dilluns, 20 de juny del 2022

"Necessitarem habilitats com l’empatia i la cooperació, tones de sensibilitat, resiliència i, lògicament, responsabilitat". Cazarabet entrevista Jordi Marín

Els activistes culturals de Cazarabet han publicat al seu web una entrevista amb el professor i escriptor Jordi Marín, qui acaba de publicar l'assaig "Educar per al col·lapse". En aquest llibre, el maestratenc descriu un escenari de coincidència de múltiples crisis (l'econòmica, l'ecològica, la social, l'energètica, etc.) que portaran a un nou tipus de societat, diferent a la que fins ara s'ha sustentat en els combustibles fòssils. Enfront d'aquest panorama, Marín proposa adaptar-nos, especialment les noves generacions. Us deixem un fragment de l'entrevista.


Jordi, ens pots explicar què et va fer escriure aquest llibre que ens explica com s'educa tenint en compte el col·lapse?

La motivació per a escriure el llibre naix a l’aula i com a conseqüència d’una pregunta que ens fem constantment els mestres: com serà la societat d’ací a uns anys? Ens fem eixa pregunta perquè és a partir de la seua resposta que podem dissenyar la nostra tasca docent per a, així, donar al nostre alumnat les millors eines per a afrontar eixe futur. Quan me la vaig fer per darrera vegada, abans de posar-me a escriure, em vaig adonar que el futur estava anant en una direcció molt diferent de la que ens estaven venent en aquell moment. Des de llavors, principis de 2021, hem acumulat moltes proves i evidències que el món s’està adreçant, malauradament, a un col·lapse civilitzatori.

S’ha de tenir en compte que ara fa uns anys -més o menys quan tu degueres cursar primer de BUP- s'educava i ens parlaven de la salut del planeta, de l'efecte hivernacle, de la capa d'ozó… encara parlàvem de prevenció i tenies la sensació de que estàvem a temps de molt.

Sí, és cert que aquells anys, a principis dels noranta del segle passat, la consciència ecològica es va anar estenent a les aules. Es parlava de salvar el planeta en termes ecològics, de contaminació sobretot, però jo no recordo que em parlaren dels efectes sobre el clima. Es va treballar molt la qüestió ecològica, que està molt bé, però va ser una llàstima que no es tractara l’altra part perquè era un moment crucial. Llavors els negacionistes del canvi climàtic tenien molt de pes i es van perdre unes dècades precioses per revertir o almenys aturar els efectes del canvi climàtic. D’altra banda, el neoliberalisme començava la seua expansió i, per tant, qualsevol discurs en contra del creixement era automàticament esborrat de l’escena mediàtica.

Què ha passat per a estar parlant en uns trenta anys de com afrontar el col·lapse?

El que ha passat és que hem estat moltes dècades agranant la casa i amagant la pols baix de l’estoreta i aquesta ja no dona per a més. Ja no ho podem amagar. Les evidències són tantes i en tants camps que no podem seguir dissimulant o buscant excuses de mal pagador. L’època de l’energia barata s’ha acabat. L’era de la disponibilitat de recursos materials, com si aquestos foren inesgotables, s’ha acabat. S’ha fet evident el que ja fa 50 anys anunciava el Club de Roma amb el conegut informe Meadows: el creixement infinit de l’economia és impossible en un planeta finit.

Com a estudiant, i després com a docent, com veus aquest viatge per la història de la cura que deuríem de tindre pel planeta?

Veig que hi ha hagut una evolució perquè com a estudiant, fa 30 anys, la qüestió de tenir cura del medi ambient es veia com una frivolitat d’uns quants malgrat que els experts ja avisaven del que està succeint ara. Actualment, però, el discurs ja no ve exclusivament dels sectors ecologistes o de la comunitat científica sinó que s’hi han afegit els poder econòmics que veuen com la seua hegemonia està en perill. La mala notícia és, però, que les mesures que s’estan prenent segueixen apostant per un creixement econòmic. No han entès res.

Perquè sí, moltes trobades mundials, molts congressos… però sovint les millors respostes, les més coherents es troben a peu de carrer, a l'aula…

Quan explico què vol dir créixer, indefinidament, un 2,5% anual als meus alumnes i la dependència que té aquest creixement de la disponibilitat il·limitada d’energia barata (fòssil) i recursos minerals, no tarden més de 30 minuts en veure que això és impossible. Després d’un breu debat arriben a l’única conclusió possible: hem de decréixer. Arriben a la mateixa conclusió que han arribat els 100 ciutadans, triats aleatòriament, que han participat a l’Assemblea pel Clima recentment. L’IPCC ho diu obertament, però els estats membres de les cimeres internacionals del clima (les COP) ho segueixen negant i ocultant.

Com s'explica el col·lapse dins l'aula?

El primer que faig és treure del cap la idea que serà una cosa d’avui per demà. El col·lapse no té data, es tracta d’un procés irreversible de degradació d’un sistema que manté una societat. Això dona lloc a un altre sistema i, per tant, la qüestió és, en primer lloc, que hem de reconèixer el procés de degradació en què ens trobem i, en segon lloc, començar a pensar com ens adaptem i en com construïm el nou sistema.

Educar per al col·lapse, com educar per a fer front a molts problemes socials i demés, depèn més que res de l'empatia i la sensibilitat versus responsabilitat dels docents?

Ens arriben uns temps on la comunitat, el grup, serà vital. Hem de fer-nos a la idea que ens necessitarem molt els uns als altres (com en altres moments de la història) i, per tant, habilitats com l’empatia i la cooperació necessitaran tones de sensibilitat, resiliència i, lògicament, responsabilitat. Ara bé, aquesta responsabilitat ha de ser compartida per tota la societat, perquè és tota la societat la que educa.

Perquè els temaris fan prou cas d'aquestes situacions que cerquen tant a l'ésser humà, en aquest cas, en convivència amb la natura?

No sempre. De fet la nova llei d’educació es basa en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i aquests segueixen promovent el creixement econòmic. Resulta increïble que amb la que ens està caient, una llei educativa acabada d’estrenar seguisca parlant de creixement econòmic. Es tracta d’una llei feta a mida per a les polítiques neoliberals, justament les que estan accelerant el col·lapse.

Podeu llegir la conversa sencera tot clicant ací.

dijous, 16 de juny del 2022

El Setmanari L'Ebre es fa ressò del nou llibre de Josep Bayerri "Les riberes catalanes de l'Ebre"

L'articulista Eduardo Sánchez parla al Setmanari L'Ebre del nou llibre "Les riberes catalanes de l'Ebre" de Josep Bayerri. Als anys 60, el jove Bayerri va publicar a La Vanguardia una sèrie de reportatges en què recorria les terres banyades pel riu Ebre des de Mequinensa fins el delta, tot descrivint pobles i gents. Ara, mig segle més tard, refà el recorregut i compara el desenvolupament d'aquest territori. A més, compta amb el pròleg de Xavier Garcia. Us deixem amb un fragment de l'escrit de Sánchez.

Quan el lector tingui a les mans les últimes aportacions literàries de Josep Bayerri i Xavier Garcia, també tindrà bona part de la història de l’Ebre català de les últimes dècades (Les riberes catalanes de l’Ebre). Resulta molt atraient que unes cròniques de la nostra terra escrites per Josep Bayerri a La Vanguardia, després de mig segle -la primera, el 3 de gener de 1964- siguin actualitzades el 2022, quan els lectors tenen una nova visió de com la nostra història ha anat evolucionant al llarg d’aquests anys. No resulta estrany que Xavier Garcia hagués animat Bayerri a traduir al català aquells textos escrits en aquell moment en la llengua imposada per l’Espanya eterna. Conec molt bé Xavier Garcia (el seu prologuista) des d’aquell 2 de juliol de 1978, quan Josep Tarradellas feia una visita institucional a la Ràpita; i ens veuríem nou dies després arran de la tragèdia del càmping Alfacs.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Joan Garí i "Cosmopolites amb arrels", al Més 324

El programa Més 324 de Televisió de Catalunya, presentat per Xavier Graset, va entrevistar l'escriptor i periodista Joan Garí, autor del llibre "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", un conjunt de reportatges periodístics internacionals realitzats per a diversos mitjans de comunicació.