El nou any ha començat amb una mala notícia: la defunció d'Ángel Rodríguez de Mier Rizo. Des d'Onada Edicions volem transmetre el nostre dol i record cap aquest professor, matemàtic i escriptor que ha faltat a Benicarló als setanta anys.
Nascut a Girona a l'any 1944, ben jove es va traslladar a Benicarló on va arrelar, "un benicarlando d'adopció", tal com assenyalava. Va ser professor i amb la Transició, va ser escollit com a regidor durant dues legislatures a les files del Centre Democràtic i Social. Va excel·lir especialment en el camp de la cultura, amb la publicació de diversos relats, com ara "Tolo i Mar", "Primer Encuentro" o "Vía Crucis", així com amb la ingent quantitat d'articles d'opinió publicats a capçaleres com El Dissabte. Aquesta tasca es va veure reconeguda amb la proclamació com a Persona Destacada a l'Àmbit Cultural, al 2005.
Precisament, arran d'un article a la revista benicarlanda va sorgir el projecte d'un nou llibre de tall biogràfic, "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", presentat a la tardor del 2011. Rodríguez de Mier no es va limitar a reproduir els escrits del mestre calijó, sinó que va dur a terme un complet treball de camp per contextualitzar i contactar amb aquelles persones que l'havien conegut. El resultat va ser una biografia que va fer justícia, i que el va encoratjar per acometre un nou llibre: la vida de l'industrial benicarlanda Salvador Fontcuberta. De nou, mesos d'investigació que van culminar amb aquella presentació, fa poc més d'un any, que va omplir-se de gom a gom per recuperar un tros ben important de la història recent de la ciutat.
En mis años de estudiante de Historia Económica con el profesor Jordi Nadal Oller aprendí muy bien que la Historia debe limitarse a investigar y exponer con objetividad los hechos ocurridos. A partir de ahí, otra cosa muy distinta es la interpretación de la Historia, que siempre dependerá del color del cristal con que se mire.
Naturalmente, Salvador Fontcuberta, al igual que todos los grandes personajes de la Historia, debió tener sus luces y sus sombras, pero tal como me dijo uno de los testimonios orales del presente libro, “las luces de Salvador Fontcuberta eran tan poderosas, que hasta las sombras me parecían luces”.
Después de haber mantenido unas dos o tres mil horas de charlas con las personas que mejor le conocieron de cerca y que, por fortuna, todavía están entre nosotros, debo decir que ninguna de ellas ha osado manchar gravemente su memoria. Aún reconociendo sus defectos, que sin duda los tuvo, todos han coincidido en resaltar su grandeza, su inteligencia, su tenacidad, su visión de futuro, su bondad y su espíritu socializador, es decir, promotor de las condiciones sociales que favorecieran el desarrollo integral de sus trabajadores como personas.
Ángel Rodríguez de Mier, "Salvador Fontcuberta", pàgina 12.