dijous, 30 de novembre del 2017

Aquest dissabte 2 de desembre, Juanjo Roda presenta a Vinaròs "La cuina de la gent de la mar"

Aquest cap de setmana, "La cuina de la gent de la mar" serà la protagonista a Vinaròs. El seu autor, el cuiner Juanjo Roda, presenta el llibre el dissabte 2 de desembre, a l'Espai Mariola Nos, a partir de les 20 hores. I l'endemà, el diumenge 3, hi serà al matí a aquesta coneguda llibreria del centre de la ciutat del Maestrat per signar exemplars.

Reconeguda amb el II Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló, "La cuina de la gent de la mar. Els ranxos a la barca" és un homenatge als nombrosos mariners encarregats de cuinar en les pesqueres, una cuina tradicional, amb els productes del mar i de la terra, saludable i mediterrània. A través del receptari i dels testimonis de diverses generacions de ranxers, Juanjo Roda recupera la memòria d'una gastronomia arrelada al territori comprés entre l'Ametlla de Mar i Alcossebre.

Qui són Antonis Papatheodoulou i Iris Samartzi, els autors de Viatjant amb la imaginació de Jules Verne?

A partir d'aquest mes de desembre, la col·lecció Imagina d'Onada comptarà amb tres noms propis de talla internacional: Jules Verne, Antonis Papatheodoulou i Iris Samartzi. I és que aquesta parella d'autors grecs ha creat una sèrie de contes il·lustrats en els que recuperen els grans clàssics de l'escriptor francès. Amb els volums corresponents a "20.000 llegües de viatge submarí" i "La volta al món en 80 dies" s'enceta el projecte Viatjant amb la imaginació de Jules Verne, el qual continuarà amb "Viatge al centre de la Terra". Els contes estaran disponibles en català i en castellà.


Els impulsors d'aquesta iniciativa per aproximar els joves lectors i lectores a les obres universals de la ciència-ficció i les aventures, i a personatges que formen part de la cultura popular com Phileas Fogg o el Capità Nemo són dos autors que ja compten amb una carrera reconeguda en el camp de la literatura infantil.

Les il·lustracions són obra d'Iris Samartzi (Atenes, 1979), formada en el camp del disseny gràfic i l'interiorisme. Des de l'any 2004 treballa com a il·lustradora de llibres infantils i ha rebut diversos premis per les seves il·lustracions, com ara el Premi de Llibre Il·lustrat de la secció grega de l’IBBY, l’Organització Internacional per al Llibre Infantil i Juvenil, de l'any 2016 per "The magic world of Federico" i el del 2017 per "Summer, autumn, winter, spring…summer".  La seua pàgina web és www.irissamartzi.gr, i també podeu trobar-la a la seua pàgina de Facebook.

L'adaptació textual, per la seua banda, és obra de l'escriptor Antonis Papatheodoulou (El Pireu, Grècia, 1977), autor especialitzat en llibres infantils. Ha publicat més de 40 obres per a nens i nenes, que s’han traduït al francès, portuguès, espanyol, gallec, català, basc, japonès, xinès i coreà. D’altres s’han transformat en obres teatrals de teatre i titelles. Ha guanyat el Greek Book Picturebook del 2011 amb "The city that drove out war", i amb "Boats that sailed Imagination", escrit amb M. Angelidou, va guanyar el Premi de No Ficció de la secció grega de l’IBBY. Cinc dels seus llibres han estat inclosos en la llista de White Ravens de la Biblioteca Internacional de la Infància de Munic. Podeu trobar més informació sobre els seus llibres visitant www.antonispapatheodoulou.com, així com a la seua pàgina de Facebook.

A tot això cal sumar la seua carrera conjunta, on cal destacar "The good and the bad Pirates", amb el qual també van ser escollits Premi de Llibre Il·lustrat de la secció grega de l’IBBY al 2012, i  "One last letter", van guanyar el Premi Internacional Compostel·la de Llibres Il·lustrats del 2016. Ara, amb la col·lecció Viatjant amb la imaginació de Jules Verne es consoliden com una de les grans parelles artístiques de la literatura infantil il·lustrada.

dimecres, 29 de novembre del 2017

"Por pequeño que parezca" es presenta aquest dijous 30 a Avilés

"Por pequeño que parezca", l'àlbum il·lustrat guanyador del Premi Ciutat de Benicarló, es presenta per primer cop en Astúries, territori dels seus autors, l'il·lustrador Juan Hernaz i l'escriptora Fátima Fernández. Serà en Avilés, al Palacio de Valdecarzana, aquest dijous 30 de novembre, a partir de les 19.30 hores.

L'obra, que també podeu trobar en català sota el títol "Encara que menut, sóc important", explora un micro-univers emocional i ens recorda que algunes coses, per menudes que semblen, són capaces de canviar la realitat de tots nosaltres.

"La interrelació entre el paisatge i la condició humana és total". Cazarabet entrevista Josep Santesmases, autor de "Els paisatges trobats"

El blog de la Librería de Cazarabet ha publicat una entrevista amb Josep Santesmases, l'autor del dietari "Els paisatges trobats", l'obra guanyadora del II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, en el que l'autor de Vila-rodona hi reflexiona sobre el paisatge entés com una part indestriable de l'acció humana, a partir del seu entorn més immediat i els desplaçaments pel país.

Santesmases contraposa aquell paisatge natural, "romàntic", amb el paisatge humà "resultat de la mirada intel·ligent damunt del territori". Com apunta en la conversa amb Cazarabet, "la interrelació entre el paisatge i la condició humana és total i molt més en els nostre territoris tan humanitzats" i cal ser conscients de la influència que hi juga en la configuració de les personalitats i de les societats.

L'escriptor va aquests apunts en un dietari que s'estén en poc més d'un any, arran de l'observació dels paisatges que s'hi troba en el seu dia a dia. En aquest procés d'expressió literària hi destaquen els conreus, "el paisatge agrari" com a paisatge de proximitat. "Segons com estructuri la societat les seves maneres organitzatives, ideològiques, socials i polítiques es construirà el paisatge agrari, més respectuós o més agressiu", hi apunta.

La humanització ben entesa hauria de comportar un elevat increment del respecte pel paisatge. Aquesta humanització positiva, espiritual i responsable, hauria de venir de la mà d'una ciència al servei del món com a espai físic i de la humanitat en el sentit més ampli. També penso que la literatura ens ha de fer obrir el ulls envers el nostre món proper, envers els paisatges que són el bressol de la nostra vida. Coneixent-los, coneixerem el món, estimant-los serem respectuosos amb el món sencer. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Són personatges autèntics, i representen paràmetres socials i culturals". La Voz Educativa parla de "Quan xiula l'avi"

La universalitat dels bons àlbums infantils il·lustren es demostren perquè mai no perden la vigència i, passats els anys, capten el públic com el primer dia. És el cas de "Quan xiula l'avi", l'obra amb la qual César Barceló i Clara Berenguer van guanyar el II Premi Ciutat de Benicarló, ara ja fa dos anys, i que aquests dies ha estat ressenyat per la pàgina La Voz Educativa.

L'article, que signa Irene Esclápez, hi fa una completa anàlisi del llibre, tant del contingut com del format, exposant qüestions tècniques com el disseny de la coberta, l'enquadernació o la tipografia. És clar, també hi fa un passeig per la sinopsi i la temàtica, la mort d'un ésser estimat, en aquest l'avi, a través dels ulls de la xiqueta protagonista i la petjada que ens hi deixen aquestes persones. "Aquesta història té moments d’humor però també moments de tristesa. Crec que pot ser molt interessant per als lectors i lectores, ja que qualsevol persona pot identificar-se amb la xiqueta del conte", hi assenyala l'article.

Pel que fa a les il·lustracions, apunta que "són molt atractives, amb colors vius i emfatitzant les emocions del moment, de traç expressiu, i transmeten emocions i sensacions. Les il·lustracions dialoguen amb el text recreant-lo en tot moment". Un text escrit amb "un llenguatge senzill i comprensiu per a suscitar de sentiments i emocionar als xiquets i xiquetes i també als lectors adults".
 
Els personatges són plans, no canvien durant la història, ja que, aquest llibre va dirigit als primers lectors. Els personatges generen molta empatia, sobretot, els xiquets i xiquetes poden identificar-se amb la néta i poden identificar els seus iaios. Són personatges autèntics, i representen paràmetres socials i culturals. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dimarts, 28 de novembre del 2017

"Alfredo y los tres pececillos" al canal de Amantes Literarias

La literatura ha arribat a Youtube per a quedar-se, i cada vegada són més els canals temàtics que es dediquen a tot allò relacionat amb el llibre: crítiques, recomanacions, consells, idees… És el cas de Amantes Literarias, un espai de recent creació en el que les dues youtubers que el protagonitzen parlen de títols que reben i llegeixen, com és el cas de "Alfredo y los tres pececillos", l'àlbum il·lustrat d'Enric Sanç i Ángel Carreras que obre el vídeo que podeu veure a continuació.

dilluns, 27 de novembre del 2017

"Viatjant amb la imaginació de Jules Verne": els grecs Antonis Papatheodoulou i Iris Samartzi estrenen en català i castellà l'adaptació dels clàssics vernians

Onada Edicions llança aquest desembre la traducció en català i al castellà de la col·lecció "Viatjant amb la imaginació amb Jules Verne", la fantàstica adaptació dels clàssics de l'universal escriptor francès que han dut a terme Antonis Papatheodoulou i Iris Samartzi, un duet de moda en la literatura infantil il·lustrada, reconeguts amb diversos premis internacionals, com el Premi Compostel·la o el White Ravens.

Publicats originalment en grec, la llengua dels autors, aquesta revisió dels coneguts títols de Jules Verne recupera la part més aventura i intrèpida dels originals: expedicions, viatges, andròmines que han fet somniar a generacions de lectors i lectores. Aquesta nova edició està pensada especialment per als més menuts, tant pel que fa a l'adaptació del text que signa Papatheodoulou com per il·lustracions de Samartzi, plenes de força, color i vitalitat, sense perdre el rigor científic i mecànic.

Els tres primers volums que aplegaran a les llibreries són tres títols significatius de la bibliografia de Verne. A “20.000 llegües de viatge submarí” acompanyem les aventures del professor Pierre Aronnax navegant amb el Nautilus del capità Nemo. Mentre, a “La volta al món en 80 dies” ens tornem a emocionar amb una de les apostes més conegudes de la història; finalment, a “Viatge al centre de la Terra” descobrim un món fantàstic de la mà de l’expedició Lidenbrock.

Les obres d'Antonis Papatheodoulou (El Pireu, 1977) i Iris Samartzi (Atenes, 1979) han estat traduïdes a una desena d’idiomes. En els últims anys han estat assidus al guardons internacionals d’àlbums il·lustrats. Al seu país també han obtingut en diverses ocasions, tant de forma conjunta com amb altres autors, els guardons de l’Organització Internacional per al Llibre Infantil i Juvenil.

dimecres, 22 de novembre del 2017

Preparant novetats: "Bíbliques" de Jesús Massip i Fonollosa


Bíbliques és el testament espiritual que ens llega Jesús Massip i Fonollosa, tot sabent que hi ha preguntes la resposta a les quals només és o pot ser el silenci. En l’obra del poeta es configura una dualitat: arrelament i transcendència. L’arrelament s’afirma, s’aferma i perviu. La transcendència és la contraposició entre vida i mort. Com a conseqüència d’aquesta contraposició, sorgeix l’existència d’una dualitat major: la possibilitat o no d’una transcendència espiritual. Ara és quan se’ns il·lumina més que mai un pensament que Jesús Massip, alguna vegada, ha confessat quan afirma i explica que ell és i se sent un “agnòstic cristià”. Sap, però, que aquesta fe, tot i que no entra en col·lisió amb la ciència, no pot negar, ni negarà, que hi ha preguntes de la raó que no tenen retorn ni resposta raonable. Només una fe possible. Amb límits i dificultats, però possible. Fer-ho perceptible, explicitar-ho i explicar-ho, mou, genera i justifica la seva obra poètica.

Jesús Massip Fonollosa (Roquetes, 1927) és arxiver, historiador i poeta català. Doctor en Dret, va dirigir el Museu-Arxiu Històric de Tortosa del 1960 al 1992 —del qual encara és director honorari—, on va realitzar una important tasca de catalogació amb la publicació de l’Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa (1995). Va ser professor i director de l’Escola d’Arts i Disseny de Tortosa (1971-1991), delegat del Patrimoni Historicoartístic de la zona de l’Ebre (1960-1980), i professor d’Història de l’Art i d’Història del Dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa (UNED) (1974-1983). Va ser fundador, amb Gerard Vergés, de la revista literària Geminis (1952-1962). És autor de poesia, entre d’altres, de Libro de ausencias (1954), Llibre d’hores (1989), Cendra vivent (2002) i La terra encesa (2011). El 1988 va rebre el Premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla. El 1991 va ser nomenat acadèmic corresponent per Tortosa de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi (Barcelona). El 2014 va obtenir el Premi Joan Martí i Miralles atorgat pel Col·legi d’Advocats de Tortosa. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi “en reconeixement a la seva dedicació a la cultura des dels anys més difícils”.

"Tirant lo Blanc per a infants" es presenta a l'Alcúdia el pròxim 2 de desembre


L'impressionant "Tirant lo Blanc per a infants" que han dut a terme Salvador Vendrell i Oreto Cruzà es presenta aquest dissabte 2 de desembre a l'Alcúdia. Serà a partir de les 19 hores a la Llibreria L'Esplai, en un acte que comptarà amb la participació de la il·lustradora i del filòsof Tobies Grimaltos. A més a més, també servirà per inaugurar l'exposició dels originals de Cruzà en el mateix espai, un treball artesanal i fet a mà sobre paper en el que dóna vida als personatges creats per Joanot Martorell.

dimarts, 21 de novembre del 2017

"Els paisatges viscuts de Josep Santesmases". Xavier Garcia parla de "Els paisatges trobats" a El Punt-Avui


El periodista i escriptor Xavier Garcia i Pujades ha ressenyat "Els paisatges trobats" en un article publicat al suplement Punt de Vista d'El Punt-Avui. En l'article s'hi fixa en el paper de l'autor, Josep Santesmases, per copsar aquests paisatges humanitzats, escenaris de rodalia estretament vinculats a les seues societats, "els paisatges viscuts (de l'autor), els de la seva vida de proximitat al poble natal, a la comarca i, en cercles concèntrics, fins allà on es pugui, comprovant la continuïtat i diversitat de la trama de la terra", exposa Xavier Garcia sobre aquest dietari, guanyador del II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló.

"Aquesta memòria dels seus ‘paisatges trobats’, que ha anat redescobrint a còpia d’anys de passar-hi detingudament, cal que sigui afegida a la nostra tradició narrativa més exigent: la que va de l’Empordà de Pla a l’Ebre d’Arbó i Bladé, passant pels plans de Lleida de Vallverdú, i de tants i tants que han descrit amorosament paisatges que els han parlat al cor.”

dilluns, 20 de novembre del 2017

Anna Chover presenta "Carn de ficcions" aquest dimarts 21 a Catarroja


Demà dimarts 21 de novembre, Anna Chover presentarà els versos eròtics del seu nou poemari "Carn de ficcions" a Catarroja. Serà a partir de les 17 hores a l'Aula Maribel Gil de Florida Universitària (c/ Rei en Jaume, 2).

Un repàs a les últimes novetats d'autors i autores valencianes d'Onada


Cada 20 de novembre, el llibre valencià celebra la seua diada. L'efemèride prové de l'obra literària valenciana més universal, el "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell, la primera edició del qual data d'un 20 de novembre de l'any 1490. Actualment, la jornada serveix per visibilitzar el llibre i la literatura valenciana i aproximar-la al seu públic.

A Onada volem aprofitar l'avinentesa per fer un repàs de les publicacions d'autors i autores valencianes que hem llançat en el darrer any, des del 20 de novembre del 2016 i fins avui. I per començar, el més recent i el més vinculat a aquesta diada del Llibre Valencià: el "Tirant lo Blanc per a infants", una adaptació de Salvador Vendrell i il·lustrat per Oreto Cruzà, amb disseny de Manuel Boix i traducció a l'anglès de James Dill. Una obra de gamma alta per a que els joves lectors i lectores coneguen el clàssic de Joanot Martorell.

No ficció

Tot seguint el fil de les efemèrides, Salvador Vendrell també ha tret l'antologia "Joan Fuster per a joves", tot aprofitant que enguany és l'Any Joan Fuster. És un recull pensat per a treballar a les aules però obert a tots els públics, i centrat en l'aspecte més assagístic de l'intel·lectual suecà. Altres llibres de no ficció que han vist la llum enguany han estat "Els orígens del Maestrat històric", del castellonenc Vicent Royo, la biografia del comunicador i polític morellà Manuel Milián Mestre confeccionada pel professor Josep Manuel San Abdón o l'estudi toponímic de Vicent Pitarch sobre el cim més simbòlic dels valencians, "Penyagolosa fascinant, de nom venerable". Mentre, en l'apartat de divulgació científica, hi destaca "Veus de ciència", l'obra amb la qual Martí Domínguez ha obtingut el Premi Ciutat de Benicarló d'aquesta modalitat. En el de Llibre Gastrònomic, el guanyador fou el cuiner vinarossenc Juanjo Roda per "La cuina de la gent de la mar", un receptari que homenatja els ranxeros, els cuiners de les barques marineres.

Narrativa, poesia i teatre

Pel que fa a la narrativa, el benicarlando Pedro Manchón ha publicat "Trons d'avís", la primera part de la nissaga Encesa en flama, en la qual literaturitza un aspecte tan valencià com són les festes falleres. A "El pensament viatger", l'autor de Massanassa Carles Penya-roja va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt amb un conjunt d'històries quotidianes protagonitzades per personatges d'allò més diversos i a la vegada, units. El recuperat premi Vila d'Almassora també es va quedar a terres valencianes: Llorenç Delgado es va guanyar per "Paral·leles", un drama familiar ubicat als pobles de l'Horta Nord en època del franquisme.

En poesia hem comptat amb els versos del picassentí Vicent Torres a "Les hores ermes", premi Vila de Puçol. El valler Manuel Roig va fer el propi amb el Vila d'Almassora amb "Meduses". Altres poemaris d'autoria valenciana d'enguany han estat l'eròtic "Carn de ficcions" d'Anna Chover i el compromès "Quaranta-nou poemes i un clavill" de Patrici Gil. A això cal sumar "Elegia del pelegrí", la tria personal que ha realitzat el saguntí Antoni Gómez sobre la seua obra poètica ja publicada entre els anys 1992 i 2002. En teatre, per la seua part, el Ciutat de Sagunt es va quedar a casa: el morvedrenc Ismael Bereje va ser reconegut per "Stockholm", una dramatúrgia entorn un trio de personatges i la coneguda síndrome.

Monografies locals

Finalment, quant al llibre local, els darrers mesos ens han deixat les estrenes del segon volum de la sèrie "Famílies tradicionals de Benicarló", a cura de Jaume Rolíndez i Pedro Manchón. Una altra autora benicarlanda, Alícia Coscollano, va recuperar la memòria històrica local amb la biografia de la mestra Carmen Segura. En aquesta línia també hi trobem la història del sacerdot, mestre i escriptor de Cabanes Jesús Boira Sidro, escrita pel polític Carles Mulet. Joan Ferreres, l'historiador de referència del Maestrat, va presentar la primera part de "La Jana moderna", un repàs pel territori i la demografia d'aquesta vila en els segles XVI, XVII i XVIII, mentre Miquel Àngel Baila obria el llum sobre la història dels transports al nord valencià amb la monografia "Los proyectos de ferrocarriles hasta el puerto de Vinaròs".

Al remat, una vintena de publicacions d'autors i autores valencianes en el darrer any que fan palesa del compromís d'Onada per les lletres valencianes. Diversitat, qualitat i literatura de quilòmetre zero són els valors amb els quals volem posicionar el llibre valencià i obrir-lo a tots els lectors i lectores.

dissabte, 18 de novembre del 2017

"'El pensament viatger" ix de la quotidianitat, de coses llegides, d’escoltades, d’idees fugaces, de sensacions, de fotografies mentals". Biar Digital parla amb Carles Penya-roja

Carles Penya-roja, l'autor de la novel·la "El pensament viatger" va exercir fins fa poc de responsable de l'Agència de Lectura de Biar. Va ser en aquesta etapa a la vila de l'Alt Vinalopó quan va aconseguir el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt per un seguit d'històries quotidianes fugaces que s'entrecreuen al llarg de diversos dies. I al voltant de la literatura, les biblioteques i el seu llibre ha rodat l'entrevista que li ha realitzat el mitjà Biar Digital.

En la conversa, Penya-roja apunta com el fet de treballar en una biblioteca l'ha animat a endinsar-se en la literatura: "parlem d’un “cercle virtuós”, on un mitjà com una biblioteca m’ajuda i em facilita l’escriptura (per l’ambient, pels llibres, és clar), i aquesta escriptura, al seu torn, estimula la lectura que, òbviament, en gran mesura, es satisfà a la biblioteca".

Referent a "El pensament viatger", l'escriptor de Massanassa exposa com es va inspirar en tot allò que li rodeja en el dia a dia per composar la novel·la coral, la qual "ix de la quotidianitat, de coses llegides, d’escoltades, d’idees fugaces, de sensacions, de fotografies mentals". Arran d'ací van sorgir les idees que han donat forma als relats del llibre reconegut pel jurat saguntí.

Igual que altres ballen o toquen la guitarra, jo necessite plasmar per escrit, comunicar coses que observe, que escolte, o que em venen al cap. Normalment, en principi, és una escriptura privada, creada per a mi, per escoltar i i treure de mi el que les veus interiors em comenten, comenten o dicten. Així m’esplaie, fruïsc, em desfogue fins i tot. Alguns d’aquests escrits em transcendeixen i arriben al públic, com 'El pensament viatger'.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

divendres, 17 de novembre del 2017

Aquest cap de setmana hi trobareu l'antologia "Joan Fuster per a joves" amb el diari Ara


Aquest 2017 és l'Any Joan Fuster, per les múltiples efemèrides relacionades amb l'intel·lectual de Sueca: 95è aniversari del seu naixement, 55è aniversari del "Nosaltres els valencians" i "El País Valenciano", i el 25è aniversari de la seua mort. Per aquest motiu, per reivindicar la figura de Fuster avui dia, aquest cap de setmana del dissabte 18 i diumenge 19 de novembre, juntament el diari Ara es podrà adquirir el llibre "Joan Fuster per a joves". 

Aquesta antologia a cura de l'escriptor Salvador Vendrell se centra en la vessant més assagística de l'extensa obra fusteriana, tocant temes que dècades després sorprenen per la seua força, vitalitat i vigència. A més a més, s'estructura en textos curts, que posen de manifest la versatilitat i l'amplitud del seu pensament.

dijous, 16 de novembre del 2017

"(Tot) el que encara no saps sobre les marques" es va presentar a Russafa


La professora Pilar Alfonso va presentar, dimecres 15 de novembre, els seus llibres "Les marques ONGD" i "(Tot) el que encara no saps sobre les marques" a la Plataforma per Russafa, València. Alfonso va exposar als assistents com funcionen les marques en la nostra societat, els relats que generen i també, els que s'hi creen a la seua contra, tant en les marques comercials com en les institucionals o personal. L'autora va estar acompanyada de la professora Mònica Soriano i de la periodista Maite Puertes.

Imatge: Pilar Alfonso @pialies

dimecres, 15 de novembre del 2017

Alcanar acollirà la presentació de les novel·les al voltant de les terres de cruïlla d'Amàlia Roig


L'escriptora vinarossenca Amàlia Roig és una de les veus literàries que ha aprofundit en la narrativa de proximitat, la literatura de quilòmetre zero arrelada a les terres de cruïlla que formen el nord valencià, el sud català i el Matarranya aragonès. Dues de les seues obres, "Un viatge fora forat" i "Xarxa prima", formen un díptic en el que la protagonista, l'escriptora Anna Miralles, s'interna en aquests paisatges a través del contacte amb la seua gent, els artesans del territori, els pobles i ciutats i fins i tot a partir dels seus propis records, en un joc que alterna la ficció i la realitat, la novel·la i la crònica.

El pròxim divendres 17 de novembre, Amàlia Roig presentarà les dues obres a la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar. Serà a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de la bibliotecària Pietat Subirats.

dimarts, 14 de novembre del 2017

Pilar Alfonso presenta els seus llibres aquest dimecres 15 de novembre a València


Aquest dimecres 15 de novembre, la professora Pilar Alfonso presenta els seus nous dos llibres a la Plataforma per Russafa, al carrer Literat Azorín, 39 d'aquest barri de la ciutat de València. L'autora de Cinctorres està especialitzada en la comunicació i els relats que generen les marques, tant les comercials com les institucionals i les personals, i d'ací han sorgit les publicacions "Les marques ONGD" i "(Tot) el que encara no saps sobre les marques". Aquest darrer és un didàctic i complet assaig sobre el paper que juguen les marques en la nostra vida quotidiana, tant des del punt de vista del seguidor de la marca com del qui la rebutja, tot carregat de casos pràctics de marques ben conegudes.

L'acte serà a partir de les 19.30 hores, i comptarà amb la participació de la representant de la CVONGD Maite Puertes, i de la professora d'Economia en Educació Secundària Mònica Soriano.

"Una nova fita als seus versos del territori". La Calamanda entrevista Patrici Gil

Farà cosa d'un parell d'anys, Patrici Gil va llançar la seua òpera prima, "Relats en vers", un poemari en el que aplegava part de la seua creació al llarg dels darrers temps, composicions compartides amb el seu entorn, les quals ara aplegaven a tot arreu sobre el vehicle del paper. Assaborit l'èxit del debut, el benicarlando torna aquesta tardor amb nou llibre: "Quaranta-nou poemes i un clavill", en el que manté la línia de versos curts i punyents, arrelats a la terra i al poble, compromesos i lúdics.

Arran d'aquesta novetat literària, Alícia Coscollano l'ha entrevistat per al digital La Calamanda. En la conversa, Gil exposa el caire de proximitat que té el poemari, en el que el clavill, fa referència al riu, "que és la rambla de Cervera. El centre del Maestrat. Jo vaig créixer molt a la vora del riu. (...)  vertebra (el territori) i ens toca el cor, perquè mai no el veiem baixar, sempre està eixut. I quan baixa és tot esdeveniment".

Relacionat amb el concepte de territori hi apareix el de paisatge, un tema recurrent en les estrofes de "Quaranta-nou poemes i un clavill": "Intento descriure el meu territori i la terra on m’he criat. També el paisatge que m’envolta, el més proper, la plaça, els arbres de l’entorn, el caliu de la gent. El que m’envolta és el que més transmeto i trac a la llum", hi assenyala Patrici Gil.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Juan Carlos Elijas, Àlan Greus i Joan Ramon Gironès guanyen els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2017


Els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2017 ja tenen obres guanyadores. El passat divendres 10 de novembre, el Centre Cultural Mario Monreal de la capital morvedrina va acollir, una ocasió més, la gala de proclamació dels guanyadors d'aquest certamen literari, un dels més prestigiosos i consolidats de les lletres valencianes. Enguany, a més a més, es complien els vint anys des de que els Premis Ciutat de Sagunt van arrencar, aleshores com a les premi de Poesia, al qual posteriorment s'hi van sumar les modalitats de Narrativa i de Teatre.

Així, el XX Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal ha estat per a Juan Carlos Elijas per "Tríptics dels déus absents". El jurat ha reconegut un poemari on es glossen textos que pertanyen a la història de l’home en les diferents civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, Índia, Xina. Amb un estil entre simbòlic i atàvic, la simbologia flueix i la solitud de l’Homo poeticus cada vegada és més palès a mesura que el seu caminar s’allunya de la relació amb els déus, en benefici del llenguatge i el poema. Elijas és llicenciat en Filologia Hispànica per la UB i doctor per la UNED en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i exerceix de catedràtic d’ensenyament secundari a l’Institut Pons d’Icart de Tarragona.

Per la seua banda, Àlan Greus ha obtingut el XIX Premi de Narrativa per "Teoria del càstig", una novel·la els personatges de la qual caminen sobre la ratlla que delimita la infracció, ben actuant com a autoritat que sanciona, ben suportant la càrrega del càstig. Un enamorat que pateix la indiferència de l’estimada, una mestressa de casa atrapada en la malaltia del marit, un escriptor que busca l’oportunitat de publicar el seu primer llibre o un tauró de les finances que pateix un accident aeri ens conviden a una reflexió sobre que justifica el càstig més enllà de les lleis humanes. Greus és llicenciat en Filologia per la Universitat de València i erceix la docència com a professor de llengua i literatura en l’ensenyament secundari.

Finalment, el dramaturg Joan Ramon Gironès ha guanyat el XIV Premi de Teatre de Pepe Alba, dos anys després d'aconseguir-lo amb "La nit ens atrapa". La nova proposta guardonada, "Porta'm al bosc", tracta d' una professora, la qual anys després d’haver patit “bullying” durant l’adolescència, es converteix en sospitosa d’haver utilitzat a un alumne per a venjar-se del seu pitjor acosador. Gironès és llicenciat en Comunicació Audiovisual i Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra, i també ha estudiat Interpretació i Dramatúrgia al Col·legi del Teatre de Barcelona i l’Estudi d’Arts Escèniques El Timbal. En 2006 assumeix la direcció de la companyia teatral Los Genios Locos, amb la qual ha estrenat totes les seues obres.



Les tres obres arribaran a les llibreries a principis de l'any vinent, publicades per Onada.

divendres, 10 de novembre del 2017

Antoni Gómez va presentar el poemari antològic "Elegia del pelegrí" a València

 

La poesia no caduca mai! Els versos que l'escriptor Antoni Gómez va publicar entre els anys 1992 i 2002 van sonar tan vigents com el primer dia en la presentació que va tindre lloc, ahir dijous 9 de novembre, a l'emblemàtica llibreria Fan Set, al centre de València. L'autor saguntí ha publicat "Elegia del pelegrí", una "tria personal" com bé diu el subtítol, una antologia de la seua obra poètica apareguda en la dècada dels 90 i principis del 2000. En l'acte, Gómez va estar acompanyat dels escriptors Miquel Martínez i Vicent Penya.

Imatges: Llibreria Fan Set

Preparant novetats: "Quaranta-nou poemes i un clavill" de Patrici Gil


Després del debut literari amb "Relats en vers", l'escriptor benicarlando porta aquest novembre el seu segon títol, "Quaranta-nou poemes i un clavill", en el que continua amb el seu estil de poesia combativa i d'arrel, en versos curts i punyents, que sorgeixen des de les experiències vitals del poeta i del seu entorn.

Patrici Gil va naìxer a la primavera de 1966 a Benicarló, al carrer de Sant Benet, la seua infantesa transcorregué amunt i avall com qualsevol xiquet de carrer. Cursà els estudis a l’escola La Salle i a l’institut Ramon Cid. Fou als quinze anys amb la colla d’amics i la bici quan descobrí els Ports de Tortosa-Beseit, lloc que remarca en alguns dels seus poemes. També hi apareixen els neguits, les inquietuds viscudes, les il·lusions, les vivències, les anècdotes, les memòries de tota una vida, els amors, l’erotisme, la infantesa, l’escola, la muntanya, la mar, la mort, tot un entramat de la seua poesia.

Són poemes tendres i dolços, descarnats, enrabiats, tot intentant transmetre en un curt espai un cúmul de sensacions; la pau i la rauxa a la vegada s’ajunten, l’alegria i la tristor es confonen i es fan amigues.

Al cap i a la fi, poesia, poesia entretinguda i entenedora, sense floritures ni paraules rebuscades, poesia per al poble, poble planer carregat d’imperfeccions i injustícies, poesia de territori, de la terra que l’envolta i l’estima. Poesia farcida de vocabulari provinent del món del camp, de la fusteria, del taller del ferrer, de la cuina. Poesia del quotidià, de lectures i converses, és aquest "Quaranta-nou poemes i un clavill". Busca, remena’l, t’hi trobaràs.

dijous, 9 de novembre del 2017

Ricard Garcia presenta "On la sang" aquest divendres a Vilafranca del Penedès


Les presentacions del reeixit poemari "On la sang" apleguen a Vilafranca del Penedès. Aquest divendres 10 de novembre, a partir de les 20 hores, l'escriptor Ricard Garcia porta els versos d'aquest llibre guardonat amb el Premi Ciutat de Sagunt a L'Agrícol-Centre Artístic del Penedès, i comptarà amb la participació del poeta Jordi Llavina.

dimecres, 8 de novembre del 2017

"Sentimientos desde un punto de vista muy íntimo y personal" El blog Gololo y Toin parla de "Por pequeño que parezca"

El blog especialitzat en literatura infantil Gololo y Toin ha dedicat una entrada a "Por pequeño que parezca", l'àlbum amb el que els asturians Juan Hernaz i Fátima Fernández van revalidar el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

Com apunta en una ressenya on la part visual té gairebé tant de pes com en l'escrita, es tracta d'un llibre "que aborda los sentimientos desde un punto de vista muy íntimo y personal", dirigit a tots els públics. Assenyala que "Por pequeño que parezca" pot servir per abordar la qüestió de la intel·ligència emocional amb els més menuts, "ya que el texto invita a charlar sobre cómo se ven ellos frente a los demás, a su entorno...". 

El llibre ens presenta a un protagonista, que sent estrany i no acaba de trobar el seu lloc en el món. Amb un text molt breu i unes il·lustracions carregades de força i de color, l'obra està farcida de simbologia, de metàfores i de dobles lectures, fidel a l'estil de Fernández i Hernaz. 

Quizá más que un cuento, 'Por pequeño que parezca' nos recuerde al extracto del diario de cualquiera de nosotros ya que, además de la intimidad del texto, las ilustraciones evocan el mundo interior del protagonista, una soledad en la que meditar sobre cómo nos sentimos, cómo nos ven desde fuera y sobre cómo somos en realidad.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

La tria personal d'Antoni Gómez que conforma el poemari "Elegia del pelegrí" es presenta a València aquest dijous


Antoni Gómez presenta el seu nou llibre "Elegia del pelegrí (Tria personal)" aquest dijous 9 de novembre a València. Acompanyat dels escriptors Miquel Martínez i Vicent Penya, l'escriptor saguntí porta a la Llibreria Fan Set (a l'edifici Octubre) a partir de les 19 hores, aquest recull per la seua obra poètica publicada entre els anys 1992 i 2002, una vista enrera amb la qual es posa de manifest, dues dècades després, de la vigència de la poesia de l'autor de "Maleïts entrepans".

dimarts, 7 de novembre del 2017

Joan Francesc Peris presenta "Amors de tardor" aquest divendres 10 a Guardamar de la Safor


Els "Amors de tardor" de Joan Francesc Peris prossegueixen la seua gira pels pobles de la Safor. El pròxim divendres 10 de novembre apleguen a Guardamar, on a partir de les 20 hores, el Saló de Plenaris de l'Ajuntament acollirà els versos del poeta gandià i la música del violonista Sergi Balaban.

Vicent Penya, Juan Cànoves i Francesc Agut guanyen els Premis Literaris Vila d'Almassora 2017


Els Premis Literaris Vila d'Almassora 2017 ja tenen guanyadors. El jurat que conforma el certamen de la localitat de la Plana Alta s'hi va trobar amb l'objectiu d'escollir la millor obra entre les presentades a les tres modalitats: Poesia, Narrativa i Investigació Local i Comarcal. D'aquesta manera, Vicent Penya, Juan Cànoves i Francesc Agut s'incorporen al palmarès d'aquesta nova edició dels Vila d'Almassora, la segona després de la seua recuperació després d'una pausa de cinc anys.

El Premi Antoni Matutano de Poesia va ser per l'obra "L'efímer i l'etern" de Vicent Penya. L'autor de Rafelbunyol, qui ja ha publicat amb Onada els relats de "Insòlita memòria", va ser l'escollit dels jurats Pasqual Más i Usó, i Carmina Ribes Falcó i Vicent Salvador Liern.

Pel que fa al Premi de Narrativa Vila d'Almassora, el vila-realenc Juan Cànoves Bertomeu ha estat el guardonat per l'obra "D'una altra fusta". En aquesta modalitat, el jurat estava composat per Pere Duch i Balfagó, Rosario Raro López i Joan Carles Simó Artero.

Finalment, el Premi Miquel Egual d'Assaig i Investigació ha recaigut en l'estudi "Almassora i el seu entorn en la Guerra del Francès" de Francesc Agut Beltrán, atorgat pel jurat format per Gerard Clausell Cantavella, Carme Martí Herrera i Javier Vellón Lahoz. Cal destacar que es torna a premiar aquesta modalitat després de tres anys de declarar-se desert.

Les tres obres es publicaran per Onada a la primavera del 2018.

dilluns, 6 de novembre del 2017

"Un llibre d’una gran amenitat, escrit amb intel·ligència i des d’una òptica no-nacionalista". Manel Alonso parla de "L'única passió noble"

El crític literari Manel Alonso ha dedicat un article a "L'única passió noble", el llibre amb el qual Joan Garí va obtindre el Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, primer, i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, després. Es tracta d'un assaig, en el sentit més genuí del terme, en el que l'autor de Borriana reflexiona sobre els valencians i el seu país a través de la mirada de dos grans assagistes: Joan Fuster i Michel de Montaigne. Precisament, el pensament de Garí s'estructura a partir d'una conversa, fictícia, amb la vinatera Madame Mähler-Besse, propietària de la torre on l'intel·lectual occità va escriure els 'Essais', i amb qui Garí sí va tindre una trobada fortuïta.

Alonso, en la ressenya, destaca el paper de reflexió sobre la literatura, la llengua i la política valenciana amb el bagatge de  Garí: "una gran formació, sobre les seues lectures, una gran curiositat intel·lectual, una mirada escèptica sobre la realitat que l’envolta, i una personalitat molt marcada". Així, "des del Perigord, reflexiona sobre literatura, l’obra i la figura de Montaigne i de Fuster, la relació que mantingueren cadascú amb la seua llengua materna i amb la societat de la qual formaren part, i ho fa d’una manera incisiva i intel·ligent, sempre pendent del detall que li acaba donant la pinzellada humana i definitiva al retrat de cadascun dels personatges que apareixen en l’obra", assenyala Manel Alonso, qui també fa esment de l'estil àgil, amè i punyent propi de Joan Garí.

'L’única passió noble' és un llibre d’una gran amenitat, escrit amb intel·ligència i des d’una òptica no-nacionalista a través de la qual fa balanç del país i de la seua cultura, així com de les relacions de l’intel·lectual amb la societat i el poder. L’única passió noble per a Joan Garí és el pensament lliure, la literatura i la llengua que li són matèria primera. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dijous, 2 de novembre del 2017

Preparant novetats: "Tirant lo Blanc per a infants", adaptat per Salvador Vendrell i Oreto Cruzà


Tirant lo Blanc és una de les novel·les més interessants i representatives de la literatura universal. Escrita per un valencià, Joanot Martorell, en un moment en què la nostra llengua es parlava i s’escrivia per tots els camins de la Mediterrània. A través de les seues pàgines, assistireu a les aventures d’armes i d’amor d’un cavaller que volia aconseguir un somni: alliberar Constantinoble dels seus enemics. S’ha dit que és una història total perquè parla de tot: dels costums, de la guerra, de l’amor… Però, sobretot, s’ha destacat la seua versemblança. Tirant venç els seus enemics perquè és intel·ligent i valent. El seu heroi és humà, de carn i ossos: ataca castells, però es trenca una cama baixant de la cambra de la seua estimada Carmesina.

Salvador Vendrell (Fortaleny, 1958), columnista, escriptor i professor a l’Institut Joan Fuster de Sueca. Ha guanyat el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2013 amb la novel·la "Quan truquen de matinada" (2014). És columnista del diari Levante-EMV des del 2002, i ha publicat dos reculls d’aquestes columnes en els llibres "Columnes de paper" (2011) i "Els dimonis que dicten" (2016). Ha adaptat clàssics a la llengua actual com ara "Curial i Güelfa" (1993) i l’"Espill" (2016); i ha publicat l’antologia "Joan Fuster per a joves" (2017).

Oreto Cruzà (l’Alcúdia, 1968) es dedica a la pintura des de finals dels anys vuitanta. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives i ha figurat com a artista invitada al prestigiós Saló d’Art de Bollene. En l’àmbit individual, ha fet diverses exposicions, entre les quals destaca la dedicada al Convent de l’Alcúdia. En el camp de la il·lustració, ha confeccionat multitud de cartells i portades de llibres, i s’ha encarregat de l’apartat plàstic de diverses publicacions adreçades al públic infantil i juvenil.

dimecres, 1 de novembre del 2017

El més consultat a Onadaedicions.com durant octubre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'octubre.

FICCIÓ

1. Encara que menut, sóc important. Vam conèixer a mitjans de juliol que Fátima Fernández i Juan Hernaz revalidaven el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, i amb l'arribada de l'octubre, hem pogut veure el resultat: un conte íntim, carregat fe sensibilitat i amb unes il·lustracions encisadors com només saben fer el duet asturià, que tracta sobre els sentiments i l'afirmació personal. A l'igual que l'anterior, també el trobareu en doble versió valencià/anglès i castellà/anglès.

2. Quan truquen de matinada. Gairebé ja podem considerar-lo un clàssic modern de la narrativa valenciana, gràcies a la vigència i a l'interès del públic, que s'uneix a la qualitat avalada pel jurat del Premi Ciutat de Sagunt. Salvador Vendrell traça un fresc de la història valenciana a partir del protagonista, Pere, un historiador que ha acabat sent un escèptic periodista, i de Camil Albert, un anarquista de la Ribera del primer terç del segle passat.

3. La lluna de Praga. Una altra novel·la d'ample recorregut. Seria a finals de l'any 2013 quan la col·lecció Maremàgnum creixia amb el thriller de Jordi Santasusagna, una novel·la d'acció, misteri i crim que s'alternava entre Manresa i Praga, entre el jove professor Charly i l'alumna desapareguda Anna. Una narrativa dirigida al públic adult, però que també ha fet forat en les aules.

4. La maleta del abuelo. El fet que Juan Hernaz i Fátima Fernández ja passegen el nou llibre que encapçala aquest escalafó no treu que el llibre de l'any passat haja perdut interès. Al contrari, a causa de la seua qualitat literària i estètica, i al parlar d'un tema que colpeja a les famílies, la malaltia de l'Alzheimer, l'àlbum il·lustrat dels asturians continua despertant l'atracció del públic per la màgica vivència de Mariana i el seu vell avi pescador.

5. Cafè Berlevag. La Sarah, l'Alice i la Jane són tres dones que tot i la diferència de temps i d'espai hi tenen molt en comú. Com la música o les cançons que parlen de l'amor perdut i de les expectatives del que vindrà. Mònica Batet, considerada una de les noves veus literàries catalanes amb més força, porta aquesta novel·la que trenca amb l'etiqueta de "juvenil" per aplegar a tots els públics.

NO FICCIÓ

1. La cuina de la gent de la mar. Els Premis Ciutat de Benicarló fan doblet. I en la no-ficció ha estat l'obra guanyadora de la modalitat de Llibre Gastronòmic. El cuiner vinarossenc Juanjo Roda va ser reconegut pel jurat del certamen benicarlando gràcies a aquest llibre que recupera la memòria dels cuiners de les barques marineres del Maestrat i de les Terres de l'Ebre, i ho plasma en un receptari on la gastronomia s'hi troba amb l'etnologia amb ingredients d'autèntic quilòmetre zero.

2. Veus de ciència. Un altre Premi Ciutat de Benicarló, ara de Divulgació Científica. El professor, periodista i escriptor (entre d'altres facetes) Martí Domínguez va ser guardonat arran d'aquesta obra basada en els articles que durant anys va publicar al diari La Vanguardia i en el que explicava la ciència i els científics per mitjà dels llibres. Al remat, pretén ser un exercici, com resa el subtítol, d'incitar els profans a endinsar-se en estimulants propostes de literatura científica.

3. Joan Fuster per a joves. Passat divendres Salvador Vendrell presentava aquest llibre a la Casa Joan Fuster de Sueca, convertida ara en un Espai-Museu dedicat a l'autor de "Combustible per a Falles", en el marc de noves antologies de textos fusterians. En aquest cas, Vendrell opta per la vessant més assagística de l'intel·lectual suecà, recuperant fragments carregats de vigència, punyents i afilats amb el característic escèptic fusterià. Un imprescindible pensat per a la docència però obert a qualsevol lector.

4. Aprendre de lletra. El més de juliol de l'any 2012 es publicava aquesta llibre de la col·lecció Biblioteca Mont-rogenca, dedicada a monografies de la vila de Mont-roig del Camp. Així, de la mà de l'actiu Centre d'Estudis Mont-rogencs s'hi feia una visió a la història de l'educació a la localitat a partir de les fotografies escolars. Quasi un segle separen l'inici del final, i pel mig, la història d'un poble narrat per les pissarres, els patis i els pupitres.

5. Els paisatges trobats. Per últim, el Premi Ciutat de Benicarló que hi restava, el de Narrativa Memorialística obtingut per l'escriptor Josep Santesmases. El de Vila-rodona, des del seu poble a l'Alt Camp, a les terres del Gaià, reflexiona en aquest dietari sobre què és el paisatge, com condiciona l'home i com l'home condiciona el propi paisatge, a partir de les experiències que l'autor hi viu al llarg de més d'un any.