dijous, 30 de setembre del 2021

El blog Los faros del mundo entrevista Josep Vicent Miralles, autor de "El mag de Montrose"

Si teniu entre les mans un exemplar de la novel·la "El mag de Montrose" de Josep Vicent Miralles veureu de seguida que la coberta està il·lustrada amb un imponent far que enllumena sobre la foscor oceànica. No és casual que s'haja pres aquest motiu per presentar l'obra guanyadora del I Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Benicarló: és en un far on comencen les aventures del jove Donald Brecc i del seu oncle, el misteriós Templeton Swan. Els fars són construccions que han travessat la història amb una aura de misteri, que ha conjugat la ciència amb el poderós simbolisme de la llum entre les tenebres, i que ha creat en l'imaginari la figura del farer solitari. No és estrany, doncs, que atraguen a aficionats de tot el món. 


Tot això ve a colació perquè justament un blog per a apassionats del món dels fars, "Los faros del mundo", ha tingut a bé entrevistar Josep Vicent Miralles sobre el seu llibre, amb l'excusa de la coberta farera. És clar, la conversa ha girat de seguida sobre el paper dels fars en la novel·la, en especial el de Scurdie Ness, a Escòcia, on es desenvolupa la trama. "El próximo viaje pendiente es ir a rendir homenaje a la casa imaginada de Mr Templeton Swan y Donald Brecc. Quiero ver esa misma luz en la que he proyectado algunos cuentos, algunas imágenes que han acabado cobrando vida", expressa Miralles.

En clau més nostàlgica, l'escriptor evoca els dos fars del seu poble, Xàbia, que s'alcen en els caps de Sant Antoni i el de la Nau: "La grandeza del lugar impone. Después, por la noche, ver sus destellos desde la playa o desde el mar, representa un santo y seña, una forma de militancia y de pertenencia. El faro es casa, un recordatorio luminoso de quién eres, dónde estás y cuáles son tus vínculos más importantes".

Ja sobre la novel·la, Miralles descriu "El mag de Montrose" com "un relato ágil, con mucha acción y un poco de humor", del gènere d'aventures en el seu sentit més clàssic, i que porta els protagonistes pels mars del Nord i per les costes caribenyes de Maracaibo infestades de pirates. Precisament, el tercer personatge és la capitana Grace O'Malley, "un personaje muy relevante en la historia y el folklore irlandés, porque de algún modo representa el genuino espíritu de aventura, fuerza y rebeldía de la gente del mar."

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dimecres, 29 de setembre del 2021

"Cuando todo quedó en casa". El diari asturià La Nueva España es fa ressò del premi al llibre "A casa"

 
El diari asturià La Nueva España s'ha fet ressò del Premi al Llibre Millor Editat per la Generalitat Valenciana que ha rebut "A casa. Diari gràfic del confinament" de l'il·lustrador Goyo Rodríguez, resident en la localitat de Candàs. L'article que signa Eduardo Lagar -i reservat a subscriptors- revela com l'autor va usar el dibuix com una teràpia quan tot el país es va haver de confinar, a la primavera del 2020, davant de la incertesa i la por per un nou virus. Una il·lustració diària, amb la casa com a protagonista, que es va llançar a les xarxes durant dos mesos, i que són una crònica diferent d'aquell moment que ha passat a la història. "A casa. Diari gràfic del confinament" recull aquestes làmines amb una edició de qualitat, que s'ha vist reconeguda pel guardó atorgat pel govern valencià.

A més, juntament a l'article, el diari La Nueva España ha publicat, en obert, una mostra de les làmines de Goyo Rodríguez i que formen part del llibre. Es podeu veure ací.

"És un llibre de microhistòria que ajuda a entendre la Guerra Civil a Catalunya". El Diari de Tarragona parla de "El somni trencat"

El Diari de Tarragona ha publicat un article en que es fa ressò del llançament del nou llibre de l'historiador Andreu Caralt. "El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili" va ser l'obra guanyadora del II Premi de Recerca Jordi Fontanet - Ciutat d'Amposta, i esdevé una completa i exhaustiva mirada sobre els fets que es van succeir a la capital del Montsià entre la proclamació de la II República al 1931 i el destí dels perdedors de la Guerra Civil. 


La peça informativa que signa la periodista Marina Pallàs aplega les paraules de Caralt tot apuntant l'interès de la microhistòria ampostina en aquells anys: "Amposta era un nucli important d’anarquisme. El fet diferencial d’Amposta és la revolució anarquista, que acaba fent transformacions socials extraordinàries a la ciutat. També té la cara del terror... Però, per exemple, es va crear una col·lectivitat agrària enorme, van col·lectivitzar una vaqueria, van fer granges… Era una organització complexa amb mil afiliats".

Per confeccionar "El somni trencat", Caralt ha investigat en nombrosa documentació repartida en arxius de tot l'Estat, i que li ha permés, entre altres punts, conèixer la identitat dels 348 processats i els 155 exiliats acabada la contesa. Tanmateix, els números i els llistats també deixen costat a històries emotives, com les dels refugiats de la guerra.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dilluns, 27 de setembre del 2021

El "Cicle novel·lístic de Sebastià Juan Arbó" de Pep Carcellé, vist per Joaquim Buj

Joaquim Buj ha dedicat un article, publicat a Vinaròs News, al filòleg i professor rapitenc Pep Carcellé amb motiu de la seua passió per la figura i l'obra de l'escriptor ebrenc de referència Sebastià Juan Arbó, que s'ha plasmat enguany amb la publicació del llibre "Cicle novel·lístic de Sebastià Juan Arbó", un assaig literari que s'endinsa en la trilogia de novel·les ambientades al territori ebrenc -en concret el Delta, la Ràpita i Amposta, paisatges d'infantesa del literat- entre 1966 i 1975: 'Entre la tierra y el mar', 'La tempestad' i 'La masía'. 

Apunta Buj que l'objectiu de la investigació de Carcellé és reivindicar l'obra de Sebastià Juan Arbó, qui dibuixa amb mestria un cru relat social de les Terres de l'Ebre del segle XX. "Sovint apareix la figura abusiva de l’amo, també s’hi reflecteix la violència de gènere i domèstica a causa dels canvis de comportament i de conducta d’alguns personatges per causes molt marcades", exposa l'article. Prenent els tres llibres en conjunt, l'autor analitza els personatges -especialment Guatxes, basat en un amic personal d'Arbó-, els escenaris o les temàtiques, "l’estudi observa elements de connexió, de continuïtat, d’evolució, de progressió en la majoria de personatges protagonistes i alguna regressió en altres en les tres novel·les", afegeix Buj.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Ha mort Jesús Massip, un dels grans noms de la cultura ebrenca contemporània

 
 
Ha mort Jesús Massip, arxiver, professor, historiador, poeta, traductor i homenot de la cultura i les lletres ebrenques. Nascut a Roquetes en l'any 1927, Massip va formar part de la generació que va reviscolar la cultura a Tortosa i les Terres de l'Ebre a la postguerra, i amb Gerard Vergés va fundar la revista literària GEMINIS (1952-1962).

En el camp professional, Massip va ser doctor en Dret, director del Museu-Arxiu de Tortosa entre 1960 i 1992, director en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, on va impartir docència a l'igual que a la delegació tortosina de la UNED. El tema de la seua tesi doctoral i columna vertebral de la seua recerca històrica ha estat l’estudi del compendi jurídic conegut com a Costums de Tortosa, estudi cabdal que publicà a "La Gestació de les Costums de Tortosa" (1984) i en va fer l’edició crítica a la Fundació Noguera (1996). Ha rebut premis i reconeixements com el Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, el Premi Joan Martí i Miralles, atorgat pel Col·legi d’Advocats de Tortosa i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la seua vessant literària, Massip va publicar diversos poemaris, com, entre d’altres, "Llibre d’hores" (1989), "Cendra vivent" (2002) o "La terra encesa" (2011). Amb Onada Edicions en va publicar els dos darrers: "Bíbliques" (2017) i "Personatges / Paisatges" (2020). Onada també va publicar a la primavera del 2014 la seua biografia, signada pel periodista Xavier Garcia.

dissabte, 25 de setembre del 2021

"El mag de Montrose" es presenta a Xàbia el pròxim 1 d'octubre

El pròxim divendres 1 d'octubre, Josep Vicent Miralles presenta a la Casa de Cultura de Xàbia el seu nou llibre, la novel·la "El mag de Montrose", obra guanyadora del I Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Benicarló. Serà a partir de les 20 hores amb la participació del regidor de Cultura Quico Moragues.

"El mag de Montrose" narra les aventures del jove Donald Brecc, qui deixa l'avorrida aldea de pescadors escocesa en la que viu per traslladar-se al solitari far de Scurdie Ness amb el seu oncle, el misteriós Templeton Swan. Junts descobriran la màgia en un llibre d’encanteris i se’ls obrirà la porta a l’aventura més increïble: alliberar la tripulació de la temible capitana irlandesa Grace O’Malley.

divendres, 24 de setembre del 2021

El Diario de Burgos es fa ressò del Premi al Llibre Millor Editat a "A casa. Diari gràfic del confinament"

Goyo Rodríguez és l'autor de "A casa. Diari gràfic del confinament", flamant obra guanyadora del Premi de la Generalitat Valenciana al Llibre Millor Editat de l'any 2020. I l'anunci de seguida ha despertat l'interès dels mitjans de comunicació, com és el cas del Diario de Burgos, qui ha dedicat una peça amb motiu que Rodríguez és fill de la història ciutat castellana, si bé resideix a Astúries.


L'article fa una completa descripció del projecte de "A casa": va ser unes primeres publicacions llançades a les xarxes socials en l'inici del confinament que es van allargar fins a seixanta, reunides en el llibre que ens ocupa, així com en una exposició que ja s'ha vist a Oviedo, Benicarló o Santa Magdalena de Polpís.

"Fueron sesenta ilustraciones cuyo punto de partida era una vivienda, un hogar, un refugio. Dos meses narrando todo lo que pasaba a nuestro alrededor en un solo concepto vinculado al ‘quédate en casa’ que se nos pedía: los escolares con clases online, el vermú compartido sin salir, la vivienda como los pulmones que permitían respirar sin contagiarnos, el lugar seguro para trabajar, el refugio comunitario, la responsabilidad con el prójimo, la zona desde donde aplaudir a las ocho de la tarde o la luz encendida que te comunicaba con el vecino", recorda l'article, que es pot llegir tot clicant ací.

dimecres, 22 de setembre del 2021

"A casa. Diari gràfic del confinament" rep el Premi de la Generalitat Valenciana al Llibre Millor Editat en l'any 2020.

La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana ha anunciat que "A casa. Diari gràfic del confinament" és l'obra guardonada amb el Premi al Llibre Millor Editat en l'any 2020. El guardó, de caràcter anual, reconeix la qualitat del treball de les editorials valencianes en l'any precedent, i en aquesta ocasió ha recaigut en l'atractiva proposta de l'il·lustrador asturià Goyo Rodríguez. 

 "A casa" és la crònica visual de la primavera del 2020, quan la Covid ho va canviar tot. L'autor enceta un diari en que cada dia llança una il·lustració, amb la forma esquemàtica de la casa com a vehicle narratiu, la casa que representa el lloc on ens vam tancar, l'espai de seguretat. El llibre compta amb una edició de qualitat, a color i en tapa dura, que ofereix una mirada original a la quarantena.

Fet l'anunci, Onada rebrà el reconeixement -el segon d'aquest tipus en la seua trajectòria- en el marc del Dia del Llibre Valencià, que se celebra cada 20 de novembre.

dissabte, 18 de setembre del 2021

Nati Soler, autora de "Motor de sang", entrevistada a El3deVuit

Nati Soler, l'autora del poemari "Motor de sang", obra guanyadora del Premi de Poesia Vila d'Almassora, ha estat entrevistada al digital El3deVuit. Us en deixem un fragment de la conversa. 

La poesia és un gènere que parla sovint de llibertat. El que no és tan habitual és explicar la manera d’arribar a la llibertat desitjada. A ‘Motor de sang’, el seu darrer poemari, ens dona pistes de com aconseguir-la. Ens en pot descobrir alguna? 

Una bona fórmula és acceptar les contradiccions personals. Tothom en té, i ens afegeixen valor perquè aporten visions diferents sobre cada tema. La por i la manca de valor ens fan optar per la simetria. Tendim a cercar refugi en la falsa seguretat donada per la constatació de l’existència d’elements similars. Fugir dels miralls és un pas cap a la llibertat.  

No instal·lar-nos en la falsa seguretat de ser iguals als estereotips ens empodera? 

Si ho fem després d’una tria i reflexió conscients, sí!

O sigui que per ser lliures ens hem de fer càrrec de la pròpia existència? 

Exactament. Hem de tenir molt clar quin és el nostre potencial. No el nostre potencial traduïble a nombres, sinó aquell que ens fa persones. Aquest l’hem d’estimar per damunt de tot i tenir-ne una cura extrema, sabent que qualsevol ésser viu també n’és portador i, per tant, mereixedor del mateix respecte.

Creu que aquesta conducta ens acosta a la pròpia felicitat i no a la imposada? 

Ens situa en el camí de valorar el fet de conrear els guanys íntims, els guanys que venen de dins, de les emocions, que ens proporcionen més benestar que els altres, els de fora. Però cercar la felicitat és un treball dur i cansat. Tant, que ens deixem vèncer amb freqüència i ens justifiquem amb excuses inacceptables. Estimar-nos ens fa descobrir que les excuses tradicionals per renunciar a les satisfaccions personals eren coartades per rendir-se.

Quines eren les excuses tradicionals per rendir-se? 

Si mirem força lluny, ser dona. Si mirem més a prop, fer-se vell. Sumades fan por. Ens refiem que el passat està superat, però malauradament, tal com deia Azorín: “vivir es ver volver”.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

divendres, 3 de setembre del 2021

Entrevista al científic Adrián Villalba, autor de "Atrapats. Un escape room al món dels fàrmacs"

La revista mataronina Iluro ha entrevistat el jove científic i escriptor Adrián Villalba amb motiu de la publicació del seu nou llibre de divulgació científica. "Atrapats. Un escape room al món dels fàrmacs" és una proposta per a difondre entre els públics de totes les edats com funciona la investigació bioquímica i farmacològica, a partir d'una àgil aventura inspirada en els populars jocs d'escapament.

"Un viatge temporal a un passat inicial de la humanitat". Manel Alonso parla del poemari "Xaman"

El crític literari Manel Alonso ha dedicat una ressenya al nou poemari del saguntí Antoni Gómez, "Xaman", que ha estat l'obra guanyadora del Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol. L'article apareix publicat al digital Diari Gran, i de seguida entra en matèria amb la temàtica de la publicació, el viatge poètic per la humanització. "Xaman" s'ambienta en la prehistòria i pren la veu dels mal nomenats "homes de les cavernes". És l'evolució de l'home, el camí pel domini del foc i de l'art, "Antoni Gómez ens du a una època en què no existia l’escriptura i no per això hem de creure que no existien ni la poesia ni la narrativa. L’ésser humà necessita per a viure de l’aire, de l’aigua, dels fruits, de la carn, però també dels relats, del cant…", indica Alonso. 
 

La ressenya també s'hi fixa en el pròleg que signa Ester Alba, "un dels pròlegs més ben escrits i aclaridors que he llegit els darrers anys", que conjuga ciència i lírica per contextualitzar l'alba de la humanitat. Ja pel que fa al poemari pròpiament dit, està dividit en quatre apartats. S'obre amb els primers homínids: prenen consciència d'ells mateixos, del seu entorn, i busquen respostes per a tota mena de preguntes. I aplega fins al sàpiens sàpiens tal com el coneixem... i com som.

La lluita constant per la supervivència i la por al buit existencial són presents en el llibre, el poeta els acompanya en cada pas que donen. Les qüestions que comencen a incomodar-los són les mateixes que a hores d’ara i, a pesar dels anys d’evolució, encara ens mouen en les diverses expressions artístiques.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.