divendres, 30 d’agost del 2013

"La cuina de la carxofa de Benicarló" a la Torre de Pisa

Un amic tuitaire, @perikitoroig, ens ha fet arribar aquesta simpàtica i internacional fotografia, amb "La cuina de la carxofa de Benicarló" com a turista a terres italianes. 


Curiosament, aquesta obra té una certa relació amb Itàlia, ja que Benicarló està agermanat amb dues ciutats d'aquest país, Ladispoli i Cupello, a causa dels cultius de la millor carxofa de la mediterrània.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dijous, 29 d’agost del 2013

Un tast de "La cuina de Traiguera"

Us oferim un tast, mai millor dit, de la darrera publicació culinària de la col·lecció La Teca. Amb "La cuina de Traiguera", de Rafael Gauxachs i Vicent Sanz, podreu conèixer els àpats i les postres més autèntiques d'aquesta vila del Maestrat.


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimecres, 28 d’agost del 2013

"La promesa del gal·lés" en l'homenatge a Enric Valor

Com cada any, i ja en van tres, Castalla va celebrar un homenatge al seu escriptor més universal. Una trentena de persones hi van participar en l'homenatge a Enric Valor amb una marxa senderista que hi va pujar fins l'Alt de Guisop. Allà es van llegir diversos fragments de les obres valorianes, especialment les seues imprescindibles Rondalles Valencianes, i a més a més, altres llibres que guarden relació amb l'homenot del barret.

Una d'elles és "La promesa del gal·lés", l'última novel·la d'Ivan Carbonell, guanyadora del premi Ciutat de Sagunt. És un relat d'aventures d'uns joves valencians al País de Gal·les, i la presència d'Enric Valor està per tot arreu, per que, de fet, la promesa del títol li la fa el protagonista, Evian, a la família de l'escriptor de Castalla, per tal de contactar a un personatge misteriós que hi va ajudar-lo al final de la Guerra Civil. Així, doncs, Carbonell converteix, per primer cop, Enric Valor en un propi personatge literari.

El professor Vicent Brotons, de la Universitat d'Alacant, hi va llegir un fragment de "La promesa del gal·lés", com es pot veure en aquest vídeo:


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Jesús Maestro i "Quebradero, una balada grunge" a La Calamanda

La nova revista digital del Maestrat entrevista Jesús Maestro arran de la publicació de la seua novel·la "Quebradero, una balada grunge", una història de gènere negre que gira al voltant de l'assassinat, a l'any 1994, de l'estrella del rock Jeff Levee i les investigacions del detectiu Flavio Boidman entre els personatges que habiten un bar a Quebradero, una ciutat americana com qualsevol altra. L'entrevista és d'Alícia Coscollano, autora de l'article i responsable de La Calamanda.

Encara que no sona, "Quebradero" és un llibre-disc. Les referències musicals són constants, fins i tot en el propi format de l'obra, semblant a un vinil. Per aquest motiu, la conversa s'enceta al voltant del rock, el grunge i el punk, els cicles històrics dels gèneres. "El protagonista, de hecho, es un guitarrista de blues, así que también contiene aspectos del blues, un movimiento lleno de desesperanza. Si te fijas, al blues le sucedió el rock, un movimiento explosivo", apunta Jesús Maestro.

No me interesa tanto en mi obra el género como el hecho de querer describir un ambiente, expresar unos sentimientos, que surjan unas ideas. Para ello necesito una excusa. ¿Género negro? Vale, cogemos el argumento más manido del mundo, un asesinato, y creamos un detective que lo investiga. Hay millones de libros así, y muchos de ellos son muy buenos, pero encuentras una buena excusa para expresar ideas. Lo que sí tenía claro es que quería escribir algo relacionado con la música rock y con ese ambiente.

L'entrevistadora hi destaca la "estética muy cuidada", un original format de presentació en el qual el llibre ve acompanyat per una bossa de proves a l'estil de les pel·l·lícules americanes, una samarreta de Jeff Levee i la seua pua de guitarra. Mentre, Jesús Maestro assenyala la importància de l'edició duta a terme per Onada Edicions.

La resta de la conversa continua amb les altres i diverses vessants artístiques de Jesús Maestro. Podeu llegir l'entrevista sencera a La Calamanda tot clicant ací.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimarts, 27 d’agost del 2013

"Ningú no mor" es presentarà a Barcelona i Igualada

L'autor Joan Pinyol ha anunciat les pròximes presentacions de la seua novel·la de misteri i terror, "Ningú no mor", que ha esdevingut un dels llançaments més destacats de l'estiu pel que fa a la narrativa catalana.

Així, per a la Diada de l'11 de Setembre, Pinyol hi estarà al matí a la Mostra d'Entitats que hi té lloc a l'Arc del Triomf de Barcelona, on hi ha prevista la signatura d'exemplars.

També a Barcelona, dos dies després, el divendres 13, a les 19.30 hores, presentarà el llibre en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que hi té lloc a l'avinguda de la Catedral.

Finalment, per al dissabte 21 de setembre, "Ningú no mor" estarà al Mercat de les Lletres, al Museu de la Pell d'Igualada. Serà a partir de les 18 hores.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dilluns, 26 d’agost del 2013

Un tast de "El meravellós viatge de Libori" de Mònica Segura

La darrera novetat per als més menuts ha estat "El meravellós viatge de Libori", un conte sobre com era la vida dels romans a l'actual Forcall, als Ports. La seua autora, Mònica Segura, ha creat aquest simpàtic personatge per ensenyar la riquesa del jaciment de Lesera i promoure la conservació del nostre patrimoni entre els joves lectors i lectores.


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Àfrica, un drama futurista". Ressenya de Manel Alonso

L'escriptor Manel Alonso ha ressenyat al Diari Gran el nou llibre de Joan Manuel Matoses, una obra de teatre de ciència-ficció amb la qual ha guanyat el darrer Premi Ciutat de Sagunt Pepe Alba de Teatre, un dels més prestigiosos del gènere. Alonso hi assenyala que "Àfrica" és "un drama futurista sense la parafernàlia de falsos computadors i naus interestel·lars, sinó que compta amb una posada en escena quasi minimal on el blanc de la neu ho ompli tot".

L'autor de Gandia ubica tres personatges enmig d'un desert de gel, fruit d'apocalíptics canvis climàtics, on l'ésser humà ha de lluitar per sobreviure en un medi hostil. "El problema s’accentuarà més encara quan ja s’haja superat la fase de pura supervivència i s’inicie una altra en la qual produir i controlar l’energia siga prioritari", afig Manel Alonso.

La ressenya sencera de "Àfrica" al Diari Gran es pot llegir tot clicant ací.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

divendres, 23 d’agost del 2013

Un tast de "Canet modern", el nou llibre de Joan Ferreres

Us deixem un tast amb les primeres pàgines d'una de les novetats d'estiu, "Canet modern", el primer volum de Joan Ferreres i Nos sobre la història de la vila maestratenca de Canet lo Roig durant els segles XVI, XVII i XVIII, dedicat al territori i a la demografia.



Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

La carrossa de "La cuina del Delta de l'Ebre"

La publicació del llibre "La cuina del Delta de l'Ebre" ha estat tot un esdeveniment al poble de la Cava, al qual hi pertany l'Associació Local de la Dona que hi va recuperar les receptes de tota la vida i les va recopilar per difondre la cuina tradicional deltaica. Amb un destacat èxit de públic i de crítica, amb dos premis a la buxaca, el Gourmand i l'EbreLíders, en poc més d'any i mig, l'obra ja forma part de l'imaginari col·lectiu cavero.

I com a tal, bé es mereix estar present en les carrosses que hi van desfilar amb motiu de les festes de la localitat, com es pot apreciar en aquesta simpàtica fotografia.


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dijous, 22 d’agost del 2013

"Ningú no mor" a Sri Lanka

Qui diu que la nostra literatura no és universal? Des de Sri Lanka ens han fet arribar aquestes fotografies, on simpàtics elefants i monjos budistes gaudeixen de la lectura de "Ningú no mor", la novel·la de misteri i terror de Joan Pinyol.




Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimecres, 21 d’agost del 2013

Els menjars de tota una vida. "La cuina de Traiguera" ressenyat a Informació de la Ribera

Joan Bolufer, del blog gastronòmic d'Informació de la Ribera, ha dedicat una entrada a "La cuina de Traiguera", el nou receptari tradicional d'aquesta població del Baix Maestrat composat pel cuiner Rafael Gauxachs i l'escriptor Vicent Sanz, el qual es va presentar passat dissabte davant el veïnat traiguerí amb un gran éxit de públic.

En la seua ressenya, Bolufer fa referència a la trajectòria dels autors i apunta que "l'objectiu de la publicació és visualitzar les característiques i les receptes genuïnes del poble. El llibre, així, explora en els menjars de tota la vida, que d’una manera o d’una altra marcaven els quefers quotidians dels veïns i veïnes", tot parafrasejant Sanz.

Ja endinsant-se en l'apartat culinari, destaca la presència de "plats que són pràcticament endogàmics", com l'arròs de barraca, els tacons amb salsa o les casquetes en la vessant de rebosteria, "un element fonamental en la gastronomia traiguerina".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Un tast de "Salir del silencio", de Martha Heard

"Salir del silencio" és el nou llibre de Martha Heard, professora i historiadora nord-americana que hi ha estudiat la història de la vila de Càlig (Baix Maestrat) arran de desenes d'entrevistes amb la gent gran que van viure l'època republicana i l'esclat de la Guerra Civil.



Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"El meravellós viatge de Libori" pels pobles dels Ports

Libori s'ha dedicat aquest estiu a recòrrer la comarca dels Ports. El masover forcallà, personatge del nou llibre infantil "El meravellós viatge de Libori", ha estat present a les viles d'Herbers i de La Mata, en sengles actes on la seua creadora Mònica Segura ha explicat la història i el valor del jaciment arqueològic de Lesera, d'època romana.


Les dues presentacions, celebrades el 4 d'agost a Herbers i el 18 a La Mata, van comptar amb un nombrós públic, interessat en conèixer aquest aspecte de la seua història comarcal. Justament, eixe és l'objectiu de "El meravellós viatge de Libori": la difusió del patrimoni, sobretot entre els més joves. Per aquest motiu, a més d'aquesta mena d'activitats, l'autora també hi ha organitzat alguns tallers pensats per als xiquets i xiquetes.

Podeu conèixer més al voltant al blog del projecte, La Maleta de Libori.

El booktràiler de "Cròniques des de l'infern"

Us presentem el booktràiler de "Cròniques des de l'infern", el nou llibre de Manel Alonso, un recull d'articles d'opinió publicats en premsa en els darrers anys i que repassen les diverses crisis que pateix la societat valenciana.


El vídeo ha estat realitzat per Ximo Gimeno, amb música de Josep Sebastià.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimarts, 20 d’agost del 2013

"Cròniques des de l'infern" al blog La Serp Blanca

Enric Iborra, autor del blog literari La Serp Blanca, ha dedicat una breu ressenya al nou llibre de Manel Alonso, "Cròniques des de l'infern", un compendi d'al voltant cinquanta articles d'opinió que l'escriptor puçolenc va publicar en premsa en els darrers dos anys, i que "descriuen, així, una mena de cartografia dels pecats capitals de la societat actual", segons Iborra. Pecats que es relacionen amb els inferns de Dant, gràcies a la tasca d'Antoni Rovira, encarregat de la tria dels textos.

En l'entrada a La Serp Blanca, Iborra hi destaca la figura d'Alonso, "un autor ben conegut entre nosaltres, amb una obra literària molt diversa i consolidada. És una d’aquelles persones, imprescindibles, que donen coherència, força i continuïtat a una cultura", i recomana "Cròniques des de l'infern" com una bona opció per a lectura a les aules.

Podeu llegir l'article sencer d'Enric Iborra tot clicant ací.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dilluns, 19 d’agost del 2013

"La cuina de Traiguera" es va presentar en un reeixit i multitudinari acte

El passat dissabte, la protagonista gastronòmica del Maestrat va ser "La cuina de Traiguera", el nou receptari de propostes culinàries que han composat el cuiner Rafael Gauxachs i l'escriptor Vicent Sanz. El Centre Cultural Pere Labèrnia es va omplir de gom a gom per a la presentació d'aquest llibre que explora la cultura, la història i la tradició dels fogons i els ingredients que, des d'antuvi, han marcat la vida quotidiana i festiva dels traiguerins i les traiguerines.

L'obra forma part de La Teca, la col·lecció d'Onada Edicions dedicada a la cuina del territori, en el seu segon volum d'enguany després de "La cuina de la carxofa de Benicarló"/"La cocina de la alcachofa de Benicarló". Rafael Gauxachs, encarregat de la part culinària, és el cuiner de la Casa dels Capellans, el prestigiós restaurant ubicat a un lloc tan emblemàtic com és el Santuari de la Font de la Salut, mentre que Vicent Sanz, autor dels textos, ja havia escrit al voltant del seu poble en diverses obres de caire local, l'última, precisament, també dedicada al temple renaixentista i barroc que omple el cor del Maestrat. Les autories es completen amb la coordinació del cuiner vinarossenc Juanjo Roda i les fotografies d'Abel Sogues i Paül Peralta.


Gauxachs i Sanz van ser els protagonistes de la presentació pública del llibre, junt Miquel Àngel Pradilla, professor de l'Universitat Rovira i Virgili i representant d'Onada Edicions. Els autors hi van destacar la singularitat de la cuina traiguerina, com la sopa rellena, una antiga recepta pròpia de les celebracions, o l'arròs de barraca, feta al camp en temps de caça, una activitat molt difosa entre el veïnat. També s'hi va parlar dels olis d'oliveres mil·lenàries, com a ingredients de qualitat, i ara, símbol del territori.


Article de Vicent Sanz

El dia abans de la presentació, Vicent Sanz hi va penjar al seu blog Triticària un extens article que recull la gènesi i alguns dels elements clau que caracteritzen "La cuina de Traiguera":

Rafa ha recollit les receptes i jo les he redactades i les he complementades amb notes d’interès antropològic. Juanjo Roda ho ha supervisat i polit a meravella. Hem comptat amb la inestimable col·laboració de Ramona Ribera, la darrera fornera pròpiament dita del poble; d’Àngela Ortí i Maria Nàquer, mare de Rafa, de la família del restaurant La Fonda en què va criar-se; i d’Elisa Arnau, ma mare, que m’ha orientat quan m’assaltaven els dubtes culinaris. 

Treballar amb les seues informacions ha estat un descobriment d’una matèria que, en realitat, parlo per mi, m’he adonat que només coneixia superficialment. I un enriquiment personal que ens agradaria transmetre al públic lector, al de Traiguera per descomptat, perquè suposa una experiència identitària sense equivalent, però també al del Maestrat, al dels pobles amb els quals compartim tanta història, i sobretot amb el públic que no ens coneix, perquè, tal com afirmem a la contraportada del llibre, potser la vigència de les nostres formes de vida locals siguen poc conegudes però conté l’herència històrica, social i cultural del nostre país i del nostre poble, una personalitat ben afaiçonada al llarg del temps.



La visió d'Abel Sogues

Si Vicent Sanz ha plasmat la presentació en un text, el fotògraf Abel Sogues ho ha fet amb la seua càmera, tot recollint un grapat d'imatges de l'acte del dissabte, entre les quals hi ha aquesta, penjada al seu Facebook.


Podeu veure més imatges del fotògraf de Traiguera al seu Flickr.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimecres, 14 d’agost del 2013

Vídeo de la presentació de "Canet modern"

La televisió comarcal Canal 56 ha difós per la Xarxa un fragment de la presentació del nou llibre "Canet modern I. Territori i demografia", de Joan Ferreres i Nos, el qual es va mostrar al públic canetà passat dimecres 7 d'agost de 2013.


Watch live streaming video from canal56tv at livestream.com


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Aquest dissabte es presenta "La cuina de Traiguera"


El proper dissabte 17 d'agost de 2013, a les 20 hores, vine a conèixer la bona gastronomia tradicional amb la presentació del nou llibre "La cuina de Traiguera", confeccionat per l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de La Casa dels Capellans.

Serà al Centre Cultural Pere Labèrnia, a Traiguera (Maestrat).

Joan Pinyol, autor de "Ningú no mor", entrevistat al Regió7


"Ningú no mor" és una novel·la que juga amb el terror i el misteri, els fenòmens que podríem anomenar paranormals. Però més enllà de la ficció literària s'hi amaga l'experiència real que hi va viure el seu autor, Joan Pinyol, al juny de l'any 2008, tal com ho conta a l'entrevista que li ha fet Toni Mata per al diari Regió7.

Igual que el personatge que obre el llibre, Pinyol va presenciar presències inexplicables al centre educatiu on hi treballava: "No sé què pensar sobre el més enllà", comenta a l'entrevistador. I amb tot aquest material hi ha confeccionat la seua novel·la número tretze, un llibre que de "la por que remet a allò desconegut, a la mort". 

Escrivia de nit, i reconec que se'm posaven els pèls de punta i que l'estona abans d'anar a dormir sentia mil sorolls.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dilluns, 12 d’agost del 2013

Algunes imatges de la presentació de "Canet modern"

Passat dimecres 7 d'agost, el TeleClub de Canet lo Roig va acollir la presentació del nou llibre de Joan Ferreres, "Canet modern I. Territori i demografia", un recorregut pel terme i els canetans dels segles XVI, XVII i XVIII. A més de l'autor, a l'acte hi van intervindre el professor de l'URV i representant d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, i l'alcaldessa de Canet, Maria Ángeles Pallarés.





Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Fantasmes a l'institut. Llorenç Capdevila ressenya "Ningú no mor"

"Una història amb pinzellades terrorífiques, amb interessants reflexions sobre la mort i amb un missatge transversal sobre la importància de no oblidar el passat". Així defineix l'escriptor Llorenç Capdevila la novel·la "Ningú no mor", de Joan Pinyol, en una ressenya publicada al diari Regió7 i al seu propi blog, Lletra de batalla.

L'autor del Segrià explica breument la sinopsi del nou llibre de Pinyol, les experiències de dos alumnes de Batxillerat que descobriran la negra història que amaga el seu institut, a les vespres de la celebració del seu 25è aniversari. Unes investigacions que tindran un fort ressò al món dels vius, però també al dels no-vius.

Per a Capdevila, en "Ningú no mor" s'aprecien de nou dos dels trets característics de la bibliografia pinyoliana: les influències mexicana i de Pere Calders. "Joan Pinyol ha tornat, una vegada més, a un dels seus temes recurrents i ha bastit, en realitat, un nou al·legat a favor de la recuperació de la memòria històrica. 'Hi ha fets que cal denunciar abans que desapareguin tots els culpables', s’afirma, amb contundència."

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

divendres, 9 d’agost del 2013

Preparant novetats: "La cuina de Traiguera"

"La cuina de Traiguera" és la nova proposta gastronòmica del territori. El cuiner Rafael Gauxachs, de La Casa dels Capellans, i l'escriptor Vicent Sanz ens proposen endinsar-nos en l'ànima de la vila de Traiguera, al Maestrat, a partir dels seus plats de sempre, la seua cuina més tradicional, i a la vegada,  la constatació de la vigència d’unes formes de vida en la identitat d’una societat que canvia. Són un total de divuit àpats contundents: arrossos, olles, sopes, fritos, abadejos, conill… i fins a tretze postres, que recullen el genuí sabor d'una terra d'oliveres mil·lenàries.

El llibre es presentarà el proper dissabte 17 d'agost, a les 20 hores, a la Casa de Cultura Pere Labèrnia de Traiguera.

dijous, 8 d’agost del 2013

"Marc i el poder sobre el temps" és un homenatge a la família, a la infantesa, al poble, als costums d’antany, al carrer dels jocs. Parlem amb l'autora, Mercè Climent

Des de les comarques centrals valencianes, Mercè Climent és un dels nous valors emergents de la nostra literatura. Enguany ha publicat "Marc i el poder sobre el temps", el seu segon llibre dirigit al públic infantil i juvenil. Ens narra el relat d'un xiquet del poble de Muro que obté la capacitat d'aturar el temps al seu desig. L'obra ha estat il·lustrada per Àgueda Climent.

Quin és l’origen d’aquest projecte?

L’origen d’aquesta novel·la és un conte breu d’una pàgina que vaig escriure perquè es convertira en àlbum il·lustrat. Finalment aquest projecte no es va dur a terme, així és que vaig decidir aprofitar el tema (un xiquet que té el poder de parar el temps) i convertir el conte en novel·la. Marc i el poder sobre el temps es convertí així en un homenatge a la família, a la infantesa del pare (i de retruc, a la meva), al poble, als costums d’antany, al carrer dels jocs... Jo crec que en realitat la història la tenia a dintre des de feia molt de temps, només calia escriure-la. 


Quins valors s’extrauen de les aventures d’en Marc?

Marc i el poder sobre el temps és una història plena d’humor i de fantasia, però a la vegada de moments de molta tendresa i de realisme. Té una clara intenció didàctica sense perdre el món somniador dels xiquets. Marc ens ensenyarà moltes coses, encara que ell necessitarà tota una novel·la per aprendre algunes de elles: a no ser egoistes, a no emprar la trampa per aconseguir les coses, a acceptar la gent que ens envolta amb les seus virtuts i defectes, a esforçar-nos per aconseguir les nostres metes, a gaudir amb el plaer de la lectura, a estimar la família, els nostres majors i els animals, a recuperar els jocs dels carrers i certs costums que potser no s’havien d’haver perdut mai i perquè no, a deixar oberta sempre la finestra de la fantasia.

Té el valor afegit que ha estat il·lustrada a mesura que el text creixia, de tal manera que hi ha una compenetració molt elevada entre lletra i imatges. I què dir de tots els petits homenatges que guarda aquesta deliciosa història? El tàndem Climent ha recuperat espais, personatges, històries i anècdotes reals per bastir la novel·la, com ara els jocs de carrer amb què han gaudit ja unes quantes generacions i que encara hui en dia estan ben vius.


La colla de Marc juga al carrer, al jardí… Reivindiques els jocs de sempre davant una infantesa cada cop més tecnologitzada?

Justament era aquest un dels objectius. Tornar a traure els xiquets al carrer i ensenyar-los jocs que no necessitaren d’una pantalla, d’un teclat o d’un comandament. És aquesta una novel·la atemporal on qualsevol xiquet (d’abans o d’ara) pot gaudir i veure’s reflectit.

El poble de Muro és gairebé un personatge més. Què et duu a ubicar l’acció en aquesta vila?

La primera novel·la infantil que vaig escriure –Lina Panxolina i el quadern màgic– la vaig ambientar en el meu poble natal, Alcoi. Era obligat que la següent història passara en el poble dels avis i del pare. La major part de la meva infantesa ha transcorregut en Muro: en un bancal de terra roja i oliveres mil·lenàries, en una xalet un tant destartalat i salvatge, i en una casa de poble de tres plantes i un hort, que ben bé podria ser la de Marc Fullana. Aquesta novel·la és un homenatge al Muro de la infantesa, al que resta intacte en els meus records. 


Com ha estat la rebuda del públic?

Fa poc de temps que ha obert els ullets la nova criatura, encara ni camina, però sí que puc dir que tots els comentaris que he rebut han estat ben positius. M’agrada especialment els comentaris que rep de la gent adulta –Marc i el poder sobre el temps és una novel·la també per a nens, sempre dic– on quasi tots coincideixen en què els he traslladat a la seva pròpia infantesa. I no és bonic això?!

Com valores el panorama de la literatura infantil i juvenil valenciana?

Malgrat la crisi que afecta tota la cadena de producció del llibre (menys publicacions, menys ajudes, menys premis, menys vendes...) actualment tenim una literatura infantil i juvenil de qualitat, amb un ventall amplíssim d’obres, temes, autors... Fins i tot m’arriscaria a dir que la crisi està ajudant a fer un millor garbell, les editorials es decanten més per la qualitat literària que per altres criteris externs i la conseqüència directa és que les obres que finalment es publiquen són de millor qualitat.

Tens cap nou projecte a la vista?

Sempre hi ha nous projectes. L’escriptor no pot deixar d’escriure, o com a mínim pensar en un pròxim repte. Ara mateix treballe en la revisió final del meu primer poemari, i bé, a la carpeta de pendents resten encetades un grapat de històries per als més joves.

I, finalment, què hi faries si pugueres aturar el temps?

La pregunta aquesta em trasllada a la presentació que vaig fer a Alcoi el passat mes de juny, on l’escriptor Francesc Gisbert s’aventurà a dir que parar el temps és un somni només de xiquets, ja que els adults segurament triaríem poder retrocedir en el temps, potser per canviar algunes coses. Potser tenia raó, però no vaig a defugir la pregunta: jo si poguera aturar el temps el que faria sens dubte és llegir. Són tants els llibres i és tan curt el temps!

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

" Qui no ret homenatge als seus mestres és que és un ignorant." Ivan Carbonell, entrevistat per Josep San Abdón

El crític literari Josep San Abdón ha entrevistat Ivan Carbonell, un dels autors emergents de l'escena valenciana actual, qui ha publicat enguany "La promesa del gal·lés", una novel·la d'aventures ambientada al País de Gal·les i protagonitzada per un jove valencià, i amb la qual hi va aconseguir el prestigiós Ciutat de Sagunt.

A la conversa, que es pot llegir al blog Sqlectures, Carbonell exposa que li ha dedicat anys i esforços a tancar el relat fins trobar-lo adequat per a presentar-lo al públic. També conta que diverses parts de la narració són autobiogràfiques i es basen en les seues pròpies experiències a Gal·les, un país que relaciona amb València, i amb el qual estableix tota una sèrie de simil·lituds que es reflecteixen en l'obra. 
A més a més, com a curiositat, l'autor conta com va topetar, per casualitat, alguns detalls reals que s'adaptaven a la història, com va ser la fugida d'una persona propera a Enric Valor des d'Alacant, al final de la Guerra Civil: "Que això és cert ho he sabut quan la novel·la ja estava escrita. M’ho havia inventat, però ha estat una altra coincidència afortunada que fa més versemblant el text", hi assenyala.

"Som fruit del passat i no s’entén el món actual sense el passat. Però és que a més ha existit un intent deliberat per no tractar el passat i que no es difongueren episodis històrics cabdals. Així es modifica la memòria, sense plaques, ni records, ni monuments a personatges i moments que es pretén oblidar. Un poble que desconeix el seu origen és un poble que accepta el que té."

Podeu llegir sencera l'entrevista a Ivan Carbonell tot clicant ací. 

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

El blog "Llegeix i recomana" parla de "Ningú no mor"

El bloc Llegeix i recomana, de Laura Jacas, ha penjat una completa ressenya del darrer llibre de Joan Pinyol, una història que combina el terror i el misteri a partir d'uns successos estranys que ocòrren en un institut de Secundària que és a punt de celebrar el seu primer quart de segle d'existència. Podeu trobar una bona sinopsi i descripció dels personatges en la ressenya.

"Ningú no mor" és un llibre de vius, morts i altres que tenen un peu a cada món. Va sorgir arran d'una experència molt semblant que va presenciar Pinyol i que ara ha novel·lat, amb la intenció de fer passar temor al lector o lectora. "La por psicològica que se'n desprèn em feia esgarrifar i aturar la lectura. Treballo en un centre educatiu, en sóc la bibliotecària. Un centre que en el seu moment també va celebrar els seus vint-i-cinc anys i que té unes característiques molt similars al de Masdeplors.... Més coincidències, si us plau?", apunta Jacas.

"Tinc vint-i-un anys i Ningú es morés la lectura obligatòria que m'hagués agradat llegir durant la secundària i la història que no vull viure mai"

Podeu llegir la ressenya sencera de Laura Jacas a Llegeix i recomana tot clicant ací. 

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimecres, 7 d’agost del 2013

El resultat del quart joc-concurs literari!

Ja no hi ha temps per a més!

A migdia d'avui hem tancat el termini del quart joc-concurs literari d'Onada Edicions, amb el tema "Imagina la Muniattada", sobre possibles noves aventures per al xiquet Muniatto.

Hem rebut diverses respostes vàlides, algunes d'elles fins i tot repetides, així que per sorteig, la guanyadora és:
 
J. P. L., de Borriana (la Plana Baixa), que proposava a Muniatto com un bon astronauta!
 

Les dades de caràcter personal subministrades a través del seu registre en el concurs, van a ser incorporades a un fitxer de dades el responsable del qual és Onada Edicions SL, i seran utilitzats exclusivament per a gestionar la seua participació en el concurs i per a remetre informació sobre les obres de l'editorial.
En virtut de la legislació vigent, els usuaris podran accedir, rectificar i cancel·lar les seves dades així com exercitar el seu dret d'oposició dirigint-se a l'adreça electrònica: onadaedicions@gmail.com

El blog "El mono de tinta" s'hi fixa en "La cuina del Delta de l'Ebre"

El reconegut periodista i escriptor Marc Soler ha dedicat una entrada del seu blog El mono de tinta a l'obra "La cuina del Delta de l'Ebre", el guardonat receptari de l'Associació Local de la Dona de la Cava. 

En l'article, Soler comenta que el llibre va ser reconegut amb el Premi Gourmand de Cuina Mediterrània i reflexiona sobre el caràcter local i comarca. A més a més, l'entrada s'il·lustra amb un grapat de fotografies de la coberta i pàgines interiors de "La cuina del Delta de l'Ebre".

Podeu llegir l'article de Marc Soler tot clicant ací.


Imatge de Marc Soler

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Un autor que mai no ens deixa indiferents". Manel Alonso ressenya "Versos blancs"

"Versos blancs" és el títol amb el qual Manel Joan Arinyó va arreplegar part de la seua producció poètica, allà per les voltes de novembre del passat any. Amb aquest poemari, el de Cullera recupera i mostra la seua vessant lírica, que ha quedat en un segon pla darrere la narrativa, on ha creat un estil ben característic amb llibres com "Fem un trio", "Cubaneta meua" o "L'atzucac del Perdedor".

Ara, un altre autor multidisciplinar, Manel Alonso, li ha dedicat una ressenya al Diari Gran. Tot per començar, fa una breu descripció d'Arinyó, que "ha sabut crear un nou subgènere barreja del gore amb la sàtira, la ironia i l’humor més genuïnament valencià". A continuació, s'hi fixa en la tria del títol, que considera "una altra provocació de l'autor" ateses les fonts i referents dels quals hi beu.

Al remat, "Versos blancs" extreu poemes de sis llibres, variats quant a vers, extensió i tema, però que tracen una panoràmica de la seua literatura poètica, on l'autor "ens demostra que pot arribar a ser tan sorprenentment tendre com ho és en el poema In Illo tempore: «Verí sense antídot, / el coltell del teu adéu. / Ai!, primer amor: / exorcisme de poncella. / No hi haurà res de tan bell», o tan extremadament cruel i sarcàstic com en El degollament dels innocents: «Va ser al pic de la mitjanit, / decapitaren els infants / amb motoserres. / Queien els caps / i redolaven / pel pendent de l’infern / nostre de cada dia»".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací. 


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Un llibre recupera l’època moderna a Canet lo Roig

A la part septentrional del Baix Maestrat, sobre un tossalet envoltat de barrancs, s’alça la vila de Canet lo Roig. Un poble carregat de patrimoni, d’oliveres mil·lenàries, de fonts i de molins. Ara, un llibre aprofundeix en un període crucial de la seua història. Joan Ferreres i Nos publica la primera part de la seua obra "Canet modern", publicada per Onada Edicions, un volum que es dedica a analitzar el territori i la demografia canetana al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII.

Partides i llocs singulars

El terme de Canet no ha canviat massa des dels seus orígens medievals. Amb la serra de Mont Major a l’est i les serres de Xert i la Barcella a l’oest, el seu territori forma una cubeta esquitxada de barranquets, quasi sempre secs. Cap el nord, les terres canetans abracen el Cervol i puguen fins tocar el riu Sénia.

Tradicionalment, aquesta extensió s’ha dividit en nombroses partides, un element bàsic en una vila agrícola. Ferreres, a partir dels documents històrics, les enumera, les ubica i explica com éren, a qui pertanyien i per què rebien denominacions tan suggerents com Cantaruvella, Fontanals, Vilagròs o Amor de Déu. També s’hi fixa en tots aquells elements singulars del terme, ja siguen naturals, com fonts, tossals o boscos, o de la mà de l’home, com ara molins fariners, pous i basses.

Els noms i els cognoms del Canet modern

La segona part de l’estudi de l’historiador se centra en la demografia, amb l’estudi dels censos i dels morabatins, uns impostos sobre la moneda, compresos entre principis del segle XVI i mitjans del XVIII, observant d’aquesta manera l’evolució de la població canetana al llarg dels tres segles.

Joan Ferreres també hi analitza l’antroponímia, això és, l’estudi dels noms i els cognoms que hi venen reflectits en eixos documents històrics. Sabem, doncs, que cap el 1510, els cognoms canetans més comuns éren Cifre i Dauder, i solien dur per nom Pere, Anthoni i Johan. Dos-cens anys després, els Cifre encara serà el més comú, seguit de famílies com els Vidal, els Capafons i el Grañana. I quasi un de cada quatre canetans se’n deia Joseph, per davant de Miquel i Vicent. Hi ha molta menys informació respecte les dones, ja que hi apareixen en menor mesura als censos. Tot i això, coneixem que cal el 1567, les canetanes prefereixen els noms d’Elisabet i de Bàrbera.

Es presenta aquest 7 d’agost

Amb "Canet modern. Territori i demografia", Joan Ferreres i Nos (Sant Jordi, 1952) continua divulgant la història dels pobles del Maestrat, amb obres com "El patrimoni terrisser de Traiguera" o "Història documentada del Rossell modern". L’obra es presenta aquest dimecres 7 d’agost, a les 19.30 hores, al Tele Club de Canet lo Roig, amb l’assistència de l’autor, del professor de l’URV i representant de l’editorial Onada, Miquel Àngel Pradilla, i de l’alcaldessa Maria Ángeles Pallarés.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimarts, 6 d’agost del 2013

"El llenguatge radiofònic m'ha servit per depurar més la tècnica a l'hora d'escriure". Parlem amb Marc Artigau, autor de "Els contes d'El Club de la Mitjanit"

Prolífic i multidisciplinar, en Marc Artigau és un valor emergant dins les lletres catalanes. En els darrers anys, ha guanyat diversos guardons literaris i ha publicat obres en gèneres tan diversos com la dramatúrgia o la poesia. A la primavera, s'endinsava en el camp del microconte, arran de la publicació d'una selecció dels millors relats radiofònics que emet cada nit al programa "El Club de la Mitjanit".

D’on sorgeix la iniciativa dels contes d’El Club de la Mitjanit?

Conec en Pere Escobar des de fa molts anys. Ens hem anat trobant. Ell sabia que jo havia publicat teatre, poesia... i un matí que vam coincidir m'ho va proposar. Era un repte. Són cinc contes setmanals i de mica en mica tot va créixer i actualment ja en porto més de quatre-cents.

En què et bases per a redactar els micro-contes?

En el petit detall. En el no-res. Busco a partir de la quotidianitat per tal d'escriure la història. El paisatge de fons ha d'ésser l'esport, però el que de debò m'interessa és parlar de l'avi que acompanya el seu nét per primera vegada al camp de futbol, de la nedadora que pensa amb el noi que ha quedat per anar al cinema, etc. Sempre estic alerta. Els diàris, la ràdio, l'anècdota que m'explica un amic... tot em pot servir...

Què aporta el llenguatge radiofònic als relats del llibre?

Aporta immediatesa. I m'ha servit per depurar més la tècnica a l'hora d'escriure. Tinc dos minuts per explicar-me i no puc perdre el temps i les paraules en descripcions contemplatives o simplement allò que s'anomena “palla”. Aquest llenguatge radiofònic que quan escric narrativa per ser llegida, canvia evidentment, m'ha servit d'eina eficaç per ser més concret. 

Com ha estat la selecció de les narracions?

Complexa i elaborada. En un primer moment n'havia triat cent (una bogeria). I després he anat reduïnt fins els cinquanta-un contes que hi ha. Ho he parlat molt amb la Teresa, la meva agent literària, amb l'editorial, i també amb la gent propera que sé que escolta els contes. Em refio d'ells i del meu petit instint per saber quins contes hi poden anar. He buscat sempre que fóssin contes més o menys atemporals, perquè en el món de l'esport els fets s'acceleren d'una forma perillosa.

Hi ha cap conte que destaques per algun motiu?

Se'm fa molt difícil triar-ne un. Potser alguns que es basen en records de la meva infància, com “Els berenars de la iaia” o “Walk of life”, per sentir-los a prop. Però també n'estic especialment satisfet de “Un jugador irrepetible” o “Una dona que surava” que són més imaginatius i freguen la ciència-ficció. O els que guarden sentit de l'humor com “Un altre carnaval, si us plau” o bé “Apuntar-se al gimnàs és perdre la dignitat”. Realment, no ho sé.

Com valores la rebuda de l’obra entre el públic?

Molt content. Tant en la ràdio com els lectors. El fet de gravar els contes sol en un estudi em feia la sensació que ningú no m'escoltava, però després a mesura que em trobo gent o saben el meu cognom, perquè l'Escobar ha batejat la secció com El conte de l'Artigau, he trobat lectors que gaudeixen del relat i oients que han gaudit de la lectura.

Tens cap nou projecte a la vista?

Sí, molts. Tant en teatre com poesia. Però des de fa temps que em vola pel cap una novel·la, encara li manca molt de temps, però és un projecte que realment m'emociona.


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938" es va presentar amb notable èxit


El passat divendres, el Centre Cultural de Càlig es va omplir per a la presentació del llibre "Salir del silencio", de Martha Heard, nord-americana resident a la vila que va entrevistar, fa dues dècades, a bona part del veïnat. Ara, a partir de les converses, podem conèixer com va ser l'època de la Segona República de la veu dels seus protagonistes, qui van recordar com era el el dia a dia, el treball, l'educació, la Col·lectivitat, la religió i la política al poble. Un autèntic patrimoni històric oral per transmetre a les noves generacions de calijons i calijones.

"La mirada plena d'honestedat d'una nord-americana"

Precisament, un dels mitjans que s'ha fet ressò és La Calamanda, un nou magazine digital impulsat per Alícia Coscollano. En una completa crònica, l'articulista destaca "l'honestedat" de Heard a l'hora d'abordar un tema com la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil.

La memòria es un factor complex que es trasllada a la pell, de vegades generacionalment. Potser el fet que Heard siga filla dels EEUU, que van viure una cruenta guerra civil, la guerra de la Secessió, ha ajudat a l’hora de mantindré una actitud d’absolut respecte a les narracions orals que ha recollit, malgrat que sembla un període històric passat –se situa en el període entre 1861 i 1865-,la memòria col·lectiva d’una societat no mor, tan sols es transforma.

Podeu llegir la crònica sencera tot llegint ací. 

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Aquest dimecres es presenta "Canet modern", de Joan Ferreres

Demà dimecres, a partir de les 19.30 hores, es presenta el nou llibre de l'historiador Joan Ferreres. A Canet modern. Territori i demografia, l'autor aprofundeix en la història del poble de Canet lo Roig (Maestrat) durant els segles XVI, XVII i XVIII, en concret centrant-se en la part de la toponímia de la vila i del terme i en els seus habitants.

L'acte serà al Tele Club de la vila, i comptarà amb la presència de l'autor, de Miquel Àngel Pradilla, professor de l'URV i representant d'Onada Edicions i amb la batllessa Maria Ángeles Pallarés.

dissabte, 3 d’agost del 2013

"Cuando la madre da el pecho al bebé se crea un vínculo muy importante entre los dos". Entrevista a Maria José Llorach, autora de "Jo somiava…"

Maria José Llorach ha publicado "Jo somiava…", un cuento dirigido tanto a las madres como a los niños. Llorach es miembro de la Associació Mares, Pares i Fills, que impulsa actividades y jornadas para dar a conocer las ventajas de una lactancia materna natural y de los grupos de apoyo.

 ¿De dónde surge la idea del cuento “Jo somiava…”?

Cuando nació mi segundo hijo fui al taller de lactancia. Allí se creó una asociación de maternidad y crianza, en la que me involucré mucho y desde la cual me di cuenta que podía poner mi creatividad, mi trabajo con un fin con algún valor añadido, algo muy distinto de lo que había estado haciendo hasta el momento como diseñadora gráfica. Empecé hacer cuentos. Creamos la asociación Mares Pares Fills donde se pretende difundir información que pueda ayudar a las familias. Ya en la asociación se creó una revista con su mismo nombre con este fin. Los cuentos era también otra forma donde poder transmitir valores e información que pueda ayudar de alguna forma. 

Cuando nació mi primera hija la experiencia sobre la lactancia fue un desastre desde el primer momento. Hasta el extremo que tuvieron que operarme por una mastitis, cogí tal infección que ni los antibióticos me hicieron efecto. Mi información sobre la lactancia era casi nula. Entonces yo no sabía nada sobre los talleres de lactancia. Con el segundo hijo todo cambió ya embarazada fui al taller de lactancia. Allí aprendí muchísimo y me ayudaron muchísimo. Tuve la suerte de coincidir con Merche Jovaní la matrona que colabora en nuestro cuento, una de las mejores que hay en la comarca. También agradecer al resto de las enfermeras, en especial a Cristina. 

La cuestión que siempre había pensado lo diferente que había sido de no tener información, a tenerla y compartir cualquier problema con los profesionales y madres del taller de lactancia. Así que desde entonces siempre había tenido en mi cabeza hacer un cuento donde dar información a las madres para ayudarlas a la hora de dar el pecho y reforzar la importancia de los talleres de lactancia. Le propuse a Mar Espinosa si quería ayudarme en el proyecto y enseguida aceptó.

¿A quién va dirigido?

Tanto a las embarazadas para darles información útil que les pueda ayudar a tener éxito en la lactancia como a los niños para que ya desde pequeños vean este tipo de cultura como algo normal y natural.

¿Qué transmite el cuento?

Varias cosas: 
Información para tener éxito en la lactancia, por eso se ha añadido al cuento las 10 normas según la OMS para una lactancia con éxito
Difundir este tipo de cultura hacia la lactancia, pero también una crianza con apego. Se ha demostrado también lo importante que es cubrir las necesidades no sólo físicas en el bebé sino también emocionales. Ya que estas últimas no se tienen en cuenta muchas veces tachándolas de que estas malcriando o mal acostumbrando al bebé. Y repercuten enormemente en la edad adulta. 
Intentar concienciar a los profesionales de lo vulnerables que son las mamas al tener un hijo y la ayuda que necesitan. Que los familiares sepan respetar el espacio que necesita la madre los primeros días. 
Informar de la existencia de los talleres de lactancia, donde pueden ser ayudadas y lo beneficioso que es compartir las experiencias con las otras madres. 
Como dice Merche, la matrona en su carta despertar el instinto natural que toda madre tiene y que hemos perdido. 

¿Cómo ha sido el trabajo con Mar Espinosa?

¡Maravilloso! Mar es una persona fantástica y creativa. Siempre que se unen varias personas en un proyecto, éste mejora. Mar ha ayudado en la fundación de las dos asociaciones de maternidad. Es psicóloga y educadora social, además de trabajar y dirigir un centro de refuerzo escolar. Además le gusta mucho los libros y cuentos. Le gusta también escribir. Así que la idea le encantó. Además de escribir el cuento es ella quien propuso la genial idea de que pueda abrirse por los dos lados uniendo las dos historias en una imagen central. Lo que le hace un cuento muy original.

¿Cuál es la importancia de la lactancia materna i de los grupos de apoyo?

Mucha. Por un lado la leche de la madre es la única que contiene todo lo que necesita el bebe. Es lo mejor. Aunque haya hoy en día muchos avances sobre las leches artificiales y en caso de ser necesario ahí están y hay que dar gracias por ello. Pero nunca podrá estar a la altura de la leche natural del pecho de la madre. Además cuando se da el pecho al bebé se crea un vínculo muy importante entre los dos, importante para la salud de ambos. Hay que dar esta información para que las madres sean conscientes de esto, pero nunca obligar, hay que saber también respetar otras decisiones e intentar ayudar de la mejor forma. 

Los grupos de soporte como los talleres de lactancia son muy importantes tanto a nivel de ayuda entre los profesionales que te atienden, pero tan importante o más es lo que se comparte con las otras madres. Ahí te das cuenta que no estás sola que lo que tu estas pasando lo está pasando otra o lo ha pasado. Compartes y aprendes mucho de las otras madres.

¿Cómo valoras la acogida que ha tenido el cuento?

Muy buena y agradecida. Hay aún que moverse más para que la gente lo conozca, pero ahí estamos. Agradecer de todo corazón a la gente que nos apoya, nos felicita, que esta colaborando en su distribución y en la compra de ellos. Quería agradecer especialmente a Cristina, la dueña de la tienda de Cuquis de Benicarló, porque nos ha apoyado y colaborado en él antes incluso de ver como iba a ser el cuento. Gracias Cristina por creer en nuestro proyecto.

¿Tienes algún nuevo proyecto a la vista?

Tengo otro ya terminado que es la versión en cuento de un libro publicado que se llama "23 maestros de corazón" de Carlos González, el profesor. Él me dio su permiso para poderlo hacer y colabora con una carta al final para los padres. Es un cuento muy especial que habla de una educación diferente centrada en el corazón. 

Además se ha hecho una película-documental del mismo libro “Entre maestros”. Se ha estrenado en algunos cines y muy pronto se emitirá por TVE. Y ahora mismo estoy trabajando en otro cuento también muy especial se llama “En la selva de Yuma” y se complementará con una meditación basada en el cuento que los padres leerán a sus hijos antes de dormir.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"Quan la mare dóna el pit al bebè es crea un vincle molt important entre els dos". Entrevista a Maria José Llorach, autora de "Jo somiava…"

Maria José Llorach ha publicat "Jo somiava…", un conte dirigit tant a las mares com als infants. Llorach és membre de l'Associació Mares, Pares i Fills, que impulsa activitats i jornades per donar a conèixer els avantatges d'una lactància materna natural i dels grups de suport.


D'on sorgeix la idea del conte "Jo somiava ..."?

Quan va néixer el meu segon fill vaig anar al taller de lactància. Allà es va crear una associació de maternitat i criança, en la qual em vaig involucrar molt i des de la qual em vaig adonar que podia posar la meva creativitat, el meu treball amb una finalitat amb algun valor afegit, una cosa molt diferent del que havia estat fent fins al moment com a dissenyadora gràfica. Vaig començar a fer contes. Vam crear l'associació Mares Pares i Fills on es pretén difondre informació que pugui ajudar a les famílies. Ja en l'associació es va crear una revista amb el mateix nom amb aquesta finalitat. Els contes era també una altra forma on poder transmetre valors i informació que pugui ajudar d'alguna manera. 

Quan va néixer la meva primera filla l'experiència sobre la lactància va ser un desastre des del primer moment. Fins a l'extrem que em van haver d'operar per una mastitis, vaig agafar tal infecció que ni els antibiòtics em van fer efecte. La meva informació sobre la lactància era gairebé nul·la. Llavors jo no sabia res sobre els tallers de lactància. Amb el segon fill tot va canviar, ja embarassada vaig anar al taller de lactància. Allà hi vaig aprendre moltíssim i em van ajudar moltíssim. Vaig tenir la sort de coincidir amb Merche Jovaní la matrona que col·labora en el nostre conte, una de les millors que hi ha a la comarca. També agrair a la resta de les infermeres, especialment a Cristina. 

La qüestió que sempre havia pensat com de diferent que havia estat de no tenir informació, a tenir-la i compartir qualsevol problema amb els professionals i mares del taller de lactància. Així que des d'aleshores sempre havia tingut al cap fer un conte on donar informació a les mares per ajudar-les a l'hora de donar el pit i reforçar la importància dels tallers de lactància. Li vaig proposar a Mar Espinosa si volia ajudar-me en el projecte i de seguida va acceptar.

A qui va dirigit?

Tant a les embarassades per donar-los informació útil que els pugui ajudar a tenir èxit en la lactància com als nens perquè ja des de petits vegin aquest tipus de cultura com una cos
a normal i natural.

Què és el que transmet el contingut?

Diverses coses: 
Informació per a tenir èxit en la lactància, per això s'ha afegit al conte les 10 normes segons l'OMS per a una lactància amb èxit.
Difondre aquest tipus de cultura cap a la lactància, però també una criança amb afecció. S'ha demostrat també l'important que és cobrir les necessitats no només físiques en el nadó sinó també emocionals. Ja que aquestes últimes no es tenen en compte moltes vegades titllant-les de que aquestes malcrien o malacostumen el nadó. I repercuteixen enormement en l'edat adulta. 
Intentar conscienciar els professionals de com vulnerables són les mames al tenir un fill i l'ajuda que necessiten. Que els familiars sàpiguen respectar l'espai que necessita la mare els primers dies. 
Informar de l'existència dels tallers de lactància, on poden ser ajudades i el beneficiós que és compartir les experiències amb les altres mares. 
Com diu la Merche, la matrona, en la seva carta, despertar l'instint natural que tota mare té i que hem perdut.

Com ha estat el treball amb Mar Espinosa?

¡Meravellós! Mar és una persona fantàstica i creativa. Sempre que s'uneixen diverses persones en un projecte, aquest millora. Mar ha ajudat en la fundació de les dues associacions de maternitat. És psicòloga i educadora social, a més de treballar i dirigir un centre de reforç escolar. A més li agraden molt els llibres i contes. Li agrada també escriure. Així que la idea li va encantar. A més d'escriure el conte és ella qui va proposar la genial idea que pugui obrir-se pels dos costats unint les dues històries en una imatge central. La qual cosa el fa un conte molt original. 
Quina és la importància de la lactància materna i dels grups de suport?

Molta. D'una banda la llet de la mare és l'única que conté tot el que necessita el nadó. És el millor. Encara que hi hagi avui en dia molts avenços sobre les llets artificials i en cas de ser necessari aquí estan i cal donar gràcies per això. Però no mai podrà estar a l'altura de la llet natural del pit de la mare. A més quan es dóna el pit al bebè es crea un vincle molt important entre els dos, important per a la seva salut. Cal donar aquesta informació perquè les mares siguin conscients d'això, però no mai obligar, cal saber també respectar altres decisions i intentar ajudar de la millor manera. 

Els grups de suport com els tallers de lactància són molt importants tant a nivell d'ajuda entre els professionals que t'atenen, però tan important o més és el que es comparteix amb les altres mares. Aquí te n'adones que no estàs sola que el que tu estàs passant ho està passant una altra o ho ha passat. Comparteixes i aprens molt de les altres mares.

Com valores la rebuda que ha tingut el conte?

Molt bona i agraïda. Hi ha encara que moure'l més perquè la gent el conegui, però aquí estem. Agrair de tot cor a la gent que ens dóna suport, ens felicita, que està col·laborant en la seva distribució i en la compra d'ells. Vullc agrair especialment a Cristina, la propietària de la botiga de Cuquis de Benicarló, perquè ens ha donat suport i col·laborat en ell abans fins i tot de veure com seria el conte. Gràcies Cristina per creure en el nostre projecte.

Tens cap nou projecte a la vista?

Tinc un altre ja acabat que és la versió en conte d'un llibre publicat que es diu "23 maestros de corazón" de Carlos González, el professor. Ell em va donar el seu permís per poder-ho fer i col·labora amb una carta al final per als pares. És un conte molt especial que parla d'una educació diferent centrada en el cor. 

A més s'ha fet una pel·lícula-documental del mateix llibre "Entre maestros". S'ha estrenat en alguns cinemes i molt aviat s'emetrà per TVE. I ara mateix estic treballant en un altre conte també molt especial es diu "A la selva de Yuma" i es complementarà amb una meditació basada en el conte que els pares llegiran als seus fills abans de dormir.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)