divendres, 16 d’abril del 2021

Una xarradeta amb… Vicent Sanz, autor de "Estrella de mar"

Fem una xarradeta amb Vicent Sanz, l'escriptor de Traiguera i autor de "Estrella de mar", amb la qual s'ha endinsat en el gènere de la novel·la juvenil. Narra la vivència de l'Arnau, un jove a punt d'acabar l'ESO que es veu implicat en una perillosa trama mentre descobreix tot un nou món de sensacions i experiències. A sa casa, però, les conseqüències de la crisi colpegen amb força.

 

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
És l’atracció per expressar-me, per dir coses i amb aquestes coses construir un sentit, explicar-me el món. A partir d’una idea imagino un guió i amb aquest guió em poso a escriure. Aleshores van apareixent variacions que inicialment no havia imaginat. És anar descobrint.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Els estris imprescindibles: l’ordinador o paper i bolígraf, però sobretot l’impuls d’escriure.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Estrella de mar"?
El club de lectura presencial, sense dubte, perquè és un diàleg directe amb qui ha llegit el llibre, l’ha experimentat i te’n transmet l’experiència.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"L’esperit del temps" de Martí Domínguez. S’ha de llegir tan aviat com sigui possible, perquè explica el nazisme des de dins i en què consisteix la normalització del mal, que és un perill real en l’actualitat.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?

M’agrada canviar d’una lectura a la següent o tenir més d’una lectura començada i anar combinant. Potser hi predomina la novel·la. Des del punt de vista creatiu, vaig començar fent novel·la històrica i després he anat cap a la negra però sense abandonar el viatge en el temps. Sempre llegeixo abans d’anar a dormir. És com un trànsit entre la realitat i el somni. Això no treu que hi hagi vegades que una lectura m’arrossega, no me la puc deixar i és quan m’ho passo millor llegint. Però jo llegeixo per sistema. Soc d’acabar el llibre que començo.

Quin comentari dels lectors de "Estrella de mar" t’ha generat més il·lusió. 
[Aquesta pregunta no es pot contestar de moment]

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Has d’aprendre a no allargar-te, a condensar el que vols dir, que sobretot gira al voltant de l’agraïment. Amb tot, m’agrada personalitzar segons el destinatari del llibre, si ens coneixem.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Hi soc des del segle passat. N’he provat moltes. Ara segueixo molt Twitter.

Quina és la teua paraula favorita?

Imaginació.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb Leonardo da Vinci.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Pulp Fiction i Blade Runner són de culte.

El teu plat estrella és...
Van variant. Darrerament els caragols a la llauna.

No puc viure sense…
Les ulleres.

Una cosa inconfessable...
Encara no sé de quin cantó es posa el paper higiènic al dispensador.

Amb quin animal o planta et compararies?
Amb l’olivera.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Va ser un poema en una revista universitària. No em coneixia a mi mateix.

Eres friqui en...
La fotografia antiga.

Soc feliç si...
Les coses que em proposo surten endavant.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A Carme Forcadell.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Traiguera a veure la família.

Com és la teua mascareta?

Quirúrgica.

Una xarradeta amb… Jordi Díaz, autor de "L'aventura de Berta a Nanoland"

Fem una xarradeta amb Jordi Díaz, el científic català i autor de "L'aventura de Berta a Nanoland", una aventura de divulgació juvenil en el que la xiqueta Berta i son pare viatgen al micromón, un univers a l'alçada dels àtoms on la nanociència i la nanotecnologia esdevenen una realitat palpable. En aquest periple, a més, comptaran amb el suport d'algunes de les científiques i dels científics més importants de la història. L'obra va guanyar el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló.


Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
En primer lloc, conèixer millor alguna cosa, algun fet, algun material, etc. Per exemple, jo escric moltes vegades sobre nanotecnologia, si vull aprendre més coses sobre nanomaterials o sobre nanotecnologia, busco informació i després la publico escrita. Respecte al meu procés creatiu, normalment busco informació científica en anglès, la tradueixo, paeixo i la trasllado a un escrit. Si aquest escrit va a un llibre, el que faig és imaginar-m'ho primer i després l'escric. Hi ha dues fases també molt importants, córrer per la muntanya (és on millor penso) i escriure de matinada (sense soroll ni nens).

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Només necessito ordinador, res més.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "L'aventura de Berta a Nanoland"?
En aquests temps de pandèmia, m'és suficient si és presencial. També m'agradaria que estiguessin els amics i familiars, en especial la Berta.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"El médico". Una obra històrica mestra. Fàcilment digereix el personatge i et transformes en ell.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Novel·la històrica. Llegeixo sobretot en vacances o de nit.

Quin comentari dels lectors de "L'aventura de Berta a Nanoland" t’ha generat més il·lusió.
"Un gran llibre sobre el mon més petit" publicat al diari ARA per Xavi Duran, em va fer molta il·lusió.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Escric tota la pàgina normalment, i m'agrada fer el símil entre l'aventura de la vida o l'aventura de llegir i l'aventura de Berta a Nanoland.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Necessàries, esgotadores... Has de ser-hi. M'agrada Twitter.

Quina és la teua paraula favorita?
Nano.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Richard Feynman.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Regreso al futuro.

El teu plat estrella és...

Seques amb butifarra.

No puc viure sense…
Els fills.

Una cosa inconfessable...

M'agraden els acudits dolents.

Amb quin animal o planta et compararies?
Cabra.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Un increïble goig. El procés de construcció d'un escrit té la guinda en la seva publicació.

Eres friqui en...

Ciència.

Soc feliç si...
Corro.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre.
"L'aventura de Berta a Nanoland" per Pedro Duque.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Als Estats Units.

Com és la teua mascareta?

O rockera (rock pels xuklis) o plena de fòrmules.

divendres, 9 d’abril del 2021

Una xarradeta amb… Joan Negre, autor de "En els confins d'al-Andalus"

Fem una xarradeta amb Joan Negre, l'historiador de Gandia i autor de "En els confins d'al-Andalus", un estudi històric sobre els territoris de la diòcesi de Tortosa en l'època andalusina durant l'Edat Mitjana, i en el que exposa, de manera entenedora i rigorosa, el tipus de societat, la demografia, la política o l'economia del que avui coneixem com el Maestrat i les Terres de l'Ebre.

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
A hores d’ara diríem que sóc escriptor per la meua persistent voluntat de donar a conéixer les nostres investigacions històriques al màxim nombre de persones que puguen estar interessades. Pense que la difusió de la recerca és una obligació per a totes aquelles persones que ens hi dediquem i, per tant, és una tasca que agarre amb gust i compromís. El procés creatiu d’aquesta fase és complex, perquè comporta no només redactar tota la investigació realitzada, sinó transformar-la en un text clar i amb un llenguatge a l’abast del màxim públic possible.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
En un món ideal, és a dir, quan comence a escriure, hi ha vàries muntanyes de llibres, documents, informes, plànols i tot el que necessite consultar mentre escric. A l’hora de la veritat hi ha tot això i també la meua gata, que té deliri en posar-se damunt de tot i atacar-me les mans mentre teclege.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "En els confins d'al-Andalus"?
Sempre he pensat que els actes literaris o les presentacions en torn d’un llibre, guanyen molt si s’organitzen en algun lloc vinculat d’alguna manera al context dels continguts del text. Així, per a mi, el lloc ideal on presentar el meu llibre seria cadascun dels espais que encara conservem d’aquell període que he estudiat, com alguns castells o poblets que enfonsen les seues arrels en temps d’al-Andalus. Quant al format, sempre he preferit una taula rodona o un espai on la gent puga plantejar tots els dubtes i curiositats que se li plantegen millor que una conferència on només el ponent tinga veu.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Per quedar-nos en l’àmbit dels assajos històrics, jo recomanaria els dos fantàstics llibres de Vicent Royo publicats per l’editorial Onada, “Els orígens del Maestrat històric” i “Les arrels històriques de la comarca dels Ports”, que són dos dels millors treballs de recerca i difusió històrica medieval castellonenca. Si parlem de literatura, sempre m’agrada recomanar un dels meus llibres preferits: "Momo", de Michael Ende. En ell, com si d’una faula es tractara, una xiqueta reflexiona sobre com les persones vivim alienades en aquesta societat moderna, que ens constreny en funció del treball i les obligacions autoimposades. A pesar de tractar-se d’una novel·la teòricament juvenil, presenta lectures molt interessants siga quina siga la nostra edat.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Quan tinc temps per llegir disfrute sobretot de la ciència ficció i la fantasia. Sempre he pensat que, des d’aquests gèneres, s’obri una fantàstica porta per reflexionar sobre qüestions transcendentals per a la humanitat des d’una perspectiva molt addictiva. Per exemple, els textos d’Isaac Asimov o Philip K. Dick sobre intel·ligència artificial, els de Tolkien sobre la voluntat, el valor o la companyonia o les distòpies de George Orwell o Orson Scott, que ens fan reflexionar sobre cap on ens dirigim com a societat. No sóc massa de llegir abans de dormir perquè acabe pegant cabotades i el dia següent no recorde on m’havia quedat, m’agrada més llegir quan realment tinc prou temps lliure per davant, com el cap de setmana. De totes formes, tinc tants textos de faena i acadèmics sempre entre mans, que mai puc dedicar-li tant de temps com voldria a llegir per plaer.

Quin comentari dels lectors de "En els confins d'al-Andalus" t’ha generat més il·lusió.
Des d’una vessant més acadèmica, em va fer molta il·lusió que Eduardo Manzano, investigador del Centre de Ciències Socials i Humanes del CSIC, m’escrivira un correu per felicitar-me pel treball. És un dels majors referents mundials en investigació sobre al-Andalus i eixe tipus de reconeixement et genera un cert orgull, una sensació d’haver fet una bona tasca després de tantes hores invertides. A nivell més personal, han sigut moltes les persones del territori, que m’han escrit per consultar-me sobre qüestions que havien llegit al llibre i sobre les quals volien saber-ne més. L’interés de la gent més propera al territori al qual has dedicat tants esforços és, a la fi, la millor recompensa que pots rebre per a un llibre de recerca històrica.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
M’agrada pensar-ne una d’específica a cada persona que li escric, el problema és quan no les conec. En general, intente improvisar fórmules diferents, però crec que sempre destaque el fet que espere que la lectura d’aquest llibre l’acoste un poc més al seu territori i l’ajude a entendre’l millor.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Les utilitze, personalment i professionalment, i em roben més temps del que m’agradaria. Crec que han fet molt per la immediatesa de les comunicacions i la difusió de la informació, però al mateix temps pateixen de la manca de sedassos que separen les notícies d’allò que no supera cap criteri de qualitat informativa. 

Quina és la teua paraula favorita?
Atzucac.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Abd al-Rahmān al-Dāhil (Abderraman l’Immigrat), el primer emir omeia d’al-Andalus. Si no coneixeu la seua història i les peripècies que va haver de fer per sobreviure, vos recomane que feu una ullada!

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Moltes, m’agraden i en seguisc un bon grapat. Per dir-ne algunes, em farte de riure amb The Office, la sèrie que més vegades he vist ha sigut Friends i una película a la que torne cada cert temps és Dr. Strangelove.

El teu plat estrella és...
L’arròs al forn, seguit de ben a prop per la paella. Em sap greu la falta d’originalitat, però es que no em canse mai d’aquests plats.

No puc viure sense…
Família i amistats. Cada vegada que he anat a viure fora del país he portat malament no tindre la proximitat de la meua gent.

Una cosa inconfessable...
En realitat, la sèrie que més vegades he vist ha sigut StarGate, amb els seus dos spin-off inclosos. Plaers culpables.

Amb quin animal o planta et compararies?
No sé si em compararia, però veient la vida que porta la meua gata, que dorm unes 20 hores al dia, no em molestaria una temporadeta amb eixa calma.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Estava en segon de carrera i vaig tindre un professor, Francesc Rodríguez, que ens va animar a alguns companys i companyes a preparar durant l’estiu un text cadascú i a treballar-los després tots junts. En el meu cas en vaig preparar un sobre els bizantins a la península Ibèrica, i quan el van acceptar per publicar a la revista de divulgació Mundo Medieval va ser tota una alegria. Crec que és un d’eixos moments definitoris quan penses que vols dedicar-te a açò.

Eres friqui en...
Lectures i series, com he dit abans, em sent còmode dins el món de la ciència ficció i la fantasia, tot i que sempre amb els peus a terra.

Soc feliç si...

Viatge amb la meua companya pel món. Sempre he pensat que és fantàstic tindre una faena que faces a gust, però que més important és saber que la faena ha de ser un mitjà per poder viure la vida que desitgem. Tot i que de vegades resulta difícil, sobretot si treballes en allò que t’agrada, cal tancar la jornada laboral, desconnectar i viure, com entre línies ens diu "Momo".

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?

A cadascuna de les persones que es dediquen a la política local, nacional o estatal i que prenen decisions sobre el nostre patrimoni. Tal vegada, si arribaren a conéixer la riquesa que s’amaga a les nostres comarques en forma de monuments, jaciments o, fins i tot, paisatges, es comprometrien de forma més decisiva en la seua protecció. Si tan sols una d’aquestes persones acabara promovent legislacions que lluitaren contra l’espoli dels nostres jaciments arqueològics, el desarrelament de les nostres oliveres mil·lenàries i centenàries o la depredació urbanística dels nostres paratges, ja hauria valgut la pena l’esforç.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Tenim pendent un viatge a la Campània italiana de fa un any i mig, i quan tot estiga més normalitzat hem de tornar a Ushuaia a visitar les grans amistats que vaig fer allí quan hi vivia.

Com és la teua mascareta?
Ens faciliten mascaretes FFP2 d’aquestes genèriques, blanques amb forma de bec, així que són les que utilitze habitualment.

dijous, 8 d’abril del 2021

Una xarradeta amb… Roger Pou, autor de "Retòrica de la incertesa"

Fem una xarradeta amb Roger Pou, el dramaturg català i autor de "Retòrica de la incertesa", l'obra amb la qual va guanyar el Premi de Teatre Ciutat de Sagunt, en el que ens porta als darrers instants de la vida de Walter Benjamin en una habitació d'hotel a Portbou, camí de l'exili. A aquell Hostal França i entorn d'un tauler d'escacs, l'intel·lectual conversa amb una sèrie de convidats sobre l'amor, la humanitat, la política i la vida en general.

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Imaginar històries, crear personatges. A partir d'una imatge, d'un fet, fictici o real, d'un objecte, d'una melodia, a partir de qualsevol d'aquests ítems m'agrada pensar què hi ha al davant o al darrere, qui n'és el posseïdor i per què ho desitja, què amaguen o anhelen aquelles persones. Per què ens ho expliquen, com ens ho mostren, per què ho comparteixen? L'empatia amb els personatges, bons o dolents, malvats o afables, és un dels mecanismes amb els quals em submergeixo en l'aventura d'escriure les vides dels meus protagonistes i els seus mons.

Pensar-hi, sí, pensar-hi molt. Estripar de forma simbòlica totes les primeres anotacions mentals per acabar vertebrant una idea mare, una història més o menys embastada. Començar a escriure i veure com el camí traçat es va trobant trencalls i cruïlles que no hi eren als mapes. Són les associacions d'idees, beneïdes, fantàstiques, tanmateix, són, a la vegada conselleres i a la vegada distorsionadores. 

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Fulls en brut i una ploma estilogràfica.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Retòrica de la incertesa"?
Una posada en escena de l'obra o part de la història teatralitzada.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"La llibreria ambulant" de Cristopher Morley. És una oda a la lectura i un cant a les coses senzilles per gaudir d'una vida plena.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Teatre i narrativa. A mitja tarda, i si pot ser a l'aire lliure.

Quin comentari dels lectors de "Retòrica de la incertesa" t’ha generat més il·lusió.

Em va agradar el comentari que valorava molt bé les transicions d'espais, de com podem passar d'una habitació a un jardí d'Itàlia, de Lurdes o de Dinamarca.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?

Comparteixo el meu amor pel teatre que de segur la persona que llegirà l'obra també té, un verí molt addictiu.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?

Perilloses i addictives. Pinterest.

Quina és la teua paraula favorita?
Andròmina.

Amb quina personalitat històrica te n'aniries a prendre una copa?
Oscar Wilde.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.

Shakespeare in love.

El teu plat estrella és...
Els cargols, de qualsevol manera.

No puc viure sense…
Riure.

Una cosa inconfessable...
Amant de la improvisació.

Amb quin animal o planta et compararies?

Una atzavara.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Agraït immensament.

Eres friqui en...
L'ús de les frases fetes i els refranys. M'encanta la saviesa popular.

Soc feliç si...
Tothom és feliç.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Al president Pepe Mújica de l'Uruguai.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
La Serra de Tramuntana a Mallorca.

Com és la teua mascareta?
Negra.

dimecres, 7 d’abril del 2021

Una xarradeta amb… Antoni Royo, autor de "Pel meu país"

Fem una xarradeta amb Antoni Royo, l'escriptor de Castelló i autor de "Pel meu país", una monumental obra de memòries en que Royo, qui co-signa amb el seu alter ego literari Jordi Querol, repassa una vida al servei de la cultura i de la llengua feta des de les comarques del nord del País Valencià. Com a delegat d'Acció Cultural, l'activista ha estat present en els grans episodis de la política valenciana i catalana del darrer mig segle.
 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Era a punt de jubilar-me i, abans de començar a veure obres per les cantonades, vaig pensar: calla, què no escriuré per contar una mica el que he fet en aquesta vida? I vaig començar, i ja no vaig saber aturar-me

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L'ordinador. Ah, i les meues ulleres, perquè me les he de traure per a escriure.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Pel meu país"?
Un que estiguera tot ple de gent, en el qual poguera abraçar-me amb tothom, la qual cosa voldria dir que han vingut moltes persones amigues... i que ja no som en pandèmia.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"Les tenebres i l'alba", la preqüela del llibre de les catedrals de Ken Follett. La raó? Bé, no sé, que me l'acabe d'acabar i m'ha agradat molt?

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Soc un lector compulsiu, i per tant gaudisc de la lectura quasi que en tot moment al llarg del dia. Gèneres? Novel·la històrica, ciència ficció, novel·la de base política actual...

Quin comentari dels lectors de "Pel meu país" t’ha generat més il·lusió.
En ser un llibre de memòries, allò de "em pensava que jo no eixiria, he mirat l'index i sí que hi era".

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Faig referència al passat que hem compartit i, sobretot, al futur que espere que ens espere.

Què opines de les xarxes socials? 
Jo sóc de Facebook a mort, les altres ni les he provades mai.

Quina és la teua paraula favorita? 
País. I una altra, amic.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa? 
Amb Joan Baptista Basset, el general dels maulets. Però sospite que en serien més d'una.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Ventdelplà, la remire cada vegada que la passen.

El teu plat estrella és... 
Senzillet, una bona truita de creïlles.

No puc viure sense...
Esperança.

Una cosa inconfessable...
Sí, home, ara us la confessaré. Si és inconfessable no es confessa a ningú.  

Amb quin animal o planta et compararies?
Ho tinc claríssim, amb una tortuga.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Ma mare em va preguntar. "Fill meu, i això et costarà molts diners?"

Eres friqui en...
Col·leccionar xapetes.

Soc feliç si...
No preguntes ni res. Feliç? Enmig d'una gran mani patriòtica, per exemple.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Ei, que se'l compren, i es deixen els diners.

On aniràs quan ens deixen viatjar? 
Tinc pendent un viatge a Polònia, ajornat des del 2020.

Com és la teua mascareta? 
La normaleta. Em vaig comprar una amb la senyera, però m'apretava molt les orelles. I me n'han regalat unes quantes, potser em faré col·lecció.

dimarts, 6 d’abril del 2021

Una xarradeta amb… Josep Micó, autor de "Vespres d'inventari"

Fem una xarradeta amb Josep Micó, l'escriptor d'Antella i autor de "Vespres d'inventari", obra guanyadora del Premi de Poesia Josep Maria Ribelles-Vila de Puçol, un poemari intimista i de reflexions socials en el que l'autor ens proposa aturar-nos per recapitular fets o sensacions que ens impregnen, a fi de saber on ens trobem i amerar-nos d’una empenta renovada que ens impulse endavant. 
 

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Escric quan tinc alguna cosa a dir, que pense d'interès. De vegades, m'ho passe bé i per això ho faig. El procés creatiu és una fruita que va madurant fins que escric la primera paraula; el procés s'acaba escrivint.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Tinc una planta enfiladissa. I de vegades m'acompanya Nera, la meua gata gran.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Vespres d'inventari"?
Un concert de jazz de fons.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"Calaveres atònites", de Jesús Moncada. Fa temps que el vaig llegir però tinc el record d'haver-lo gaudit pel seu humor crític i pel calidoscopi d'històries tan diverses.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Llig poesia, narrativa, assaig(de vegades). Sempre que puc.

Quin comentari dels lectors de "Vespres d'inventari" t’ha generat més il·lusió.

Dels lectors que conec n'han parlat bé. Cite la prologuista, la poeta Isabel Garcia Canet, que diu:" Una poesia que presenta amb escreix excel·lents simetries i escarpats notables,bones vistes, refugis i miradors de bellesa, desolada també, tanmateix, però eròtica i intensa, bellesa més que sublim, des d'on s'encasta un domini, sens dubte, indiscutible del vers, del dir i del ritme".

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Relacionades amb el poemari i incitant a llegir-lo.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Són eficaces segons per a què i per qui. No en tinc cap.

Quina és la teua paraula favorita?
No en tinc cap, però m'agrada aixoplugar.

Amb quina personalitat històrica te n'aniries a prendre una copa?
Amb el poeta Jordi de Sant Jordi, tornat d'Itàlia.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
La batalla d'Alger.

El teu plat estrella és...

M'agraden les novetats, però un bon arròs al forn sempre em ve de gust.

No puc viure sense…
Puc viure, però m'agraden molt les galetes.

Una cosa inconfessable...
Algunes, però són inconfessables.

Amb quin animal o planta et compararies?
Amb un pastor alemany.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Content.

Eres friqui en...
Crec que en res.

Soc feliç si...
Estic envoltat d'amics i de persones estimades.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A Jordi Cuixart.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
No ho sé. Prop, no tinc ganes d'avions.

Com és la teua mascareta?
Negra o blanca. No duc dibuixos ni llegendes.

dijous, 1 d’abril del 2021

Una xarradeta amb… Salvador Lauder, autor de "Males herbes"

Fem una xarradeta amb Salvador Lauder, l'escriptor de Carcaixent i autor de "Males herbes", obra guanyadora del Premi de Poesia Vila d'Almassora, el poemari-herbari on les plantes són els poemes i els versos són les fulles. En aquest recull els poemes creixen a les escletxes de la nit, a les solituds, als silencis, i són les herbes que s’expandeixen als camps de les nostres ànimes i que, contra les posicions intervencionistes en el medi ambient del nostre ser, mereixen un lloc en el conjunt del nostre entorn. La bellesa no és propietat de la rosa o del somriure. Hi ha molt més a la terra del nostre dia a dia.


Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu? 
El fet de l'escriptura ha esdevingut en mi una necessitat bàsica, quan era molt jove tenia pulsions creatives però no sabia com enfocar-les, fins que vaig començar a fer versos i històries. Amb el pas dels anys el procés creatiu ha anat canviant, ara aterre molt més aviat en els temes que vull tractar. A més a més, em prenc l'escriptura com una feina, una obligació que he d'acomplir amb mi mateix, la creativitat, com un jardí, s'ha de treballar tots els dies...  
 
Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Molts papers, aigua, bolígrafs, llibretes on fer esquemes i anotacions, els altaveus de la cadena de música, celofana per penjar escrits a les parets, coses així, el que no puc fer és escriure amb la taula ordenada.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Males herbes"?
Caldria recitar els poemes en un entorn especial. Rural, jo que sé, en un camp infestat de males herbes aniria bé, o en una herboristeria, o un parc, de nit a ser possible, sense sorolls urbans, amb l'acompanyament d'en Ferran Dalmau a la guitarra i l'ajuda d'alguns amics i amigues rapsodes i l'ambient prèviament escalfat amb licor de brosses, crec que funcionaria.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"Jocs per a actors" d'Augusto Boal, o la "Gramàtica de la fantasia" de Rodari, o qualsevol altre que tracte la creativitat.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?

Poesia, narrativa curta, novel·la, teatre, assaig, per aquest ordre. M'agrada llegir més per la nit que no pel dia, hi ha aquella calma insomne que convida a recórrer altres mons.

Quin comentari dels lectors de "Males herbes" t’ha generat més il·lusió.
El d'Anselm Casassús, amic i rapsoda, xarrant per telèfon em va dir que després de llegir el llibre no pensava en altra cosa que pujar a un escenari a recitar-lo.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
No sóc massa original, a no ser que conega personalment a qui em demana que li dedique un llibre. Si no conec el lector normalment el dedique amb estima, o amb un desig de gaudi de la lectura que l'espera.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Són tan necessàries com innecessàries. No.

Quina és la teua paraula favorita?
Totes aquelles que pronunciem amb harmonia vocàlica, com terra, roja, cova, serra, etc. I aquelles de les quals en vaig sabent l'origen, com treballar, que ve d'una tortura (tre palio tre balio trebal – treball), o desastrat (aquell que no té el favor dels astres). Sóc un enamorat de la nostra llengua.

Amb quina personalitat històrica te n'aniries a prendre una copa?
Amb els meus amics.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Hi ha algunes sèries que m'agraden, Stranger things, Black mirror, El cuento de la criada. De pel·lícules, hi ha moltes inoblidables, però si n'he de destacar una, El club de la lucha. No em canse de veure-la.

El teu plat estrella és...
Paella de faves i carxofes, diuen.

No puc viure sense…
La meua família.

Una cosa inconfessable...
Una només? Com va dir una vegada un amic meu, hi ha coses que he fet que encara estan en dubte d'entrar en les llistes de la legalitat o la il·legalitat.

Amb quin animal o planta et compararies?
Amb cap, no em veig en cap altre cos que en el meu. Portem 47 anys junts.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Bé, a l'institut, fa mil dos-cents anys ja, vaig publicar un parell de poemes en la revista del centre i tot i que estava il·lusionat abans de la publicació, quan vaig veure els versos, em va fer molta vergonya. Era molt jove.

Eres friqui en...
Etimologia, em corprèn el fet de saber la història de les paraules.

Soc feliç si...
Duc a terme un projecte literari.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Si estiguera viu, a Joan Pellicer.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Volem passar uns dies a Menorca, recórrer-la en bicicleta de dalt a baix, fer senderisme mediterrani.

Com és la teua mascareta?
Duc la quirúrgica, la de color blau clar.

Una xarradeta amb… Jesús Bernat, autor de "El camí i la mar i altres contes en paper"

Fem una xarradeta amb Jesús Bernat Agut, l'escriptor d'Almassora i autor del llibre "El camí i la mar i altres contes en paper", obra guanyadora del Premi de Narrativa Vila d'Almassora, vint contes que ens parlen de la mar de la infantesa, de les ones de la joventut o de la platja de la maduresa amb personatges que transcendeixen la geografia local; herois casolans creats pel temps i els retalls de la memòria.

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Una idea, un mot, un dictat de la natura... Això. Sol ser el joc d’uns mots o la polisèmia d’algun. De vegades la memòria, que em porta una cançó... Després, estirar el fil, escriure’n, deixar-ho al calaix de la carpeta d’esborranys i tornar-hi quan m’ho demana el cap, o el cor.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Hauria de dir un got – oh my Got!- i la botella de Canadien Club, però el fetge només em deixa la pantalla de l’ordinador, el teclat i una llibreteta.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "El camí i la mar i altres contes de paper"?

Potser una nit de tronada a vora mar, sense llum, amb la mare, el Maso, el sinyo Pepe, Enrique el de Cuba, música..., però també estaria molt bé amb un grapat de lectores i lectors que m’ensenyaren el que han vist i jo no vaig dir.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"Solitud", d’aquella Caterina esdevinguda Víctor Català, perquè és una gran novel·la, amb personatges universals marcats per un gran dictat de la natura.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Capficat amb l’estudi dels noms de lloc, fa anys que em reconec com un mal lector. Amb tot, quan deixe la lectura toponímica m’acomboie amb alguna novel·la, llegida ‘a ratets’ dins el cotxe.

Quin comentari dels lectors de "El camí i la mar i altres contes de paper" t’ha generat més il·lusió.
Com que són narracions d’un temps viscut, hi ha gent que s’identifica i m’han fet alguns comentaris pel carrer sobre diversos personatges. Em va fer molta il·lusió una telefonada d’una dona ben major, que havia aconseguit el meu número per felicitar-me, i em contava emocionada com havia fruït amb la lectura. I això, que gaudisquen els lectors és el millor regal que puc tindre.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Potser siga una dèria, però tant amb el llibre “Del bes i l’absència i altres contes en paper” com en “El camí i la mar i altres contes en paper” em veig abocat a emprar els mots del títol. L’oposició bes /absència en el primer cas o ‘camí’ i ‘mar’ en el segon. És fàcil d’entendre que mots tan polisèmics com mar i camí suggereixen dedicatòries senzilles. Fins i tot, per a alguns lectors de l’interior ha vingut bé desitjar-los una bona navegació... perquè, ja ho sabeu, a la muntanya pastores i masovers eixen a navegar.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
No opine, no navegue.

Quina és la teua paraula favorita?
Savineta.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Si ha de ser una copa, amb Johnny Walker.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Sèrie, cap. Pel·lícules...Uf, va dir ell! En són massa. Potser, per tot el que recull, “Cinema Paradiso”.

El teu plat estrella és
Carxofetes a la brasa (i no és una tancadeta d’ull a Benicarló!)

No puc viure sense…
Sense aire. La mar i la muntanya.

Una cosa inconfessable...
Deixaria de ser-ho.

Amb quin animal o planta et compararies?
Amb un ginebre.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Com un xiquet amb les sabates noves.

Eres friqui en...
Toponímia, crec.

Soc feliç si...
Si la gent que m’envolta és feliç... i si guanya el Barça!

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A Joan-Lluís Lluís.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Catalunya... I a les Illes. Hi tinc els néts.

Com és la teua mascareta?
Vaig poc pel poble o la ciutat i als bancals o a vora mar no em cal. Al cotxe, per si de cas, en porte d’eixes blavetes; no en tinc cap de disseny.

Una xarradeta amb… Elena Fora, autora de "Els silencis del carrer de l'Arc"

Fem una xarradeta amb Elena Fora Eroles, l'escriptora de Vinaròs i autora de la novel·la "Els silencis del carrer de l'Arc", que recull la història de la Bela, una dona de 58 anys a qui li diagnostiquen un càncer. La protagonista decideix no explicar-ho a ningú i, a la recerca d’un ambient tranquil que li permeti encarar amb serenitat el temps que li queda de vida, viatja a Les Cales, el poble on ella i el seu pare passaven les vacances d’estiu a la casa familiar del carrer de l’Arc. El que trobarà, però, serà l’ombra del passat.
 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
M’hi empeny la il·lusió de transformar una idea nascuda de qualsevol record o observació en una història. Lewis Carroll deia: «Si no saps on vas, cap camí no serà capaç de portar-t’hi». I és així com començo el meu procés creatiu; posant la creativitat al servei d’un mètode que em portarà on vull anar: Sinopsi, escaleta, fitxes de personatges... Imaginar i pensar mons i personatges abans de donar-los vida en el paper.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Silenci, i llapis i paper.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Els silencis del carrer de l'Arc"?
Res més ideal que un club de lectura; és molt gratificant i enriquidor compartir opinions i «silencis» amb els lectors que ja han llegit el llibre.
 
Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo. "Cançó de la Plana" de Kent Haruf (és el primer volum d’una trilogia). Si el llegiu us atraparà la narrativa senzilla, els diàlegs clars i genuïns, i l'atmosfera d’un poble, Holt, on la vida dels seus habitants transcorre quotidiana entre les desgràcies i les alegries.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Novel·la i poesia. Els dies festius és quan més la gaudeixo perquè puc dedicar-hi més temps.

Quin comentari dels lectors de "Els silencis del carrer de l'Arc" t’ha generat més il·lusió.
«Estic dosificant-me les darreres pàgines perquè no vull que s’acabi». Il·lusió immensa que et facin aquest comentari.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Normalment faig un parell de dedicatòries on desitjo als lectors que gaudeixin de descobrir els silencis que amaga el carrer de l’Arc.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
No sóc gaire amant de les xarxes socials, però si n’he de triar una, Instagram

Quina és la teua paraula favorita?
Qualsevol que sigui plana i femenina, i en especial «esberla»

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb Rosa Parks.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Pel·lícula inoblidable: Una habitació amb vistes.

El teu plat estrella és...
La pasta.

No puc viure sense…
El meu marit.

Una cosa inconfessable...
Ho sento, però no us la puc explicar; és inconfessable.

Amb quin animal o planta et compararies?
Potser amb un gos; de natural sóc fidel i agraïda.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Molt feliç i molt espantada.

Eres friqui en...
L’ordre.

Soc feliç si...
Al meu voltant hi ha estabilitat.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre.
A l’economista i activista social Arcadi Oliveres.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Barcelona a veure les meves dues netes.

Com és la teua mascareta?
Negra.

Una xarradeta amb… Xavier Amorós, autor de "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida"

Fem una xarradeta amb Xavier Amorós Corbella, l'escriptor de Reus i autor de la novel·la "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida", la història vital de Pere Oliva, un personatge en constant moviment que narra, a mode de memòries, els seus primers records fins als episodis més recents, datats l’any 2012. Reus, Barcelona, Arembepe, el Brasil, Buenos Aires, Santiago de Xile, el Salvador, Colòmbia, Panamà, apareixen com a ubicacions transitòries d’una vida en perpètua fugida.


Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Em sembla que escric per entendre'm. Sempre ho he fet, des de ben jove. En general, ho faig sense un pla preconcebut i solament a mesura que els textos van prenent forma, sé què tinc entre mans i llavors avanço en una direcció concreta.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Una o més llibretes, un grapat de bolígrafs, el portàtil, una gerra amb aigua, un got, desenes de llibres oberts per diferents pàgines... Darrerament he prescindit d'un cendrer, un encenedor i cigarrets.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida"?
La mateixa escena d'abans (la de la taula) però sense mi: he fugit.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Us recomano el meu llibre, "Les bombes", és clar. És molt fàcil de llegir, molt àgil i amb aventures. He fugit de la temptació d'escriure un llibre formalment reflexiu i intel·lectualoide, tot i que d'idees, n'hi ha.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?

Puc dir que llegeixo de tot. Llegeixo molta poesia, ho dic perquè no és el més habitual, i assaig. Però tampoc no faig escarafalls a les novel·les ni als contes.

Quin comentari dels lectors de "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida" t’ha generat més il·lusió.

Qualsevol comentari és benvingut. De moment ningú no me n'ha fet cap de negatiu, així que... Però m'alegra quan algú em diu que s'ha divertit llegint-me més del que s'esperava.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
En això no soc original. No sé quines estratègies s'empesquen els meus col·legues per no caure en el tòpic o la repetició. En el meu cas, abraço molt.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
No sóc un gran usuari, però tinc compte a Facebook, a Instagram, a Twitter i d'altres. Crec que són necessàries per fer difusió 

Quina és la teua paraula favorita?
En tinc moltes. Vosaltres no?

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Una copa, amb molts d'ells. Només cal que tinguin una conversa interessant. Moltes copes, amb Edgar Allan Poe, Charles Bukowski, Dylan Thomas... 

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
No soc molt de series. M'agraden més les sitcom, com per exemple The Big Bang Theory. Pel que fa a pel·lícules, durant anys vaig estar molt interessat en les de David Lynch, entre d'altres.

El teu plat estrella és...
M'agrada molt menjar bé i de tot. Des de verdures a carn o peix. No menjo pastissos ni pasta, a la meva edat s'han de posar límits.

No puc viure sense…
Sense els petits plaers de cada dia la vida seria insuportable.

Una cosa inconfessable...

Fins i tot les coses a priori inconfessables, acaben sent vulgars. Tots ens assemblem més del que sembla.

Amb quin animal o planta et compararies?
Va a dies. Avui he rebut una cosa d'aquestes de WhatsApp que deia que la medusa ha sobreviscut com a espècie 650 milions d'anys sense cervell i que aquest és un motiu d'esperança per a molts. No sé què en penseu.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Era molt jove i impressionable. Em va fer il·lusió, és clar.

Eres friqui en...
He tingut èpoques d'obsessió per aficions vulgars, per exemple els jocs de rol o les històries de fantasia. Ja ho he avorrit, però durant un temps la meva biblioteca era desconcertant.

Soc feliç si...
Puc estar tranquil, concentrat en les meves obsessions, sense destorbs.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Que se'l comprin, no?

On aniràs quan ens deixen viatjar?
No tinc massa ganes d'anar de viatge. En altes èpoques havia viatjat molt per feina i això fa que viatjar hagi anat perdent l'atractiu per a mi. Això no vol dir que mai més no tornaré a viatjar, però no de seguida. De moment, trobo a faltar sortir de Barcelona cap a la meva segona casa, al Penedès.

Com és la teua mascareta?

Faig servir les mascaretes quirúrgiques blau cel. No soc gaire presumit.

Una xarradeta amb… Marta Tena, autora de "Una lluna a la finestra"

Fem una xarradeta amb Marta Tena Subirats, l'escriptora de la Sénia i autora de la novel·la "Una lluna a la finestra". Ambientada a la Tinença de Benifassà, narra la investigació de la Jana, una investigadora barcelonina que retorna a la casa familiar, en la qual descobrirà un terrible secret que la connectarà amb temps passats. 

 
Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Tot comença amb una frase o una idea senzilla, que a poc a poc va creixent. M’obsessiona, m’acompanya mentre agafo el son, mentre condueixo, mentre passejo, vaig apuntant les idees soltes, altres lligades amb anteriors i quan tot comença a formar una petita estructura em poso a escriure. A partir de llavors, la trama creix i creix fins que li poso el punt i final. Per cert, el desenllaç és de les primeres idees que sorgeixen i, normalment, no el canvio.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L’ordinador, el quadern amb els apunts, el material que he trobat en la meva investigació...

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Una lluna a la finestra"?
Una ruta pels llocs on s’ambienta la novel·la (La Pobla de Benifassà i els masos de la lluita maqui).

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Un dels darrers en què he gaudit llegint és un assaig: "El infinito en un junco", d’Irene Vallejo. Es tracta d’un manifest sobre l’amor a la paraula escrita.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
M’agrada la novel·la històrica, la policíaca, la d’introspecció... També soc amant de les grans obres de literatura fantàstica i d’aventures com "El senyor dels anells".

Quin comentari dels lectors de "Una lluna a la finestra" t’ha generat més il·lusió.
“A veure quan organitzem una sortida per conèixer tots els espais tan especials dels Ports, que descrius en la novel·la” o “quan llegia semblava que ho estigués veient” o “m’ha enganxat, l’he llegida en un cap de setmana”.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?

“Amb el desig que gaudeixis (re)descobrint la nostra història, la nostra llengua i la nostra gent”, perquè Una lluna a la finestra ens defineix com  a poble.

Què opines de les xarxes socials? 
Actualment són indispensables per estar connectats amb el món, però no ens han d’anul·lar com a persones. 
 
Tens alguna app favorita? 
Les que més utilitzo són facebook i whatsapp.

Quina és la teua paraula favorita? 
Una? Lletra. Un sintagma? Dona de lletra.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa? 
Amb Gabriel García Márquez. La seva obra em va marcar com a lectora en la meva joventut.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Sèries: Homeland, Juego de tronos, El cuento de la criada. Pel·lícula: Cinema Paradiso.

El teu plat estrella és... 
La truita de patates AMB CEBA.

No puc viure sense...

Un llibre (encara que sigui un tòpic) i sense les persones que estimo (evidentment)

Una cosa inconfessable...
Si és inconfessable... bé, ho diré, però que quedi entre nosaltres, els meus somnis són inconfessables, no els entendria ni Salvador Dalí.  

Amb quin animal o planta et compararies? 
La campaneta, perquè neix amb el bon temps, necessita una mica de sol per créixer i n’hi ha de diversos colors.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
No m’ho creia. Encara ara quan algú em diu que soc escriptora em resulta estrany.

Eres friqui en...
Alguns hobbies, com fer punt de creu o jerseis de punt.

Soc feliç si..
.
Estic davant del mar amb un bon llibre i una copa de vi i bona companyia i...

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
M’hauria agradat poder regalar-li personalment a Carlos Ruiz Zafón per l’admiració que sento per ell. Això, lamentablement, mai serà possible.

On aniràs quan ens deixen viatjar? 
A Nova Zelanda, perquè és una illa on hi ha la diversitat de tot el món i perquè allí es van rodar les pel·lícules del Senyor dels anells.

Com és la teua mascareta? 
Del color del dia: blava, blanca, negra, rosa...