El traiguerí Vicent Sanz és l'autor de l'última aportació crítica a "Els somriures de la pena", la reconeguda novel·la de Manel Alonso i Català, la qual, vist el seu recorregut per la blocosfera, fa camí d'esdevindre una de les narratives valencianes més destacades d'enguany.
En aquest cas, Sanz se centra en el paper que juga l'entorn, eixe Pouet fictici, creat a partir d'una visió emmirallada de Puçol, la vila d'Alonso. Pouet va més enllà de les referències locals i esdevé una representació d'un poble valencià qualsevol, amb els seus ets i uts. "Hi ha, doncs, en aquest llibre, sobretot a les dues primeres parts, perfectament narrat, l’imaginari social dels valencians de poble. Que són la immensa majoria dels valencians que diuen «Bon dia»".
I si Pouet és l'espai, el temps és el passat. "L’autor hi projecta una visió no pas nostàlgica, cosa del tot estranya al sentir popular que anima la seua obra, sinó agredolça, conformada, en què la tristesa pel pas del temps es veu sobradament compensada per un humor d’arrel característicament tradicional, perfectament descriptiu de la manera de ser col·lectiva dels valencians, que enllaça, després de tot, amb l’esperit heretat d’una pagesia històrica compartida arreu dels Països Catalans".
Amb tot, l'autor d'"Olives trencades i timó", en la seua extensa ressenya, també hi apunta la mort com un element clau en la trentena de relats que composen l'obra d'Alonso i Català; una mort que de nou entronca amb la tradició literària valenciana. Però, això no ens duu a llibre de tristor, atès que el puçolenc ho compensa amb l'alegria de viure, tot i les dificultats, dels personatges. Arribats a aquest punt, en Vicent Sanz no els considera "perdedors", com apuntaven altres crítiques, sinó més aviat "guanyadors", "resistents davant la vida".
La ressenya sencera de Vicent Sanz es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada