulgador científic. Investiga en la Unitat de Tècniques Nanomètriques de la Universitat de Barcelona i coordina la unitat NanoDivulga UB. És autor de més de trenta articles científics i dos llibres divulgatius sobre nanotecnologia i nous materials. La Berta, una xiqueta de vuit anys, ha estat reduïda a l’escala nanomètrica. Junt amb el seu pare visitarà llocs inimaginables i fantàstics, i aprendrà desenes de conceptes explicats per històrics científics com Rosalind Franklin, Jane Goodall, Marie Curie, Richard Feynman o Lise Meitner. Una aventura científica que durà el lector a les profunditats de la matèria. 

El IV Premi de Narrativa Memorialística ha premiat l'obra "No moriré mai". El carismàtic divulgador científic Eduard Punset va morir el passat 22 de maig. Abans, el periodista Genís Sinca va poder conversar amb ell en un seguit d’entrevistes que van servir per dibuixar un retrat i un recorregut vital que el va dur pels camins de la política, l’economia, la tecnologia i els mitjans de comunicació. Genís Sinca (Manresa, 1970) és periodista i escriptor. S’ha dedicat al periodisme d’investigació i l’elaboració de biografies inèdites de personatges del món de la política i de la cultura. Amb la novel·la Una família exemplar va guanyar el Premi Josep Pla de Narrativa (2013). En 2016 va publicar "El cavaller Floïd", una biografia de l’empresari i mecenes Joan B. Cendrós. 

Finalment, el IV Premi de Llibre Gastronòmic ha estat per Jaume Fàbrega (Vilavenut, Pla de l’Estany, 1948) doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i considerat un dels crítics gastronòmics de referència, amb més de setanta títols publicats. Ha guanyat en diverses ocasions el Gourmand World Cookbook Awards, distingit premi internacional de literatura gastronòmica. La seua obra, "Menjar i memòries del gust. Les arrels de la cuina valenciana" és una reflexió de la gastronomia del país feta des de fora, amb passió i estima, i sobre el retorn als elements bàsics de la cuina dels valencians, més enllà de qualsevol miscel·lània. Sostenible, arrelada a la terra, als seus productes i a la seua història. 

Conegudes les obres guanyadores i els seus autors i autores, Benicarló comença la Setmana dels Premis, amb una programació d'actes culturals i festius que es tancarà dissabte 16 de novembre amb la gala de lliurament dels premis.

dimecres, 6 de novembre de 2019

Josep Porcar presenta "Anys llum" a Gandia aquest 7 de novembre


La gira de presentacions de "Anys llum" prossegueix a Gandia. Després dels reeixits actes a Barcelona i València, Josep Porcar duu a la ciutat ducal el seu nou poemari, guardonat amb el Premi Ciutat de Sagunt. Serà el pròxim dijous 7 de novembre, a partir de les 19 hores, a la llibreria Ambra, i comptarà amb la participació de la poeta Maria Josep Escrivà.

"Anys llum" naix d’una profunda commoció, precursora d’un procés de mudança personal. L’any llum mesura la longitud que recorre la llum en un any. Porcar conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el d’època lluminosa per a traduir a clarianes la foscor del sisme patit: dol, desarrelament, decepció i, com a resultat, replantejaments existencials derivats de l’escarpat procés de canvi. També, però, de lluita i recerca, mitjançant pràctiques de salvament que desembullen el fil de vida al qual s’aferra per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts. Un renaixement que culmina amb belles ecografies que traslluen la citació d’Agustí Bartra: «Sóc encara qui vol néixer».

dimarts, 5 de novembre de 2019

"Un plaer llegir-lo". Familias en Ruta parla de "El príncep Serafí", un conte transgressor

El portal especialitzat en viatges i infants Familias en Ruta ha publicat un llistat amb quinze recomanacions de contes per educar en igualtat, especialment dedicats a aquells que trenquen amb els estereotips de princeses sensibles i prínceps valents. I en aquesta recopilació no hi podia faltar "El príncep Serafí" de Raquel Díez i Mónica Carretero.


En l'article que escriu Cristina López primer analitza els rols tradicionals de prínceps i princeses en la literatura infantil, amb "arguments que reforcen els estereotips de gènere": les dones són ingènues, dolces i reduixen les seues aspiracions a seduir un príncep amb el seu físic, i els homes es representen com forts, aventurers, segurs de si mateixos, els herois que salven el món i es guanyen l'amor de la dama. D'ací la importància de contes amb relats alternatius i desmitificadors com "El príncep Serafí", que "no només trenquen amb eixos rols (...) sinó que en si mateixos tenen una qualitat que va més enllà del seu missatge transgressor".

Respecte a l'àlbum de Raquel Díez i Mónica Carretero, López hi repassa la sinopsi d'aquesta història protagonitzada per un príncep que només té una ambició a la vida: buscar un o una pretendent per casar-s'hi, però finalment se n'adona que això ho fa per obligació i no pel seu desig: "aprèn a ser feliç per ell mateix". 

"Preciós llibre, de dalt a baix, les il·lustracions són meravelloses i amb el seu text senzill i melòdic resulta un plaer llegir-lo. A més disponible en la web de l'autora Raquel Díez hi ha un recomanable proposta didàctica per treballar-lo en grup."

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dilluns, 4 de novembre de 2019

"Vides de vidre" a la televisió de la Pobla de Vallbona

La televisió local de la Pobla de Vallbona ha dedicat una peça informativa a la presentació del nou llibre d'Enric Sanç, "Vides de vidre", que es va presentar en aquesta localitat del Camp de Túria passat divendres 25 d'octubre, amb la participació de l'escriptor Jesús Giron.

"Vides de vidre" és un recull de la poesia de Sanç conreada entre els anys 2013 i 2018. En l'obra, el poeta apunta que l’única gran veritat és que no hi ha úniques grans veritats. I ni tan sols aquesta. Perquè les estàtues de Seferis ja no són despulles; nosaltres som els enderrocs. Un home sense arrels és un ser mort. Comptat i debatut, ja ho cantà Valente: “és nostre l’exili. No el regne”. I com Ovidi, invoque els déus perquè em porten fins al temps d’avui el poema continu.

diumenge, 3 de novembre de 2019

"Claror dels marges", un poemari "que ens invita al joc i a la reflexió crítica" segons Manel Alonso

El crític i escriptor Manel Alonso ha dedicat una ressenya, publicada al seu blog, al llibre "Claror dels marges", el nou poemari de Manuel Bellver guanyador del Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol, tot definint-lo com "un llibre que ens invita al joc i a la reflexió crítica, lluny del banal soroll de fons que ens imposa un món que pretén idiotitzar-nos."

Alonso enceta l'article amb la curiosa anècdota de la primera trobada entre un jove Bellver, estudiants de Belles Arts, i Ribelles, el poeta al qual homenatja el certamen puçolenc, a finals dels setanta, i serveix per posar en comú l'obra poètica i pictòrica d'aquests dos autors. El conreu de les avantguardes serà palès en la bibliografia de Bellver, "per acabar conformant amb el pas del temps una de les veus poètiques més arriscades i originals del panorama literari valencià", i que respecte a "Claror dels marges", estem davant d'una "col·lecció de poemes compacta i sense concessions al realisme intimista tan abundant en terres valencianes, que compta amb un magnífic pròleg de Manel Rodríguez-Castelló".

El marge, segons el poeta de Sagunt, és l’espai que delimita camins, camps, polígons, ciutats, fins i tot la pàgina d’un llibre. Un lloc també per a saltar-se, per a transgredir. La claror aporta llum i fa que la visió sobre el marge i l’espai que delimita siga més nítida i desemmascare allò que s’oculta en la penombra.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

divendres, 1 de novembre de 2019

El més consultat a Onadaedicions.com durant octubre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'octubre.

FICCIÓ

1. El riu. Publicat no fa encara un any, aquest àlbum il·lustrat emociona per la tendresa i la calidesa amb la qual l'il·lustrador Ignasi Blanch ha estat capaç de plasmar els versos del poeta clàssic tortosí Gerard Vergés. L'evocació de la infantesa, el pas de la vida i el valor de la natura es donen la mà en un llibre imprescindible per somniar. Un dels títols de l'any del catàleg d'Onada.

2. Vides de vidre. Ha estat novetat d'aquesta tardor. El retorn literari d'Enric Sanç es materialitza en un recull de versos composats entre els anys 2013 i 2018, tot i que formen un conjunt coherent en el que el poeta es qüestiona la fragilitat de l'existència humana, el dubte davant les veritats i les mentides i la pèrdua de les arrels.

3. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. L'any passat ens deixava Jordi Tiñena, veu pròpia de la literatura catalana. Des del Camp de Tarragona va escriure obres com aquesta, basada en un dels episodis més cruels de la guerra de Iugoslàvia: el setge de Sarajevo. A més, va ser publicada per primer cop al moment en que el conflicte bèl·lic encara estava actiu a Bòsnia. Vint anys després, va ser recuperada per al catàleg d'Onada Educació.

4. Que s'acabin les vacances, si us plau! Segons avança la tardor, les lectures prescriptives de la col·lecció Maremàgnum ocupen els llocs dels títols més consultats. Fa un parell d'any, l'escriptora tarragonina Noemi Bagés publicava aquesta novel·la juvenil que té un gran punt de partida: i si l'estiu perfecte es malmet i l'alternativa són tres mesos de ple avorriment? El pobre Marc es fa aquesta pregunta i desitjarà que torne el setembre.

5. Cafè Berlevag. El trio de Maremàgnum el completa aquesta proposta literària de Mònica Batet, una escriptora en continu creixement en el panorama català. Aquesta novel·la, no necessàriament juvenil, entremescla les històries personals de tres dones, la Sarah, l'Alice i la Jane, que hi tenen molt en comú tot i no compartir temps i espai, com les cançons que parlem de l'amor perdut.

NO FICCIÓ

1. La pintura mural gòtica en territori valencià. Hi ha obres que són necessàries per recuperar la pròpia història. I això és el que han fet les professores i restauradores Aurora Rubio i Maria Antònia Zalbidea per traure a la llum la gran riquesa oculta de la pintura mural de l'època gòtica que hi podem trobar en ermites, esglésies i palaus repartits de Morella a Ontinyent. Un llibre imprescindible per qualsevol amant de l'art valencià.
  
2. Benicarló, 1841-1965. Si apareix aquest llibre és perquè molts usuaris que cerquen informació sobre la ciutat de Benicarló desemboquen en la pàgina de la historiografia enciclopèdica que ha realitzat Juan Luis Constante, amb tres volums que exploren a fons el recorregut històric de la localitat maestratenca entre els anys 1841 i 1965, és a dir, el Benicarló contemporani.

3. Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. La normalització i l'ús del valencià sempre ha estat un tema present en el debat públic, sovint des de la polèmica estèril, mentre la llengua es minoritza cada volta més. Per posar elements de discussió sobre la taula, els lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve publiquen aquesta proposta legislativa sobre la llengua, més ambiciosa que l'actual LUEV, amb la qual es pretén aconseguir la igualtat efectiva entre els dos idiomes cooficials.

4. De quan es pagava un paó a l'any. Aquesta novetat apareguda fa unes setmanes és l'obra guardonada amb el Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta. Els historiadors Sabina Colomé i Toni Cartes han aprofundit en la documentació de l'Amposta medieval, en especial els seus capbreus, per retratar com era la vida en els segles XIV i XV: el terme, la vila, els carrers, l'agricultura, els comerços...

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. La cuina sempre interessa, i quan parlem de cuina de proximitat i de productes de la terra, encara més. Aquest receptari, d'obligada consulta per qualsevol que vulga posar la garrofa en la seua dieta, mostra com aquest ingredient tan nostre i tan denostat per la història és un element versàtil i molt saludable, que dóna un toc característic a tota mena d'àpats. Les receptes que proposa la Fundació Alícia i diversos restauradors, cuiners i pastissers us sorprendran.