dilluns, 29 de novembre de 2021

Una xarradeta amb... Miquel Bort, autor de "Amore"

Fem una xarradeta amb Miquel Bort. El seu "Amore" ha estat sens dubte un dels llibres de l'any en la literatura ebrenca i en la literatura eròtica catalana, amb ja cinc edicions, centenars d'exemplars venuts i una extensa gira de presentacions pel territori les quals, de la mà de la música dels Sukre i el vi del celler Petites Estones, s'han convertit en autèntics espectacles multitudinaris que han fet vibrar el públic en tots els sentits.
 
 
Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
A la teva primera pregunta diria que per mi és una forma de comunicació i d’expressar-me que m’agrada i que, quan sorgeix l’oportunitat de plasmar alguna cosa, ja sigui una vivència que m’ha passat o una idea, tinc una necessitat d’escriure-la. Quant a la segona pregunta, penso que el procés de creació i, concretament en el cas d’"Amore", després de l’idea, ve a continuació un pluja d’idees on apunto i apunto tot allò que em passa pel cap. Per després, com si fos una peça de fang i jo un terrisser, anar-hi donant forma.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
El meu ordinador amb unes quantes finestres obertes, dos teclats, un full en blanc i un llapis i, segons l’hora que sigui un cafè. Ah! I el mòbil no ha de parar molt lluny.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Amore".

En els diversos actes que he realitzant fins ara, la presentació d’"Amore" ha anat evolucionant, i ara ja ens l’han titllat de petit espectacle. I per què dic això? Doncs mireu, actualment a la presentació del meu llibre hi ha un maridatge d’un vi que té molt a veure amb el llibre, hi ha música en directe que també té una vinculació amb la novel·la, hi ha preguntes i fins alguna que altra representació que pretén enaltir reflexions del llibre. Podem millorar-la? Per suposat que sí. Però bé, tal i com l’estem fent ara ja m’agrada. De fet, diverses persones a l’hora de la signatura del seu exemplar m’han dit “és la millor presentació d’un llibre que he vist”. i sí, que et diguen això fa molt goig, és extraordinari.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Ufff..! N’anomenaria molts, però si em permets en dic dos: "Àngels i Dimonis" del Dan Brown i el "Petit Princep" de l’Antoine de Saint-Exupéry. El primer per una trama dinàmica i meravellosament redactada que t’enganxa des de la primera plana (i això és brutal!) i el segon per les reflexions que un pot extreure en cada paràgraf. De fet, he de confessar que és un llibre que m’agrada rellegir-lo.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Bé, m’agrada llegir per evadir-me i per aprendre, ja siguin articles, notícies o reportatges relacionats amb la meua feina. Però bé, si tinc que elegir et diré que la narrativa, fent referència al que et deia al principi... per evadir-me i endinsant-me entre les seues planes. I a la segona pregunta et diré que llegeixo sempre que puc, però sobretot quan em poso al llit, em resulta com una petita teràpia relaxant que m’ajuda a conciliar el son. 


Quin comentari dels lectors d'"Amore" t’ha generat més il·lusió.
Ufff..! Afortunadament, tinc la gran sort de rebre molts comentaris i alguns realment increïbles, com per exemple que et diguin que he escrit el llibre de la seva vida, o que s’han llegit el llibre en només tres dies. Quina meravellosa brutalitat, el somni de qualsevol escriptor professional. Fins i tot un parell de lectores m’han dit que l’han devorat en dos dies. O també, que t’arriben a dir que l’han llegit ja tres cops, amb el poc temps que porta al mercat. És una passada! Però bé, dit això, per mi tots els comentaris fan molt goig, tots. I jo, que amb això sóc molt novell, intento atendre’l i donar resposta de la millor manera possible.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Bé, en tinc unes quantes preparades, i altres sorgeixen instantàniament o, fins i tot algunes que les escric “a la carta”. Per exemple aquelles que van adreçades a un aniversari o un regal molt personalitzat. I és clar, tractant-se d’una novel·la eròtica, a l’hora d’escriure-les intento que paraules com “gaudir” o “desig” tinguin cabuda.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
M’agraden i les faig servir a nivell personal i també com eina de promoció, en aquest cas del meu llibre. Les que més faig anar són el WhatsApp i el Facebook. I posats a opinar, et diré que tot i que són plataformes de comunicació i socialització realment increïbles, s’han demostrat que, desgraciadament, tenen, potser com quasi tot, perill.

Quina és la teua paraula favorita
N’hi ha moltes, però com em demanes una et diré que “estimar”.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
També n’hi ha moltes, però posats a dir-ne una, crec que no estaria gens malament anar amb la Marilyn Monroe després d’una sessió de rodatge del film "Els cavallers prefereixen les rosses". Ah! I com no, la copa aniria a càrrec meu.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Se’ns dubte "Joc de Trons". Sorprenent!

El teu plat estrella és…
Tinc la sort que m’agrada tot, ja sigui carn, peix, fruita, verdura, llegums, etc. i que a voltes unes sardines a la planxa, uns cargols a la llauna, un llobarro al forn, un plat d’escudella o un bon tros de carn poc fet són veritables temptacions culinàries. Però si la pregunta és un, et diré que tinc autèntica devoció als arrossos, i entre ells, com no, la paella.

No puc viure sense…
Tindre l’esperança que la humanitat pot canviar i que es torni, valgui la redundància, més humana. Com a pare, el futur dels meus fills i de les noves generacions em preocupa. I no parlo de que trobin una bona feina i tal, sinó de què siguin feliços i una pervivència bona i, la veritat, amb la deriva que estem portant ara mateix al nostre planeta, realment quan ho penso m’espanta. Fa por.

Una cosa inconfessable…

Sóc totalment arítmic, no tinc gens de gràcia a l’hora de ballar. Un desastre.

Amb quin animal o planta et compararies?
L’àliga, potser per què sempre m’ha fascinat aquesta impressionant au, a l’igual que el gran tauró blanc, salvant i molt les distàncies i les comparatives. Simplement per admiració.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Vaig plorar molt, moltíssim quan el vaig tindre per primera vegada a les mans. Dins hi havia molt de treball, però sobretot molts sentiments. I això va ser a “Com evitar un accident de trànsit”, el meu primer llibre.

Eres friqui en

Segurament en moltes coses de les quals no m’adono, però bé et diré una que sí sé: m’encanta descobrir el significat d’una cançó, saber de què ens parla l’autor, a qui va adreçada, saber la seva història i coses així. Per exemple m’ha passat fa poc amb la cançó de Sabina “Peces de ciudad”, quina meravella. Ah! I una altra cosa, no sé encara el perquè però tinc la costum de posar-me una mica de colònia quan me’n vaig a dormir.

Soc feliç si…
Els que estant al meu voltant i m’importen ho són.

A quin personatge públic li regalaries "Amore".
Se’ns dubte a l’Òscar Camps, el fundador i director de l’ONG Proactiva Open Arms. L’admiro i l’aplaudeixo per tot el que ha sigut capaç de fer. Ell és per mi tot un referent i una d’aquelles persones que em dona esperança amb la Humanitat.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Bé, ja ens deixen viatjar, Londres és un dels llocs que em ronda pel cap tornar, m’encanta aquesta capital per fer una escapada de 3 o 4 dies, però bé, l’altre dia vaig veure unes fotos de les illes Maldives que…

Com és la teua mascareta?

Negra!

dijous, 26 d’agost de 2021

"Un lloc sobre l'erm". La professora Tere Izquierdo ressenya "Lluny de qualsevol altre lloc"

Aquest text arreplega la intervenció de la professora Tere Izquierdo a la presentació de la novel·la de Fèlix Edo "Lluny de qualsevol altre lloc" a Vallibona, a l'agost de 2021. 


L'escriptor, nat a Vilafranca l'any 1981, va estudiar Humanitats a la UJI. És professor i escriu articles de literatura (autors russos, americans), música i cinema a revistes com Serra d’Or, Debats i Quadern de les idees, les arts i les lletres. També a portals de cultura com Núvol o La Llança. Va vindre a Vallibona fa quatre anys, a presentar la seua primera novel·la del 2016 "El guardià de les trufes", on retrata la vida dels masovers de l’Alt Maestrat i els Ports durant la postguerra. Fèlix és fill de masovers, això també és ben present en la novel·la que avui es presenta.

En tota gran novel·la, en tota gran tragèdia grega, hi trobem un heroi, (en aquesta, Joan) que és capaç de rebel·lar-se contra el destí i viure la vida en la seua plenitud, a pesar dels obstacles que troba pel camí. Joan, que té la vida professional solucionada a la universitat, que té estabilitat econòmica, que viu a Castelló… trenca amb tot. Este camí de catarsi, de purificació, iniciàtic, és el que conta la novel·la… Hi llegim una llarga passejada dels del món urbà fins al rural. Joan ho deixa tot per a viure del que pot.   

L’índex del llibre plasma el viatge físic de Joan: La ciutat. Un lloc sobre l’asfalt. Un lloc sobre l’erm. El mas. Molts llocs o topònims fan referència a Castelló: tarongers al costat de formigó, edificis inacabats no integrats en el paisatge, refineries petroquímiques, ressonàncies industrials, el món pesquer castellonenc, els noms de les naus: la Sant Pere, la Verge de la Candelera, la Ricoro, la Isabel…,  l’avinguda del Mar, la carretera del Caminàs, el camí Fondo, el parc Ribalta, l’institut Ribalta, carrer de Saragossa, plaça Tetuan, plaça de Santa Clara, Mercat Central, l’avinguda de València, el camí de la Donació, l’avinguda dels germans Bou… Les alqueries que s’han mantingut davant l’allau de construccions noves. Hi ha contraposicions entre el passat i el present: referències al port vell aixecat al voltant del far, el fet d’asfaltar les antigues sendes de terra que conduïen als horts amb un quitrà de mala qualitat… o imatges literàriament belles i exemplificadores de contrast com la d’una parella asseguda en un sofà tallat i desballestat que estava recolzat en un cotxe sense rodes mentre que uns delicats nenúfars blancs i uns narcisos grocs creixien al marge del vehicle.

Trobem descripcions minucioses com la de l’alqueria abandonada, que ha conegut l’ensulsiada a través del temps. Un got de llanda i una botella resten al pas del temps, juntament amb xeringues, plats de plàstic, excrements secs de gossos… Adjectivacions precises com la d’una grisor profètica d’asfalt, ignotes bombolles immobiliàries…El medi ambient està present: carrasques cremades pels incendis i per la tala indiscriminada, els pesticides han extingit les caderneres i les raboses han estat aniquilades del paisatge. No a Vallibona!

Un lloc sobre l’erm: el periple iniciàtic de Joan, i físicament d’ascensió cap a les muntanyes: deixa Castelló darrere, Borriol, la Pobla Tornesa, la Vall d’Alba, la vista del Penyagolosa, el bar La Pelejana, l’antic pas de rabera que arriba a Atzeneta i d’allí puja a Vistabella i al Penyagolosa, la gasolinera de Sant Pau, Benassal, camps d’ametlers, avellaners, parets de pedra seca… l’Escola del Canto, riu Montlleó, molí hidràulic (molí del Pas o molí de la Cova?), el molí Colau “només hi havia erm, herba tan alta com un xiquet i pins joves creixent sense mesura.” Quan entra al mas, descriu la natura morta que reflectix un món en ruïnes. El prigó entre Vilafranca i Benassal, en realitat un muntó de pedres amb una llosa calcària al capdamunt. Nucli antic de Vilafranca, dels del Maset fina  la plaça d’en Balasc: cases buides, carrers deserts, enfront de cases de turisme rural, barris obrers en un poble amb passat industrial ara en total decadència.

La catarsi, la transformació completa quan diu que després de netejar la casa durant dos dies sencers: “Tot ell s’havia obert cap enfora, es podia dir que se li havia girat la pell, s’havia convertit en paisatge (…). Ell és el tossal del Picaio i el Pla de Mossorro, el mas abandonat i la pista erosionada per les tronades salvatges d’estiu.” Hi ha una identificació entre l'ésser humà i el paisatge.

Els personatges i els temes: el desnonament (Ramon i Rosa, matrimoni entranyable gran que viu a l’alqueria), la immigració (Mamadou, de Gàmbia, que aspira a una vida millor enfront de Joan), la història (Rubén, vell perruquer gai i anarquista, la Pastora) i l'homenatge als avantpassats (mirant fotografies amb la iaia Rosalia, xafant sendes que els seus ancestres havien obert per fer alguns bancals més...).

Llegint "Lluny de qualsevol altre lloc" m’ha vingut al cap la idea base de l’obra de l’escriptor de Mont-roig, del Matarranya, Carles Andreu Sancho, a "La mort del pareimare", a propòsit de l’imperatiu retorn de la llengua materna, idea que recull de la filòsofa d’origen jueu Hanna Arendt: “Què queda: Només queda la llengua materna.” O l'escriptor Theodor Kallifatides: “La meva mare i la meva llengua són la meva pàtria”. 

Tere Izquierdo
Vallibona, 12 d’agost de 2021

dijous, 19 d’agost de 2021

Una xarradeta amb... Antoni Picazo, coautor de "Manual de supervivència"

Fem una xarradeta amb Antoni Picazo. Aquest professor i escriptor va estrenar, a finals de l'any passat, el seu "Manual de supervivència", un dietari en el que durant cinquanta jornades hi va reflexionar i evocar sobre la pandèmia i el confinament, però també sobre la vida, el temps, l'amor i l'esperança. Cinquanta escrits que van ser il·lustrats per cinquanta fantàstiques aquarel·les de l'artista Carmen Signes.

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Gaudir i patir, somiar i compartir. És com una teràpia. En el cas de "Manual de supervivència", ha estat un procés diferent. Cada dia del confinament, només m'alçava, escrivia un text i el pujava a les xarxes. Després, Carmen dibuixava la il·lustració que l'acompanyava.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d'haver…

Escric amb ordinador, però necessite tindre sempre a mà un xicotet bloc per anar anotant les idees caçades al vol.

Com seria l'acte literari ideal del teu llibre "Manual de supervivència"?
Un acte que facilitara la proximitat, el contacte humà. Amb un grup reduït de gent amb qui compartir reflexions i sentiments. Per a que cadascú construïra el seu propi relat del confinament.

Recoman'ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Hi ha llibres que semblen estar escrits per llegir-los en un moment concret de la teua vida. Són els que, a la llarga, et deixen una empremta inesborrable. A mi, em va passar per exemple amb La muntanya màgica de Thomas Mann.

Quins gèneres t'agraden?
Tots, però en especial la poesia. Com deia Lorca, totes les coses tenen el seu misteri, i la poesia és el misteri que tenen totes les coses.

En quins moments gaudeixes de la lectura?
Per a mi, la lectura és un acte molt íntim i l'he d'assaborir en moments de calma i solitud.

Quin comentari dels lectors de "Manual de supervivència" t'ha generat més il·lusió?

Quan ens diuen que és una petita joieta. Un llibre càlid, acollidor, travessat tot ell per un alè d'esperança.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?

Les que expressen el desig de ser capaços de reconvertir este drama col·lectiu en una meravellosa oportunitat per a reinventar(-nos) la vida.

Què opines de les xarxes socials?
Depèn de l'ús que se'n faça. Igual poden ser el detonant d´un llibre com el nostre, que facilitar l'accés al poder d'un personatge tan sinistre i perillós com el Trump.

Tens alguna app favorita?
Les de música com Spotify, Youtube, Soundcloud.

Quina és la teua paraula preferida?
Crepuscle.

Amb quina personalitat històrica te n'aniries a prendre una copa?
No sé si se'l pot considerar una personalitat històrica, però m'agradaria compartir-la amb l'escriptor Charles Bukowski. En general, m'interessa la gent amb una aura de decadència i que ha trepitjat el costat fosc de la vida.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Molt enganxat de sempre a The Wonder Years, una mirada nostàlgica i deliciosa de l'adolescència. Encara seguisc revisitant els seus capítols per internet.

El teu plat estrella és…

L'arròs al forn de ma mare. Era insuperable.

No puc viure sense…
La mar.

Una cosa inconfessable…
Si la diguera, deixaria de ser inconfessable.

Amb quin animal o planta et compararies?
M'encisa el baladre. A més de la seua bellesa, és una planta resistent que servix per protegir-ne d'altres, més vulnerables.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article?
Content i pagat, com diuen al meu poble.

Eres friqui en…
Xarxes socials. Ho reconec.

Soc feliç si…
Estic amb la gent estimada, sobretot amb el meu fill Robert.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A qualsevol polític dels que han intentat aprofitar un drama col·lectiu com l'actual pandèmia per a aconseguir un rèdit polític partidista. A vore si este "Manual de supervivència" és capaç d'encomanar-los una miqueta d´empatia i sensibilitat cap al sofriment de la gent.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Esta pandèmia ens ha ensenyat a viure al dia i no fer massa previsions de futur. En tot cas, escolliria qualsevol lloc tranquil, en contacte amb la natura i sense turisme massificat. Hem de ser capaços de construir una normalitat alternativa, en comptes de tornar a l'antiga. També pel que fa a la nostra manera de moure'ns pel món.

Com és la teua mascareta?

Una ffp2 negra. Els mestres hem hagut de tindre molta cura per a que les nostres escoles i instituts s'hagen pogut convertir en espais raonablement segurs.

Una xarradeta amb... Pilar Alfonso, autora de "De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món"

Fem una xarradeta amb Pilar Alfonso, professora de Comunicació Audiovisual i experta en marques. El seu nou assaig és "De Warhol a @yodominguez. Mirar l'art i veure el món", en el que ens proposa un viatge pel món del pop art i els dissenys comercials per trobar les unions entre l'art i la publicitat i, també, l'activisme. I el fem de la mà de Warhol, Isabel Oliver, l'Equip Crònica, Banksy, Eulàlia Valldosera o Yolanda Domínguez, entre molts altres.

 

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure?
Potser, escric perquè espero arribar a entendre millor el món i les persones que l'habitem. Em faig eixa il·lusió. I perquè escriure m'agrada.

Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Ja explicaven els clàssics que hi ha dos moments. L'esclat de la idea que arriba quan arriba, mentre rentes els plats, prepares el sopar o al bell mig d'una classe. Darrerament, a mi m'ha passat moltes vegades mentre caminava o en algun trajecte en tren. Després de la "inspiració" inicial, cal aprendre a treballar i treballar per convertir aquella idea en paraules.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
En un primer moment, fulls amb apunts, llibres, notes i l'ordinador. Quan tinc algunes pàgines escrites, necessito revisar-les en paper i amb bolígrafs de diferents colors a la mà, per anar marcant, canviant, corregint…

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "De Warhol a @yodominguez"?
T'imagines una exposició amb totes les obres que esmento al llibre i anar mirant-les i comentant-les amb el públic assistent?

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Aprofitant la pregunta, et diré que fa unes setmanes vaig començar a Twitter una sèrie que he anomenat #4RaonsPerLlegir… on recomano assaig escrit per dones. Les meues recomanacions inicials han estat: Gabinet de curiositats d'Anna Moner, L'amic de la finca roja, de Mercè Ibarz i Viure escrivint, d'Annie Dillard.

Quins gèneres t'agraden?
Fa anys vaig passar la fase molta narrativa, ara estic en la fase molt d'assaig. I una mica de poesia sempre.

En quins moments gaudeixes de la lectura?
Qualsevol moment em va bé, excepte abans de dormir. No m'agrada llegir al llit.

Quin comentari dels lectors de "De Warhol a @yodominguez" t’ha generat més il·lusió.
M'ha agradat molt que diferents lectores i lectors m'hagen dit que es nota que el llibre és meu, que han tingut la sensació d'estar xarrant amb mi.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
En cada llibre és diferent. El que més he repetit en aquest cas, potser, siga el meu desig que ho passen tan bé llegint el llibre com jo ho vaig passar escrivint-lo.

Què opines de les xarxes socials?
Que les hem sobredimensionades i que caldrà repensar-les. Com he dit abans, des de fa quatre anys tinc un compte de Twitter on sóc @totmarques. Precisament, em vaig decidir per poder estar en contacte amb els lectors del llibre anterior, "(Tot) el que encara no saps sobre les marques". No n'estic penedida, però no tinc cap intenció d'entrar en d'altres xarxes. 
 


Quina és la teua paraula favorita?
Depén del dia, el que més m'agrada és retrobar-me amb paraules que conec, però que durant anys ni he dit ni he escoltat. Fa uns mesos em va passar amb 'araboga', o amb 'gafarró' referit a un xiquet.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Creus que Sor Isabel de Villena acceptaria que la convidara a un vermut i a malparlar una estoneta de Jaume Roig?

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Tinc debilitat per una sèrie titulada Mad Men. M'encanten les trames i els personatges que la protagonitzen, especialment les quatre primeres temporades. Pel·lícules inoblidables hi ha moltes, et diré la darrera inoblidable que he vist: No Home Movie, de Chantal Akerman. L'he vista fa unes setmanes i me la quedo per a sempre.

El teu plat estrella és…
Te'n diré un d'hivern: llanda de carn i pataques. I un d'estiu: Pasta amb salsa picant de tomata i figues.

No puc viure sense…
La pandèmia m'ha fet pensar molt en la fragilitat del nostre món més immediat. Tot és més difícil sense les persones que estimes i que t'estimen. Ara com ara, no goso dir molt més.

Una cosa inconfessable…
Estic pensant en confessar-la en un nou llibre…

Amb quin animal o planta et compararies?
De no ser que m'obligues, amb cap.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article…?
El primer escrit va ser una "redacció" a primària. Es va publicar en la revista de l'escola. Encara recordo el moment, però la veritat és que no recordo l'emoció. A banda dels llibres propis, m'ha fet molta il·lusió participar en algun llibre col·lectiu, per exemple en un llibre-objecte que va idear el fotògraf Julio Carbó sobre el Sexenni de Morella, o en Aplec dels Ports. 40 anys d'història col·lectiva. I fa només uns mesos en el llibre de la Fundació Bromera La importància de la lectura. En els tres casos, l'emoció naix de la companyia, de veure'm entre d'escriptores i escriptors que admiro.

Eres friqui en…
Ho de reconèixer! Després d'haver publicat tres llibres relacionats amb les marques, hauré de reconèixer que sóc una mica friqui de les marques.

Soc feliç si…
Si tinc un pla-eixida-amb-amigues-amics proper.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre…
M'ha fet molta il·lusió enviar-lo a artistes que hi apareixen com Isabel Oliver o Gurt Swanenberg. I també a Pilar Dolz, encara que no hi aparega.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Tinc un dilema: no sé si anar a llocs que no conec o tornar a llocs que m'estimo i enyoro. Perugia o Zadar?

Com és la teua mascareta?
Ffp2 blanca, o quirúrgica. No he aconseguit veure la mascareta com un complement. Què hi farem?