Apunta't al Club Lector

diumenge, 30 de juny de 2019

La Biblioteca del Kraken parla de "Quimera", la novel·la juvenil de ciència-ficció de Margarida Aritzeta

Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, ha publicat al web La Biblioteca del Kraken una crítica de "Quimera", la novel·la juvenil de Margarida Aritzeta, en la qual narra com un jove cubà, en Yubley, acabat d'arribar a una ciutat europea (suposadament Barcelona) s'hi veu immers en un escenari distòpic, a la recerca d'una misteriosa xica de la qual s'enamora a primera vista. És una fugida que el duu a uns túnels, on hi topetarà amb tota mena de personatges singulars que busquen alliberar-se d'una ciutat i una societat opressiva. "Es tracta d’un món semblant on en la mateixa ciutat hi viuen persones brillants, com models extrets de la ment d’un programador i d’altres que es fan dir quimeres i que semblen revoltats i posseeixen l’anhel de fugir, de canviar l’estatus quo", apunta la ressenya. Al remat, Aritzeta hi crea el dubte entre què és la realitat i què no, un dubte que es bolca en el protagonista, qui "pateix per entendre a quina realitat estranya ha anat a parar. I nosaltres també."

En la crítica s'assenyala que "Quimera" beu de clàssics del gènere com Philip K. Dick o Manuel de Pedrolo per crear "un estrany univers on la realitat es comparteix amb elements propis dels videojocs" que "al lector li costarà obrir la ment". Hi apunta que "és possible que ens costi copsar l’objectiu al que l’autora vallenca volia arribar però per a compensar-ho trobarem una prosa fluïda, dinàmica i plena de vida que no ens deixarà temps a pensar massa. Sí, Aritzeta escriu amb ofici i empeny amb ritme l’estranya trama argumental. (...) No deixa de ser una picada d’ullet a un punt de la nostra vida tan alterat i pertorbador com l’adolescència i les contradiccions i anhels que representa".

Lectura, doncs, intensa; història narrada amb ganes però un pèl massa rocambolesca que deixa a Quimera com una novel·la difícil d’etiquetar i d’assimilar. Potser el més fàcil seria definir-la com una lectura desinhibida que beu de la fantasia i mitologia grega i que pretén alternar amb els universos paral·lels sense oblidar la dura realitat d’aquelles quimeres que portem tots al nostre cap, aquells desitjos inabastables. Cada lector haurà de dir-hi la seva. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dissabte, 29 de juny de 2019

"Una voluntat moral". Antoni Ferrer ressenya "L'efímer i l'etern" a la revista Saó

El poeta Antoni Ferrer ha publicat a Saó una crítica al nou llibre de Vicent Penya, el poemari "L'efímer i l'etern", obra guanyadora del darrer Premi Antoni Matutano Vila d'Almassora. Amb el títol "Una voluntat moral", la ressenya exposa que aquest volum continua la línia poètica marcada per l'autor de Rafelbunyol: "des de la recerca de l’home interior i el seu correlat de la casa com a refugi, o la buscada correspondència entre el dir i el ser, o la recuperació dels noms de les coses com a deure de recuperació d’allò anomenat i del nom més íntim del jo".

Com el títol, hi ha dicotomies entre els paisatges interiors i exteriors del poeta, entre la infantesa i el present, entre la identitat individual i la col·lectiva, tot marcat per la resistència moral "a la vida absurda i desnaturalitzada que la nostra època ens vol imposar". El crític fa un repàs a l'estructura de "L'efímer i l'etern", que es basa en tres sèries de sonets, una de haikus i tankes, i una cinquena final només de haikus.

Si els temps difícils exigeixen coratge, Vicent Penya l’ha esmerçat fent seu, des de la seua personal trinxera, l’inevitable caràcter moral del viure humà, també en les coses menudes, fins a arribar a la necessària concreció d’una moral «domèstica», com d’anar per casa. Perquè el que cal és viure amb dignitat els paisatges de dins i els de fora. Per malmesos que estiguen o per anodins que siguen. Perquè res no és mesquí.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dilluns, 24 de juny de 2019

Mor l'artista tortosí Frederic Mauri

La cultura catalana i les Terres de l'Ebre en particular estan de dol per la mort de Frederic Mauri, aquest dissabte 22 de juny, als 78 anys. Puntal de la recuperació cultural tortosina de la postguerra junt a noms com els de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Jesús Massip o Zoraida Burgos, Mauri va excel·lir en les arts plàstiques. Va conrear diverses especialitats, com la il·lustració o el cartellisme, però es recordat pels seus gravats inspirats en els paisatges ebrencs i en la seua immensa tasca d'ex-librista, en la qual es considerat com un dels màxims referents catalans.

Fa tot just uns mesos que publicàvem "Mauri essencial", el retrat biogràfic dedicat per l'escriptor Manel Ollé, gran coneixedor de la seua obra i company de docència a l'Institut de Tortosa. Al llarg de les seues pàgines podíem conèixer el seu pas formatiu per l'Escola de Belles Arts de Barcelona, la seua relació amb la mítica revista Geminis i la integració en el grup artístic Macla-65. Des dels anys seixanta, Mauri havia dedicat a l'art més de mig segle de treball, donant com a fruit una extensa obra celebrada per la crítica i pel públic, i una ampla llista d'exposicions, tant col·lectives com individuals. La darrera, també aquesta primavera, sobre la col·laboració amb l'escriptor i arxiver Jesús Massip.

divendres, 14 de juny de 2019

Raquel Díez i Blanca Jovaní signen exemplars dels seus llibres aquest cap de setmana a la Fira de Madrid

Aquest cap de setmana del 15 i 16 de juny toca a la seua fi l'edició d'enguany de la Fira del Llibre de Madrid, que s'estén pel parc del Retiro. Per primer cop, Onada hi disposa d'un estand, compartit amb altres quatre editorials valencianes, a la cita madrilenya. En concret, és el número 157 i els pròxims dies acollirà a dues autores per a que signen exemplars dels seus llibres.

Així, demà dissabte 15, a partir de les 18 hores, Raquel Díez signarà exemplars de "El príncipe Serafín", l'àlbum infantil escrit per ella i il·lustrat per Mónica Carretero.


I a l'endemà diumenge, també en horari de vesprada, serà el torn per la poesia de la mà de la benicarlanda Blanca Jovaní i el seu primer llibre "Locura para el alma", versos d'ajuda basats en les seues experiències personals.

 

"El corb i la serp", l'adaptació il·lustrada de Llull per Salvador Vendrell i Manuel Baixauli

"El corb i la serp" és el nou projecte dels escriptors Salvador Vendrell i Manuel Baixauli. Es tracta de l'adaptació en àlbum infantil il·lustrat d'una faula clàssica de Ramon Llull, en la qual es posa de manifest que l'astúcia és preferible a la força per resoldre un problema.

Vendrell, autor entre d'altres de "Quan truquen de matinada" o antòleg de "Joan Fuster per a joves", ha estat qui ha sintetitzat i adaptat el text lul·lià per al públic infantil, mentre que Baixauli, qui exerceix de professor d'art, ha confeccionat unes il·lustracions modernes i innovadores.

En aquest vídeo parlem amb els dos autors de "El corb i la serp".

dimarts, 11 de juny de 2019

"Relació entre maquis i masovers". Saó parla del llibre de l'historiador Raül González Devís

La Revista Saó dedica una ressenya a "Maquis i masovers", el reeixit assaig històric del castellonenc Raül González Devís, en el qual se centra, tal com assenyala el títol, en la col·laboració entre els guerrillers de l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, l'AGLA, i els habitants dels masos disseminats per les muntanyes de les comarques de Castelló i Terol, especialment.

L'article, signat pel crític Josep San Abdón, aborda l'orígen de l'AGLA, passada la guerra civil i entrada la dècada dels 40, com una estratègia del PCE per combatre el règim franquista des de l'interior. També hi apunta el perfil del guerriller, al principi excombatents republicans vinguts de França i posteriorment "persones amb pocs horitzons laborals o amb problemes d’integració en la societat".

Quant a la relació amb les veïns del territori, San Abdón recull les paraules de l'autor quan diu "que és molt complex fer un estudi quantitatiu de la col·laboració de la població civil, i dels masovers en particular, amb la guerrilla, però no hi ha dubte que la col·laboració va existir i que va convertir els masovers en els principals col·laboradors, tot i que la col·laboració va ser diversa i variada: una gran part va voler mantenir-se al marge o va tenir una implicació forçosa, d’altres van col·laborar per parentesc o veïnatge, forçadament o moguts per factors econòmics". Per concloure, tracta la decadència i final de l'AGLA degut a un increment de la virulència repressiva del règim que també va afectar de sobremanera els propis masovers, "fet que va decantar una bona part del món rural cap a una inhibició envers les partides i una major cooperació amb la Guàrdia Civil".

Podeu llegir l'article sencer de Saó tot clicant ací.

diumenge, 9 de juny de 2019

"Tant de bo fóssiu aquí!" de Fede Cortés al Club de Lectura de la Biblioteca de Falset

La temporada del Club de Lectura de la Biblioteca de Falset ha tancat amb un escriptor de proximitat, Fede Cortés, i la seua darrera obra, "Tant de bo fóssiu aquí!", l'obra guanyadora del Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta. Els participants del Club de la capital del Priorat van gaudir d'aquesta història a cavall entre finals dels 70 i principis dels 80 protagonitzada per un grup de joves amics a punt de canviar el rumb de les seues vides.

Tal com apunta la sinopsi, "Tant de bo fóssiu aquí!", títol d'arrels pinkfloydianes que de seguida ubica el context del relat, "És una història sobre la joventut i l’amistat. Perquè els amics de l’adolescència són amics per sempre, encara que després s’hi perdi el contacte o fins i tot no els tornis a veure mai més. Perquè hi ha un determinat moment de la joventut en què s’ajunten l’amistat, la passió per la vida i per l’art, el descobriment de l’amor i el sexe, les ganes de fer la revolució… I quan es perd queda un regust amarg per a tota la vida, perquè mai es pot recuperar aquell moment màgic".

dijous, 6 de juny de 2019

Vídeo de Canal 21 de la presentació de "Papa, no vull que et tanquin a la presó"

El passat 10 de maig, la Biblioteca d'Alcanar acollia l'estrena del nou llibre de Robert García Pano, el poemari visual "Papa, no vull que et tanquin a la presó", un cant als sentiments i a l'amor amb els fets de l'1 d'Octubre encara presents. La televisió comarcal Canal 21 va realitzar un reportatge de l'esdeveniment, que es pot veure a continuació.

"S’ha d’actuar, hi ha d’haver normes i s’han d’aplicar. La situació és reversible". Vilaweb entrevista els autors de l'assaig "Igualtat lingüística"

Vilaweb publica una interessant i extensa entrevista realitzada per l'escriptora i llibretera Núria Cadenes a Alfons Esteve i Francesc Esteve. Germans, xativins i treballadors del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, han publicat "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació", un assaig-proposta de llei de normalització lingüística del valencià que corregisca i supere l'actual legislació en aquesta matèria.

Com apunta Alfons Esteve, l'actual llei compta amb 35 anys i és filla del seu moment històric, i per aquest motiu "pensem que cal una nova llei. (...) Hi ha d’haver una llei que regule tots els àmbits socials i que tinga mesures pràctiques i efectives per a començar a capgirar aquesta situació". Les dades estadístiques que sorgeixen en la conversa els donen la raó: baixa la competència declarada d'ús, i puja l'acadèmica: "això ens porta a la llatinització del valencià. En l’ús, la reculada és fortíssima".

Els autors defensen que cal canviar el concepte de "requisit" pel de "competència", és a dir, en l'aplicació pràctica de l'ús i del coneixement per a l'accés a la funció pública. Pel que fa al terme que dóna títol al llibre, "igualtat lingüística", consideren que "és un concepte positiu i ampli (...) defineix molt bé les relacions": no hi ha els mateixos drets que l'altra llengua oficial, el castellà, i per tant, cal començar a revertir eixa situació.

Pel que fa a la proposta de llei que arrepleguen Francesc i Alfons Esteve a la seua publicació, tracta qüestions com la vetlla de l'administració per la unitat de la llengua, posar el valencià en el si de la comunitat lingüística, plantejar sancions a la discriminació dels valencianoparlants, mesures d'avaluació de resultats de la pròpia aplicació de la llei, etc., temes que també sorgeixen a l'entrevista.

Com a mínim, oferim un començament per a capgirar la tendència, que és el desús i la subordinació. El fet és que amb les actuals regles del joc juguem a perdre. Per tant, cal canviar-les. Si no, estem perduts. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dilluns, 3 de juny de 2019

"Anys llum" de Josep Porcar es presentarà a Vic el pròxim 6 de juny


Després de la reeixida estrena a València, la setmana passada, Josep Porcar porta els versos de "Anys llum" a Catalunya aquest dijous 6 de juny. Serà a la Llibreria Foster & Wallace de la ciutat de Vic, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la presència de les poetes Núria Armengol i Marta Vilardaga.

Guanyador del Premi de Poesia Ciutat de Sagunt, "Anys llum" apareix com un procés de mudança personal de l'autor, amb un títol carregat de metàfora on s'entremesclen les nocions de temps i d'espai. Porcar conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el d’època lluminosa per a traduir a clarianes la foscor del sisme patit: dol, desarrelament, decepció i, com a resultat, replantejaments existencials derivats de l’escarpat procés de canvi. També, però, de lluita i recerca, mitjançant pràctiques de salvament que desembullen el fil de vida al qual s’aferra per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts.

Pep Calero presenta "Hitchcock al sofà" aquest divendres 7 de juny a Benigànim


La Biblioteca Municipal de Benigànim, a la Vall d'Albaida, acull una nova presentació de "Hitchcock al sofà", el llibre de relats amb el qual Pep Calero ha guanyat el Premi de Narrativa Vila de Puçol. L'acte serà a partir de les 20 hores i comptarà amb la participació de l'escriptor Vicent Enric Belda.

Amb "Hitchcock al sofà", Calero fa un homenatge al cèlebre cineasta britànic amb una sèrie de narracions, titulades amb referències a les seues pel·lícules més conegudes. Són narracions que volen mantindre els elements hitchcockians: el suspens, l'humor negre, la psicologia turmentada...

dissabte, 1 de juny de 2019

El més consultat a Onadaedicions.com durant maig

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de maig.

FICCIÓ

1. Papa, no vull que et tanquin a la presó. En aquest mes de maig s'ha presentat a Alcanar l'opera prima de Robert García Pano. Es tracta d'un poemari visual carregat d'emocions i de sentiments, sobretot l'amor. A més a més, hi està composat sota la influència dels fets de l'1 d'Octubre, que van copsar l'autor. Un llibre per assaborir-lo a poc a poc, fixant-s'hi en cada proposta textual i fotogràfica que ens porta l'autor.

2. Treball de recerca. El Premi Pepe Alba Ciutat de Sagunt és un dels guardons més prestigiosos pel que fa a la dramatúrgia en la nostra llengua, i la darrera edició va ser per aquest text teatral d'Ignasi Garcia Barba, qui compta amb una notable trajectòria com a guionista televisiu. L'obra tracta d'una noia que per al seu treball d'institut, investiga unes misterioses emigracions de persones del seu poble acabada la guerra civil. La recerca, però, despertarà un fort rebuig en gent poderosa.

3. Bruixa! La dupla Jesús Serrano i Jordi Alfonso torna a funcionar. L'escriptor i il·lustrador de les aventures de Miquelet Setencàrrecs i la granota Teresina han llançat aquest Sant Jordi un nou conte il·lustrat, que es basa en la tradició de les bruixes, ambientat a la ciutat d'Amposta i que té per objectiu reivindicar aquestes dones menyspreades per la història. Tres amics, Espe, Marc i Teresa descobriran que les fetilleres no eren totes dolentes...

4. No tractis Déu de vostè. La darrera obra guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt és un relat de costumbrisme dramàtic basat en l'experiència personal de l'autor, Jordi Ortiz, i que toca un tema malauradament força present en la nostra societat: la malaltia de l'Alzheimer. Rosita, la mare de Jordi, comença a patir-lo en la seua senectud i serà el fill qui tingue cura d'ella i de tota una vida de records.

5. Anys llum. I el tercer dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt. Josep Porcar ha guanyat aquest guardó amb un poemari que consolida la seua trajectòria creixent com una de les veus literàries valencianes més importants d'aquesta dècada. La relació entre la distància i l'espai que expressa el títol és una metàfora que parteix d'un procés de mudança personal i que busca el renaixement existencial.

NO FICCIÓ

1. Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. Ha estat un dels títols de no ficció més mediàtics en l'àmbit valencià. Els lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve publiquen un assaig amb una ambiciosa i realista proposta de nova legislació de normalització lingüística per al País Valencià, en la que contemplen mesures per aconseguir l'efectiva igualtat entre els dos idiomes cooficials.


2. Benicarló, 1841-1965. L'obra de referència de la ciutat de Benicarló, al Maestrat, es va publicar a les acaballes de l'any 2012, en un format de gamma alta, en tres volums i amb intenció enciclopèdica. Des d'aleshores, aquest treball de l'historiador Juan Luis Constante ha esdevingut una cita obligada per qualsevol investigació relacionada amb la ciutat i un exemple de narració historiogràfica de caire local.
 

3. Maquis i masovers. Un altre historiador de les comarques de Castelló, Raül González Devís, ha publicat un dels llibres més reeixits del catàleg de no ficció de l'editorial. Des de la seua estrena l'any passat en el marc de la Fira del Llibre de València, les presentacions, sobretot al nord valencià, s'han succeït amb notable assistència, senyal de l'interés que desperta entre el públic l'episodi històric dels guerrillers de l'AGLA per les serres de València, Aragó i Catalunya.

4. El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística. Qui diu que la filologia no interessa? En aquest nou llibre, el reconegut lingüista castellonenc Lluís Gimeno busca les arrels que han fet possible la variant tortosina del català que es parla a les comarques del Maestrat i dels Ports, a partir de l'anàlisi de les llengües pretèrites i de la comparació amb altres idiomes romànics. Una obra especialitzada però oberta a qui tinga interés per la formació i evolució del valencià.

5. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. I més lingüística, ara de l'altra riba del Sénia. Amb la Beca Joan Veny, el filòleg Carles M. Castellà va investigar sobre la variant tortosina parlada en els pobles de la comarca del Baix Ebre, a partir d'un exhaustiu treball de camp que va comptar amb entrevistes a informadors de totes les localitats de la demarcació. Amb aquesta matèria primera, l'autor efectua una anàlisi morfològica, sintàctica i fonètica, i advoca per la normalització en l'estàndard d'algunes paraules i expressions típicament ebrenques.