dijous, 5 de novembre de 2020

"Vides on the rocks". La campanya que proposa quatre títols de literatures del jo d'editorials valencianes


 Vídeo de la campanya Vides on the rocks
 
Sota el lema “Vides on the rocks”, les editorials valencianes Vincle Editorial, Onada Edicions, Edicions del Bullent i Lletra Impresa Edicions acaben de llançar una campanya de lectura de llibres d’assaig de caràcter biogràfic, vides i dietaris protagonitzats per personalitats insignes del nostre país.

Així, Vincle Editorial acaba de publicar La meva cambra més estimada, de Lluís del Romero Sánchez-Cutillas i il·lustracions d’Aitana Carrasco. El llibre és una apassionada evocació de la biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas ─la particular habitació pròpia, en al·lusió a Virginia Woolf─ des de la qual Sánchez-Cutillas va escriure una obra immensa, entre narrativa, novel·la, poesia i treballs d’investigació sobre la història i la literatura valencianes. Una aproximació íntima i interesantíssima a la figura i obra d’una escriptora fonamental de la literatura valenciana del segle passat.

Onada Edicions trau a la llum No moriré mai. Biografia d’Eduard Punset, Premi Ciutat de Benicarló de Narrativa Memorialística, a cura de Genís Sinca. El recorregut fascinant per la vida del famós divulgador científic Eduard Punset, un dels personatges més sorprenents del panorama televisiu i cultural del darrer terç del segle xx. Mediàtic i gran difusor de la ciència, carismàtic i amb un do natural per la paraula, Punset va desenvolupar una llarga i variada tasca professional en diferents àmbits. A més de polític, va fer de representant econòmic per al Fons Monetari Internacional, de conseller de finances del president Josep Tarradellas i de ministre d’Adolfo Suárez. 
 

Per la seua part, Edicions del Bullent publica L’home impacient, un conjunt de diaris amb el qual Antoni Martí Monterde va ser guardonat amb el Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Ciutat de València. Antoni Martí Monterde va començar a escriure aquests papers en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n i preguntar-se si la vida no és una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.

Finalment, Lletra Impresa Edicions publica Mónica Oltra o el compromís, del sociòleg i escriptor Tomàs Escuder. Es tracta de la primera biografia autoritzada sobre Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, portaveu del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Mónica Oltra és una de les persones de més transcendència política de les dues darreres dècades al País Valencià. Una persona que fins i tot ha transcendit les fronteres administratives valencianes, per tal com és coneguda a tot l’Estat. Una persona mediàtica, sens dubte. El llibre inclou un pròleg de Gustau Muñoz, un epíleg de Miquel Real, dues conferències inèdites i articles de la mateixa vicepresidenta sobre diverses qüestions claus de la seua política i gestió de govern.

Les quatre obres proposades reflecteixen l’objectiu d’aquestes editorials independents valencianes de reprendre les línies de publicacions amb temes actuals i atractius, després d’un any molt complicat i a l’espera que es puga normalitzar la situació en els pròxims mesos. Aquesta campanya per les lectures biogràfiques de qualitat també aspira a ser un revulsiu perquè el públic confie de nou en les llibreries valencianes com a espais segurs de consum literari.

dijous, 14 de maig de 2020

"És com mirar un Novecento valencià". Parlem amb Xavier Serra i Salvador Vendrell, prologuistes de "L'ull compromés"

Aplecs, manifestacions, eleccions, música i Joan Fuster. En els convulsos anys del final del franquisme i de la Transició, l'objectiu de Manuel Linares captava l'ambient que es respirava a les comarques valencianes. Dècades després, el llibre "L'ull compromés" recupera una selecció d'aquesta memòria fotogràfica del país. Parlem amb els dos prologuistes de l'obra, Xavier Serra i Salvador Vendrell.

Com sorgeix el projecte de L’ull compromés? 
Coneixíem des de feia anys el fabulós arxiu fotogràfic de Manuel Linares, perquè de tant en tant ell ens enviava alguna fotografia al mòbil. I no calia ser molt llest per adonar-se que eren molt sovint fotografies d’un enorme interès documental. Per exemple, les fotografies que havia fet en alguns dels Aplecs de la Joventut del País Valencià que tingueren lloc al llarg dels anys setanta o un reportatge completíssim sobre les primeres manifestacions de l’1 de maig. Eren fotos que et remetien a un món efervescent políticament. Un món molt atractiu.

Quin reflex del final de la dictadura i la Transició creieu que ofereix aquest llibre? Creieu que es pot parlar d’una “Transició valenciana” particular respecte la resta de l’Estat? 
El final de la dictadura de Franco i l’estafa d’això que tots hem acceptat que s’anomene “Transició” –i que no va ser sinó perpetuació dels franquistes en el poder– va ser molt semblant arreu dels Països Catalans: els estudiants, i els joves en general, van protagonitzar el moviment de protesta. I això es veu clarament en les fotografies de l’època. Són els joves els qui porten les pancartes en les manifestacions o criden en els mítings. Al final, però, Adolfo Suárez, Rodolfo Martín Villa i tots els franquistes que hi havia instal·lats en les diputacions, ajuntaments i en tota la resta d’organismes oficials van controlar la situació i ens van vendre la burra que anàvem a viure en una democràcia de veritat –perquè, recordem-ho, el franquisme també s’autodefinia com una “democràcia orgànica”. Si fa no fa, la mateixa estafa que encara continua vigent avui.

Com definiríeu el valor documental i artístic del treball de Manuel Linares? 
En les seues fotografies aquestes dues vessants van estretament unides. O almenys per a nosaltres. Bona part del plaer estètic que ens produeix mirar-les i remirar-les és degut al valor que tenen com a document d’una època. I més concretament: com a document de la joventut nacionalista d’esquerres, que al País Valencià va ser l’única que va sortir al carrer i es va jugar la pell per a reclamar totes les llibertats, des de la llibertat sindical fins a la llibertat sexual. És com mirar un Novecento valencià. No són fotografies que deixen indiferent, almenys a qui tinga alguna cosa al cap i algun sentiment de justícia social a dins del cos.

Amb quin criteri es va dur a terme la selecció de les fotografies? 
Manuel Linares tenia molt ben ordenat i molt ben cuidat el seu arxiu fotogràfic. Diverses persones li havien sol·licitat reiteradament que fes una exposició fotogràfica. Però la solució de la publicació d’un bon recull en un llibre era millor. Primer, perquè les exposicions són temporals i, en canvi, el llibre sempre queda i, segon, perquè el llibre permetia mostrar moltes més fotografies que no una exposició. Per tant, una vegada convençut Linares que aquest era el millor sistema, trià les fotos seguint un fil diguem-ne narratiu: calia mostrar en una sèrie de capítols com va ser la lluita social en aquella època, des de les reunions a casa de Joan Fuster fins a les primeres eleccions. L’editorial oferí un format que permetia mostrar moltes fotografies en un sol llibre, que d’això es tractava, i Linares ho va saber aprofitar.

Considereu que s’ha perdut la memòria d’aquella època? Què ha quedat d’aquells moviments en ebullició? 
No s’ha perdut la memòria. Contínuament es publiquen llibres sobre l’època, tant estudis acadèmics com escrits memorialístics. El que és absolutament inusual és el testimoni gràfic. No tenim tantes fotos o pel·lícules documentals com voldríem. Ni tantes com necessitaríem, perquè cal reivindicar les lluites d’aquella època. I continuar-les. L’Estat espanyol continua sent un Estat opressor i corrupte i, en definitiva, una merda colossal.

Què en penseu del retrat fotogràfic que fa L’ull compromés de la figura de Joan Fuster?
Les fotos de Fuster a casa seua, concretament, envoltat de joves escoltant-lo, són úniques, absolutament singulars. De fotografies de Fuster, se n’han publicat una pila, però mai com aquestes, que presenten un Fuster en plena acció, desinhibit, relaxat, explicant les seues idees en una reunió amb una desena de joves que se l’escolten. El reportatge sobre els efectes dels explosius amb què van intentar matar-lo també té un gran valor, perquè hi ha fotografies inèdites i perquè mostren la passivitat amb què s’ho mirava la policia.

"L’ull compromés" ja duu un any a les llibreries. Com valoreu l’acollida dels lectors i lectores?
Coneguem públic jove, de vint anys o menys, que en veure les fotografies de Manuel Linares ha quedat molt sorprès perquè el tòpic sobre la passivitat política dels valencians, simplement, se li n’ha anat a terra. No hem estat un poble dòcil amb el poder de l’Estat. No tots. El moviment reivindicatiu valencià té una llarga trajectòria.

Penseu que és possible un segon volum de l’obra fotogràfica de Manuel Linares? 
Segur, el seu arxiu és extensíssim i no ha fet sinó destapar la caixa.

dimecres, 13 de maig de 2020

"És obligació de les noves generacions destapar allò que ha estat ocult durant dècades". Parlem amb Marta Tena, autora de la novel·la "Una lluna a la finestra"

L'escriptora Marta Tena torna aquesta primavera amb "Una lluna a la finestra", una nova novel·la que conjuga crim, secrets i memòria històrica, ambientada en la Tinença de Benifassà. Parlem amb l'autora de la Sénia sobre les claus d'aquesta narrativa.

D’on sorgeix el projecte de “Una lluna a la finestra”?
La idea surt arran de l'interès d'anar descobrint i de donar a conèixer la nostra història local i el nostre territori més enllà de les nostres comarques i, fins i tot, a lectors i lectores de la nostra zona que ho desconeixen perquè, sovint, ens hem preocupat més del que passa i ha passat a centenars o milers de quilòmetres i, en canvi, ignorem què van viure els nostres avis o rebesavis.

L’ambient de postguerra, els maquis…Què et duu a novel·lar la memòria històrica?
És molt important que no oblidem o que ignorem qui som i d'on venim. No solament per no cometre els mateixos errors, com se sol dir, sinó també perquè som qui som i com som perquè ens hem forjat per uns gens, amb una adaptació a l'entorn i als esdeveniments que ens han colpit. Però no he volgut que fos una novel·la històrica en estat pur sinó que ho he volgut vincular al nostre present per mostrar com el passat continua formant part de les nostres vides, que no podem fer com si no hagués succeït. Al menys una generació ho ha hagut de fer, com es veu a la novel·la, per por i/o per patiment. Ara és obligació de les noves generacions destapar allò que ha estat ocult durant dècades, per restaurar la dignitat dels que ho van patir i fer justícia encara que només sigui amb el nostre reconeixement i la nostra admiració.

Què t’ha inspirat per crear la protagonista, la Jana? Creus que el fet que siga una mossa d’esquadra reivindica el paper de la dona investigadora en la narrativa?
Tradicionalment, en la novel·la negra els protagonistes han estat homes, tot i que en els darrers anys podem trobar també figures femenines. Estem en una societat que la dona està demostrant que és tan vàlida o més que l'home. No m'ho vaig plantejar per fer-ne cap reivindicació, sinó que el personatge va sortir així, de forma natural.
El que sí que té en comú amb la major part dels investigadors d'aquest gènere és que és un personatge ferit, amb un trauma que li resulta impossible de superar, fins al punt de plantejar-li una crisi professional, però, quan una persona viu la seva feina amb vocació, és incapaç d'escapar i encara més si hi ha una implicació afectiva i familiar.

I com ha estat el treball en el gènere de la novel·la de crims i investigació?
Sempre que escrius hi ha una recerca: d'espais, de procediments en la forma d'actuar davant d'un fet, d'esdeveniments històrics... En aquest cas, s'ha afegit també la del comportament d'una policia que, a més a més, ha d'anar amb molta cura perquè està fora de la seva jurisdicció i el cos que sí que hi està no sembla molt disposat a col·laborar en la investigació.
No volia fer una novel·la de sang i fetge, per tant, m'he estalviat haver de cercar detalls sobre procediments d'autòpsia, per exemple. No era aquesta la finalitat. La investigació del crim ha estat el pretext per redescobrir la nostra gent, la nostra història i el nostre territori.

A què s’hi deu ambientar la novel·la en la Tinença de Benifassà? Consideres que el territori suposa un valor afegit a la història?
La idea inicial era centrar la trama al monestir de Benifassà. Vaig llegir els dos volums dels Annals (Onada edicions) per trobar alguna cosa que em portés a desenvolupar la trama. I sí que hi vaig trobar un detall que em va inspirar una part, un element que ajuda la Jana a arribar a fons a la causa del crim. A partir d'això, la resta de la trama havia d'estar lligada al territori més proper (La Pobla de Benifassà), però també he intentat anar una mica més enllà i recórrer llocs que estimo i que conec perquè hi he passat molt bons moments (La Sénia, el pantà, Vinaròs, Morella, Benicarló...).

Com has afrontat la novel·lització d’aquesta comarca amb una idiosincràsia tan forta?
Quan et poses a llegir bibliografia sobre la història de la Tinença, com els Annals, "El puño que golpeó el franquismo" o "Maquis i masovers" te n'adones del patiment dels seus habitants, que han hagut de lluitar contra unes condicions geogràfiques i climatològiques dures, però sobretot contra la crueltat de l'home contra l'home, especialment en les guerres carlistes i durant i després de la guerra civil. Trobar arguments per a una o moltes novel·les no és gens difícil amb tot això.

“Una lluna en la finestra” s’ha basat en episodis reals ocorreguts després de la Guerra Civil. Com ha estat el procés de documentació? Hi ha detalls que has descobert i que no hi apareixen en el llibre?
A part de la lectura de bibliografia especialitzada en aquesta època i en aquesta zona en concret, també he parlat amb persones que ho van viure en primera persona, quan eren un xiquets, i han callat durant anys per por i per no remoure el dolor. Hi ha hagut algunes dades que he considerat millor guardar.

Serà un relat singular o contemples més novel·les amb aquests personatges, principalment la Jana?
Inicialment, es va gestar com un relat singular, però una vegada acabat i tenint en compte que a la Jana li han agradat les nostres terres no descarto que es trobi en alguna situació més en què calgui treure la pols de la història, fins i tot a la més recent.

Malgrat la Covid-19, “Una lluna a la finestra” duu unes setmanes en els aparadors. Com ha estat la reacció dels primers lectors i lectores?
No hi ha virus que acabi amb l'escriptura ni amb la lectura. Ha estat més difícil contactar amb els lectors, però ho hem substituït per presentacions virtuals, anuncis a les xarxes... Ens ha faltat el contacte directe amb els lectors, escoltar les seves impressions, respondre a les seves preguntes... però tot arribarà, i amb més ganes!
Sí que hi ha lectores i lectors que m'han enviat els seus comentaris, en els quals coincideixin en què els enganxa molt la trama i la satisfacció que senten en retrobar-se amb la seua gent i els llocs tan coneguts i estimats.

Finalment, en qualitat d’autora arrelada al territori i on ambienta les seues obres, com valores el paper de la literatura ebrenca en l’actualitat?
Per sort, escriure no només m'ha ajudat a fer-me sentir millor amb mi mateixa deixant aflorar la meua creativitat, sinó que m'ha permès contactar amb moltes altres lletraferits que gaudeixen llegint i/o escrivint. Som molts els que hem fet de l'escriptura la nostra afició i, com que no hi ha competitivitat professional, gaudim compartim els nostres projectes i obres i ens admirem mútuament. A les Terres de l'Ebre i al Maestrat podem estar molt orgullós de l'activitat cultural que tenim i gaudim i que no hem d'envejar per a res a zones urbanes. Igual que defensem i promovem els productes de quilòmetre 0 també ho hem de fer amb la cultura i, concretament, la literatura, perquè tenim molt a dir i a gaudir.

dimarts, 12 de maig de 2020

Un crim oblidat a Benifassà: Marta Tena publica la novel·la “Una lluna a la finestra”

La Tinença de Benifassà, a l’extrem nord valencià, és una comarca de gran valor natural i històric, i on, des de segles, els seus habitants han forjat el caràcter per guanyar-se la vida entre les ingrates muntanyes. També és el refugi íntim i familiar de la Jana, una mossa d’esquadra que torna a la Pobla de Benifassà, on s'ha de fer càrrec de les obres en la vella casa pairal, per fugir de la ciutat i recuperar-se en uns moments baixos. Però, els treballs en el casalot descobreixen un cadàver ocult des de feia dècades. Encara que ningú sap qui és, per a la Jana, la investigació es convertirà en tot un repte, un nou cas, que aquesta vegada es troba fora de la seua jurisdicció.

El crim és el tret de sortida de “Una lluna a la finestra”, però el nou llibre de Marta Tena Subirats parla de la memòria històrica i del tràgic avenir dels perdedors de la Guerra Civil. L’escriptora de la Sénia es basa en històries reals per confeccionar una narrativa que alterna el relat en dues èpoques: la investigació de la Jana en l’actualitat, i l’ambient de revenja i de temor en la immediata postguerra. Tant una com l’altra tenen com escenari els paratges màgics i difícils de la Tinença i per extensió, del Maestrat i de les Terres de l’Ebre i capta l’esperit i la llengua de la seua gent. La novel·la, així, també reivindica la literatura feta des de les perifèries de les capitals.

“Una lluna a la finestra” és la tercera novel·la de Marta Tena, i la segona en la col·lecció Narratives d’Onada Edicions, després de l’anterior “Tots els colors del vent” (2017) i amb la qual es consolida com una de les veus literàries ebrenques més potents dels darrers anys. L’autora es dedica professionalment a la docència en un institut de secundària i en la universitat; amb formació de Filologia Hispànica i Filologia Catalana, és doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura, un bagatge acadèmic que impregna la seua vessant de novel·lista.

dilluns, 4 de maig de 2020

Preparant novetats: "Una lluna a la finestra" de Marta Tena Subirats


Un cadàver. Retorn als orígens. Una pèrdua insubstituïble. Lluita maqui. Els Ports. Gelosia. Culpabilitat. Venjança. Prediccions i conjurs. El monestir de Benifassà… Un còctel que ens porta a una novel·la curta amb una llarga història. 

La Jana, una mossa d'esquadra, es trobarà amb un cos sense identificar mentre rehabilitaven la seua vella casa familiar a la Tinença de Benifassà. Serà el punt de partida d'una investigació que obre les portes de vells secrets que romanen silenciats. 

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

divendres, 6 de març de 2020

Parlem amb Teresa Hidalgo, autora de "Ni falda ni pantalons, jo. Educació transversal i atenció a la diversitat"

"Ni falda ni pantalons, jo" és la nova proposta metodològica docent per treballar la diversitat sexual i de gènere a les aules. La seua autora, la professora Teresa Hidalgo, va partir de l'experiència positiva d'uns tallers per desenvolupar aquest material que pretén informar i desterrar mites sobre les persones LGTBI i afavorir la seua inclusió i normalització social.

En aquest vídeo podeu veure l'entrevista a Teresa Hidalgo:

dimarts, 3 de març de 2020

La vida barrejada amb poesia. El Diari de Tarragona parla de la biografia "Zoraida Burgos i Matheu"

Amb el títol de "Zoraida Burgos: passió i prudència sobre el paper", Roser Regolf ha publicat una ressenya al Diari de Tarragona del nou llibre de la cantautora Montse Castellà: "Zoraida Burgos i Matheu. Resum biogràfic", el passeig per la vida i l'obra d'una de les grans veus literàries ebrenques.


Regolf enceta l'article definint Burgos com "una de les poetes més sòlides de la literatura ebrenca i catalana de postguerra" i assenyala que el projecte biogràfic dut a terme per Castellà, "a cavall de l’assaig i la novel·la memorialística", serveix per trenar "una història que cal conèixer. Records, anècdotes, contes, poemes, racons a la vora de l’Ebre i altres vincles".

El text explica el procés de creació del llibre, el primer de Montse Castellà. La biògrafa explica que han estat sis anys de treball, sovint a partir de converses mantingudes amb Zoraida Burgos en espais familiars o per vies telemàtiques, ja que l'escriptora "se sent més còmoda escrivint que parlant", recorda Castellà.

A foc lent i amb una gran estima de Montse Castellà cap Zoraida Burgos, la història vital i literària de la tortosina va començar a fluir en aquesta biografia, presentada fa a penes uns dies. Orientada per àmbits temàtics, i des de la infantesa fins l'actualitat, "la vida es barreja amb els seus poemes perquè el lector pugui entendre’ls millor." Han evitat amb èxit el buidatge de dades i han confeccionat, "amb quatre mans i pianos diferents", un relat narratiu evocador, a la mida de la literatura burgosiana.

D’aquesta manera, tot i que també desgrana les seves obres literàries, ens introdueix de forma gairebé íntima a uns anys que van marcar a Burgos com a persona i escriptora, que parla de la lluita antifranquista com a única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre a la postguerra i durant el franquisme. (...) Al mateix temps, la biografia parla també de la importància de la música, així com de la faceta de Burgos com a grafòloga, motorista o intrèpida viatgera.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dilluns, 2 de març de 2020

El Setmanari L'Ebre entrevista Montse Castellà, autora de la biografia de Zoraida Burgos

 

El periodista Oriol Gracià ha publicat en el Setmanari L'Ebre una entrevista a Montse Castellà arran de la publicació de "Zoraida Burgos i Matheu", el resum biogràfic de la bibliotecària i poeta tortosina, membre de la generació de postguerra que va revitalitzar la cultura catalana a les Terres de l'Ebre.

Castellà ha definit el llibre com "un llibre a quatre mans, en diferents pianos". S'estructura a partir d'una sèrie de converses mantingudes amb Burgos durant més de sis anys. No va ser fàcil convèncer-la, exposa l'autora, "és una dona que sol dir que no, per humilitat i discreció. (...) Per fer el llibre ens ha calgut negociar i hem acabat trobant la fórmula que ens ha convençut a totes dues", referint-se a aquestes trobades en espais còmodes per a la biografiada.

A l'hora de definir la literatura de Zoraida Burgos, Castellà la defineix com "senzilla i críptica, t’atrapa", i per això es va implicar en el llibre: "Darrere de la seua obra hi havia un personatge que tenia ganes de conèixer." El llibre fa un profund repàs a la seua trajectòria literària, la qual abraça des dels anys 50 del segle XX fins l'actualitat. "Al principi, hi predominaven els versos lliures i els temes socials, perquè durant l’antifranquisme la poesia era una de les poques eines d’expressió que servia per a reivindicar i de tant en tant podia saltar-se la censura. Per incultura i desconeixement dels censors, és clar. A poc a poc, afina i sintetitza el llenguatge i aprèn a treballar la mètrica."

Però, com s'assenyala en l'entrevista amb Oriol Gracià, la biografia dedica tanta atenció a l'obra com a la persona, i ens retrata el seu avenir vital, la seua personalitat, els seus interessos i la influència dels familiars i les amistats que l'envolten, amb especial cura cap els membres de la seua generació: "Parlar de Zoraida és parlar del ressorgir cultural de Tortosa durant la postguerra, i dels intel·lectuals d’esquerres que van confluir al voltant de la revista GEMINIS. Parlar de Zoraida és també parlar del PSUC, de la repressió política i de l’empresonament de molts dels qui militaven al seu entorn", comenta Castellà.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

divendres, 28 de febrer de 2020

El booktrailer de "Els silencis del carrer de l'Arc"



Una de les novetats literàries que Onada prepara per aquesta primavera és la nova edició de la novel·la "Els silencis del carrer de l'Arc" d'Elena Fora. L'obra de debut de l'escriptora vinarossenca retrata els secrets familiars ocults en la guerra civil i la postguerra que sortiran a la llum, quan Bela, malalta de càncer, retorna a la vella casa pairal. 

Per conèixer més sobre aquesta apassionant història de venjances i revelacions, podeu fer una ullada al booktrailer publicat al canal de Youtube de l'autora.

dimecres, 26 de febrer de 2020

El digital Surtdecasa dedica un article a la biografia de Zoraida Burgos

El passat 21 de febrer, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa s'omplia de gom a gom per a l'estrena de "Zoraida Burgos i Matheu", el primer llibre de la cantautora Montse Castellà en que recorria l'extensa i intensa trajectòria vital d'aquesta bibliotecària i poeta tortosina, una de les veus literàries més sòlides del darrer mig segle a les Terres de l'Ebre.

Arran d'ací, el digital Surtdecasa ha dedicat un article al llibre, publicat pel periodista Oriol Gracià. En ell es narra el procés de creació del títol, en el que Castellà va haver de vèncer les reticències de Zoraida Burgos. Van ser sis anys de treball, de converses entre les dues dones, per donar llum a una biografia feta "a quatre mans, però amb pianos diferents", com indicava l'autora.

En "Zoraida Burgos i Matheu", la persona i l'obra s'entremesclen per a crear un relat vital que abasta els esdeveniments del darrer segle vist des de la perspectiva de l'escriptora: la guerra, la postguerra, el franquisme, la revifada de la cultura catalana a les Terres de l'Ebre... Castellà incideix en el seu caràcter discret que amaga a una dona polifacètica, inquieta i curosa.

Aquesta és una biografia que més enllà del fet literari, retrata els anys de lluita antifranquista, de censura i textos clandestins, de presons i llibertats escapçades. I tot, explicat amb la veu narrativa de Montse Castellà que proposa un text a mig camí entre l'assaig i la memorialística, amb voluntat estètica i literària. Una biografia sui generis, que no s'estructura cronològicament, sinó per blocs temàtics que van des de les lectures i influències, fins als records d'estiu, les músiques inspiradores, els viatges, els amics i, òbviament, el seu llegat literari ordit, al principi, de poesia social, però que més tard també aborda temes com l’amor, el paisatge i els viatges, fins i tot des de la prosa. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

La biografia de Zoraida Burgos, a l'Informatiu de Canal Terres de l'Ebre



L'Informatiu de Canal Terres de l'Ebre ha dedicat una peça al multitudinari acte de presentació de la biografia de l'escriptora i bibliotecària tortosina Zoraida Burgos, que es va dur a terme en la Biblioteca Marcel·lí Domingo de la capital ebrenca. L'autora del llibre, Montse Castellà, és entrevistada per comentar aquest projecte d'homenatge i reivindicació a una de les grans veus literàries del darrer mig segle.

dissabte, 22 de febrer de 2020

"Un balanç de set anys". Carles Alòs ressenya les "Cròniques des de l'infern" de Manel Alonso

Ja fa set anys que Manel Alonso va publicar "Cròniques des de l'infern". Es tractava d'un recull d'una cinquantena d'articles d'opinió que havien estat publicats en diversos mitjans de comunicació entre 2011 i 2013, quan la crisi econòmica, social i política colpejava de ple el País Valencià. 

Ara, Carles Alòs ha recuperat aquest títol en una ressenya publicada al digital Descriu. En el seu text, Alòs s'hi fixa en la diversitat de temàtiques que aborda Alonso, a la vegada que reconeix que "hi ha isotopies que suren en aquest compendi cosit amb una mirada crítica i un registre periodístic perfectament adequat a la situació. Albirem un Alonso mordaç i un home implicat en la vida del seu país en un temps difícil", i assenyala els articles referents a la mort de Salvador Iborra, a Paco Muñoz i a la Primavera Valenciana com els més corprenedors.

D'altra banda, el crític demana fer balanç de com han evolucionat les denúncies formulades fa quasi una dècada: "caldrà fer examen de consciència i entreveure on estem i com han anat succeint les preguntes que Alonso deixava en l’aire", hi afegeix. Finalment, Alòs para compte en l'aportació del professor Antoni Rovira en "Cròniques des de l'infern", al relacionar els escrits de l'autor puçolenc amb textos de Dant Alighieri, referència metatextual a l'ambient de crisi sistèmica.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

divendres, 21 de febrer de 2020

El Canal Terres de l'Ebre es fa ressò del llançament de la biografia de Zoraida Burgos

Amb la vista posada en la presentació d'aquest divendres 21 de febrer a Tortosa, el Canal Terres de l'Ebre ha dedicat una peça del seu informatiu al llançament de la biografia de l'escriptora tortosina Zoraida Burgos i Matheu, escrit per la cantautora Montse Castellà dins de la col·lecció Gent Nostra.

En el vídeo, que podeu veure a continuació, Castellà explica el procés de creació d'aquesta obra que reivindica una de les grans veus de la literatura ebrenca i catalana del darrer mig segle, i ens dibuixa no només a la poeta, sinó també a la Zoraida Burgos bibliotecària i inquieta, d'una personalitat tímida i discreta. Per aquest motiu l'autora explica que és un llibre "a quatre mans, però amb pianos diferents".

dimecres, 12 de febrer de 2020

"Una interessant fascinació en el poder de les imatges i dels conceptes". La revista Caràcters parla de "Anys llum" de Josep Porcar

La revista literària Caràcters ha dedicat una ressenya a "Anys llum", el poemari de Josep Porcar guardonat amb el Premi Ciutat de Sagunt. La crítica, signada per Jaume Subirana, s'inicia amb la ubicació de l'escriptor castellonenc en el panorama poètic català, en el qual Porcar "ha de figurar en el catàleg estés de la poesia catalana d'ara", i afegeix que és un poeta "de corrent antic, transnacional i eclèctic que (...) s’abeura en el cinema i en cançons contemporànies". De fet, l'escriptor experimenta els seus versos en vídeocomposicions publicades en la web i les xarxes socials.

Respecte a "Anys llum", Subirana s'hi fixa d'entrada en la definició d'aquesta magnitud de denominació temporal però que realment fa referència a l'espai, a unes distàncies colossals i sobrehumanes. Ara bé, hi ha una lectura intimista: "en aquestes pàgines la llum, el temps i la imaginació s’aturen també en el detall, en allò que és personal, en la pell dels esdeveniments i de l’ésser", exposa el crític, qui posa en valor un llenguatge que trenca esquemes preestablerts.

A "Anys llum" «repersonalitza» (si se’n pot dir així) la seva poesia, però ho fa descartant el camí de la poesia confessional: s’estima més optar per un camí que manté una clara distància respecte d’allò que és contat i una atracció evident per la llengua i per com es diu allò que és dit, i una interessant fascinació (o és fe?) en el poder de les imatges, i dels conceptes. 

Podeu llegir sencera la ressenya de Jaume Subirana en la pàgina web de Josep Porcar, tot clicant ací.

dilluns, 3 de febrer de 2020

Francisco Mezquita presenta "Memòria dels vençuts" aquest dijous a Vila-real


El pròxim dijous 6 de febrer, a partir de les 19.30 hores, la Casa dels Mundina de Vila-real acull la presentació de "Memòria dels vençuts", el nou llibre de Francisco Mezquita.

"Memòria dels vençuts", en to autobiogràfic, és una obra que tracta de les vicissituds i les experiències del protagonista des de que arriba al poble en acabar la Guerra Civil fins el naixement del seu primer fill. En total huit anys en què es va desenvolupant la seua vida des de la detenció immediata fins la incorporació a la vida civil. L’ambient del poble en plena postguerra, la consideració de vençuts “rojos” que arrossegaran per sempre com un estigma, amb els succeïts puntuals que de tan en tan anaven ocorrent en moure un pas, en avançar. També la por, l’aïllament i el control per part dels vencedors que aniran posant entrebancs per impedir la seua incorporació normal a la societat.

divendres, 17 de gener de 2020

La Biblioteca de Tavernes de la Valldigna es va omplir per a la presentació de "La pintura mural gòtica en territori valencià"

El patrimoni amagat de les pintures gòtiques valencianes es va descobrint a poc a poc gràcies a les presentacions de les historiadores de l'art i restauradores Aurora Rubio i M. Antònia Zalbidea, les quals van publicar fa uns mesos el llibre "La pintura mural gòtica en territori valencià", un recorregut visual i didàctic per les escasses mostres d'aquest art dispers per ermites, esglésies i palaus del país. 

Després d'actes reeixits a València o Llutxent, el passat dijous 16 de gener van tractar el tema a Tavernes de la Valldigna, a la comarca de la Safor. La Biblioteca Municipal es va omplir per escoltar les explicacions de les autores, qui van estar acompanyades d'Encarna Sansaloni i Encar Mifsud.