dijous, 27 d’abril del 2023

“'El cant de les granotes', una estada a l’Espanya buidada". Josep San Abdón ressenya el dietari de Sergi Durbà

El crític literari Josep San Abdón parla a El Diari Online del nou llibre de Sergi Durbà. "El cant de les granotes" és el dietari de l'autor del Camp de Morvedre durant l'any que va residir, amb la seua família, a un poble de la Castella buidada, enmig del desert demogràfic que es coneix com la Lapònia espanyola. Durbà, des de la valencianitat mediterrània, fa una mirada en la vida, l'entorn i les persones que els acullen al llarg de quatre estacions. Us deixem un fragment de la ressenya.

Sergi Durbà, professor de secundària, l’any 2020 va deixar temporalment la seua feina i va marxar uns mesos a viure a un dels poblets d’aquest territori, que ell ha volgut que reste en l’anonimat, però que es fàcil detectar per la toponímia a la que fa referència. Durant aquest temps va escriure un dietari on expressava els seus sentiments davant la nova situació en què es trobava, que li va valdre guanyar el 17è Premi de Narrativa Vila d’Almassora.

El dietari abasta les quatre estacions de l’any, cada entrada porta un títol sobre el tema de que tracta i a partir d’ací va desenvolupant les seues impressions sobre les qüestions que li van cridant l’atenció. El setembre de 2020 comença la nova vida amb l’arribada al poble, amb la curiositat que desperten en els veïns la presència de nous habitants forasters. Gel i Fred són dos de les entrades d’aquesta estació en què veiem la preocupació davant d’aquests fenòmens meteorològics.

L’apartat dedicat a l’hivern és el més extens, porta el significatiu subtítol de temps aturat. En ell l’autor ens anirà referint l’experiència d’aquests mesos en un xicotet poble de temperatures sovint de molts graus sota zero; les nevades, l’aigua que es congela a les canonades, el treball de fer llenya per a la llar…tot i que sempre hi ha qui diu que per a fred el que feia abans.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dimecres, 26 d’abril del 2023

"El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització" rep el Premi Modest Reixach de Sociolingüística

L'obra "El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització" ha estat guardonada per la Societat Catalana de Sociolingüística amb el Premi Modest Reixach, que s'atorga als treballs de recerca o d'assaig en l'àmbit de sociolingüística.


El llibre publicat pels filòlegs i lingüistes Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló vol respondre a la qüestió de des de quan els catalans saben parlar castellà i, en concret, la bilingüització de la majoria de la població, la gent normal que suposa el gruix del cos demogràfic. Per aquest motiu es va entrevistar a una seixantena de persones catalanoparlants de més de 90 anys, que apoten un testimoni clau per entendre el procés d'extensió del castellà entre les classes populars catalanes en el tombant dels segles XIX i XX.

divendres, 14 d’abril del 2023

"Formar una ciutadania crítica i compromesa amb la transformació social i ecològica". Ressenya de "Educar per al col·lapse" per Paula Simó

Paula Simó ha ressenyat a Va de Llibres l'assaig de Jordi Marín "Educar per al col·lapse. Reflexions des de l'aula", una obra que vol fer una descripció de les situacions de múltiples crisis que afrontem com a societat i d'algunes respostes que caldria-les, especialment en la vista posada a les noves generacions. Us deixem un fragment del text.

Jordi Marín (Ares del Maestrat, 1974), autor, analista i professor d’educació secundària, en el seu llibre Educar per al col·lapse. Reflexions des de l’aula adverteix que cavalquem cap al col·lapse i ens proposa canvis en el sistema educatiu per a formar una ciutadania crítica i compromesa amb la transformació social i ecològica. 

Segons Marín, el model educatiu actual està dissenyat per a formar individus orientats a l’èxit individual i al creixement econòmic il·limitat, sense tindre en compte les conseqüències ambientals i socials d’aquest model. Així, defensa una educació orientada al desenvolupament d’habilitats i valors com l’empatia, la col·laboració, la solidaritat i la resiliència, que permeta enfrontar les crisis que s’acosten des de la perspectiva de la col·lectivitat.

El llibre aborda temes com el canvi climàtic, la crisi energètica, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament de recursos naturals, i mostra com aquests fenòmens afecten la nostra forma de vida i la nostra relació entre nosaltres i amb el planeta. Marín ofereix eines pràctiques per a incorporar la perspectiva del decreixement i la cooperació en l’educació, i proposa una sèrie de canvis en el sistema educatiu per a formar una ciutadania crítica i compromesa.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

divendres, 7 d’abril del 2023

"Un indret antic i noble". Josep San Abdón parla de la "Guia sentimental del Maestrat" a Saó

El crític literari Josep San Abdón ha publicat a la revista Saó l'article "Un indret antic i noble" que ressenya la "Guia sentimental del Maestrat" d'Amàlia Roig. Us deixem un fragment.

Un indret antic i noble: d’aquesta manera qualifica Amàlia Roig la comarca del Maestrat, sobre la qual ha escrit recentment un llibre força interessant, Guia sentimental del Maestrat (Onada Edicions). Tot i ser la comarca més extensa del País Valencià, no se n’havia escrit fins ara cap guia.

L’obra és a la vegada descriptiva i reflexiva, té com a finalitat ser útil a tota classe de lectors, a aquells que simplement volen gaudir amb la lectura del llibre com a aquells que el poden tenir com a manual per viatjar i conèixer millor la comarca. La guia porta l’adjectiu sentimental perquè diu l’escriptora que «és un llibre d’autora, té voluntat d’estil i fa una mirada personal i una interpretació d’allò que veu». En efecte, Amàlia Roig fixa la seua mirada en els espais i en els temps que han passat pels llocs i les reflexions que se’n deriven. És una mirada al passat, però també al present.

L’autora, preguntant la gent, s’ha trobat que el Maestrat és un lloc bastant desconegut; n’hi ha qui li parla de Morella, que no és del Maestrat; del líder carlí, Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat, que no va nàixer al Maestrat; o de l’oli, que és excel·lent, però tan bo com el de les comarques veïnes del Montsià o del Baix Ebre, a la veïna Catalunya. Per aclarir conceptes, en el primer capítol ens parla dels orígens del Maestrat històric.

Tot i això, en ser una guia sentimental, l’autora s’ha permès alguna llicència, com ara incloure quatre pobles dels Ports, comarca molt vinculada al Maestrat, perquè tots el que hi vivim sentim Morella com a lloc molt proper, hi hem viatjat moltes vegades i hem gaudit de la seua història, paisatge, festes o gastronomia. També inclou la Tinença de Benifassà, un espai natural d’extraordinària bellesa, que actualment es considera subcomarca del Baix Maestrat.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.