dissabte, 18 de desembre de 2021

Genís Sinca va presentar a Reus "No moriré mai. Biografia d'Eduard Punset"

La Cambra de Comerç de Reus va acollir el passat dijous 16 de desembre la presentació de la biografia d'Eduard Punset que va signar l'escriptor Genís Sinca, "No moriré mai", obra guanyadora del Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. L'acte, organitzat pel propi ens cameral, Òmnium Baix Camp i els mitjans Reusdigital.cat i LaNovaRàdio, va estar presentat pel periodista Jordi Garcia i per Àgata Girbés en representació de la Cambra de Comerç reusenca.

Sinca va desgranar la intensa trajectòria vital de Punset, que si bé en el darrer tram era popular pel seu programa televisiu de divulgació científica Redes, havia estat economista i polític, conseller de la Generalitat de Josep Tarradellas, i comunicador en diversos mèdia del Regne Unit. També va tindre una vida internacional que el va dur a viatjar per tot el món. L'escriptor va comentar com va conèixer Punset, i la relació d'amistat que es va establir i que impregna les pàgines de "No moriré mai". 
 

A més, es va apuntar que Punset va mantindre una estreta relació amb el Priorat, i en especial amb la Vilella Baixa, on va passar la seua infantesa i on va decidir ser soterrat. "El seu epitafi resa 'Volta al món i torna la Born' en una clara referència al que va ser la seva vida i el seu retorn en aquesta petita població del Priorat per a la vida eterna", assenyala la crònica del Reusdigital.cat

Foto: Reusdigital.cat

dimecres, 1 de desembre de 2021

El diari Mediterráneo ressenya el nou llibre de Joan Garí i Ramon Usó "Cosmopolites amb arrels"

El crític Josep Palomero ha dedicat una ressenya al nou llibre de Joan Garí "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", que apareix publicada a les pàgines del diari Mediterráneo. L'article s'inicia recordant el tàndem que havien format Garí i el fotògraf Ramon Usó, qui va faltar el passat mes de juny als 55 anys. Els dos van emprendre una sèrie de viatges per tot el món van donar peu a reportatges periodístics que captaven l'ànima genuïna dels pobles que visitaven, i que ara han estat aplegats en aquest nou volum.

"Els articles de Garí resulten molt atractius perquè l’escriptor viatger no es basa en tòpics, escriu sobre allò que veu sense recórrer a informacions trivials, sinó que actua com un explorador que es deixa sorprendre per les irrupcions sobtades d’una realitat desconeguda", apunta Palomero, qui afegeix que l'autor s'interessa per la vida dels natius dels llocs que visita, parla amb ells i s'impregna del seu esperit vital.

"Fa la impressió que el destí de cada viatge s’ha seleccionat per a buscar en el passat la comprensió del present, bé que siga explorant les característiques de l’antiga DDR, el Barri Roig d’Amsterdam, els jueus de l’Havana, la deriva islamista d’Egipte, els supervivents de Txernòbil, l’atractiu de Moscou i Sant Petersburg, el desembarcament de Normandia."

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant sobre la imatge.
 

 

dilluns, 29 de novembre de 2021

Una xarradeta amb... Miquel Bort, autor de "Amore"

Fem una xarradeta amb Miquel Bort. El seu "Amore" ha estat sens dubte un dels llibres de l'any en la literatura ebrenca i en la literatura eròtica catalana, amb ja cinc edicions, centenars d'exemplars venuts i una extensa gira de presentacions pel territori les quals, de la mà de la música dels Sukre i el vi del celler Petites Estones, s'han convertit en autèntics espectacles multitudinaris que han fet vibrar el públic en tots els sentits.
 
 
Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
A la teva primera pregunta diria que per mi és una forma de comunicació i d’expressar-me que m’agrada i que, quan sorgeix l’oportunitat de plasmar alguna cosa, ja sigui una vivència que m’ha passat o una idea, tinc una necessitat d’escriure-la. Quant a la segona pregunta, penso que el procés de creació i, concretament en el cas d’"Amore", després de l’idea, ve a continuació un pluja d’idees on apunto i apunto tot allò que em passa pel cap. Per després, com si fos una peça de fang i jo un terrisser, anar-hi donant forma.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
El meu ordinador amb unes quantes finestres obertes, dos teclats, un full en blanc i un llapis i, segons l’hora que sigui un cafè. Ah! I el mòbil no ha de parar molt lluny.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Amore".

En els diversos actes que he realitzant fins ara, la presentació d’"Amore" ha anat evolucionant, i ara ja ens l’han titllat de petit espectacle. I per què dic això? Doncs mireu, actualment a la presentació del meu llibre hi ha un maridatge d’un vi que té molt a veure amb el llibre, hi ha música en directe que també té una vinculació amb la novel·la, hi ha preguntes i fins alguna que altra representació que pretén enaltir reflexions del llibre. Podem millorar-la? Per suposat que sí. Però bé, tal i com l’estem fent ara ja m’agrada. De fet, diverses persones a l’hora de la signatura del seu exemplar m’han dit “és la millor presentació d’un llibre que he vist”. i sí, que et diguen això fa molt goig, és extraordinari.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Ufff..! N’anomenaria molts, però si em permets en dic dos: "Àngels i Dimonis" del Dan Brown i el "Petit Princep" de l’Antoine de Saint-Exupéry. El primer per una trama dinàmica i meravellosament redactada que t’enganxa des de la primera plana (i això és brutal!) i el segon per les reflexions que un pot extreure en cada paràgraf. De fet, he de confessar que és un llibre que m’agrada rellegir-lo.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Bé, m’agrada llegir per evadir-me i per aprendre, ja siguin articles, notícies o reportatges relacionats amb la meua feina. Però bé, si tinc que elegir et diré que la narrativa, fent referència al que et deia al principi... per evadir-me i endinsant-me entre les seues planes. I a la segona pregunta et diré que llegeixo sempre que puc, però sobretot quan em poso al llit, em resulta com una petita teràpia relaxant que m’ajuda a conciliar el son. 


Quin comentari dels lectors d'"Amore" t’ha generat més il·lusió.
Ufff..! Afortunadament, tinc la gran sort de rebre molts comentaris i alguns realment increïbles, com per exemple que et diguin que he escrit el llibre de la seva vida, o que s’han llegit el llibre en només tres dies. Quina meravellosa brutalitat, el somni de qualsevol escriptor professional. Fins i tot un parell de lectores m’han dit que l’han devorat en dos dies. O també, que t’arriben a dir que l’han llegit ja tres cops, amb el poc temps que porta al mercat. És una passada! Però bé, dit això, per mi tots els comentaris fan molt goig, tots. I jo, que amb això sóc molt novell, intento atendre’l i donar resposta de la millor manera possible.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Bé, en tinc unes quantes preparades, i altres sorgeixen instantàniament o, fins i tot algunes que les escric “a la carta”. Per exemple aquelles que van adreçades a un aniversari o un regal molt personalitzat. I és clar, tractant-se d’una novel·la eròtica, a l’hora d’escriure-les intento que paraules com “gaudir” o “desig” tinguin cabuda.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
M’agraden i les faig servir a nivell personal i també com eina de promoció, en aquest cas del meu llibre. Les que més faig anar són el WhatsApp i el Facebook. I posats a opinar, et diré que tot i que són plataformes de comunicació i socialització realment increïbles, s’han demostrat que, desgraciadament, tenen, potser com quasi tot, perill.

Quina és la teua paraula favorita
N’hi ha moltes, però com em demanes una et diré que “estimar”.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
També n’hi ha moltes, però posats a dir-ne una, crec que no estaria gens malament anar amb la Marilyn Monroe després d’una sessió de rodatge del film "Els cavallers prefereixen les rosses". Ah! I com no, la copa aniria a càrrec meu.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Se’ns dubte "Joc de Trons". Sorprenent!

El teu plat estrella és…
Tinc la sort que m’agrada tot, ja sigui carn, peix, fruita, verdura, llegums, etc. i que a voltes unes sardines a la planxa, uns cargols a la llauna, un llobarro al forn, un plat d’escudella o un bon tros de carn poc fet són veritables temptacions culinàries. Però si la pregunta és un, et diré que tinc autèntica devoció als arrossos, i entre ells, com no, la paella.

No puc viure sense…
Tindre l’esperança que la humanitat pot canviar i que es torni, valgui la redundància, més humana. Com a pare, el futur dels meus fills i de les noves generacions em preocupa. I no parlo de que trobin una bona feina i tal, sinó de què siguin feliços i una pervivència bona i, la veritat, amb la deriva que estem portant ara mateix al nostre planeta, realment quan ho penso m’espanta. Fa por.

Una cosa inconfessable…

Sóc totalment arítmic, no tinc gens de gràcia a l’hora de ballar. Un desastre.

Amb quin animal o planta et compararies?
L’àliga, potser per què sempre m’ha fascinat aquesta impressionant au, a l’igual que el gran tauró blanc, salvant i molt les distàncies i les comparatives. Simplement per admiració.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Vaig plorar molt, moltíssim quan el vaig tindre per primera vegada a les mans. Dins hi havia molt de treball, però sobretot molts sentiments. I això va ser a “Com evitar un accident de trànsit”, el meu primer llibre.

Eres friqui en

Segurament en moltes coses de les quals no m’adono, però bé et diré una que sí sé: m’encanta descobrir el significat d’una cançó, saber de què ens parla l’autor, a qui va adreçada, saber la seva història i coses així. Per exemple m’ha passat fa poc amb la cançó de Sabina “Peces de ciudad”, quina meravella. Ah! I una altra cosa, no sé encara el perquè però tinc la costum de posar-me una mica de colònia quan me’n vaig a dormir.

Soc feliç si…
Els que estant al meu voltant i m’importen ho són.

A quin personatge públic li regalaries "Amore".
Se’ns dubte a l’Òscar Camps, el fundador i director de l’ONG Proactiva Open Arms. L’admiro i l’aplaudeixo per tot el que ha sigut capaç de fer. Ell és per mi tot un referent i una d’aquelles persones que em dona esperança amb la Humanitat.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Bé, ja ens deixen viatjar, Londres és un dels llocs que em ronda pel cap tornar, m’encanta aquesta capital per fer una escapada de 3 o 4 dies, però bé, l’altre dia vaig veure unes fotos de les illes Maldives que…

Com és la teua mascareta?

Negra!