dijous, 28 de febrer del 2019

Joan Francesc Peris: "L'amor és el sentiment més profund i més generós que tenim els humans"


Joan Francesc Peris i Garcia (1957) és professor de Geografia i Història en l’ensenyament secundari des de molt jove i ha compaginat la passió per la docència amb la seua tasca per defensar els drets socials, humans, dels animals i la preservació del territori que estima profundament. La seua lluita a favor de diferents causes sempre ha estat activa, fet que l'ha portat a càrrecs com el de regidor de l’Ajuntament de Gandia amb responsabilitats en l’àrea de medi ambient durant tres corporacions o a ser diputat a les Corts Valencianes.

Sempre és temps d’estimar és l'última obra de poesia que publica, després d'Amors de tardor (2015), on canta amb aparent senzillesa i musicalitat els versos entre anhels i desitjos. En aquest poemari l'autor es mostra nu i sincer, mostrant al lector els seus sentiments més profunds.




A qui s'adreça el poemari?

El poemari s'adreça a totes les persones que estimen la poesia i, en general, a tothom que llig en valencià. És una poesia de sentiments íntims, d'emocions i d'estimes que poden compatir moltíssimes persones.


T'has mogut en diversos camps, com és la política o la docència. Per què ara t'has decidit per la poesia?

La poesia ha estat per a mi un recer, un refugi personal, una passió íntima que m'ha acompanyat des de fa molts anys i feia i faig per a mi i per a les persones que vull. És part de la meua vida privada que des de la publicació per Onada Edicions del primer poemari Amors de tardor (2015) ara és també pública, com les altres vessants de la meua trajectòria que encara desenvolupe, tant la docència com la meua passió per la política.


Què t'aporta la poesia que no ho fan altres gèneres?

La poesia m'aporta llibertat d'expressió dels meus sentiments més íntims, més personals. Les emocions, en sentit ampli, per a mi, són l'objecte de la poesia.


L'amor és un tema constant durant el llibre. Què significa per a tu l'amor?

L'amor és el sentiment més profund i més generós que tenim els humans. Sempre és temps d'estimar no té solament el significat de que qualsevol edat és bona per estimar a una altra persona, que és un d'ells. Per a mi, també significa que sempre és moment d'estimar i mai d'odiar. L'amor és el que mou o hauria de moure el món, tant a les persones, com a la natura, a les cultures, al Planeta... L'empatia, la compassió, l'amor són els sentiments garants de la felicitat humana.


Tens estima especial per un poeta en concret?

Pregunta difícil, però si he de dir un nom, estic dubtós entre tres: Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat Papasseit i Miquel Martí i Pol.

"Atractivo, a veces provocador, y siempre original e interesante". NCYT parla de "Cuando llega la hora" de Miguel Ángel Sabadell

La veterana revista digital científica NCYT - Notícias de la Ciencia y la Tecnologia s'ha fet ressò de "Cuando llega la hora", l'assaig amb el qual l'astrofísic Miguel Ángel Sabadell ha guanyat el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló. El llibre parteix de la pregunta sobre què és la mort i què hi ha, si hi ha, després; amb això comença un estudi per la cultura popular i científica que ha generat el fet de traspassar.

"El autor examina desde todos los puntos de vista el tema de la muerte y la visión de los seres humanos sobre este inevitable hecho biológico", hi apunta la ressenya, que afegeix que Sabadell es basa en les múltiples investigacions que s'han dut a terme al respecte "y que determinan cuándo un ser vivo puede ser considerado muerto, hasta los ensayos de psicología que han examinado las aventuradas afirmaciones de un estado posterior al fallecimiento, el recuerdo de otras vidas, la búsqueda científica del alma, etc.", sense oblidar del tractament de la mort en la mitologia literària i cinematogràfica, que han donat peu a éssers fantàstics com zombis, vampirs o resurreccions, així com el paper de les religions i els seus "més enllà".

La ressenya també destaca que Sabadell incloga un bon conjunt de casos reals, analitzats de forma crítica, i que no oblide l'apartat històric de la ciència que estudia aquesta matèria, de manera que el lector o lectora troba en "Cuando llega la hora" un ample coneixement d'aquest tema tabú.

Como puede esperarse de un premio de divulgación científica, estamos ante un texto atractivo, a veces provocador, y siempre original e interesante, que agradará a cualquier lector que desee adentrarse en un tema tan escabroso como este, del que poco puede aprenderse si acudimos solo a la experiencia de nuestros seres más próximos. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Vídeo de la presentació de "Meduses" a Mutxamel



El canal de Youtube  del periòdic DiarioClub ha publicat íntegre l'acte de presentació de "Meduses", el nou llibre de l'escriptor valler Manuel Roig, que va tindre lloc passat dijous 22 de febrer a la Casa de Cultura de Mutxamel, amb la intervenció del regidor de Cultura Rafael Garcia Berenguer i de la bibliotecària Assumpció Brotons.

dimarts, 26 de febrer del 2019

La vida d'un dels científics valencians més destacats del segle XX. Saó parla de la biografia d'Alfred Giner Sorolla

La revista Saó ha publicat un article al voltant del llibre "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", amb el qual Amàlia Roig va guanyar el III Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. La ressenya, escrita pel crític Josep San Abdón, fa un recorregut per les pàgines del llibre, tot recollint una pinzellada de la trajectòria vital de Giner Sorolla, investigador i humanista valencià, "un dels científics valencians més destacats del segle XX. A més, va ser un notable poeta i fins i tot podríem qualificar-lo de filòsof per les lúcides i profundes reflexions publicades en els darrers anys de la seua vida", en paraules de San Abdón.

A partir d'ací, esmenta alguns dels episodis que van marcar la vida d'aquest insigne vinarossenc: els estudis a l'institut de Benicarló durant la II República, els bombardejos durant la Guerra Civil i la mort de l'amic, la universitat a València, Madrid i Barcelona, on s'hi doctora i inicia un periple d'investigador als Estats Units, on desenvolupa la seua carrera, en un "exili científic". A tot això ho combinava amb una vessant humanística, literària (publicà dos poemaris i diversos assajos) i compromesa amb la cultura i el país. 

El crític apunta al final de l'article que "esperem que aprofitant el centenari del seu naixement i l’aparició d’aquesta biografia, la figura del gran científic i humanista tinga el reconeixement que es mereix". Podeu llegir-lo sencer tot clicant ací.

dilluns, 25 de febrer del 2019

"El tortosí necessitava una obra com aquesta". Teresa Tort ressenya "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" de Carles Castellà

La filòloga Teresa Tort Videllet ha publicat una ressenya del darrer llibre de Carles Castellà, "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard", a la Revista de Llengua i Dret. En el text, Tort realitza una descripció crítica dels continguts de l'extensa i completa obra del professor tortosí, la qual "recull la variació diatòpica viva en les 23 poblacions de la comarca del Baix Ebre, gràcies a les enquestes dutes a terme a 82 informants majors de 60 anys", i que ha estat possible gràcies a la Beca Joan Veny percebuda per Castellà.

La crítica acorda amb l'autor la proposta d'un model en contextos formals dels parlants ebrencs que supere les fronteres administratives valencianes i aragoneses per "incorporar les variats pròximes a les formes orals". També s'hi fa ressò de l'argument de Castellà sobre la capacitat d'escollir entre models de llengua tot depenent tant de la formalitat com de la geografia, vinculant-lo amb el paper de l'escola com a transmissora de les formes més genuïnes: "l'objectiu últim de l’ensenyament caldria que fos que els alumnes coneguessen i dominessen l’estàndard sense repudiar les formes pròpies".

El gruix de l'estudi de Carles Castellà es composa de la descripció i l'anàlisi fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic de la variant tortosina. "Al llarg de la mostra dels diferents fenòmens analitzats, l’autor constata una gran diversitat d’opcions en l’àmbit estricte de la comarca del Baix Ebre, cosa que justifica que l’autor no es limite a una mera descripció sinó que valore el catàleg de variants locals amb relació a l’estàndard", hi assenyala la crítica, qui prossegueix amb l'aproximació als textos literaris històrics en parlar baixebrenc, i les conclusions a les quals hi arriba l'autor.

He recordat les lliçons de l’assignatura de Gramàtica històrica a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, on vaig reconèixer per primera vegada alguna forma pròpia del meu parlar local com una baula anacrònica en el procés d’evolució del català; una llengua que ha hagut de saltar uns murs ben alts per a perpetuar-se al llarg dels darrers segles. Amb més raó, el tortosí —que no ha gaudit de la popularitat d’altres parlars— necessitava una obra com aquesta, que li restituís d’alguna manera el valor que té com a enclavament de creativitat lingüística col·lectiva.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Josep San Abdón presenta "Els dies gloriosos" a Castelló aquest dijous


Després de la reeixida presentació a la Llibreria Fan Set de València, passat divendres, ara és el torn de Castelló. La gira de "Els dies gloriosos" aplega a la Llibreria Babel aquest dijous 28 de febrer, a partir de les 19 hores, amb la participació de la periodista Cristina Garcia Grau tot acompanyant l'autor Josep San Abdón.

"Els dies gloriosos" és una selecció de les columnes que San Abdón ha estat publicat durant anys a les pàgines de La Veu de Benicarló. En elles hi parla sobre cultura i actualitat, en el seu sentit més ample: recomanacions i crítiques de pel·lícules, lectures, teatre o música, que suposen un al·licient al públic per ampliar la seua dieta cultural. A més a més, està escrit amb un estil que fa palesa del coneixement enciclopèdic de l'autor, però amb senzillesa, amb l'objectiu de crear un diàleg suggeridor amb els vells i els nous lectors.

divendres, 22 de febrer del 2019

"El nostre país és molt donat a no reconèixer els grans". Amàlia Roig és entrevistada per La Calamanda

Fa un parell de mesos Amàlia Roig va recollir el Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló pel treball "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa". No és una biografia a l'ús del científic i humanista valencià, en el centenari del seu naixement, sinó un híbrid literari entre la narrativa, l'assaig i el periple vital. Com exposa la periodista Alícia Coscollano, "Roig s’endinsa, també amb passió i lucidesa, en la figura del científic i poeta vinarossenc efectuant, al temps, reflexions sobre l’art, la ciència, l’existència, el vertigen d’aquesta existència i on es troben camins com el de la poesia i la ciència. L’art, en definitiva, com a consol d’una existència efímer".

Aquesta declaració encapçala l'entrevista que Coscollano ha realitzat a l'autora per al digital La Calamanda. En la conversa, Amàlia Roig explica la primera trobada que va tindre amb Giner Sorolla, un fet que obre precisament el llibre. "Va ser poètica, tendra, bonica, una mica trista", hi recorda, "un home vellet en un dia de sol, d’hivern, acatxant-se i alçant-se amb dificultat per plegar pedretes a la vora de l’aigua", una visió que després ha explicat com una metàfora vital d'una persona que encara no coneixia; tot i ser de la mateixa població hi havia una distància generacional.

L'entrevista, com el llibre, fa un recorregut cronològic de la vida de Giner Sorolla: els estudis a Benicarló durant la República, l'impacte de la Guerra Civil, la formació universitària i "l'exili científic" per investigar per tot el món, especialment als Estats Units. "Estimava profundament el país, la llengua, el seu poble, el Maestrat, el Montsià, com es pot llegir en el llibre. Per això durant aquesta etapa s’enyorava molt. Per això escrivia versos, per a contradir la tristesa". I és que a banda de la ciència, Giner Sorolla també conreava les humanitats i la literatura, i va publicar diversos poemaris i assajos, com "Arran de mar. L'escala de la incertesa".

Si sóc sincera he de dir que quan vaig començar amb ell m’atreia; ara l’estimo. Amb els defectes, que en tenia uns quants, i amb les virtuts que eren moltes. La prova més clara que no és prou conegut és que aquesta obra és la primera que s’escriu sobre el poeta, sobre el científic. El nostre país és molt donat a no reconèixer els grans. Haurien de ser patrimoni de tots i en canvi gairebé ningú no en fa cabal. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dijous, 21 de febrer del 2019

Ignasi Blanch: "És un llibre creat per a tothom que estimi la literatura, l'art i la natura"



El riu és l’últim títol d’Ignasi Blanch (Roquetes, 1964), una obra que té com a text el poema Parlo d'un riu mític i remorós de Gerard Vergés (Tortosa, 1931-2014), un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX.
Ignasi Blanch ha dedicat tota la seua vida a dibuixar i ha demostrat que el talent i la bona gent, quan van de la mà, arriben sempre molt lluny. L'il·lustrador va ser l’únic espanyol que va pintar al mur de Berlín després de la seua caiguda i ha continuat la seua a carrera amb diversos projectes de caràcter internacional, l'últim una col·laboració amb la cantant Olivia Newton-John.
Les característiques il·lustracions d’Ignasi Blanch aconsegueixen en El riu transportar al lector a un paisatge càlid i tranquil, propi de les Terres de l’Ebre. 



A qui s'adreça El riu

Tractant-se d'un àlbum il·lustrat va adreçat a un públic molt ampli, des de nens i nenes petits que poden mirar-lo amb els seus pares fins a adults vora cent anys! És un llibre creat per a tothom que estimi la literatura, l'art i la natura. 



Quin és el propòsit de l'obra? 

El propòsit és fer arribar un dels poemes més coneguts i representatius de l'escriptor tortosí Gerard Vergés a tots els nens de Catalunya i també d'altres països. Una proposta presentada amb unes il·lustracions fetes amb molt d'amor a la terra que el poeta tan bé coneixia, el Delta de l'Ebre. És un cant a la vida i a la bellesa de petits instants. 



Per què Gerard Vergès? I, per què aquest poema en concret, Parlo d'un riu mític i remorós

És necessari compartir l'obra del poeta tortosí amb les noves generacions per a que quan siguin d'adults puguin gaudir dels seus poemes, de la mirada intel·ligent i de la seva obra poètica tan excel·lent i representativa d'un autor cabdal a les Terres de l'Ebre. El poema Parlo d'un riu mític i remorós ha estat musicat per diversos grups, es treballa a moltes escoles i calia un llibre amb unes il·lustracions de gran format i amb molts colors per fer-lo arribar encara a més lectors. És una metàfora de la vida a partir del riu i molts elements de la natura i animals del Delta de l'Ebre. 



El llibre té una gamma cromàtica molt determinada. En què et vas inspirar per a realitzar les il·lustracions? 

Em vaig inspirar en el mateix Delta de l'Ebre. Hi vaig anar tres vegades a diverses hores del dia. Hi ha moments de llum d'una bellesa extraordinària i això era molt difícil de representar. El llibre, però, vol incitar a anar-hi i gaudir d'aquest parc tan màgic i tan ple de racons bellíssims. També vaig escollir el flamenc com un animal representatiu de la zona i que aporta molt de color i molta alegria. El flamenc de color rosat surt a algunes pàgines del llibre i segur que molts nens i nenes el voldran dibuixar a partir d'ara! 



Què té de diferent aquest àlbum il·lustrat? 

Potser la gran diferència principal i que val la pena destacar és la trobada d'una editorial molt curosa amb els seus autors i amb la llengua, amb dos autors compromesos també amb la cultura i amb la seva terra d'origen. Per mi és un privilegi estar al costat de Gerard Vergés i amb una edició tan ben cuidada com la que ha proposat Onada Edicions.

El format és diferent a la majoria, és molt gran i està pensat com a llibre per a gaudir en família també. Es pot llegir el poema de Gerard Vergés i gaudir de cada pàgina amb una il·lustració gran i plena de colors.

dimarts, 19 de febrer del 2019

Josep San Abdón presenta "Els dies gloriosos" a la llibreria Fan Set de València


El nou dietari de Josep San Abdón es presenta a València aquest divendres 22 de febrer. La reconeguda llibreria Fan Set, al centre de la capital del Túria, acull a partir de les 19 hores una nova presentació de "Els dies gloriosos", en el que l'autor estarà acompanyat del professor Joan Gregori.

"Els dies gloriosos" és una selecció de les columnes d'opinió que durant anys va escriure el crític i divulgador literari en el setmanari local La Veu de Benicarló. En elles, hi tractava tota mena de temes de l'àmbit cultural: pel·lícules, llibres, teatre o música... en petites píndoles amb recomanacions per al lector, reflexions sobre l'actualitat o les sensacions que li ha produït una pel·lícula o una lectura, sempre amb un estil enciclopèdic i res pretenciós.

dissabte, 16 de febrer del 2019

"Una unió feliç, plena de vitalitat, genialitat i arrelament al territori". El Diari de Tarragona s'hi fa ressò de "El riu"


El Diari de Tarragona s'ha fet ressò de "El riu", el nou àlbum il·lustrat en el que el reconegut artista Ignasi Blanch interpreta el clàssic poema de Gerard Vergés, Parlo d'un riu mític i remorós, plasmat en un llibre de gran format amb il·lustracions que capten l'emoció, la nostàlgia i el cromatisme únic del curs de l'Ebre i del seu delta. "Una unió feliç, plena de vitalitat, genialitat i arrelament al territori", en paraules de Marina Pallàs, qui signa aquest article i qui assenyala que els versos de l'escriptor tortosí "aconsegueixen en aquest nou volum una lluïssor renovada, fresca, obtinguda pels traços i la particular i riquíssima paleta cromàtica de Blanch, que doten de singular bellesa el que és, potser, el poema que millor representa l’Ebre".

L'autor, Ignasi Blanch, explica que el projecte va sorgir d'una proposta de l'escriptor Manel Ollé, expert en l'obra de Vergés, que de seguida el va engrescar. "Tenia molta il·lusió per fer aquestes il·lustracions, però alhora era un gran repte estar al nivell de Gerard Vergés", hi declara el roquetenc. El resultat ha estat un àlbum il·lustrat que supera l'etiqueta d'infantil per fer somniar a tots els públics. "El que s’hi troba és un món de màgia, ple de colors, que agradarà els xiquets. Però alhora volia que fos un llibre de capçalera per tothom, que quedés per sempre", hi assenyala Blanch.

Per realitzar-lo, l'il·lustrador hi exposa que es va documentar en els colors que pren el Delta al llarg de l'any, i com ha fet del flamenc un símbol que hi apareix al llarg del poemari, el qual està protagonitzat per una xiqueta i un xiquet.

El llibre parla de l’amor a la natura i del pas del temps, de la importància de l’amor i el trànsit de la vida. Són uns dibuixos adaptats al servei de Vergés. (...) A vegades als il·lustradors ens toca il·lustrar textos dubtosos, però tenir l’obra de Vergés és un luxe per a qualsevol il·lustrador. És un regal de la vida. Tant de bo puguem seguir il·lustrant la seua obra.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dijous, 14 de febrer del 2019

El Setmanari L'Ebre es fa ressò de "El riu", el nou àlbum il·lustrat d'Ignasi Blanch


De cara a la presentació de "El riu" aquest divendres 15 de febrer a Tortosa, el Setmanari L'Ebre ha dedicat una notícia a aquest nou àlbum il·lustrat d'Ignasi Blanch, en el qual hi adapta un poema clàssic de Gerard Vergés, "Parlo d'un riu mític i remorós". En la peça, signada per Leonor Bertomeu, s'hi apunta que és un llibre "ple de color, emoció i sentiment amb l’objectiu universalitzar l'obra de Vergés". 

En paraules del reconegut artista roquetenc, il·lustrar el poema ha estat "un repte il·lusionant" per al qual ha emprat l'ampla paleta de colors que al llarg de l'any banyen les terres del Delta de l'Ebre. "Vaig pensar que havia de ser un llibre d'aquells que vols veure sempre, que seduís per la imatge, que es quedés a la memòria", hi assenyala Ignasi Blanch.

Per la seua banda, el director científic d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, apunta que "és una obra especial, tant des del punt de vista conceptual com gràficament" en la que es troben l'excel·lència literària de Vergés, amb aquest poema-himne de les Terres de l'Ebre, i la il·lustrada de Blanch, "qui ha sabut reflectir l'atmosfera del riu d'una manera magistral per donar vida als versos" per donar lloc a una obra d'art, "El riu", que supera el fet territorial per esdevindre un punt d'inflexió en la literatura il·lustrada catalana. "La metàfora de la vida que explica Vergés en este poema ha de poder ser entomat pels paladars literaris més sensibles", hi conclou Pradilla.

Podeu llegir l'article sencer del Setmanari L'Ebre tot clicant ací.

dimecres, 13 de febrer del 2019

"Tota història té un poc de llegenda i tota llegenda té un poc d'història"


El Centre d'Estudis Mont-rogencs, després de dues exitoses sortides nocturnes on s'explicaven llegendes mont-rogenques, es va adonar que valia la pena realitzar una recopilació de les llegendes populars per tal que arribaren a tothom. Montserrat Salsench Toda, Joan Maria Martí Mendoza i M. Assumpció Pellicer Solé són els autors de Llegendes de Mont-roig del Camp, amb il·lustracions de Lluís Fongrau.
Aquesta obra es tracta d'un treball de recerca i d'investigació que difon llegendes del nostre poble, unes més conegudes i altres no tant. Tanmateix, totes recopilen fets singulars que ens transporten a altres temps i ens permeten conèixer un poquet més del nostre territori.



Què us va portar a escriure Llegendes de Mont-roig del Camp?

El Centre d'Estudis Mont-rogencs participa des de fa anys a les Jornades Europees de Patrimoni. 
L'any 2017 va organitzar dues sortides nocturnes explicant algunes llegendes del nostre poble. Ens vam adonar que el nombrós públic tenia molt interès en les llegendes i que participava relatant la seva versió de les llegendes i cançons.



Què ens pot aportar aquest llibre?

Preservar el patrimoni oral del municipi, ja que la societat evoluciona de manera tan ràpida que es poden perdre els relats que durant generacions han format part de totes les llars, essent transmeses de pares a fills i d'avis a nets. 



El llibre consta de deu llegendes. Quina és la vostra preferida? 

La nostra preferida és la número deu, la més original i poc coneguda i que dóna nom al gentilici dels mont-rogencs: xuts. Les dues primeres són les més conegudes i les que duen elements menys originals, ja que les trobem arran del territori català, tanmateix són les més explicades i publicades en revistes locals en versions un xic diferents. 



Continua vigent el costum de transmetre oralment històries?

Evidentment les llars i els costums han canviat molt, les noves tecnologies fan difícil que els relats orals es vagin mantenint. Des de l'escola es participa en un programa: Apadrina el nostre patrimoni, una iniciativa del Departament d'Ensenyament que ha impulsat la coneixença de l'entorn proper, incloses les llegendes. 



Què ens poden ensenyar les llegendes?

Les llegendes ens ensenyen una mica d'història i un molt de valors... com els contes a la vora del foc, valors que la mainada aprèn de manera més lúdica. 
No oblidem que tota història té un poc de llegenda i que tota llegenda té un poc d'història

dilluns, 11 de febrer del 2019

Joan Francesc Peris presenta "Sempre és temps d'estimar" a Tavernes de la Valldigna


L'escriptor Joan Francesc Peris reempren les presentacions de "Sempre és temps d'estimar" amb un nou acte a Tavernes de la Valldigna. Els versos del seu nou llibre s'escoltaran el divendres 15 de febrer, a partir de les 20 hores, a la Biblioteca Pública Municipal de la vila, i comptarà amb la participació del professor Josep Pons i l'acompanyament musical del violinista Lluís Vinyó.

Després de l'èxit del debut literari de l'autor gandià amb "Amors de tardor", Peris continua amb poemes que canten a la vida i a l'amor, vinculats al gaudi del territori, el paisatge i la gent. Amb una clara influència estellesiana i martipoliana, expressa els anhels i els desitjos del poeta, sense complexos ni amagatalls artificiosos.

dissabte, 9 de febrer del 2019

"Su ilusión es llegar a emocionar y remover con sus ilustraciones". El Gato de Cheshire parla de "Quan arriba la por"

El blog La Libroteca de El Gato de Cheshire ha dedicat un article a ressenyar "Quan arriba la por", l'obra amb que Laia Carrera ha guanyat el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. Basat en experiències personals de l'autora i tal com assenyala el títol, és un llibre que tracta sobre el sentiment de la por, de com tots en tenim i tots la podem gestionar.

La ressenya s'hi fixa en la paleta cromàtica, basada en blanc, negre i beige: "la autora de esta maravilla quería dar voz a esta emoción, y gracias al uso de estos colores, seguro que será más fácil identificarla y poder hablar con los peques de sus miedos y hacerles ver que todos los tenemos, y que la mayoría de las veces solo hay que hacerles frente para que desaparezcan".

Per a El Gato de Cheshire, "Quan arriba la por" compleix amb el seu objectiu a la perfecció, desprta les emocions i remou el lector. "Nos servirá como herramienta en casa o en el cole para abordar esta emoción que a veces no sabemos cómo explicar". D'altra banda, l'article també hi destaca la versió en anglès que incorpora al final del llibre.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

divendres, 8 de febrer del 2019

El blog A peu de carrer parla de la presentació de la biografia d'Alfred Giner Sorolla a Sant Cugat

El blogaire Marcel Albet ha publicat una crònica de la presentació del nou llibre d'Amàlia Roig, "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", en el seu blog-fotodietari A peu de carrer. L'acte, que va tindre lloc en la seua del Club Muntanyenc de Sant Cugat, va comptar amb la presència d'una trentena d'assistents i la participació de Josep Maria Oroval, president de l'Associació Shakespeare de Catalunya, amb qui l'autora va establir un diàleg per exposar la figura de Giner Sorolla, científic i humanista vinarossenc, que en aquest 2019 es compleix el centenari del seu naixement.

L'article exposa alguns dels punts de la biografia tractada en aquest llibre, obra guanyadora del Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, "una personalitat polièdrica" amb formació científica, doctor en Farmàcia i Bioquímica i investigador als Estats Units. "Va treballar en l'origen i tractament farmacològic del càncer, és considerat com un expert mundial en el camp de la prevenció d'aquesta malaltia. A més de publicacions científiques va escriure dos assaigs sobre filosofia de la ciència i un grapat d'articles periodístics de ciència, història, filosofia i actualitat", indica el blog.

D'altra banda, Alfred Giner Sorolla va conrear la literatura, i en concret, la poesia. Va publicar diversos poemaris en els quals parla de dos grans qüestions: "el més íntim i vital, el de la pròpia experiència. l'altre el de la ciència en la seva forma més abstracte on es planteja qüestions sobre l'origen i el destí de l'univers".

És la suma del seu saber científic, literari, històric, un erudit, juntament amb una actitud coherent i compromesa que permet qualificar Alfred Giner Sorolla com un humanista del segle XX.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Primer la sang que l'aigua" de Montserrat Boquera per parlar de la identitat ebrenca

El periodista Toni Orensanz ha publicat un article a l'Ebre Digital en el qual hi reflexiona sobre allò que s'ha anomenat "la identitat ebrenca", un procés que ha dut a que les quatre comarques meridionals catalanes compartisquen "la seua pròpia identitat col·lectiva", i posa com a punt d'inflexió el rebuig al Pla Hidrològic Nacional i la dotació de delegacions del govern de la Generalitat en les Terres de l'Ebre.

Per a Orensanz, però, aquesta identitat que es presenta com a compacta també hi té matisos interns, com les dinàmiques entre les quatre comarques, amb la Terra Alta o la Ribera d'Ebre més renuents a un projecte amb capitalitat tortosina. Tot i això, conclou que "és com si les terres de l’Ebre haguessin sortit de l’armari, i avui dia són més visibles i més valorades que no ho eren des d’una perspectiva nacional, tot i que se segueixin arrossegant prejudicis i visions poc acurades d’aquest sud català, cosa que també és ben certa".

A més a més, Orensanz hi cita el llibre "Primer la sang que l'aigua", un clàssic del catàleg d'Onada en el que  l'antropòloga Montserrat Boquera també investiga aquest fenomen de ressorgiment d'un caràcter ebrenc, i en paraules de l'autor de l'article, aquesta obra apunta que "la creació d’aquesta identitat col·lectiva ebrenca ha partit d’una revalorització intensa, profunda i sentimental del riu Ebre, que barreja arguments racionals i científics amb valors absolutament emocionals. El riu ha tornat a tenir una força que, en bona mesura i durant moltes dècades, havia perdut per a molts habitants i pobles de les terres de l’Ebre. La gent de l’Ebre vivia d’esquena al riu i ara, novament, en tornen a tenir consciència. Una consciència que, per si això fos poc, dota al riu d’un fort component simbòlic. És l’Ebre com a pàtria. Una pàtria, però, i cal no oblidar-ho, per la qual hi baixava una autèntica merderada, en forma d’abocador fluvial, tampoc no fa tants anys, tal i com recorden els que ja tenen una edat".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dijous, 7 de febrer del 2019

L'obra "Eudaldo Pedrola, el traç artístic" recupera la figura del fotògraf tortosí. Parlem amb els autors Albert Curto i Laura Tienda



Entrevistem a Albert Curto (Barcelona, 1960) i a Laura Tienda per l'última obra que han publicat aquests dos autors, Eudaldo Pedrola, el traç artístic. El títol pertany a la col·lecció Finestres al passat, una col·lecció de monografies que posa en relleu la figura de fotògrafs, professionals o afeccionats, que ens han deixat imatges de valor documental sobre Tortosa i les Terres de l'Ebre.
En aquest últim volum s'aprofundeix en l'obra artística d'Eudaldo Pedrola (Tortosa, 1903-1983), un fotògraf tortosí que retracta el món rural de lèpoca amb una visió artística sobre els costums de les Terres de l’Ebre.

Per què la figura d’Eudaldo Pedrola Millán? 

El llibre s’emmarca dins d’una col·lecció (Finestres al Passat) que vol posar de relleu tots aquells fotògrafs (afeccionats o professionals) que van operar a les Terres de l’Ebre i que ens han deixat un llegat fotogràfic digne de tenir en compte pel seu valor documental. En aquest sentit, no es podria entendre el món fotogràfic tortosí i el de les Terres de l’Ebre sense la figura d’Eudaldo Pedrola, especialment per la seva labor durant la dècada de 1950 i 1960. A més va ser un referent i mestre de posteriors fotògrafs.

Tot i que Eudaldo Pedrola no va eixir quasi mai de Tortosa i l’Ampolla, la seva obra artística és reconeguda internacionalment, més que a la seva pròpia terra. Com és això? 


L’obra d’Eudaldo Pedrola realment és més coneguda a fora que en l’àmbit local. Això es deu que ell va enfocar tot el seu treball cap a concursos, certàmens i exposicions en l’àmbit català, estatal i internacional amb centenars de participacions. No és menor el fet que la seva predilecció fotogràfica fos la vida i el treball en l’àmbit rural tortosí, una temàtica molt valorada en la fotografia etnològica de l’època, especialment a l’estranger per considerar-se estampes ja d’una altra època.

Com descriuries la fotografia d’Eudaldo Pedrola? 


La fotografia d’Eudaldo Pedrola està molt cuidada. Es noten els seus coneixements de dibuix i pintura i la seva premissa de fer una obra artística per a concurs. La composició, l’enquadrament, el joc de llums i contrastos són els emprats en aquest tipus de fotografies. Com que el seu objectiu era l’entorn humà i les peculiaritats d’un món rural que s’anava acabant, les imatges han incorporat un valor afegit, que no haguessin tingut si només hagués fet fotografies artístiques per se.

Quina creus que ha sigut la principal aportació del treball fotogràfic de Pedrola? 


La principal aportació fou la “internacionalització” de les activitats, costums i tipus autòctons arreu. Moltes de les seves imatges foren editades en revistes especialitzades. Un cas paradigmàtic fou la popularització que feu dels pescadors de l’Ampolla, esdevenint veritables icones de pescadors de la Mediterrània.

Per què recomanaries el llibre? 


El llibre, d’edició mimada, pertany aquell tipus de producte que es remiren un i altre cop i que t’aporten, a més del coneixement específic, una grata sensació d’harmonia, com tot llibre d’art.

dilluns, 4 de febrer del 2019

La biografia "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa" es presenta aquest dimecres a Sant Cugat del Vallès


L'obra i la vida d'Alfred Giner Sorolla arriba a Sant Cugat del Vallès el pròxim dimecres 6 de febrer de 2019, a partir de les 19.30 hores. La seu del Club Muntanyenc de la localitat acullen la presentació del llibre biogràfic escrit per Amàlia Roig i que li va valdre el Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, i hi comptarà amb la participació de Josep Maria Oroval, president de l'Associació Shakespeare de Catalunya.

En "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", Roig fa una biografia a mig camí entre l'assaig i la narrativa, sobre el científic i humanista vinarossenc, justament quan es compleix el centenari del seu naixement. Giner Sorolla, bioquímic amb una extensa carrera investigadora als Estats Units, mai no va deixar de banda el compromís per la cultura i la llengua, que va conrear en diversos poemaris i assajos.

"Llibret de falla", una obra que ens invita a aprofundir en la festivitat fallera


Clara Berenguer (Banyeres de Mariola, l’Alcoià, 1983) és l'autora de Llibret de falla, un àlbum il·lustrat que ens transporta a la festivitat de les falles amb les meravelloses il·lustracions de Cecilia Plaza. És Doctora en Història de l’Art per la Universitat de València amb una tesi doctoral sobre la il·lustració infantil valenciana.

Ens reconeix que sempre ha intentat participar en tot allò que està relacionat amb l’edició dels llibres il·lustrats i així ho recullen els premis que ha aconseguit, com és el XV Premi Aurora Díaz-Plaja de crítica i estudi de la literatura infantil catalana o el II Premi Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló amb l’obra Quan xiula l’avi (Onada Edicions, 2015). 

Les falles és una festa tradicional de la nostra terra. Per què et vas decidir a tractar aquest enfocament de la festivitat?

Tret d’alguna excepció, com ara Les falles (La Galera, 2015) de Carles Cano i Roser Calafell i Visca les falles (Bromera, 2016) de Teresa Broseta i Sergio Sempere, la festa de les falles ha estat una mica oculta o oblidada per la literatura infantil, contràriament a les festes tradicionals catalanes, que han estat sempre més representades en les nombroses narracions escrites per als més menuts sobre La diada de Sant Jordi, la nit de Sant Joan i el nadal i el tió, per exemple. Llibret de falla va nàixer, així, amb l’objectiu de contribuir en la difusió de les falles i en el reconeixement de la potencialitat i la màgia que té una festa com aquesta mitjançant una història senzilla que recupera els elements més tradicionals d’aquesta celebració. 

De manera breu, per què els lectors haurien de llegir aquest conte?

Llibret de falla és una mostra de com, en els últims anys, jo mateixa he redescobert aquesta festivitat. Ara reivindique que en falles jo em quede. Abans fugia de la ciutat però, i gràcies sobretot a l’Assemblea de Falles Populars, ara les visc intensament i sóc conscient d’una realitat totalment desconeguda fins aleshores per a mi i en la qual crec que cal aprofundir. M’agrada pensar que Llibret de falla forma part, doncs, de les obres infantils que tracten de donar a conéixer les nostres festes i la nostra cultura i esdevenen un impuls perquè els més menuts no es queden només amb un coneixement superficial de la festa. 

Com és que has triat la figura del teuladí com a protagonista de la història?

Sí, efectivament, l’àlbum conta la història d’un ocell, un teuladí concretament, el qual, en un primer moment, desconeix tot el món faller i se sent perplex davant el soroll i l’olor de la pólvora, l’alegria als carrers i tota l’algaravia fallera. A poc a poc, es va endinsant en la festa i comença a entendre el perquè de tot plegat. Vaig triar un ocellet com a protagonista per a poder agafar un poc de distància i per a mostrar un personatge singular amb el qual tothom poguera sentir-se identificat. La intenció era, per tant, disposar d’un element extern al món faller que anara descobrint la festa fallera sense caure en els tòpics fallers habituals. De fet, la història transcorre a una ciutat fallera que podria ser qualsevol localitat on es visquen les Falles, perquè no se cita cap nom. Volia assolir una dimensió global de la festa. 

Al llibre es tracta la temàtica del turisme a les falles i tot el que aquest fet comporta. Què en penses?

Realment, el que he volgut fer en aquesta història, i també ho ha fet Cecilia Plaza amb les il·lustracions, és tractar de mirar cap enrere i recuperar certes tradicions falleres que potser s’havien quedat un poc oblidades. Així, hem treballat de manera molt conjunta per a contribuir en la recuperació d’elements com ara l’estoreta velleta, un component molt arrelat a la festa que en els últims anys ha quedat un poc relegat o, també, tota la part artística de creació dels monuments fallers.
El que hem volgut, en definitiva, és fugir de la realitat sobredimensionada que tenen les falles, com un esdeveniment que cada vegada es pensa més en clau turística, i retornar i donar a conéixer la tradició fallera que, amb el temps, s’estava perdent. En la història hi ha alguna referència subtil a aquesta part de la festa, la multitud, el soroll i el desordre, que és amb la que menys d’acord hi estem. 

De quina manera les falles vinculen al veïnat dels municipis?

Aquesta és una qüestió sovint comentada, com les falles, a poc a poc, han fet que la gent que no hi participava directament de la festa, fugira de la ciutat durant una setmana. Els que podien agafar-se vacances, és clar. Al final, Llibret de falla el que pretén és això, mostrar un tipus de festa més col·laborativa, de carrer i de veïns, i escapar de la tendència imperant de casals tancats, només per als fallers. Aquest debat es pot relacionar amb la pregunta anterior i amb la turistificació i la massificació de la festa, unes conseqüències a les quals ha contribuit, per exemple, haver inclòs les falles i València en la UNESCO, ja que ens porta a posar la ciutat en el mapa internacional de l'excel·lència, del turisme cultural, sí, però també en el de la ciutat-mercaderia, que és el que em preocupa. El gran valor de les falles és, sobretot, el de fer comunitat, ciutat i barri i aquesta part s’ha de cuidar un poc més.

A qui va dirigit l’àlbum il·lustrat?

Tot i que Llibret de falla és un àlbum il·lustrat pensat per als més menuts, crec que aquesta és una història universal que agradarà a infants i a grans, a qualsevol persona interessada a descobrir les falles. 

En les teves obres anteriors, com és l’àlbum premiat “Quan xiula l’avi”, també t’adreces a un públic infantil. Per quin motiu et vas decidir a dedicar-te a la literatura infantil?

Escriure històries infantils no ha estat mai una decisió conscient. Sempre m’ha agradat escriure però crec que el que compta és que els llibres i, sobretot, les il·lustracions que acompanyen els seus textos, amb el temps s’han convertit en el meu principal objecte d’estudi i de treball i, per això, he intentat participar en tot allò que està relacionat amb l’edició dels llibres il·lustrats i la il·lustració des d’un vessant tant acadèmica com d’esbargiment. Supose que, finalment, ha estat inevitable no caure en la temptació d’escriure. 

Tens al cap algun projecte nou per al futur?

Sí, sempre cal estar pensant projectes nous, una vegada comences el cap ja no descansa! Cecilia i jo estem programant tallers i presentacions per a difondre Llibret de falla i ja està en impremta una publicació nova en la qual hem estat treballant conjuntament César Barceló i jo, l’il·lustrador de Quan xiula l’avi.

"Maquis i masovers" es presenta a la Sénia aquest dissabte 9 de febrer


L'historiador Raül González Devís continua amb la prolífica i reeixida gira de presentacions del seu llibre "Maquis i masovers. Entre la resistència, la supervivència i el terror" a la Sénia, amb un acte que tindrà lloc el pròxim dissabte 9 de febrer, a partir de les 18 hores, al Centre Marcel·lí Domingo de la vila del Montsià.

L'assaig, que ha comptat amb una notable acollida per part del públic, buscar posar llum a un episodi històric que encara passa desapercebut: les complexes relacionats dels guerrillers de l'AGLA amb el veïnat de les muntanyes on combatien. Unes relacions que, com el subtítol indica, variaven entre la col·laboració militant i la temor tant als maquis com a les forces de repressió franquistes.

divendres, 1 de febrer del 2019

El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de gener.

FICCIÓ

1. Ningú no mor. Un veritable clàssic de la literatura catalana contemporània. Ja fa més de cinc anys que Joan Pinyol va publicar aquest relat de temor i de crim, basat en les investigacions d'un parell de joves estudiants: el que havia de ser un avorrit treball sobre la història del seu institut despertarà secrets ocults que afectaran als veïns del seu poble, i també als que ja no hi són. Una lectura per al públic adult i que ha fet forat com a llibre prescriptiu.

2. El mar de les ombres. Joan Pinyol fa doblet amb aquesta altra novel·la, publicada ara fa just tres anys. És una narrativa d'aventures en el seu sentit més clàssic, amb personatges valents i misteriosos, un perillós enemic, acció trepidant i un escenari ben suggeridor: el vapor que conduïa els emigrants catalans a principis del segle XX a Sud-Amèrica. L'escriptor de Capellades enganxa una novel·la que es llegeix sense aturador i que també forma part del catàleg d'Onada Educació.

3. La lluna de Praga. Un altre títol habitual de l'escalafó dels més llegits és aquesta novel·la de Jordi Santasusagna. Es tracta d'un thriller que narra una història de crims i secrets amb dos punts de vista: el d'una alumna que es perd a Praga, i la del professor que l'ha perduda, des de Manresa estant. Publicat per primer cop en 2013 i amb diverses edicions, es tracta d'una novel·la que atrapa per l'acció contínua que imprimeix el seu autor.

4. El príncipe Serafín. Ha estat un de les novetats més destacades de l'any passat i tot apunta que serà un dels títols més demandats de cara al nou Sant Jordi. L'escriptora andalusa Raquel Díez crea un personatge que trenca els estereotips de gènere i les masculinitats tradicional, i que a més a més, és molt divertit i viu tota classe d'aventures en la seua recerca d'una parella per contraure matrimoni. Les il·lustracions vistoses i acolorides venen signades per la prestigiosa artista Mónica Carretero.

5. La sang de la terra. Comptar amb un nom com el de Jordi Sierra i Fabra és tot un reconeixement per a la col·lecció de novel·la juvenil Maremàgnum. En aquesta obra, l'autor català literaturitza, sota la forma de llibre d'aventures i misteris, els terratrèmols i les possibles causes humanes basat en els successos que van tindre lloc fa uns anys en la frontera entre València i Catalunya arran del Castor. Unes misterioses sacsades posen en perill el poble dels protagonistes, que buscaran trobar els responsables dels sismes.

 NO FICCIÓ

1. Antologia de Joan Fuster. L'obra de l'intel·lectual de Sueca és extensa i toca multitud de temàtiques, més enllà de les mediàtiques. Amb motiu de difondre els seus textos més punyents entre aquells joves lectors i lectores que encara el coneixen, el professor Vicent Terol va dur a terme aquesta tria d'articles, seleccionats especialment per treballar a les aules i copsar perquè Fuster és el pensador valencià de referència del segle XX.

2. Joan Fuster per a joves. A falta d'una, l'altra antologia fusteriana del catàleg d'Onada puja a l'escalafó dels més demandats. A càrrec de l'escriptor Salvador Vendrell, aquest llibre realitza una selecció dels textos de Joan Fuster buscant allà on el de Sueca es mostrava com un intel·lectual capaç d'abordar tot tipus de temes, dels acadèmics als quotidians: en la seua vessant assagística. Vendrell proposa textos curts, ideals per treballar a les aules, i que conserven la vigència dècades després de ser escrits.

3. La línia del Cinca a la guerra civil. Una novetat que tot just fa unes setmanes que és a les llibreries. Es tracta d'una obra conjunta, signada pels historiadors i estudiosos David Tormo, Josep Maria Pérez Suñé, Miquel Sunyer i Pere Rams, en la qual realitzen una completa investigació sobre un episodi quasi ocult de la guerra civil: les línies de fortificacions defensives que la Generalitat de Catalunya va construir en el front d'Aragó, des dels Pirineus fins els Ports de Tortosa. Gràcies a aquest treball, coneixerem el projecte, les obres, els treballadors i les restes que en queden avui en dia, com búnquers, trinxeres o nius de metralladores.

4. Argumentació i educació discursiva. El gènere cartes al director en l'ensenyament. Fa poc més d'un any, el lingüista vila-realenc Enric Portalés publicava aquest estudi dedicat a analitzar un gènere de textos periodístics poc conegut: les cartes del director. A partir d'aquest treball, l'autor ha extret tècniques i estratègies que ajuden a crear mètodes de llenguatge persuasiu, i així, contribuir que l'estudiantat tinga eines per millorar la redacció de textos argumentatius. Una obra especialitzada que va ser reconeguda amb el Premi de la Crítica de Llengua de l'IIFV.

5. Los mejores pinchos y tapas de la alcachofa de Benicarló. L'hivern és temps de carxofa, un producte saludable i saborós, que s'adapta a un ample ventall d'àpats. I les millors carxofes es poden trobar a Benicarló, al Maestrat, on té la categoria de Denominació d'Orígen. Per celebrar-ho, cada gener la localitat s'omple per la Festa de la Carxofa, i entre els actes programats, un dels més multitudinaris són els pinxos que preparen els restaurants i bars benicarlandos durant dos setmanes, tot servint milers de racions. En aquest receptari, impulsat per l'Associació Benicarlanda de Bars i Cafeteries, el públic hi troba una mostra de les meravelles minimalistes que es poden cuinar amb una carxofa.