El crític Guillem Cortés ha dedicat una ressenya a la nova novel·la de Salvador Vendrell, publicada a La Veu dels Llibres. "Exhumació", una seqüela de "Quan truquen de matinada", recupera el personatge de Pere Centelles, un escèptic periodista que es viu implicat en una trama que conté memòria històrica, secrets familiars i avançament d'eleccions a les Corts Valencianes. Podeu llegir un fragment a continuació.
Traure un cadàver de la sepultura per a examinar-lo i precisar-ne la causa de la mort. Això és el que fan els forenses per manament judicial o els escriptors, per trobar una porta d’entrada inquietant als tabús de la seua societat.
A Exhumació el protagonista topa amb un cadàver mig soterrat, al corral de la casa pairal de les seues ties-àvies. Podríem estar davant d’un thriller convencional si no fora perquè, a la primera escena, hem vist com uns milicians treien de casa i mataven un home a l’inici de la guerra civil. De manera que, sotto fondo, al text batega l’altra accepció, metafòrica, d’exhumar: traure de l’oblit: examinar les capes de silenci, fer-lo parlar, i provar d’entendre per què els veïns es mataven els uns als altres. D’això en podríem dir novel·la (de memòria) històrica. Però, entreteixit, hi ha el retrat del joc polític del país en plena contesa electoral, un relat periodístic, una tercera dimensió de literatura de no ficció.
Aquests són els elements discursius que singularitzen la proposta de Salvador Vendrell. L’altre és la veu del narrador i protagonista Pere Centelles. Historiador de formació i reporter a un diari de València, està en crisi laboral-vital pel descrèdit de la política i la premsa, i viu desenganyat. La narració, en primera persona, contagia el text d’un estil periodístic, de vegades amb girs propis del llenguatge argumentatiu, molt dinàmic i incisiu. En tot ell traspua la personalitat de Pere, instal·lat en la ironia i la desafecció, en l’humor agut i agre del menfotisme. La seua és una veu segura i vital, del qui sap perquè ha viscut, i insegura, del qui desconfia i descreu. Per això, sobretot, pregunta.
El món de Pere es mou. A la feina, el principal orientador de les nostres vides, la crisi del 2008 i la digitalització han desvirtuat l’ofici. Intenta refugiar-se en l’amor, els amics i la família, però res és d’una peça. Té una relació profundament compromesa amb Júlia, però clandestina, com la lluita antifranquista en què es conegueren, perquè és una dona casada. Rafa i Maria, amics comuns de Pere, són un matrimoni consolidat que es trenca: la infidelitat ha obert un conflicte que afecta els fonaments de la relació i ell es troba al mig. A la família, a Sueca, a la casa del poble de les ties-àvies, el refugi de la innocència de la infantesa, on torna de tant en tant per trobar pau, apareix un mort i, amb ell es desenterra la por i la culpa silenciades durant la postguerra.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Benicarlo%CC%81.jpg)