dijous, 31 de març del 2011

El magma silenciós: testimoni d'una amistat i un compromís

Passat dissabte, Benicarló va acollir la presentació de la darrera novel·la de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés. L'esdeveniment va tindre lloc en el si de la Polifonia de la Dignitat, unes Jornades en record de Vicent Andrés Estellés i el mateix Garcia Grau, qui va faltar al juny del 2006. El magma silenciós és una novel·la de caire juvenil que parla de la memòria històrica i les agressions al territori, una idea del poeta benicarlando que Pallarés ha donat forma, tot creant una obra "a quatre mans". L'acte sencer es pot visionar en aquest vídeo.

A mitjans de la dècada passada, Manel Garcia Grau es va proposar escriure al voltant de dos temes que estaven en el centre de l'actualitat. D'una banda, la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i la posguerra. D'altra, les agressions al territori i l'urbanisme salvatge que imperava abans de l'arribada de la crisi. Durant mesos s'hi va posar a fons i va reunir documentació per a preparar la ficció. Per desgràcia, l'aparició i l'avançada de la malaltia li va llevar forces per continuar a soles el projecte, i va pensar en comptar amb Vicent Pallarés per escriure, com ells mateixos ho anomenaven, una novel·la "a quatre mans". L'escriptor de Suera hi va acceptar el compromís immediatament i va arreplegar tots els apunts que havia pres en Manel, així com els primers esbossos d'El magma silenciós, un títol ideat per Garcia Grau i que a les postres ha estat el definitiu.


La desaparició del reconegut poeta, el 5 de juny de 2006, va aturar el projecte. Però no hi va ser el seu final. Passat un temps, en Vicent Pallarés va reemprendre la idea i hi va treballar-ne amb els documents que hi havia recollit Garcia Grau per abastir El magma silenciós. En aquest sentit, a la presentació del cap de setmana a Benicarló, Pallarés va recordar la seua impressió al llegir els textos que Garcia Grau li anava enviant: "era una redacció precipitada, veies que estava lluitant contra el temps, que escrivia a molta velocitat per a que les idees passaren al paper, per temor a que se li oblidaren", va apuntar el de Suera.

Pallarés va fer un recorregut pel conjunt d'investigacions que havia dut a terme Manel Garcia Grau. Hi havia des de notícies de fosses comunes fins testimonis directes; informacions sobre els bombardejos o avions de la Legió Còndor, el desembarcament a Alcossebre, el camp d'aviació de Vistabella del Maestrat, els afusellats i la Batalla de l'Ebre. També havia entrevistat a persones de Benicarló, Vinaròs i Alcanar i havia recollit fragments d'escrits de condemnats a mort i de presoners. Tot això i més s'entremesclava amb articles al voltant dels projectes urbanístics i turístics de les comarques castellonenques. Pallarés va partir de totes aquestes cordes per conformar un relat que abastara aquestos temes i que s'adreçara al públic juvenil. Una feina poc fàcil, ja que com assenyalava l'escriptor, "Manel tenia la novel·la dins el seu cap".

En un primer moment, la intenció de Pallarés va ser escriure El magma silenciós tal i com Garcia Grau ho haguera fet. Hi va analitzar a fons les altres dues narratives del benicarlando, El Papa maleït i Davall del cel, fins que va comprendre que havia de redactar la seua pròpia novel·la, sempre respectant el compromís, tractant els temes que el seu company hi volia tractar i denunciant les coses que hi volia denunciar, que no eren poques: "Manel volia parlar de les agressions al territori, d'ecologia, volia parlar de respecte al territori, volia parlar de la Guerra Civil, de la memòria històrica i de les fosses comunes, volia parlar de molts temes". Per això, va partir del primer capítol, escrit per Garcia Grau, per desenvolupar un argument amb els vímets que li havia deixat i que es cristal·litza amb el llibre presentat dissabte, amb el nom de tots dos autors a la coberta.

A l'acte també hi va intervindre la muller de Manel Garcia Grau. Olga Carbó va recordar la vitalitat de l'escriptor i de com va seguir treballant tot i la malaltia.

Panells


La presentació del llibre de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés, editat per Onada dins la col·lecció La Feram, es va completar amb una exposició sobre diversos aspectes de la vida i l'obra del literat benicarlando. Al llarg de sis panells, textos, fotografies i testimonis ens descriuen Manel Garcia Grau en diversos ambients, com ara el familiar, l'acadèmic o el de compromés amb la llengua, el territori i els drets humans. Uns panells que es desplaçaran per altres indrets per tal de donar a conèixer una mica més la figura de l'escriptor.

La veu de la música. Saó ressenya La importància del violoncel

En el número de febrer de la revista Saó, Manel Rodríguez-Castelló ha publicat una ressenya del poemari "La importància del violoncel" (Onada Edicions, 2009) d'Albert Garcia Hernàndez. En el text, Rodríguez-Castelló hi destaca l'estreta relació que el poeta estableix entre els versos i la música, i considera el llibre com l'obra "mes madura i valuosa" de Garcia-Hernàndez.

dimecres, 30 de març del 2011

Els somriures de la pena treu el cap a la televisió

Manel Alonso i Català, autor d'Els somriures de la pena, entre d'altres obres, ha estat entrevistat en televisió en dues ocasions aquesta setmana, per parlar d'aquest llibre, un recull d'històries de vençuts i perdedors que se situen a l'escenari imaginat de Pouet, alter ego literari de Puçol, municipi de l'autor.

Així, passat divendres hi va participar al programa "Vent de Llevant", emés per la televisió Levante TV de la capital del Túria. Un espai que es pot veure a la pàgina web de l'emissora (Vent de Llevant dv. 25 de març, segona part). Maria Sánchez va ser l'entrevistadora en uns minuts en els que s'hi va abordar la creació literària, els contes o les inspiracions de l'escriptor.

I avui mateix, dimecres 30 d'abril, a partir de les 21 hores, Canal 21 de les Terres de l'Ebre emetrà la conversa entre Manel Alonso i el també escriptor Jesus Tibau, dins del programa de televisió "Tens un racó dalt del món", que condueix l'autor ebrenc. A banda de per televisió, també es podrà visionar per Internet i a la videoteca de Teveon.

Paraules de cruïlla: ensobecar-se

Sabeu què significa "ensobecar-se"? Una paraula pròpia del dialecte tortosí. Es pot veure en textos com l'Espurnes de la llar, publicat a la capital del Baix Ebre als anys 30: "Don Teodor s'ensobecava, s'anava abaltint insensiblement". Us en feu cap idea del seu significat? Doncs segons el Vocabulari de cruïlla, de Joan Beltran i Cavaller, és sinònim d'endormiscar-se. Hi podeu trobar més curiositats sobre aquest i altres mots de les nostres terres en els dos volums d'aquesta obra editada per Onada.

Onada Edicions hi participa a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya

Des de passat dilluns, la ciutat italiana de Bolonya acull la seua Fira del Llibre Infantil i Juvenil, una de les més prestigioses arreu del planeta, amb expositors vinguts de més de 60 països. Les xifres de l'edició de l'any passat ja hi resalten la rellevància d'aquesta cita en el panorama internacional del sector: 1.300 exhibidors provinents de 67 Estats i gairebé 5.000 professionals del món del llibre per a la canalla. També hi destaca la seua presència en els mèdia, amb centenars de periodistes acreditats.

Onada Edicions hi participa en aquesta Fira amb tres propostes que buscaran l'interès de publicadors internacionals. Són exemplars de les tres col·leccions infantils que hi disposa l'editorial de Benicarló al seu catàleg: les Contalles del Muniatto, les Contalles de l'Alba i les Contalles del Caduf.

Per aquest motiu, qui visita l'aparador d'Onada podrà veure llibres com "Muniatto practica esports" i "Muniatto i la màquina del temps", escrit i il·lustrat per les tortosines Olga i Ester Besolí, els dos lliuraments amb les aventures de l'Alba i les seues dues mares, una idea de les valencianes Mara Cebrián i Katy Pallás. Finalment, les Contalles del Caduf s'han encetat amb el conte "Emergència al País de la Màgia", escrit per la Cinta Arasa i il·lustrat per la Cristina Girol.

La edició número 48 de la Fira bolonysa es tanca aquest dijous, després d'un complet programa en el qual es combinen els aparadors de les editorials o d'institucions públiques junt a xerrades, presentacions i jornades tècniques. Amb tot, la presència en un esdeveniment d'aquest tipus no només serveix per mostrar els productes infantils i juvenils al públic, sinó també per conèixer de primera mà les noves tendències internacionals en aquest sector.

dimarts, 29 de març del 2011

Jornades Mediambientals a Alcanar

Entre l'1 i el 10 d'abril, Alcanar hi celebra les seues Jornades Mediambientals, que enguany apleguen a la segona edició. Un complet programa que incorpora activitats culturals, lúdiques i naturals per a tots els públics. A més a més, el dia 9 se centra en el Coneixement del Medi Natural de la Serra de Montsià, amb un bon grapat de xerrades. Totes les activitats es poden consultar en el programa de les Jornades, que es pot veure i descarregar del canal d'Onada Edicions a issuu.com.

Els actes s'enceten aquest divendres, a les 19 hores i als Serveis Agraris (Avda. de Catalunya, 64), amb una presentació a càrrec de Joan Beltran Reverter, l'autor del llibre “Els encanteris de la serra de Montsià”. Tindrà lloc la mostra d'una guia de les senderes de la Serra que passen pel terme canareu, amb el tècnic forestal Xavier Ulldemolins.

Dos dies després, el diumenge 3 d'abril, també a les 19 hores i als Serveis Agraris, Vanessa Fibla hi presenta el llibre "Cura sana. Remeis tradicionals d'Alcanar", una de les novetats literàries d'Onada per aquest Sant Jordi 2011. Fibla fa un recull en aquesta obra de les propietats de plantes que durant segles han emprat els habitants d'aquesta zona per nombroses aplicacions.

També hi presentem un altre llibre, "La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià", que es va editar amb la col·laboració dels Consells Comarcals d'ambdues comarques i la demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Això ja serà el dissabte 9, a les 18 hores, dins de la Jornada de Coneixement del Medi de la Serra de Montsià.

Benicarló celebra la Mostra del Llibre el proper 17 d'abril

El proper diumenge 17 d'abril, la Plaça de la Constitució de Benicarló hi acull la Mostra Local del Llibre, que enguany arriba a la seua edició número 25. Entre les 10 del matí i les 8 del vespre, diverses llibreries i associacions de la ciutat, així com organismes públics, exposaran les seues novetats literàries. Un esdeveniment del qual també hi participa Onada Edicions, la qual hi comptarà amb els següents autors i autores:

* Joan Andrés Sorribes: "Set narracions curtes per a una setmana llarga"

PREMI DE NARRATIVA VILA D'ALMASSORA 2010

Set situacions absolutament reals i habituals (que ens han passat a tots, comenta sovint). Fins i tot vénen introduïdes amb una frase assenyada d’algun autor solvent. Però, a poc que no ens encantem, ens veiem ubicats en un món de vegades ideal, d’altres impossible o declaradament surrealista; sense que per això deixe de ser absolutament lògic.

* Manel Joan i Arinyó: "L'atzucac del perdedor"

PREMI ENRIC VALOR DE NOVEL·LA EN VALENCIÀ 2009

Amb deu llibres editats i guardonat amb un munt de premis literaris, el protagonista de L’atzucac del perdedor s’adonà, el 1988, que era un escriptor invisible. Vint anys més tard, amb una nòmina de trenta títols i més de vint-i-cinc guardons, percep que ha anat arrere com els crancs, compte fet que a hores d’ara és inexistent. Com s’ha arribat a aquesta situació?

* Josep Usó: "La senda llarga"

PREMI DE NARRATIVA VILA D'ALMASSORA 2008

La Senda Llarga anava, abans que es fessen els camins, des del poble d’Almassora fins a la mar, al Pla de la Torre. Ara, amb el progrés, s’ha perdut. I és també el camí que recorre Tereseta al llarg de la seua vida. Des dels anys trenta fins al seu dia darrer.

* Jordi Colonques: "Món animal"

PREMI DE NARRATIVA VILA DE PUÇOL 2010

Una novel·la d’humor on més d’una trentena de personatges es mouen simultàniament per les distintes pistes d’un gran circ on homes i bèsties comparteixen irremeiablement les seues misèries.

* Francesc Mompó: "De la fusta a l'aigua"

PREMI DE POESIA JOSEP MARIA RIBELLES 2010

Un poemari que assaja de captar amb un llenguatge fílmic tota una nit d’amor. El jo poètic es desdobla permanentment entre l’ull que veu l’escena, com la veuria el director de cinema, i el personatge. És una obra que tot i no defugir les escenes més tòrrides del fet amorós, estan tractades amb molta delicadesa. El poemari es mou entre el classicisme dels referents i la modernitat fílmica de l’enfocament.

* Rosa M. Isart: "Tendències"

PREMI RECULL DE TEATRE JOSEP AMETLLER 2009

Una dona de classe benestant i culta ens permet entrar en la seva intimitat: l’afectiva, la moral, la política, la corporal… Tot passa al voltant d’un suís, una xocolata calenta amb una nata ben bona i artesana que sura pel damunt, que té a la taula. Molts temes. Molta lucidesa o mitja bogeria, no ho sabem ben bé. Molta suspicàcia. Esguerrades i preses de pèl? Defenses i reivindicacions?

* Cinta Arasa i Cristina Girol: "Emergència al País de la Màgia"

Sabeu que enguany el Nadal corre perill? No hi ha notícies clares, però sembla que una esgarrifosa tempesta ha deixat incomunicats els habitants del País de la Màgia. La situació és molt difícil perquè, com tothom sap, només ells són capaços de fer arribar la il·lusió nadalenca a la Terra. El Pau ha rebut una carta que l’informa del problema. Ell, però, no està disposat a permetre que l’aiguat aixafi una festa tan important. Se’n sortirà?

* Vicent Andreu Navarro: "El secret del guerrer hongarés"

Són les acaballes de l’any 1306 i Miquel de Rèmcy, un jove aprenent de l’encomanda templera de Gardeny, és encarregat de portar a terme una estranya missió. Una missió condicionada per fets que van tindre lloc més de cinquanta anys enrere: les campanyes guerreres contra els moros, l’arribada d’una reina hongaresa i la necessitat d’amagar un secret.

dilluns, 28 de març del 2011

Éxit en la presentació d'Els somriures de la pena a Puçol

Els Serveis Agraris de Puçol es van omplir de gom a gom passat dijous en la presentació d'Els somriures de la pena, el nou llibre de l'escriptor de la vila Manel Alonso i Català. Organitzat per l'Associació Cultural l'Andana, l'acte es va dividir en dues parts. Primer, la tradicional presentació davant el públic, on van intervindre l'autor, Xavier Alcàsser com a conductor i Xavier Aliaga com a convidat. Més tard, els assistents van eixir al carrer per fer un passeig literari per Pouet, indret imaginari on es desenvolupen els relats i alter ego del propi Puçol.

L'escriptor i periodista Xavier Aliaga va fer la crítica de l'obra, que es pot llegir en aquest enllaç. Va destacar que tot i tractar-se d'un tema local, les històries són universals, amb la qual cosa no és necessari comptar amb les referències més properes: La literatura no és local o universal, un dels tòpics estúpids que hem de suportar els autors valencians. És literatura. I les històries funcionen o no funcionen. No li fem més voltes, apuntava l'autor d'Els neons de Sodoma.



Els somriures de la pena són un seguit d'històries sobre personatges vençuts i perdedors, que lluiten contra el destí. En aquest sentit, Aliaga hi assenyala que Manel Alonso no hi cau en l'excessiu dramatisme a l'hora de tractar els relats, i per contra, opta, les més de les vegades, per amnistiar les seues criatures literàries a través d’un humor agredolç i amable. Una mirada irònica, amb un mig somriure dibuixat als llavis del lector, que fa el trànsit agradós i la digestió plaent. Fins i tot als seus personatges més destarifats o odiosos, Manel els contempla amb una certa permissivitat divertida. No hi ha rancúnia, ni enveja, ni odi en aquestes línies, en paraules del de Xàtiva. Per la seua banda, Alonso va recordar amb emoció a les persones que havien compartit la memòria i el temps amb ell.

Passeig literari

La presentació d'Els somriures de la pena va continuar al carrer. Diversos participants van llegir un dels trenta relats dels que em composa el llibre en diferents indrets emblemàtics de Puçol, com la Torreta, l'edifici més vell de la vila, que es pot apreciar a la coberta de l'obra. Mentre, aprofitant el blanc encalat de les cases, es van projectar fotogràfies del Puçol del segle passat.



Posteriorment, amb la música de dolçainers i tabaleters, els cantaors Antonio Rojas i el "Ratllat" van interpretar diverses albaes composades pel mateix escriptor, com es pot apreciar en diverses imatges recollides al bloc de Manel Alonso.

Ressenya a Nació Digital

D'altra banda, aquest cap de setmana, el cibermitjà català Nació Digital ha publicat una ressenya sobre Els somriures de la pena. Amb el títol "Col·leccionant records", el redactor Diego Giménez considera la mort com el principal eix de reflexió de la trentena de relats que completen el llibre.

(Imatges: L'Andana i Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament de Puçol)

Article al Levante sobre la tertúlia "Literaturitzar el passat i el futur"

El diari Levante-EMV s'ha fet ressó de la tertúlia literària que va organitzar passat dijous al seu Club Diario. Sota el nom de "Literaturitzar el passat i el futur", va convidar quatre escriptors valencians: Enric Lluch i Girbés, Manel Joan i Arinyó, Rafael Escobar Martínez i Manel Alonso i Català, per tal que posaren sobre la taula en quin moment es troba la literatura valenciana i en valencià, a l'hora de fer la vista enrere.

Així, tal i com es recull en l'article, signat per Josep Lluis Galiana, cadascun dels autors va deixar la seua impressió sobre les dificultats, possibilitats i pecularietats de tractar històries pretèrites, tant de personals com de tota la societat. D'aquesta manera, per a Escobar, "escriure del passat o del futur dóna que pensar sobre el present", mentre que Manel Alonso apuntava que llegir sobre ficció "és més interessant per conèixer millor la nostra història", sense haver d'acudir a arxius o hemeroteques. En aquest sentit, va posar d'exemple l'obra de Vicent Andrés Estellés i la posguerra.

Quant a la vessant més íntima del passat i el futur literari, Manel Joan i Arinyó va tractar les seues obres Fem un trio i L'atzucac del perdedor, una mena d'autobiografia ficcionada. Per últim, Enric Lluch explicava als assistents els seus "escrúpols per a despullar-se en la meua narrativa i contar les meues pròpies vivències".

D'una altra banda, la tertúlia va coincidir en el moment agredolç que hi viu la literatura valenciana, ja que l'augment de l'escriptura i la lectura en llengua pròpia contrasta amb el progressiu minvament de valencianoparlants, uns 37.000 cada any, en xifres de l'article del Levante.

divendres, 25 de març del 2011

Aquest cap de setmana, les Polifonies de la dignitat a Benicarló

Jornades Manel Garcia Grau-Vicent Andrés Estellés: Polifonia de la dignitat.

Divendres 25 de març: inauguració de les jornades

-19h 15: Conferència de Ferran Carbó: Vicent Andrés Estellés i Manel Garcia Grau: de la revisió crítica a la presència poètica. Lectura musicada de poemes intercalats per alumnes del centre i membres de les associacions organitzadores.

-19h45h: Taula rodona: Polifonia de la dignitat. Amb els poetes i professors: Jaume Pérez Montaner, Ferran Carbó, Ramon Guillem, Xulio-Ricardo Trigo i Josep San Abdón. Lectura de poemes musicats.

-21h30: Concert-recital del cantautor de Cocentaina Andreu Valor, que estrena el seu espectacle Tot nu, enmig de les marees sobre poemes de Manel Garcia Grau.

Dissabte 26 de març

-19h00: Presentació del llibre El magma silenciós de MGG i V. Pallarés i de l’opuscle de les jornades.

-19h30: Conferència de Vicent Salvador: MGG i VAE o la consciència de no ser res si no s’és camí o estela o cambra de mapes d’aquells que estimes. Amb poemes musicats intercalats.

-21h: Recital poètic d’alumnes i membres de les associacions.

A l'IES Joan Coromines de Benicarló.
Amb la col·laboració de l'AELC, organitzades per l’Associació Cultural Alambor, l’associació estellesiana rodonorsinvictes i el Departament de Valencià de l’IES Joan Coromines de Benicarló.

Literaturitzar el passat i el futur

Ahir el Club Diario Levante va celebrar la tertúlia "Literaturitzar el passat i el futur" amb els escriptors Enric Lluch i Girbés, Rafael Escobar Martínez, Manel Joan i Arinyó i Manel Alonso i Català.

Fotografia cedida per Rosa González Soldado

Sinopsi d'El magma silenciós, el nou llibre de Manel Garcia Grau i Vícent Pallarés

Marcel Gràcia i Víctor Planelles —dos joves estudiants d’Història i membres d’una organització ecologista— participen en els actes de protesta contra la construcció d’una autovia que està destrossant un paratge natural i posa en perill l’existència d’una espècie de la fauna autòctona única en el món.

En el decurs de les obres, una retroexcavadora trau casualment a la superfície unes restes humanes que fan pensar en la localització d’una fossa comuna del temps de la Guerra Civil. D’entre els objectes que hi apareixen, els crida l’atenció una caçadora d’aviador del bàndol republicà que conté, en una butxaca interior, un sobre amb una foto d’una noia. Aquesta pista els portarà a investigar, amb la col·laboració de Francina, una amiga de Víctor, qui van ser les víctimes quan han aparegut a la fossa, qui les va assassinar i per què.

D’aquesta manera, descobriran les relacions de parentiu i les afinitats ideològiques que hi ha entre els executors de la matança i alguns dirigents polítics actuals de qualitat ètica i moral més que dubtosa.

El magma silenciós, de Manel Garcia Grau i Vícent Pallarés, es presenta aquest dissabte 26 de març, a les 19 hores a l'IES Joan Coromines de Benicarló. Està inclòs dins la col·lecció La Feram, dedicat a la literatura juvenil.

"Els somriures de la pena" es presenta aquest vespre a Puçol

Aquest vespre de divendres, al Saló d'Actes del Sindicat (carrer de Sant Joan, 93) de Puçol, es podrà viure un recorregut literal i literari pels carrers de Pouet, l'alter ego d'aquesta població de l'Horta Nord. L'activitat sorgeix amb motiu de la presentació d'Els somriures de la pena (Onada Edicions, 2011), la novel·la de Manel Alonso i Català, en la qual ens presenta un seguit d'històries que es desenvolupen en aquest indret.

La presentació va a càrrec de l'escriptor i periodista Xavier Aliaga, del qual reproduïm part de la ressenya que va publicar en Quaderns i en el seu bloc personal.

“Manel Alonso arreplega nous relats en un volum de títol preciós i indicatiu i una considerable cohesió interna, a mode de novel·la biogràfica fragmentada en parts. Una primera, la més sòlida i incisiva, amb la presència persistent de la mort i l’alè dels perdedors i vençuts. Una segona, més amable, a mode de dietari de la infantesa, construïda sobre un humor agredolç que té continuïtat en el darrer bloc, una molt curiosa evocació adulta d’experiències paraliteràries"

dijous, 24 de març del 2011

Ressenya de Després del Silenci a Ribera Expréss

"Novel·lar el silenci" és el titol escollit per Enric Estrela en la seua ressenya del llibre d'Enric Lluch Després del silenci (Onada Edicions, 2010), que es va publicar aquesta setmana en el cibermitjà Ribera Expréss.

En l'article, Estrela hi destaca la capacitat del d'Algemesí per adaptar-se a les diferents situacions i gèneres literaris, des del llibre juvenil, on ha recorregut bona part de la seua trajectòria, fins a aquesta novel·la, guanyadora del Ciutat de Sagunt de l'any passat.

Desgrana la tècnica emprada per Enric Lluch per confeccionar aquest relat sobre la memòria i la família, tot assenyalant que "podem assegurar, sense cap dubte, que ens trobem davant una novel·la amb trama de revelació de lectura àgil. Un text ben recomanable per a aquells que —com qui subscriu— gaudeixen fent exercicis narratològics."

Per últim, Estrela hi posa sobre la taula la importància de la doctrina que segueix el novel·lista per enllestir un llibre de paraules i de silencis.

Esta vesprada, el Club Diario Levante aborda una tertúlia literària

Aquest vespre, el Club Diario Levante acull la tertúlia "Literaturitzar el passat i el futur", en el qual hi participaran els escriptors Manel Alonso i Català, Manel Joan i Arinyó, Rafael Escobar Martínez i Enric Lluch Girbés. Serà a partir de les 19.30 a les instal·lacions del Club, al carrer de Traginers, 7, de Vara de Quart, València.

Els quatre autors parlaran de com la narrativa es refereix, en un alt percentatge, del passat personal, com a llibres de memòries literàries en el sentit més ample o en el marc de la narrativa històrica (història dins la Història). També de les dificultats a l´hora de combinar realitat i ficció sense que el text siga una mena de compendi històric, o pel contrari, que la Història a penes siga un referent. A més a més, els escriptors abordaran la problemàtica per narrar en valencià un tema històric que s´ambienta en altres èpoques o altres cultures, així com la dificultat per contar una història sense disposar de referents adequats.

Més informació a la pàgina web del Club Diario Levante.

dimecres, 23 de març del 2011

Manel Joan i Arinyó a les Tertúlies de Ca Fuster

L'escriptor de Cullera, Manel Joan i Arinyó, va parlar a Sueca de dues de les seues obres, "Fem un trio" i "L'atzucac del perdedor", en un acte presentat per Joan Baldoví. En aquest vídeo de Sueca Televisió, d'al voltant una hora de durada, Arinyó explica com va gestar aquestes dues novel·les, les quals tracten sobre el món dels que es guanyen la vida escrivint.

Ivan Brull presenta Cantaments a Silla, el 14 d'abril

El proper dijous 14 d'abril, a les 19.30 hores, Ivan Brull presenta el seu poemari Cantaments a la Sala de les Termes de la Nau de la Cultura de Silla (Carrer del Castell, 8). El llibre, guanyador del Ciutat de Sagunt 2010, serà presentat per l'escriptor de Catarroja Ramon Guillem.

dimarts, 22 de març del 2011

Es presenta "El magma silenciós", de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés

L'escriptor de Suera Vicent Pallarés i Porcar conclou la novel·la juvenil "El magma silenciós", que Garcia i Grau va idear al 2006, poc abans de la seua desaparició. Es tracta d'un llibre que es va plantejar "a quatre mans" entre els dos literats del nord del País Valencià i que toca temes com l'urbanisme més salvatge i la memòria històrica. Aquest dissabte 26 es presenta a Benicarló, dins de les Jornades en record del poeta. L'obra està editada per Onada, inclòs en la col·lecció de narrativa juvenil La Feram.

Abans de ser vençut per la greu malaltia que arrossegava, Manuel Garcia i Grau (1962-2006) va idear una novel·la que tractara sobre dos dels temes que més li preocupaven: les agressions urbanístiques al territori i la recuperació de la memòria històrica. Amb aquest punt de partida va composar els primers esbossos d'una història protagonitzada per joves i adreçada als joves. A més a més, per dur a terme un treball que exigia una gran quantitat de documentació i de dedicació, va compartir el projecte amb l'escriptor de Suera i nascut a Barcelona, Vicent Pallarés i Porcar. Pallarés va acceptar entusiasmat la idea de "novel·la a quatre mans" amb qui considera que l'havia "engrescat a obrir-se camí en el món de la literatura". Això era a la primavera del 2006, només unes setmanes abans que el literat benicarlando emprenguera "el viatge cap l'altra riba", en paraules del mateix Pallarés.

L'autor de la Plana Baixa va rebre de Garcia i Grau un breu resum de sis fulls, així com més de cent pàgines d'informació i documentació que havia arreplegat l'escriptor de Benicarló. Un cúmul de retalls de premsa, articles i reportatges i fins i tot entrevistes que Manel Garcia i Grau havia fet a persones que havien patit la Guerra Civil. Tot partint d'aquests vímets, Pallarés va voler complir el pacte que havia signat amb el seu amic i va desenvolupar la història que ara ens arriba amb el títol d'"El magma silenciós" (Onada Edicions, 2011). Un llibre que segueix l'esquema inicial plantejat per Garcia i Grau, dedicat al públic juvenil i centrat en dos temes que segueixen ben vigents: l'urbanisme descontrolat i rescatar de l'oblit les vivències dels que hi van sofrir la Guerra Civil i la posguerra.

D'aquesta manera, "El magma silenciós" ens conta les aventures de Marcel i Víctor, dos joves ecologistes i estudiants d'Història, els quals descobreixen una fossa comuna mentre protesten contra les obres d'una autovia. Junt a Francina, tots tres esbrinaran qui són els soterrats en aquell indret i per què els van assassinar, unes investigacions que connectaran el passat més immediat amb el present. El llibre de Manel Garcia i Grau i de Vicent Pallarés es presentarà el proper dissabte 26 de març a Benicarló, dins de "Polifonia de dignitat", un esdeveniment dedicat a recordar l'obra del poeta, novel·lista i assatgista benicarlando.

Muniatto a Rossell, aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana del 26 i 27 de març, les Contalles de Muniatto estaran a la Fira de Sant Josep de Rossell (Baix Maestrat), que enguany apleguen a la seua edició número vint-i-una. Allà es podran trobar els dos darrers títols de la col·lecció duta a terme per les germanes Besolí: Muniatto practica esports i Muniatto i la màquina del temps, entre d'altres llibres d'Onada Edicions.

La Fira de Sant Josep és una de les més importants del nord del País Valencià. D'origen agrari, avui en dia ha esdevingut un aparador multisectorial, en el qual visitants poden conèixer productes de tota mena, des de gastronòmics fins industrials. Una oferta que es completa amb un programa d'activitats culturals i festives per a tots els públics.

Amb Rossell, Muniatto segueix el seu recorregut per les nostres terres. Passat diumenge 13 de març va participar de la Fira de l'Oli i de l'Espàrrec de Godall (Montsià). Les properes cites seran la Fira Medieval de Cretes (2 i 3 d'abril) i les Fires literàries de Jesús (16 d'abril) i de Vinaròs (17 d'abril).

L'Informatiu entrevista Manel Alonso i Català

Cal anar amb el radar posat, perquè la vida està plena de literatura”. És el titular de l'extensa entrevista que el periodista Jaume Barber ha realitzat a l'escriptor Manel Alonso amb motiu de la publicació d'Els somriures de la pena, i que va ser publicada ahir a L'Informatiu. Es pot llegir clicant el següent enllaç:

http://www.linformatiu.com/portada/detalle/articulo/manel-alonso-i-catala-cal-anar-amb-el-radar-posat-perque-la-vida-esta-plena-de-literatura/

Barber introdueix l'entrevista tot mencionant l'espai fictici de Pouet, on transcòrren els diferents relats que componen el llibre. Posteriorment, defineix Els somriures de la pena com "un llibre que diu molt, amb molt poques paraules."

Ja en la xerrada, Manel Alonso exposa, entre d'altres, la seua visió sobre els llibres de contes, a l'estil d'altres autors com Bernardo Atxaga o Manuel Rivas, així com la importància de saber crear una atmosfera sense necessitat d'estendre's massa fulles. Finalment, conclou amb una reflexió sobre l'avui en dia de la literatura valenciana, la qual veu amb un gran nivell ("renaixença"), tot i que lamenta l'oblit del públic i dels mitjans de comunicació.

dilluns, 21 de març del 2011

La Llança de Sant Jordi proposa triar entre els millors llibres catalans dels darrers mesos

Aquest migdia s'ha posat en marxa la Llança de Sant Jordi. Es tracta d'una iniciativa d'Òmnium Cultural per promocionar la literatura que es fa en català. D'aquesta manera, el web és un aparador on s'exposen les novetats que les diferents editorials del territori han enviat als organitzadors. Estes novetats es divideixen en tres sectors: ficció, no-ficció i infantil/juvenil.

A més a més de mostrar els nous títols, la Llança també cerca la interacció amb l'internauta. Els visitants podran remenar entre les diferents portades, i només amb un clic, accedixen a la fitxa del llibre. Allà es pot triar entre la millor obra i la millor portada de les obres que formen part de la Llança. Entre els participants s'hi sortejarà un lot de llibres o unes entrades per a la festa final de l'esdeveniment, el 18 d'abril al Luz de Gas de Barcelona, on es faran públiques les votacions.


Onada Edicions hi pren part de la Llança i proposa quatre títols de la col·lecció Narratives: Els somriures de la pena (Manel Alonso i Català), L'atzucac del perdedor (Manel Joan i Arinyó), Després del silenci (Enric Lluch) i Històries espectrals (Rafael Escobar). Quatre títols que representen el bon moment de la literatura que es fa a València i en valencià.

Ressenya d'Històries espectrals al Posdata, el suplement cultural del Levante-EMV

El recull de contes de Rafael Escobar ha estat ressenyat per l'escriptor Antoni Zaragozà, en una crítica que es va publicar passat 11 de març al Posdata, el suplement cultural del Levante-EMV. Amb el títol de "Al sistema solar", Zaragozà hi destaca la tria de la ciència-ficció, un "subgènere d'escàs interés literari" entre les lletres valencianes.

Tot recolzant-se en els grans mestres com Isaac Asimov o Ray Bradbury, el crític apunta que Històries espectrals "fa ús de suficients recursos tècnics amb què aconseguir mostrar la realitat de la humana condició també a l’espai". Finalment, Zaragozà recòrre breument els sis contes dels quals es composa el llibre d'Escobar per palesar que tot i que els relats es desenvolupen al llarg del Sistema Solar, les persones segueixen amb les seues misèries i virtuts.


AL SISTEMA SOLAR

Per Antoni Zaragozà

La literatura catalana, especialment referida al País Valencià, ha ignorat, tradicionalment, el cultiu del gènere literari de la ciència-ficció, considerant-lo un subgènere d’escàs interés literari. Així, la immensa majoria d’escriptors s’ha estimat més mirar cap la terra, esbrinant per quins estranys viaranys la història ens ha dut fins a hui, o preguntant-se per una realitat imposada, o les dificultats en bastir el propi futur, o l’absència d’una vida quotidiana sense recances ni haver de demanar permís per viure, que no mirar cap a dalt, a l’espai exterior, on la literatura té un vastíssim univers per explorar.

La ciència-ficció és un gènere literari (i cinematogràfic) que es basa en uns components extraordinaris i en les possibilitats i facultats atribuïdes a la ciència i la tècnica, i on una part essencial d’aquest gènere és el viatge espacial. Rafael Escobar, amb el mestratge d’especialistes del gènere, com ara Bradbury, Clarke o Asimov, a Històries espectrals (Premi Vila de Puçol, 2009) fa ús de suficients recursos tècnics amb què aconseguir mostrar la realitat de la humana condició també a l’espai, i ens hi ofereix sis relats curts l’acció dels quals es trasllada al voltant de cada un dels planetes del Sistema Solar. A partir d’una anècdota sorgida d’un dibuix en color dels planetes, interpretat com la seqüència de les tonalitats que projecta l’arc de Sant Martí, els escenaris en què es desenvolupa cada relat ens mostren que onsevulla hi viatge un ésser humà hi anirà amb ell la feixuga càrrega de les seues virtuts i misèries. El condemnat que s’allibera de la presó a Deimos exercint el lliure albir; el marit traït que executa a una venjança premeditada, sense moral ni emocions, prop de Júpiter; o els dubtes de l’ordinador de bord a l’executar el programa, lamentant-se per la falta d’alternatives del seu programari.

Posdata, 11 de març de 2011, pàgina 5.

divendres, 18 de març del 2011

Quatre escriptors al Club Diario Levante

Aquest dijous 24 de març, el Club Diario Levante acollirà una tertúlia literària que comptarà amb la participació dels escriptors Manel Alonso i Català (Els somriures de la pena, Si em parles del desig), Manel Joan i Arinyó (L'atzucac del perdedor, Cubaneta meua), Enric Lluch Girbés (Després del silenci) i Rafael Escobar Martínez (Històries espectrals).

El debat rep el títol de "Literaturitzar el passat i el futur". En ell, aquestos quatre autors de narrativa i poesia tractaran els llibres de memòries literàries en el sentit més ample, o en el marc de la narrativa històrica. Uns altres temes rondaran la difícil combinació entre realitat i ficció o la dificultat per contar una història en valencià que té com a referents altres èpoques o cultures.

La tertúlia serà a la partir de les 19.30 hores a la seu del Club Diario Levante, al carrer dels Traginers, 7 del Polígon Vara de Quart de la ciutat de València. Més informació dels ponents a la pàgina del Club Diario.

La Revista Cresol recomana Els somriures de la pena

La novel·la de Manel Alonso i Català forma part dels suggeriments literaris del darrer número, el que fa 100, de la revista Cresol. Es tracta d'una publicació, feta en valencià i en castellà, que edita l'Unió Apostòlica de València, amb l'objectiu de posar sobre la taula temes de debat i d'anàlisi.

Cliqueu sobre la imatge per veure-ho en mida més gran.



dijous, 17 de març del 2011

Se celebra el Dia de la Poesia Catalana a Internet

Aquest dijous, la poesia catalana i en català és la protagonista de les xarxes socials. La I Diada de Poesia Catalana ha omplert els murs de Facebook i de Twitter de composicions en la llengua pròpia, tant dels autors clàssics com dels actuals o fins i tot de persones que s'han animat a fer públics els seus propis versos.

A Facebook, la el grup oficial de la Diada aplega a gairebé 17.000 persones, que pugen poemes tant al mur del grup com als seus propis espais, on ho comparteixen amb les amistats. Des d'Onada Edicions ens hi hem afegit a la iniciativa amb uns versos del poema Veus, del llibre Cantaments d'Ivan Brull.

Mentre, a Twitter, tot i les limitacions de caràcters a les piulades, els hashtags #jollegeixo i #dmpoesia han estat seguits per centenars d'usuaris. En aquest cas, hem contribuit amb dos versos de Josep Igual, recollits en el seu llibre de Poemes Escollits 1987-2007.

Finalment, completem la nostra aportació a la Diada de la Poesia Catalana amb un fragment del poema "La Terra Crema", de Josep-Joan Miralles.

El poble dorm
i jo, que sóc poble
m'he permés ser-ne
l'excepció que ho confirma

Tot sembla quiet,
aquests fumerals de les llars
deixen fugir els sospirs
dels darrers tions.

"La terra crema" (p.57) Josep-Joan Miralles Sota el cel dels hometerra (Onada Edicions, 2008)

dimecres, 16 de març del 2011

El 17 d'abril, Fira del Llibre de Vinaròs

El proper diumenge 17 d'abril, Vinaròs celebra la seua tradicional Fira del Llibre, en el qual escriptors i lectors es trobaran a la Plaça de la Mera per a viure de prop l'ambient literari que es respira en aquestes diades.

Un any més, Onada Edicions hi prendrà part; a la seua parada es podran trobar els nous llançaments per a aquesta primavera tant en el terreny de ficció ("Els somriures de la pena", "Món animal", "De la fusta a l'aigua", "El magma silenciós", etc) com en la vessant de no-ficció, amb obres com "Cura sana. Plantes remeires d'Alcanar" o "Manuel Pérez Bonfill".

Quant els autors, hi acudiran a la cita vinarossenca:

* Juanjo Roda i Dani Miralles, autors de La Cuina del Mercat de Vinaròs. Durant tot el dia faran cinc cèntims de les receptes recollides en aquest llibre que aplega tant la cuina tradicional com la més novedosa, sempre amb els productes del Mercat.

* Manel Alonso i Català, el qual llegirà un fragment d'Els somriures de la pena, un recull d'històries que ocòrren en l'indret imaginari de Pouet.

* Enric Lluch, escriptor que amb Després del silenci va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2010 amb un relat que explora la memòria i la família.

* Ivan Brull, qui també va guanyar a Sagunt l'any passat, en aquest cas en poesia amb el llibre Cantaments, un poemari que naix de nits inconnexes i records dispersos.

* Mari Carmen Sáez, poetessa i autora d'Illa retrobada, un conjunt de poemes que recullen un recorregut des de la tristesa fins la búsqueda del destí.

* Rosa Ma Isart, creadora de Tendències, una obra de teatre que ens posa com a protagonista una dona benestant i culta que viu un fort conflicte intern.

* Katy Pallás i Mara Cebrián, coautores de Les Contalles de l'Alba, uns contes per als més menuts de la casa, amb una xiqueta de cinc anys, l'Alba, i les seues dues mares.

* Pep Castellano i Canto Nieto, escriptor i il·lustradora de L'estirp de la sang reial, una novel·la d'intriga ambientada en el Baix Maestrat.

* Vicent Andreu Navarro, autor del llibre El secret del guerrer hongarés, una història protagonitzada per Miquel de Remcy, un jove aventurer del segle XIV.

Des d'Onada Edicions us convidem a passar per la Fira del Llibre de Vinaròs el 17 d'abril, i conèixer de primerà mà els nostres llibres i els nostres autors i autores.

"Cura Sana. Plantes remeieres d'Alcanar", nou llençament al mes d'abril

En poques setmanes estarà al carrer l'obra de la jove química canareva Vanessa Fibla i editat per Onada. "Cura sana. Plantes remeieres d'Alcanar" suposa tot un recull dels remeis casolans tradicionals, usats tradició rere tradició per la seua efectivitat. Fins a 48 plantes i 26 preparats en forma de xarops o pomades, obtinguts tots ells de forma natural de l'entorn de la Serra del Montsià. Vanessa Fibla els va recopil·lar per a preservar tot aquest coneixement, evitant que en un món cada cop més industrialitzat i globalitzat, caiguera en l'oblit. Amb les seues pròpies investigacions i els trucs que li van compartir una trentena de veïns i veïnes d'entre 45 i 90 anys, persones que durant dècades han provat en ells mateixos i els seus familiars aquestes cures.

D'aquest material va escriure una primera monografia com a treball de recerca, mentre estudiava 2n de Batxillerat a l'IES Sòl de Riu. Un estudi què ha estat destacat fins en tres ocasions: als VII Premis d'Investigació i Recerca i Fundació Caixa Tarragona, la II Festa de l'Enginy de la Universitat Politècnica de Catalunya i als premis del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, el centre on Fibla s'està graduant en Química Industrial.



Cura sana ens posa de manifest la gran riquesa ambiental i botànica de les plantes del nostre voltant, carregades de principis actius que ens poden guarir de la mateixa manera que ho fa un medicament. Ara bé, per poder extraure les propietats, cal tindre un compte un seguit de factors. No es tracta només d'identificar-les. Els resultats poden ser prou diferents si es cull la planta abans o després de la floració. O el posterior tractament per aconseguir el mètode en el qual s'aplicarà. Així, n'hi ha de pocions que fan efecte de seguida i n'hi ha xarops que necessiten de mesos d'especial preparació. És el cas del xarop de plantatge, que demana que les seues fulles estiguen sota terra amb sucre durant quasi cent dies. El resultat paga la pena: el líquid combat la bronquitis i els constipats de pit.

Farina de garrofa dissolta amb aigua o llet per a la diarrea, ceba partida per a tos nocturna o alcohol de romer per al mal de les articulacions són altres dels remeis que són coneguts des d'antuvi, quan els hospitals i fins i tot els centres de salut només existixen a les capitals i la sabiduria popular era el millor metge disponible. Ara, les noves generacions disposen un manual on s'explica com reconèixer i tractar les diferents plantes i com preparar olis, xampús, ceres, xarops o pomades que ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida.

dimarts, 15 de març del 2011

InfoMigjorn dedica un article a Els somriures de la pena

Publicat en l'edició número de 458 d'InfoMigjorn, corresponent al dimarts 15 de març de 2011.

ELS SOMRIURES DE LA PENA, NOU LLIBRE DE MANEL ALONSO

L’escriptor Manel Alonso i Català se submergeix en la memòria individual i col·lectiva del seu poble en el seu segon llibre de relats, Els somriures de la pena, que acaba de publicar Onada edicions, per tal d’oferir-nos un tapis d’alegria i tristesa, d’humor i tragèdia. El llibre recull trenta relats i s’estructura en tres parts; en la primera, on la mort hi és present d’una manera constant, Alonso reelabora literàriament anècdotes i contalles del seu poble, Puçol, en les altres dues parts es centra en fets i vivències de la seua infantesa i joventut.

El crític Carles Lluch afirmà que “tots els contes que conformen Els somriures de la pena estan impregnats de la melangia que comporta als personatges, narradors gairebé sempre en primera persona, regirar el seu passat”, mentre que Germán Vigo en el pròleg assegura que Manel Alonso “tria els personatges, els fa parlar, en la majoria d’ocasions és ell mateix qui ens parla en primera persona i ens presenta retalls de la seua pròpia vida, però en altres es posa en la pell de l’altre, li presta la seua veu perquè aquest ens parle i ens faça pensar, riure, entristir-nos i fins i tot plorar. Alegria, tristesa, amb tocs còmics ara, tràgics adés, sentiments que afloren al llarg del llibre. I no podria ser d’una altra manera perquè són reals”.

Per la seua banda Alonso opina que quan s’evoca el passat, per molt fidels que intentem ser a la realitat, el resultat sempre és fal·laç, ja que no és més que una recreació subjectiva, en el seu cas marcada a foc per l’enyor, la melangia, la tendresa, però també per la ironia.

Manel Alonso va publicar el seu primer llibre de relats El carrer dels Bonsais l’any 2000. També ha escrit novel·les, llibres de poesia i de narrativa per a infants.

-------------------------------------------

InfoMigjorn és una de les revistes digitals més destacades al voltant de la llengua i la literatura en català. Des del 2002, diàriament remet notícies, ressenyes i articles d'opinió al voltant d'aquesta temàtica, per correu electrònic, que aplega a més de 10.400 lectors de tot el món. Més informació a Migjorn.cat

Més vídeos del recital d'Illa retrobada a Almussafes

Dos tastets més de la poesia de Mari Carmen Sáez, tot interpretant textos del seu poemari Illa retrobada (Onada, 2010) a Almussafes.

Tinc una illa d'esquena al món



M'inventaré un cel impossible

dilluns, 14 de març del 2011

La cuina del mercat de Vinaròs, a Cuina.cat

El vinarossenc Josep Àngel Guimerà dedica un article del seu bloc Olleta de Verdures al llibre "La cuina del mercat de Vinaròs", de Juanjo Roda i Dani Miralles i publicat per Onada. Guimerà, que va escriure la introducció, hi destaca la potencialitat dels ingredients que es poden trobar al centre de Vinaròs, d'on surten receptes tant tradicionals com pròpies de la nova cuina.



"Per això és un bon llibre. Petit gran llibre. Trenta receptes que es poden fer amb productes que es poden trobar al mercat, leit-motiv del llibre i esperit tan encertadament recollit al títol. I amb algunes pàgines realment espectaculars que uneixen bona fotografia amb excel·lent composició gràfica i receptes atractives".

Olleta de Verdures és un dels blogs principals de Cuina.cat, un dels portals de gastronomia més destacats de la Xarxa. Està a càrrec de Susanna Frutos i de Josep Àngel Guimerà, coautor, a més a més, d'Els dolços i salats dels forns de Vinaròs.

Vídeos de la presentació d'Illa retrobada a Almussafes

Passat dijous, el Centre Cultural d'Almussafes va acollir la presentació del poemari "Illa retrobada", de Mari Carmen Sáez i editat per Onada. Durant l'acte es va dur a terme un recital de les composicions incloses en el llibre i què es poden veure en els següents vídeos:

Cap al Nord mire



L'avenc s'obri en alçar el dia

divendres, 11 de març del 2011

Presentació d'Els somriures de la pena a Puçol


Xavier Aliaga presenta el llibre "Els somriures de la pena", de Manel Alonso i Català. L'acte serà el proper divendres 25 de març, a les 20 hores al Saló d'Actes del Sindicat, a Puçol.

"Un passeig literal i literari pels carrers de Pouet."

Organitzat per l'associació L'Andana.

dijous, 10 de març del 2011

La memòria de Pouet, la nostra memòria. Entrevista a Manel Alonso

La revista cultural Debatabat entrevista a l'escriptor de Puçol amb motiu del llançament de la seua darrera obra, la novel·la Els somriures de la pena, editada per Onada. En la xerrada, l'entrevistador Ricard Chulià defineix l'obra com "històries en certa manera autobiogràfiques, escoltades, viscudes, que dibuixen un microcosmos personal i íntim però que alhora fan que el lector s'identifique amb uns escenaris i una societat que segurament li resultarà molt propera".

Tot seguit, entrevistat i entrevistador aborden l'origen d'aquest llibre que transcòrre en l'imaginari espai de Pouet, un indret ideat pel propi Manel Alonso i què, com conta, prové de la traducció literal del nom llatí de Puçol.

Podeu llegir-la clicant ací.

Muniatto estarà a la Fira de Godall, aquest cap de setmana

Les Contalles de Muniatto estaran presents a la Fira de l'Oli i de l'Espàrrec, que se celebra al llarg d'aquest cap de setmana a la vila de Godall, al Montsià.

Les obres de les germanes tortosines Olga i Ester Besolí romandran tant el dia 12 com el 13 de març. A més a més, ja es podrà obtindre les dues darreres aventures de Muniatto: Muniatto i la màquina del temps i Muniatto practica esports, dos relats amb els quals els més menuts i menudes s'ho passaran d'allò més bé.

Manel Alonso, entrevistat al digital de cultura Debatabat.cat

A causa de ja no trobar-se aquest article en la Xarxa, reproduïm l'entrevista que mantindre l'escriptor Manel Alonso amb el redactor Ricard Chulià, publicada el dia 9 de març de 2011 al digital Debatabat.cat

Manel Alonso i Català (Puçol, 1962) retorna als carrers i la memòria de Pouet en aquest conjunt de narracions -o noveŀla dividida en relats, segons es mire- que conformen "Els somriures de la pena" (Onada edicions, Benicarló, 2011). Històries en certa manera autobiogràfiques, escoltades, viscudes, que dibuixen un microcosmos personal i íntim però que alhora fan que el lector s'identifique amb uns escenaris i una societat que segurament li resultarà molt propera. Alonso, escriptor infatigable i de raça, és autor d'una vasta obra, dins de la qual ha tocat quasi tots els gèneres. L'any passat, per exemple, va publicar un poemari, "Si em parles del desig" (Premi Antoni Matutano 2009 – Vila d'Almassora i publicat a Onada edicions, 2010), i un dietari, "A mala hora gos no lladra" (Llibres de l'Aljamia, Rafelbunyol, 2010).

Fes-nos cinc cèntims de la gènesi del llibre. Sorgeix d'un necessitat diguem-ne sobtada de posar per escrit determinades vivències o és un procés que ha anat madurant al llarg del temps?

"Els somriures de la pena" és un llibre que porte en cartera més de quinze anys. En un principi va nàixer com molts dels meus altres llibres: com un recull de textos (poden ser relats o poemes) que vas fent i vas posant en la mateixa carpeta, després n’hi ha alguns que per una raó o altra comencen a tindre una certa unitat i els traus i obris per a ells una nova carpeta, i et poses a treballar sobre la temàtica o l’extensió. Per l’extensió, justament, a finals dels noranta vaig traure de la carpeta els relats més breus, tot conformant la matriu del que després seria el llibre "El carrer dels Bonsais". Quan faig un llibre de contes m’obsessione una mica en la unitat i en l’organització interna, fabrique punts d’enllaç entre relats i teixisc una xarxa que dóna al recull una aparença de novel·la fragmentada. La majoria dels relats de "Els somriures de la pena" nasqueren com a narracions orals que vaig arreplegar d’ací d’allà o bé les vaig crear perquè en vaig ser testimoni dels fets. Durant anys les he anat contant a amics en la sobretaula, però en realitat qui va ser el destinatari principal d’elles fou el meu fill menut, Arnau, que en gaudia i me’n demanava més i més. Un dia em vaig posar a escriure-les i crec que una part d’elles encara conserven eixe toc de narració oral que jo, d’altra banda, no volia que perderen. A mesura que el llibre anava creixent, descobria que estava reconstruint un temps i un lloc que no per concrets deixaven de ser universals, així que algunes de les narracions que se n’eixien pel que fóra d’aquest temps i d’aquest espai les treia fora alhora que buscava en la meua memòria i en la de la gent propera material per a nous relats.

És a dir, hi ha al recull, doncs, una literaturalització de la memòria -i la invenció-. Com agafa en aquest cas l'escriptor la matèria primera per a transformar-la en el text que finalment tenim a les mans?

El principal problema és buscar una fórmula, potser prestant-li la veu al personatge protagonista i que aquest, mitjançant un monòleg intern, explique el que li ha passat, també pot ser utilitzant una epístola o narrant en tercera persona. No sé, cada història et demana una manera de ser contada. El principal problema que vaig tindre a l’hora d’escriure és la distància, hi havia alguns dels personatges que havien faltat feia poc i em resultava molt difícil ser dur amb ells. Aquests relats estan contats d’una manera subjectiva i per tant el pensament i la manera de ser del narrador els ha marcat a ferro roent. Volia que algunes narracions foren com una venjança contra algun personatge, contra una situació, contra el mateix destí, però resulta que després entren altres factors, característiques de la meua manera de ser, sóc una persona enyorosa, una mica tendra, amant de la ironia i de l’humor, i això fa que la venjança no siga crua ni cruel.

Parla’ns del mite de Pouet

En la meua primera novel·la, La maledicció del silenci, d’alguna manera ja ho deia, Pouet és l’altra banda de l’espill, sobre la seua superfície es reflectix la realitat del meu món però dins de l’espill eixe món mitjançant la paraula pren vida pròpia, i ho fa entre altres coses perquè jo no sóc cap notari ni cap cronista ni tinc voluntat de ser-ho, sóc un romancer, un inventor de ficcions. El nom d’aquest espai imaginari no és casual, Pouet o el Pouet és un nom habitual en la toponímia valenciana. A més, un dia vaig ensopegar amb l’origen del nom del meu poble Puteolum, que en llatí venia a significar Pouet, em va agradar i me’l vaig fer meu, i algun que altre escriptor valencià, Agustí Peiró o Jordi Garcés, també han fet referència a Pouet en els seus relats de ficció.

"Els somriures de la pena" es pot veure com una novel·la unida mitjançant els relats o les escenes o un conjunt de narracions amb un fil conductor... D'altra banda, el recull està dividit en tres parts en què cadascuna evoca un període temporal...

Els relats que conformen "Els somriures de la pena" tenen uns quants nexes d’unió bastant definits: la memòria i un espai concret al llarg de tot el segle xx, el relat que obri el llibre, El constructor, té lloc en una taverna l’any 1918, i els que tanquen el llibre són de la dècada dels noranta; però també hi ha personatges que apareixen en alguns relats com a protagonistes i en altres com a personatges secundaris; i sobretot hi ha un personatge que sovint no es veu però que conforma d’una manera espiritual eixa unitat, la veu narrativa, una veu que de vegades és prestada als protagonistes però que el lector intuïx sempre com la veu d’un testimoni privilegiat de tot el que es narra.

La primera part, Qui no té tall rosega els ossos, conforma tot un seguit de relats recollits de la memòria familiar i de la memòria col·lectiva del meu poble; la mort com un fenomen que apareix sense avís és present en tots i el monòleg és la forma triada en quasi tots ells. La segona part, Memòries sense cistell? Té les plantes al clatell, la més extensa amb dotze relats, és on les narracions estan extretes de la meua memòria, de les vivències pròpies i de la meua família durant la meua infantesa i adolescència. I la tercera part, Maleïda la dent que es menja la sement, són records ja de la meua vida d’adult, alguns dels quals lligats a la meua vessant com a editor.

En tot el recull hi ha la presència quotidiana de la mort, una mort que està aparellada de manera ineludible a la vida. En aquest sentit, no hi ha una solució de continuïtat entre els somriures i la pena, com deixes clar al títol. Aquest aspecte xoca molt amb la consideració social que hi ha en l'actualitat sobre la mort

Hem tret la mort dels pobles; la mort, però també en bona part els vells i els malalts. Hui mor un veí i potser que no te n’adones fins al cap d’uns dies. Quan jo era jove, en el meu poble, el difunt l’exposaven a l’entrada de casa i el vetlaven durant hores, la gent entrava i eixia i a la porta els homes parlaven de la vida i de la mort amb una cigarreta en les mans. Eixe dia en cap casa del veïnat no s’encenia la televisió o la ràdio. Arribada l’hora i acompanyat d’un llarg seguici, el taüt el portaven un grapat d’homes als muscles fins l’església. Durant aquelles hores al carrer la mort o l’atmosfera del ritual que l’acompanyava prenia un protagonisme d’una gran solidesa. Ara la mort pareix un tràmit, un mal tràngol que cal evitar que visquen els més joves de la casa, un ritual sense l’ornamentació d’abans que cal passar el més prompte possible. De xiquet i d’adolescent el ritus funerari em sobtava i em corprenia, i d’alguna manera ha restat en mi aquella sensació que sentia i crec que l’he transmesa en els meus relats.

Hi ha personatges inoblidables en aquestes narracions. Podem mirar-ho com una mena d’homenatge a la teua gent?

Més que un homenatge, és un no voler lliurar a l’oblit la meua gent. Escriure sobre ells era per a mi com no deixar que la mort fera del tot la seua faena. Una petita venjança en contra de la mort, i una herència amb un valor sentimental que deixe a les noves generacions.

La literatura naix del record i de l'experiència. I, per tant, té un espai i una localització concreta. Ara bé, qualsevol valencià es pot sentir identificat i reconéixer-se en les històries que conformen "Els somriures de la pena". És aquest un motor que mou el mite de Pouet?

Un dels meus objectius a l’hora d’escriure els trenta relats que conformen "Els somriures de la pena" era que no foren un recull de contalles i anècdotes locals i localistes, el mite de Pouet també naix d’eixa idea, Pouet pot ser un o qualsevol poble de la Mediterrània. La meua idea era crear des d’allò particular històries que pogueren no sols interessar un lector de qualsevol lloc, sinó que un màxim de lectors se sentiren d’una manera o altra identificats. El llibre ja està en les prestatgeries de moltes llibreries i alguns lectors de llocs més o menys distants m’han fet algun comentari en aquest sentit.

Finalment, hi ha un Manel Alonso poeta i un altre Manel Alonso narrador, dietarista, etc.?

De vegades això de treballar en prosa de ficció o no ficció i també amb la poesia és com tindre una personalitat bipolar, però on la doble polaritat, a pesar de la lluita interna que viu l’escriptor, acaba tenint fuites i les característiques d’un gènere acaben impregnant en part l’altre gènere.

Sóc un escriptor que es posa davant d’un full en blanc per motivació, sé treballar d’encàrrec, de fet alguns llibres meus per a infants van nàixer com un encàrrec i el resultat no ha estat malament. Però necessite una motivació, junt amb la motivació que no és més que la necessitat de dir alguna cosa em ve el gènere que vull emprar per a dir-la, potser l’article d’opinió, potser un relat, una novel·la o un poema. No em naix d’una manera premeditada.

dimecres, 9 de març del 2011

Demà dijous, presentació d'Illa retrobada a Almussafes


El poemari de M. Carmen Sáez es presenta demà dijous 10 de març a Almussafes. Serà a les 17 hores al Centre Cultural, al carrer d'Ausias March.

Està organitzat per les Dones Progressistes d'Almussafes. L'acte es completa amb un recital de l'Argila Teatre amb poemes del llibre i música.