El sisè conte de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume es presenta aquest dissabte 1 d'octubre a Godall, la vila que serveix d'escenari per a les noves aventures dels dos joves protagonistes creats per l'autora Núria Ibáñez. L'estrena de "Per Carnaval, farina i cóc amb sal!" serà a partir de les 18.30 hores al Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, amb la participació de Núria Ibáñez, el fotògraf Alfred Blanch i l'alcadessa de Godall Tere Esmel.
divendres, 30 de setembre del 2016
dijous, 29 de setembre del 2016
Preparant novetats: "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló" de Francisco Mezquita
En aquest llibre, tot aprofitant les fonts documentals existents a l’arxiu històric de l’IES Francesc Ribalta, hem volgut posar en relleu la creació i l’obra de l’Institut Elemental de Benicarló a través d’alumnes i professors durant el període republicà com un exemple més de la tasca educativa de la Segona República, la qual es pretenia que fos el motor i la base de la nova societat arreplegant en aquest cas l’interès i els anhels de l’Ajuntament del poble de Benicarló que al mateix temps es feia portador de desig d’una societat dinàmica i emprenedora que volia ser el centre educatiu de la comarca incorporant les demandes d’escolarització i formació dels pobles del voltant en un procés que malauradament va tallar de colp la guerra civil.
També pretén ser un homenatge a tota la comunitat educativa d’aquella etapa republicana, tant per als que malgrat els avatars dels anys posteriors van aconseguir els seus propòsits com per a aquells que pels mateixos motius es van quedar en el camí. Els esforços de tots mereixen aquest reconeixement.
Francisco Mezquita Broch (Vila-real, 1947) és catedràtic d’Història. De forma paral·lela a l’activitat professional docent a l’Escola Universitària de Formació de Professorat de Castelló i a l’IES F. Ribalta de la mateixa ciutat, s’ha dedicat a la investigació històrica mitjançant diversos treballs i articles en revistes d’àmbit local i llibres col·lectius de diferent temàtica. És també membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, des de la seua fundació, i participa en l’organització i la confecció d’exposicions, homenatges, jornades i altres activitats de difusió, de recerca i d’informació sobre el tema.
La vila de Godall protagonitza el nou conte de Bàrbara i Jaume

Aquest és el sisè conte de “El Montsià de Bàrbara i Jaume”, la reeixida col·lecció que pretén mostrar i difondre la riquesa patrimonial dels pobles de la comarca del Montsià. Amb cada volum dedicat a un poble diferent, “Per Carnaval, farina i cóc amb sal” és l’equador d’un projecte que ha comptat amb una gran acollida per part del públic. L’arqueòloga rapitenca Núria Ibáñez és la creadora d’aquests llibres, que en aquesta ocasió han comptat amb les fotografies d’Alfred Blanch, les il·lustracions de Míriam Cid i el tractament d’imatge de Marina Rascón.
El nou conte es presentarà a Godall el pròxim dissabte 1 d’octubre a les 18.30 hores, al Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, amb les intervencions de l’alcaldessa Tere Esmel, l’autora Núria Ibáñez i el fotògraf Alfred Blanch.
L'agenda d'octubre de les Contalles de Muniatto

- Diumenge 2 d'octubre a la Festa de la Sega a la Casa de Fusta (Amposta)
- Diumenge 9 d'octubre a la Festa de la Sega a les Barraques de Salvador (Deltebre)
- Dissabte 22 d'octubre a les Jornades de les Lletres Ebrenques que organitza la biblioteca d'Amposta
- Diumenge 30 d'octubre a la Fira del Rovelló d'Alfara de Carles.
dimarts, 27 de setembre del 2016
Preparant novetats: "Per Carnaval, farina i cóc amb sal" de Núria Ibáñez
"Per Carnaval, farina i cóc amb sal" és el sisè conte de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume, amb el que la planera Núria Ibáñez ens descobreix els tresors que amaga la comarca més meridional de Catalunya. Amb cada volum dedicat a una localitat, aquest ens porta fins la vila de Godall. De la mà dels dos protagonistes, la Bàrbara i el Jaume, coneixerem una de les festes més emblemàtiques del territori: el Carnaval godallenc. Allà conserven una tradició des de fa més de cent anys que ningú no ha pogut fer desaparèixer perquè els seus habitants posen tots els sentits per fer-la única, conservar-la i cridar l’atenció dels visitants. Ja des de ben menuts els xiquets tenen un paper molt important per a perllongar aquesta tradició. Això sí, prepareu-vos per a embrutar-vos!
De nou, el conte és una creació coral. La història ideada per l'arqueòloga Núria Ibáñez s'acompanya de les fotografies d'Alfred Blanch i les il·lustracions de Míriam Cid, mentre que Marina Rascón és l'encarregada del tractament d'imatge.
El llibre es presentarà aquest dissabte 1 d'octubre a les 18.30 hores al Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, amb la participació de l'autora i del fotògraf, juntament l'alcaldessa Teresa Esmel.
dimecres, 21 de setembre del 2016
"Poesia en alta definició". El Temps parla del poemari "Úter"
Reproduïm íntegra la ressenya publicada el passat 6 de setembre de 2016 pel periodista Xavier Aliaga al setmanari El Temps sobre el nou poemari de Josep Maria Balbastre, "Úter", darrer Premi Vila de Puçol, a causa de ja no trobar-se disponible al lloc web original.

Vaig conèixer Josep Maria Balbastre a través d'un dels seus primers poemaris, "Gradual" (Denes, 2008) un conjunt de proses poètiques construït sobre una llarga progressió encimbellada d'un aclaparador clímax amb la Soah i el dolor humà com a colpidora temàtica. Un petit prodigi formal i temàtic que li valgué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de l'any 2009. Una raó irrebatible per no perdre molt la pista d'aquest membre de la molt nodrida escola poètica de la Safor.
D'aleshores ençà, Balbastre ha visitat amb bons rèdits diferents registres, com ara en "La llum garbellada" (Bromera, premi Ibzn Hazm de Xàtiva 2011), un llibre centrat en poetitzar la bellesa de l'amor i del cos humà. Un tipus d'experiència poètica més íntima que torna a repetir-se d'alguna manera en "Úter", un llibre que agafa la simbologia de la maternitat en el sentit de renovació constant, no com a motiu experiencial, difícil d'abordar des d'una veu poètica masculina, com ell mateix reconeixia en una entrevista. Un símbol representat a la portada amb una potent imatge de la mitologia celta que no representa un embaràs, sinó dues mans que obrin generosament l'úter matern.
El títol fa referència al darrer dels quatre blocs del llibre, perquè a diferència de la coherència temàtica de poemaris com "Gradual", aquest nou llibre arreplega poemes de diferents èpoques i estats anímics. El nexe, amb tot, és la voluntat de perfecció, de bastir una poètica d'alta definició, molt influenciada -com el mateix Balbastre reconeix- per l'obra de Joan Navarro. "Si m'abeura la llum aquesta fosca / latent, també el meu cos habita el bosc / com si fóra un arbre, vibra el silenci / alenant per damunt de la fullarada", escriu en "Habitatge", del bloc "Quadern de camp".
Imatges de gran poder visual, d'una precisió topogràfica, que en l'apartat "El lament de la terra" esdevindran peces intitulades més breus, d'una alta concentració metafòrica i simbòlica: "Lluny queda / la terra / vulva gegant / d'on vaig nàixer / hi tornaré per l'aigua / que m'ha de rentar / de l'esclavatge". Conceptes esparsos que trobaran un més gran desenvolupament en "Les fulles mortes", fins i tot amb proses poètiques a les quals es mou amb una desimboltura poc habitual en els poetes valencians: "Sobre el meu desert sura una remor fonda de veu sense llenguatge, un indici de paraula no dita, de verb anterior a l'origen. I el silenci em parla en aquest oasi del buit".
Aquesta dispersió, que no entrebanca la lectura, ans al contrari, troba una certa concreció en "Úter", el bloc que sembla concentrar l'esperit del poemari. I que conté alguns dels millors versos: "la llavor que es pela / terra calenta de mai / la història sap on desar la mort // l'úter de Déu / sempre és ara".
Poesia sobre la renovació o compendi d'allò que ha anat escrivint, cosit per a formar part d'un mateix volum, "Úter" ratifica la solvència d'un escriptor sense la visibilitat i presència que mereixeria una de les nostres veus poètiques més meritòries.
dissabte, 17 de setembre del 2016
"Les muixerangues reflecteixen l'esperit valencià". La Calamanda parla amb Joan Bofarull

Com apunta Bofarull, l'objectiu de "Les muixerangues valencianes" és difondre aquest element del patrimoni cultural i festiu valencià, que existeix més enllà de les reconegudes dues colles d'Algemesí. Aquesta vila és una de les cinc tradicionals, juntament Peníscola, l'Alcúdia, Titaigües i Forcall, que "tenen un valor incalculable, perquè són antigues, úniques i originals". La investigació el va dur a comprovar que hi coincideixen certs trets: els components acrobàtic, coreogràfic, burlesc i religiós, presents a totes elles, i que s'han difós en l'esclat de nous grups.
L'obra també recull els valors que aporten les colles muixerangueres, com ara la integració de "gent de diferents edats, sexes, orígens i classes socials treballa conjuntament". Apunta l'exemple de la Nova Muixeranga d'Algemesí: "està ben organitzada; fa un assaig cada setmana i una vintena
d'actuacions cada any; les actuacions més importants són al seu poble i
cada any en les mateixes dates; fa figures molt difícils i no cau casi
mai; en totes les actuacions dóna una bona imatge, intenta que la seua
gent ho passi bé i estiga orgullosa del que fa".
Les muixerangues reflecteixen l'esperit valencià, amb una estètica
barroca en la forma, el color i la música. Però per mi, el fonamental és
l'assaig, perquè qualsevol figura, sigui simple, complexa o difícil,
s'ha d'assajar bé.
Podeu llegir l'entrevista sencera a Joan Bofarull tot clicant ací.
divendres, 16 de setembre del 2016
Joan Bofarull parla de "Les muixerangues valencianes" a Ràdio València
El final de l'estiu és el moment per excel·lència de les torres humanes valencianes. En poques setmanes se succeeixen les muixerangues d'Algemesí, les mojigangas de Titaigües o les danses de Peníscola, per esmentar-ne algunes. I enguany s'ha acompanyat del llançament del llibre "Les muixerangues valencianes", l'obra en què Joan Bofarull recorre la tradició i la modernitat d'aquesta expressió de la cultura festiva valenciana.
El llibre ha despertat l'interès dels mitjans de comunicació, i ja en són diversos els que s'han fet ressò del llançament editorial. Un dels darrers ha estat Ràdio València, qui de la mà de Jéssica Crespo ha entrevistat Joan Bofarull dins del programa Hoy por hoy Locos por Valencia. En la conversa, l'autor reusenc ha exposat algunes de les curiositats històriques de la muixeranga o la relació amb els castells catalans.
Tot seguit podeu escoltar l'entrevista. També podeu llegir la notícia a la web de Ràdio València tot clicant ací.
dimecres, 14 de setembre del 2016
"Les muixerangues valencianes" al Levante-EMV
El diari Levante-EMV, dins la secció cultural Panorama, ha dedicat una notícia al llançament de "Les muixerangues valencianes" de Joan Bofarull, la primera obra que estudia el fenomen de les torres humanes al País Valencià. Com assenyala l'article signat per Jonathan Niclón, el llibre s'hi fixa en les expressions més tradicionals, encapçalades per la Muixeranga d'Algemesí, així com en les noves colles creades en els darrers temps. També incorpora les torres improvisades, anomenades pals de pollastre, que se celebren en indrets com Polinyà o la Salzadella.
dimarts, 13 de setembre del 2016
"Insòlita memòria" vista per Vicent Penya en 30 segons
Passat diumenge 4 de setembre, la Collita Valenciana d'autors i editors va protagonitzar la jornada a la Setmana del Llibre en Català. Entre els escriptors que hi van participar a conferències i taules rodones, hi havia Vicent Penya, el qual es va referir a "Insòlita memòria", un recull de relats que li va valdre el Premi Vila de Puçol de Narrativa.
Com en ocasions anteriors, la plataforma Escriptorsvalencians.tv, una iniciativa de l'Associació d'Editors del País Valencià, va aprofitar la concurrència per enregistrar una sèrie de mini intervencions en les quals l'autor presenta la seua obra. A continuació podeu veure el vídeo de l'autor de Rafelbunyol, qui fa cinc cèntims de "Insòlita memòria" en a penes mig minut.
divendres, 9 de setembre del 2016
Josep Manel Vidal i Josep Usó participen a la Setmana del Llibre en Català

Entre els participants hi tindrem diversos autors d'Onada. Així, Josep Manel Vidal, autor del poemari "La fràgil arquitectura dels teus gestos", hi serà a les 13.35h a l'Escenari 1. El dia abans, dissabte al vespre, Vidal signarà exemplars a la caseta número 43. Un altre escriptor, també valencià, és Josep Usó, autor, entre d'altres novel·les, de "L'any de l'herba sana", qui serà a les 13.05 hores a l'Escenari 1.
Presentacions i signatures
Aquest acte s'hi suma als altres dos que duran a terme aquest cap de setmana autors d'Onada Edicions. Així, divendres, Joan Pinyol presentarà "El mar de les ombres", i l'endemà dissabte, Robert Cavaller hi signarà exemplars de "El topògraf". A més a més, podreu trobar un extens ventall del catàleg editorial a les casetes número 43 i 54.
"Insòlita memòria" es presenta aquest divendres 16 de setembre a Sagunt

dimecres, 7 de setembre del 2016
"Una bella i intensa recreació poètica". Manel Alonso parla de "Inventari de fragilitats" de Jesús Giron

En la ressenya que Alonso publica al Diari Gran, hi destaca alguns passatges que "justifiquen per si soles l'edició del llibre i el premi amb què va ser reconegut". Imatges pòètiques sacsejades per un ritme intern ben construït formen l'arquitectura del llibre de l'escriptor de Calles.
Un llibre sense saturació verbal ni
portes que barren el pas al lector, on l’autor navega amb destresa tot
escoltant els ecos d’una llarga tradició poètica que va des dels
clàssics antics als clàssics moderns i dels que el lector trobem rastre
en molts dels seus poemes.
El seu inventari és una bella i intensa
recreació poètica, una evocació de tot un seguit d’emocions i sentiments
que florixen i es marcixen durant una relació amorosa.
Podeu llegir la ressenya sencera de Manel Alonso tot clicant ací.
Podeu llegir la ressenya sencera de Manel Alonso tot clicant ací.
"La maleta del abuelo", premi Ciutat de Benicarló, a la televisió pública d'Astúries
TPA, la televisió pública d'Astúries, es va fer ressò de la resolució del III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, que va recaure en dos asturians, l'il·lustrador Juan Hernaz i l'escriptora Fátima Fernández, per "La maleta del abuelo", una tendra història entre un xiquet i un avi amb la malaltia de l'Alzheimer com a fons. La peça que li dedica l'ens permet veure unes primeres imatges de com serà aquest àlbum, que veurà la llum a principis del mes de novembre en dues versions: valencià/anglès i castellà/anglès.
dimarts, 6 de setembre del 2016
Joan Pinyol presenta "El mar de les ombres" aquest divendres a La Setmana del Llibre en Català
El pròxim divendres 9 de setembre La Setmana del Llibre en Català parlarà de ficció històrica amb Joan Pinyol, qui presentarà "El mar de les ombres". Serà a l'Escenari 2 de l'esdeveniment que s'està celebrant al llarg d'aquests dies al davant de la catedral de Barcelona, a partir de les 17.30 hores i comptarà amb la presència dels escriptors Jordi Llavina i Martí Gironell, els quals acompanyaran l'autor capelladí.
"El mar de les ombres" és una novel·la d'aventures, ambientada en el convuls principi de segle XX a Catalunya. En Miquel fuig de les Guerres del Marroc, i gràcies a l'Alba, s'embarca en el vapor Reina Maria Cristina, un vaixell que l'ha de dur fins Amèrica, a la recerca d'una vida millor. Però, un misteriós personatge, el Kraus, convertirà el vapor en una gàbia perillosa. Podeu seguir les novetats de l'obra de Joan Pinyol al seu Facebook.
dilluns, 5 de setembre del 2016
La Collita Valenciana aplega un altre any a la Setmana del Llibre en Català
Ahir diumenge, la Setmana del Llibre en Català va tindre de nou un sabor ben valencià. Com en edicions anteriors s'hi va organitzar la Collita Valenciana, una programació de xerrades i taules rodones literàries al voltant d'autors i obres del sud de la llengua. Així, al llarg de la jornada, escriptors i escriptores van parlar sobre el gènere poètic, la novel·la, les narratives històriques, la diversitat, els clàssics…
Enguany, entre els participants a la taula "Novel·les per a tot l'any" hi havia Vicent Penya, autor de "Insòlita memòria", premi Vila de Puçol de narrativa, un llibre de relats dramàtic i irònic on l'escriptor de Rafelbunyol pren com a referència algunes de les seues experiències vitals.
Precisament, aquest volum i d'altres novetats del catàleg d'Onada els podeu trobar a la caseta de les editorials valencianes a la Setmana, la número 54.
Imatge: La Setmana
"El mar de les ombres" es va presentar a Ciutadella
El dissabte passat, les aventures del Miquel i l'Alba a bord del vapor Reina Maria Cristina van aplegar fins Ciutadella. La llibreria VaDLlibres va acollir la nova presentació de "El mar de les ombres" de Joan Pinyol, qui va compar amb la participació de Llucia Pallisser. El públic menorquí va gaudir de les interioritats de la novel·la de l'autor de Capellades, ambientada en l'any 1909 i amb la guerra al Marroc de fons.
Per estar a l'aguait de noves presentacions de "El mar de les ombres", podeu seguir la seua pàgina a Facebook.
“Les muixerangues valencianes”: un llibre per conèixer i gaudir d’aquesta tradició festiva
El fet d’aixecar torres humanes està ben present a la tradició festiva valenciana. Tot mirant de tocar el cel, durant anys, i fins i tot segles, s’ha mantingut aquest element de la cultura popular en diverses poblacions del país, on han rebut diverses denominacions: negrets, mojiganga, varetes, dansants… i especialment muixeranga. Amb la intenció de conèixer i d’analitzar totes aquestes manifestacions que recorren el país de punta a punta, Joan Bofarull estrena el llibre “Les muixerangues valencianes”, editat per Onada, i que veu la llum a pocs dies de la cita muixeranguera més coneguda: la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.
Les muixerangues tradicionals
I és que la localitat de la Ribera Alta és la referència pel que fa a la celebració de muixerangues, on hi forma part de les processions en honor de la patrona, amb una història que es remunta, almenys, des del segle XVIII. Però no serà fins finals del segle passat quan es van formar les colles organitzades: la Muixeranga d’Algemesí, de blau, roig i blanc, primer; i la Nova Muixeranga, de verd, roig i blanc, posteriorment. Són centenars de persones que han integrat per aquestes dues associacions que han impulsat aquesta celebració com una de les més reconegudes i característiques del folklore valencià, tant dins com fora del país.
L’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall també han conservat les seues torres humanes a través del pas del temps. A cada lloc hi canvia el nom, les músiques, els uniformes i les figures que executen els dansants, però al remat, com apunta Bofarull, a totes elles els uneix un tronc comú a partir del qual s’ha evolucionat de forma divergent, i que atresoren “un valor inqüestionable perquè han mantingut els vestits, la música, les coreografies i les construccions humanes de generació en generació”.
Les noves muixerangues
El pes i la rellevància de la muixeranga d’Algemesí ha comportat que aquest terme siga l’escollit per designar les colles de nova creació, que, com una taca d’oli, s’estenen arreu del territori. L’obra repassa les iniciatives que en els darrers temps han sorgit a una vintena de localitats i comarques, com ara Alzira, Picanya, L’Olleria, la Safor, Sueca, Carcaixent, València, Pego, Cullera, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Vinaròs, Alacant, Castelló, Carlet, Torrent o Monòver. En alguns casos s’han consolidat totalment dins de la cultura festiva local, mentre que d’altres estan en procés de creixement o bé no han tingut continuïtat. Tot i això, l’esclat de les muixerangues al país és un fenomen en plena expansió i que augura l’aparició de més colles al llarg del País Valencià.
Els pals de pollastre
Joan Bofarull també s’hi fixa en el que s’ha denominat com a pals de pollastre: torres humanes que es carregaven en el marc de les festes locals, de manera improvisada, fetes per la gent del poble i per al poble. Tradicionalment, l’objectiu era agafar el pollastre que seria el menjar de la festa, d’ací l’apel·latiu. A dia de hui, les podem veure a Almoines, Polinyà, Xiva, Calles, Domenyo i la Salzadella.
Una reflexió sobre la muixeranga
Més enllà d’enumerar les manifestacions festives que hi ha pel territori, “Les muixerangues valencianes” és també una reflexió sobre aquest element popular, sobre el model associatiu que impulsen i representen les colles (la seguretat, la participació de les dones, la importància del col·lectiu), o sobre els valors humans i socials que mostra la muixeranga. “Està formada per gent dels dos sexes i de diferents edats i classes socials, per tant, un dels seus valors és la igualtat de drets. Fins i tot alguns immigrants són muixeranguers, perquè la muixeranga és integradora. El treball en equip i la cooperació també són valors muixeranguers. Però no tothom té el mateix protagonisme: en les figures més difícils pugen els que han entrenat més. Per tant, els muixeranguers es classifiquen segons els seus mèrits personals, d’això se’n diu meritocràcia. Els valors de la muixeranga (igualtat, participació, llibertat, cooperació, etc.) són els de la democràcia”, apunta Joan Bofarull.
divendres, 2 de setembre del 2016
"Les muixerangues valencianes" es presenta aquest dissabte a Titaigües
Titaigües celebra aquesta setmana la seua "Fiesta Gorda" tot ballant les "mojigangas", una celebració que només hi té lloc cada set anys, i que enguany coincideix amb l'estrena de "Les muixerangues valencianes", el primer llibre monogràfic que tracta aquesta manifestació de cultura popular. El seu autor, Joan Bofarull, el presentarà al Centre Social de la localitat dels Serrans el pròxim dissabte 3 de setembre, a les 12 hores.
dijous, 1 de setembre del 2016
El més consultat a Onadaedicions.com durant agost
Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes d'agost.
FICCIÓ
1. Úter. La poesia de Josep Maria Balbastre obre l'escalafó d'aquest mes. Llibre guanyador del darrer Premi Vila de Puçol, el poeta saforenc no parla de maternitat, sinó que confecciona uns versos al voltant de la vida, i també de la mort. Un cicle natural, de desaparició i de renaixement, amb l'amor i la paraula com a principals eines que disposem les persones per sobreposar-nos. Un reflex del bon estat creatiu de la poesia contemporània valenciana.
2. Xarxa prima. L'escriptora Amàlia Roig ha recuperat el personatge d'Anna Miralles, la periodista que retorna, passat els anys, des de Barcelona fins el seu Vinaròs natal, on es retroba amb els paisatges de la seua memòria. I aquell "Un viatge fora forat" ha donat pas, enguany, a aquest nou llibre en el que, de nou pel territori, Anna descriurà les experiències dels artesans i menestrals que mantenen aquesta cruïlla entre valencians, catalans i aragonesos, a mig camí entre la novel·la, la crònica periodística i el dietari.





NO FICCIÓ





Subscriure's a:
Missatges (Atom)