El conte il·lustrat “Quan xiula l’avi” de César Barceló i Clara Berenguerha estat un dels tretze títols seleccionats en el programa New Spanish Books per al Japó. Guanyador de la II edició del Premi Internacional Ciutat de Benicarló d’Àlbum Infantil Il·lustrat, és una sensible història entre una xiqueta i el seu avi, que està malalt, a través del xiulet que empra l’ancià per demanar ajuda. Així, per mitjà d’unes acolorides il·lustracions i un relat tendre, emotiu i directe, “Quan xiula l’avi” contribueix a que els infants treballen els seus sentiments, com ara el dol davant la pèrdua d’un ésser estimat.
L’àlbum, com a integrant del panell japonès de New Spanish Books, serà exposat el pròxim dijous 30 d’agost en l’ambaixada espanyola a aquest país, un acte que comptarà amb la participació d’editors, traductors i agents literaris japonesos amb l’objectiu d’explorar l’edició d’aquests llibres escollits en el mercat de la nació asiàtica.
La iniciativa New Spanish Books parteix de l’ICEX, l’agència d’Exportació del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, juntament al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Anualment, tria una selecció de títols representatius de l’edició a l’Estat espanyol per a la venda de drets a mercats dels principals mercats literaris mundials.
Tot just acaba d'arribar a les llibreries, però el nou llibre de l'investigador Jaume Guzmán ja fa que parlar als mitjans de comunicació. Així, en el darrer número de la revista Ràpita, l'articulista Batiste Forcadell hi fa esment, entre d'altres qüestions, de la lectura de "La comunicació local i premsa històrica al Montsià".
Així, s'indica que el llibre del rapitenc és "una obra interessant de recerca sobre la història dels mitjans escrits locals de les nostres terres, on es destaca l’esforç de l’autor en la recerca i investigació sobre els orígens i la repercussió que han tingut i tenen aquests mitjans escrits en la formació d’una consciència col·lectiva a cada poble, així com eines d’informació local. Un llibre necessari per a aquells que volen entendre d’on venim i on anem. A part de trobar i descobrir informació sobre les primeres incitatives rapitenques de creació i publicació de premsa d’informació d’interès locals".
"La comunicació local i premsa històrica al Montsià (1975-2014)" interpreta i analitza de forma lineal quina tipologia de premsa ha existit a la comarca del Montsià entre els anys 1975 i 2014. Des d’una perspectiva històrica, no s’ha d’oblidar la necessitat de conèixer el patrimoni comunicatiu local i com ha afectat la seua evolució en els diferents ciutadans del territori ebrenc per tal de determinar què representa el món dels mitjans de comunicació locals i comarcals i les diverses tecnologies de la comunicació i la informació emprades per a millorar aquesta comunicació de proximitat.
Aquest acurat estudi està estructurat de forma cronològica i per apartats històrics com ara la república, la guerra civil, el franquisme, la transició i l’època més recent amb les renovades tecnologies de la comunicació, internet i la digitalització. Quin protagonisme ha tingut la premsa comarcal al Montsià en el conjunt de Catalunya en aquests anys? L’evolució de la premsa comarcal al Montsià es pot qualificar com un fet rellevant en el desenvolupament de la societat i una eina bàsica per a la comunicació. A més, descobrim que els hàbits diaris han canviat i que, en efecte, han situat la comunicació en una nova dimensió.
En essència, la comunicació local i comarcal és un instrument de vida per als ciutadans per conèixer un passat escrit i recordat a través de la història de la comunicació del territori. Els éssers humans són unes màquines perfectes per a comunicar i, sens dubte, sense comunicació no hi hauria futur ni esperança possible.
Jaume Guzmán Casals (Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1990) és graduat en Publicitat i Relacions Públiques, màster en Comunicació i Estudis Culturals (UdG) i doctorand en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura. Forma part del grup investigador Comunicació Social i Institucional i col·labora amb el Campus de la Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona. Les seues línies de recerca tenen com a eix principal la comunicació d’àmbit local i comarcal en un context tant històric com d’actualitat. Ha escrit sobre comunicació al digital de cultura El Núvol. Ha estat cronista esportiu en diversos mitjans com la Revista Ràpita, d’àmbit local, on ha format part del consell de redacció; a Esports Quatre Comarques, d’àmbit comarcal, i al Diari de Tarragona, d’àmbit provincial. També ha estat col·laborador del programa Marcador Catalunya de Radio Marca Barcelona i de l’emissora municipal Ràdio Ràpita.
La poesia valenciana va estar present a l'emblemàtica Universitat Catalana d'Estiu, que cada any se celebra a Prada, al Conflent nord-català. Enguany, a més a més, era una ocasió especial, ja que l'UCE complia les cinquanta edicions.
En aquest entorn van sonar els versos de Josepa Montagut i Mariner, qui va presentar el seu darrer poemari, "Els records vénen del vent". L'escriptora de Montcada de l'Horta, després de dos llibres de clar component feminista, ha dirigit la seua mirada cap a l'interior per composar una autobiografia versada. L'acte va comptar amb la participació de Josep Vicent Sanxis i Lerma, president de l'Associació d'Amics i Amigues de l'UCE.
Les presentacions de "Primavera del 38" continuen aquest dimarts 21 d'agost. En aquesta ocasió, l'autor Ricard Martí hi serà a l'Ajuntament del Forcall, a partir de les 19 hores, per recordar com va ser el front de la Guerra Civil que va aplegar a les comarques dels Ports i el Maestrat, entre la batalla de Terol i l'arribada dels franquistes a la Mediterrània, i conèixer les històries i les biografies d'alguns dels oficials que van combatre en aquestes contrades, ara fa vuit dècades.
La localitat de Vallibona acull una nova presentació del nou llibre de l'historiador Vicent Royo, "Les arrels històriques de la comarca dels Ports", aquest dissabte 18 d'agost. Serà a partir de les 19 hores a les Antigues escoles i comptarà amb la participació de l'alcalde de la vila, Juanjo Palomo.
Aquest divendres 17 d'agost, l'historiador de referència del nord valencià, Joan Ferreres, presenta el seu nou llibre, "La Jana moderna (II)" a aquesta població del Baix Maestrat. Continua amb l'estudi dels segles XVI, XVII i XVIII, iniciat en la primera part de "La Jana moderna", presentada tot just fa un any, i se centra ara en els aspectes econòmics, urbanístics i culturals de la vila en aquest període històric.
L'acte serà a partir de les 20 hores al Casal dels Jubilats, amb la participació d'Àlex Vilanova, regidor de La Jana, i Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.
Els versos de Josepa Montagut i Mariner apleguen a la Catalunya Nord aquest dissabte 18 d'agost. L'escriptora de Montcada de l'Horta presenta el seu nou poemari, "Els records vénen del vent" en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu que se celebra a Prada de Conflent, al Fòrum Obert a partir de les 17 hores, amb la participació de Josep Vicent Sanxis i Lerma, president de l'Associació Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada.
La gira de presentacions de "Primavera del 38. La guerra a les comarques dels Ports, l'Alt i el Baix Maestrat" continua aquest divendres 17 d'agost. Després dels reeixits actes a Vilafranca i Morella, serà el torn de Cinctorres, on l'autor Ricard Martí portarà el seu assaig de divulgació històrica, a partir de les 19.30 hores, a la l'Oficina de Turisme de la localitat.
"La Jana moderna (II)" és la segona part de la història moderna de la Jana (segles XVI-XVII-XVIII). És una síntesi de l’economia (agricultura, ramaderia, censals de propietat, activitats artesanals, comercials, etc.), de l’urbanisme (carrers, places, ravals, portals i elements singulars de la vila moderna) i d’una cultura molt influenciada per la religió (institucions, representants, confraries i costums quotidians). La base documental d’aquest llibre són els capbreus, els protocols notarials, els censos i els processos judicials. Trobareu, sens dubte, una part inèdita de la història d’aquesta interessant i significativa vila del Maestrat històric de Montesa.
Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història moderna i contemporània, professor de batxillerat jubilat, Premi Carles Salvador 2016, vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat, president de l’Associació dels Jordiencs Absents i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnografia.
La gira estival de presentacions del nou llibre de l'historiador Raül González, "Maquis i masovers. Entre la resistència, la supervivència i el terror", continua aquest divendres 17 d'agost a la localitat de Benassal, a l'Alt Maestrat. Serà a partir de les 19.30 hores al Saló d'Actes de la Caixa Rural, i comptarà amb la participació de la professora Pilar Vidal.
Després de la reeixida estrena de "Primavera del 38",Ricard Martí presenta el seu nou llibre aquest diumenge 12 d'agost a Morella. Serà a la Sala del Justícia, a partir de les 20 hores. L'acte s'emmarca en el Cicle de Diàlegs dels Ports, i comptarà amb l'assistència de Josep Alanyà, historiador, canonge de la Catedral de Tortosa, arxiver capitular i director de l'Arxiu Històric Diocesà.
"Primavera del 38" és una ullada al període de la guerra civil obert entre la batalla de Terol i l'arribada dels franquistes a la Mediterrània, quan el front va passar per les comarques dels Ports i el Maestrat. Martí narra les vicissituds dels dos bàndols, els seus protagonistes, i incorpora un gran fons gràfic il·lustratiu.
Els Premis Literaris Vila d'Almassora 2018 ja estan en marxa. Fins el pròxim 14 de setembre està oberta la convocatòria per prendre part a aquest certamen de referència de les lletres valencianes que, com és habitual, compta amb tres modalitats: Poesia, Narrativa, i Assaig i Investigació Local i Comarcal.
El Premi Antoni Matutano de Poesia, dotat amb 2.250 euros, marca temàtica, metre i rima lliure. Els originals han de comptar entre 400 i 700 versos, i entre 25 i 50 poemes per als reculls, corresponents a un volum normal de poesia. No s'ha d'incloure cap imatge.
Per la seua banda, el Premi de Narrativa Vila d'Almassora, també dotat amb 2.250 euros, limita la seua extensió entre 168.000 i 294.000 caràcters (espais en blanc inclosos). Com a l'anterior, no s'ha d'incloure cap imatge.
Finalment, el Premi d'Assaig i Investigació Local i Comarcal, que homenatja la figura de Miquel Egual, és el més dotat amb 2.500 euros de guardó. Els originals han d'abastar temes com la història, la realitat social, lingüística, econòmica i/o geogràfica d’Almassora o de les comarques veïnes amb la inclusió d'Almassora. La part textual està limitada entre els 168.000 i 294.000 caràcters (espais en blanc inclosos), mentre que el material annex (imatges, taules, fotografies, etc.) es presentaran en documents a banda, dins del mateix disc compacte o memòria USB.
Pel que fa a les bases generals, aquestes permeten un màxim de dos originals per persona, que han de ser inèdits, no han d'haver guanyat cap altre certamen anterior i han d'estar escrits en valencià. S'han de presentar només en suport digital, dins d'un disc compacte o memòria USB ubicat dins d'un sobre tancat i identificat amb el títol i el pseudònim; en un altre sobre a banda, també tancat i identificat, cal lliurar la sol·licitud normalitzada que acompanya les bases i una fotocòpia del DNI. Els dos sobres s'han de lliurar al registre de l'Ajuntament d'Almassora, tot indicant "Premis Vila d'Almassora" i la modalitat en l'exterior. El registre es pot fer en persona o per correu certificat.
Podeu consultar les bases completes dels Vila d'Almassora tot clicant ací.
El digital Comarques Nord s'ha fet ressò de l'estrena del nou llibre de Ricard Martí, "Primavera del 38", un recorregut pel front de la Guerra Civil a les comarques dels Ports, l'Alt i el Baix Maestrat. L'acte va tindre lloc a la Casa Social de Vilafranca, passat dimecres 8 d'agost, i és la primera d'una gira de presentacions que prosseguiran per Morella, Cinctorres o Forcall, entre d'altres indrets.
L'article exposa que es van acostar unes 40 persones a la conferència, i recull les paraules de Martí, qui detallava que el llibre és un treball de 10 anys, amb una ingent tasca de recopilació de fotografies i documents d'aquell període que s'han incorporat a l'obra.
Sembla que tants anys després encara no puguen haver ja novetats al voltant de la Guerra Civil Espanyola, però certament no és així. Sempre hi han temes que són actualitat com les investigacions que s’han realitzat recentment al voltant de bombardejos com els de l’Alt Maestrat o el d’Alcanyís.
La Sala de l'Ajuntament del Forcall acull aquest dissabte 11 d'agost una nova presentació del llibre de Vicent Royo "Les arrels històriques de la comarca dels Ports". Serà a partir de les 19 hores i comptarà amb la participació de l'alcalde de la localitat, Santi Pérez, i del representant del Centre d'Estudis dels Ports Ernest Querol.
Després de l'èxit de "Els orígens del Maestrat històric", Royo complementa la història del nord del Regne de València amb aquest volum que divulga la configuració del que avui és la comarca dels Ports després de les conquestes de Jaume I i Blasc d'Alagó.
Poques coses hi ha més agradables que una vesprada estival de literatura a la fresca de la vora de la Mediterrània. La Biblioteca de les Cases d'Alcanar, a tocar de la mar, va acollir passat divendres 3 d'agost la presentació de la novel·la "L'escamot de la nit serrada" de Manel Ollé. Una trentena d'assistents s'hi van congregar a l'esplanada de davant la Biblioteca per escoltar l'escriptor d'Ulldecona, presentat per l'escriptor i activista cultural Tomàs Camacho.
"L'escamot de la nit serrada" és la història d'unes remors, converses a cau d'orella entre dos personatges trobats per atzar en un vetllatori d'un poble del sud català, mentre cau un fort aiguat i la guerra civil és encara ben present. Com ja és habitual en les obres de Manel Ollé, tan important és el què és narra com la forma de fer-lo, tot recuperant les paraules i expressions més genuïnes de la variant tortosina del català.
L'historiador castellonenc Raül González presenta el seu nou llibre "Maquis i masovers. Entre la resistència, la supervivència i el terror" a Vistabella del Maestrat. Serà aquest dissabte 11 d'agost, a partir de les 17 hores, a l'Edifici de l'Antiga Presó de la localitat. L'acte s'emmarca en la programació de les IX Jornades de Memòria Històrica que se celebren a Vistabella aquest cap de setmana.
En aquest assaig, González aborda l'estudi de la resistència armada antifranquista de l'AGLA a partir de la relació mantinguda amb la població civil, vilatans i sobretot masovers que compartien serralades amb els guerrillers i les forces franquistes.
L'Ermita de Sant Sebastià de Cervera del Maestrat va acollir una nova presentació del llibre de Vicent Royo "Els orígens del Maestrat històric", passat dissabte 4 d'agost. L'historiador castellonenc va explicar, de manera didàctica, com es van conformar les comunitats rurals al nord valencià després de la conquesta per part de Jaume I, que donaria lloc al vell Maestrat de Montesa, i en particular, s'hi va centrar en el cas de Cervera i seu castell, cap d'una de les comandes. L'acte va comptar amb la participació de Casto Sorlí, president de la Coordinadora d'Entitats del Maestrat.
L'historiador Ricard Martí ens fa girar la vista enrere, concretament fins a vuitanta anys, per rememorar el front de la Guerra Civil per les comarques dels Ports, l'Alt i el Baix Maestrat, que va tindre lloc, com diu el títol, a la "Primavera del 38", entre la batalla de Terol i l'arribada a la Mediterrània i ulterior entrada franquista a Tortosa.
Vilafranca serà la primera parada de la gira de presentacions que s'ha organitzat per part de l'autor i del Centre d'Estudis dels Ports per aquest agost. Serà el pròxim dimecres 8 d'agost, a partir de les 19 hores, a la Casa Social vilafranquina.
Al voltant de 130 persones s'hi van aplegar al Sopar de Lletres d'Onada Edicions, que enguany va tindre lloc a la ciutat de Tortosa, el passat dimecres 1 d'agost. Aquesta trobada lúdica, cultural i gastronòmica, que es consolida amb la quarta edició, va aglutinar gent del món de les lletres, de la cultura, de l'associacionisme i de la política per reivindicar els creadors i creadores de les comarques de cruïlla que formen l'antiga diòcesi de Tortosa.
El Restaurant Corona de la capital ebrenca va acollir un Sopar de Lletres que va comptar amb les micropresentacions de fins a 18 llibres de temàtica territorial que ha publicat Onada en els darrers dotze mesos. Una xifra que mostra la riquesa de les propostes literàries i el paper referent de l'editorial. També va ser un indicador de la diversitat: el públic present va escoltar parlaments de novel·les ("L'escamot de la nit serrada" de Manel Ollé, "Vestigis de foc" de Pedro Manchón, "Tropecientas trompas" de Sergi Cambrils), llibres infantils i juvenils (el projecte "A l'escola, Terres de l'Ebre!" del Grup La Deriva, "Muniatto celebra la Diada" de les Germanes Besolí, "La pols dels dies" de Carme Cruelles), poemaris ("Locura para el alma" de Blanca Jovaní, el llibre col·lectiu "Versos contra la violència"), títols de divulgació històrica ("Primavera del 38" de Ricard Martí, "Les arrels històriques de la comarca dels Ports" de Vicent Royo, "La Jana moderna II" de Joan Ferreres), biografies ("Francesca Aliern i Pons" d'Emigdi Subirats), lingüística ("Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre" i "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" de Carles Castellà, "El rebost de la llengua" coordinat per Joan-Josep Sancho, i la revista "Empelt" de Maestrat Viu), divulgació científica ("Hèctor Molina, la veu de la terra del segle XXI" d'Alícia Coscollano) i assaig ("Els paisatges trobats" de Josep Santesmases). A més a més, s'hi va fer esment als Premis Literaris Ciutat de Benicarló, amb la convocatòria oberta fins el pròxim 1 de setembre.
L'acte va comptar amb els parlaments de Miquel Àngel Pradilla, director científic d'Onada Edicions, qui va fer cinc cèntims del paper de l'editorial, que aquest 2018 compleix 15 anys, com a vertebrador d'una cultura comuna a les dues ribes del riu Sénia, convertint les perifèries administratives en centralitat; i de Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa, qui va destacar l'aposta del municipi per la cultura amb iniciatives com els Premis Ciutat de Tortosa.
Homenatges
Els moments més emotius del Sopar de Lletres van vindre amb els homenatges. L'acte de reconeixement va recaure a Rosa Cubeles i la resta de l'equip de la llibreria La 2 de Viladrich, la qual amb una tradició de més de 250 anys, és el referent més emblemàtic de la literatura i dels llibres a les Terres de l'Ebre. Els escriptors Jesús M. Tibau i Manel Ollé van ser els encarregats de fer les paraules d'homenatge a aquesta institució.
També hi va haver moments per al record per a dos homenots de la cultura desapareguts en el darrer any. El compositor Carles Santos, assistent assidu al Sopar de Lletres, va ser recordat per Alícia Coscollano, autora de la seua biografia. Mentre, el professor Manuel Pérez Bonfill va ser evocat per Emigdi Subirats. En l'acte, a més, es va anunciar que al setembre s'hi celebrarà un acte d'homenatge a aquest escriptor i mestre tortosí que va faltar fa uns mesos.
Ressò als mitjans
Han estat diversos els mitjans de comunicació que han dedicat espai al Sopar de Lletres. Podeu llegir les cròniques publicades a digitals com Surtdecasa, La Calamanda, La Marfanta o EbreDigital. També podeu veure les peces audiovisuals de Canal Terres de l'Ebre i Canal 21, a continuació.
"Un tàndem perfecte". Així titula el crític Toni Sabater la ressenya de "El rebost perfecte" publicada a Culturplaza, en la qual recorre l'obra de literatura gastronòmica creada per l'escriptor Joan Garí i el cuiner Miquel Barrera, qui compta amb una estrella Michelin al seu restaurant Cal Paradís de la Vall d'Alba.
El llibre no és un simple receptari, sinó és un viatge a les arrels, tant les personals, en aquest cas de la figura del xef i la mateixa memòria del literat, com les de la terra, els productes de quilòmetre zero i els productors de les comarques de Castelló, que formen la base de la gastronomia de Barrera. És "un cercle primordial i genèsic, tan apegat al paladar i a la memòria com a l’ànima de l’autor", hi assenyala Sabater.
El crític s'hi fixa en la "conjunció entre el savoir faire de Barrera i la devoció incondicional
del borrianenc cap a la cuina d’aquell es convertix, de fet, en
l’argument de fons de l’obra, i facilita les digressions, els elogis o
el recompte de les matèries primeres que fan possible tot. I tot està
amerat d’ofici: el que executa des de la memòria, el mercat i la cuina
Miquel Barrera, i el que traspua la prosa torrencial, omnívora i selecta
de Joan Garí." A continuació, la ressenya de Culturplaza fa un recorregut pels continguts de "El rebost perfecte", iniciant-se pel gairebé assaig de Garí sobre el fet gastronòmic a les nostres terres i la vinculació entre paisatge i cuina, per centrar-se en el personatge de Miquel Barrera, hereu d'una nissaga familiar de masovers i de fondes de cuina casolana, que ha assolit la sofisticació i la innovació amb els peus al territori.
“A ma casa es cuina memòria, història, sentiment, tot allò que hi ha dins de mi, el que he aprés i viscut”, posa Garí en boca de Miquel Barrera, i podem concloure que no pot demanar-se molt més. I tot això –i fotografies excel·lents– està dins d’El rebost perfecte. Però sobretot està, conduint el conjunt, l’alta literatura, les formes i maneres de Joan Garí, la seua orgullosa, agraïda i feliç heterodòxia.
Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de juliol.
FICCIÓ
1. Xarxa prima. La ruta literària que va tindre lloc fa unes setmanes pels escenaris d'aquesta novel·la d'Amàlia Roig, celebrada a Vinaròs dins de l'Estiu Literari de Maestrat Viu, ha recuperat aquest títol publicat a les darreries de l'any 2015. Entesa com una continuació de l'anterior "Un viatge fora forat", Roig recupera a la periodista i escriptora Anna Miralles descobrint el territori de cruïlla, i en aquest cas, la seua vessant més artesanal.
2. Locura para el alma. Aquest mes de juliol també ha comptat amb el debut literari de Blanca Jovaní. L'escriptora benicarlanda ha publicat aquest poemari basat en experiències personals i que busca oferir consell en situacions difícils a partir de les vivències del jo poètic. Es va presentar a l'Espai Onada de Benicarló, passat divendres 27 de juliol, en un acte ple de gom a gom que aventura un reeixit recorregut per aquest títol.
3. Tropecientas trompas. Continuem amb ficció creada a la comarca del Maestrat. Quan l'estiu despuntava, el peniscolà Sergi Cambrils presentava el seu primer llibre, que recull una bona selecció dels microrelats escrits (i molts d'ells radiats) que ha confeccionat en els darrers temps. Lectures àgils i fresques, gairebé a relat per fulla, alguns emocionats, altres divertits, uns tercers irònics. Com diu l'autor parafrasejant la coneguda cita cinematogràfica, aquest llibre és com una capsa de bombons, mai no saps de quin sabor serà el següent microrelat.
4. La maleta del abuelo. Quan resta un mes per tancar el termini de la nova edició del Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, la potència d'aquest guardó es mostra amb el recorregut que tenen les obres guanyadores. Dos anys després de l'arribada a les llibreries, aquest conte dels asturians Juan Hernaz i Fátima Fernández sobre la malaltia de l'Alzheimer manté l'interès del públic gràcies a la sensibilitat i emoció del text, i a la plasticitat i tendresa de les il·lustracions.
5. Quaranta-sis contes i un gelat. Un títol ben adient per als calors estivals. Poc abans de faltar, Vicent Marçà va publicar aquest divertit i curiós exercici literari per a un llibre infantil: sobre una mateixa situació, dos xiquets que es disputen per un gelat, l'escriptor efectua fins a quaranta-sis versions diferents, que serveixen per treballar a les aules els registres i la creativitat, i també per passar-ne una bona estona de lectura. Tot un clàssic del catàleg d'Onada, que ja compta amb diverses edicions.
NO FICCIÓ
1. El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera. Aquest llibre, presentat fa un mes i escaig a Castelló, és una obra única i de qualitat, tant pel format com pels continguts. L'escriptor Joan Garí es proposa literaturitzar la gastronomia valenciana a partir del retrat que realitza del xef Miquel Barrera i de la seua gastronomia, simbolitzada en el restaurant Cal Paradís, a la Vall d'Alba, que ha passat de fonda familiar a estrella Michelin. Barrera basa la seua cuina en la riquesa agroalimentària de les comarques de Castelló, un veritable reservori de sabors.
2. Maquis i masovers. Una de les darreres novetats és aquest assaig històric sobre la difícil situació dels masovers, al foc creuat entre els maquis de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, i les forces del franquisme, per les serres del Maestrat i Terol. L'historiador castellonenc Raül González recupera aquestes vivències dramàtiques i analitza com els masovers van viure entre la resistència, la supervivència i el terror. Serà un dels llibres d'aquest agost al nord valencià, amb presentacions a Vistabella, Ares i Benassal.
3. Les muixerangues valencianes. Ja només queda mes i escaig per a que Algemesí torne a ser la capital festiva valenciana, i no hi faltarà la muixeranga. Però no sols hi ha muixerangues a la Ribera. Joan Bofarull mostra en aquesta completa, documentada i visual obra la riquesa del patrimoni festiu de les torres humanes valencianes, que abasten de punta a punta del país, siguen en colles organitzades o espontànies, tradicionals o de nova creació.
4. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Un llibre doblement sorprenent: primer per l'exhaustivitat del seu contingut, i la segona, per la càlida resposta del públic, tot tenint en compte que és un títol de filologia. Aquesta obra monumental de Carles M. Castellà recull i preserva el patrimoni lingüístic del Baix Ebre, a partir de l'estudi de vuitanta informants de tots els pobles de la comarca, i el buidatge de textos històrics tortosins.
5. Benicarló, 1841-1965. L'obra més extensa del catàleg d'Onada és aquest conjunt enciclopèdic de tres volums que estableix la historiografia d'aquesta població del Maestrat entre els anys 1841 (la documentació municipal anterior es va perdre a les carlinades) i 1965 (quan arriba l'urbanisme que configura la localitat actual). Amb aquesta publicació, Juan Luis Constante signava l'obra històrica i imprescindible, de referència per a Benicarló i els benicarlandos.