dimecres, 10 d’agost de 2011

El Rossell modern, al descobert

Una visió global de Rossell dels segles XVI, XVII i XVIII. Això és el que pretén donar el nou llibre de l’investigador Joan Ferreres i Nos.Història documentada del Rossell modern” és una obra en la qual repassa els principals elements de la vida quotidiana dels rossellans i rossellanes que van viure al llarg d’aquestos tres segles.

Ajudat per nombrosos documents històrics, com ara capbreus, morabatins, censos, processos, o testimonis, Ferreres se centra en quatre aspectes principals: les famílies, l’economia, l’urbanisme i el que denomina cultura de la por. Amb tot, formen quatre vessants que ens permeten gairebé reviure el dia a dia d’aquella societat que eixia de l’Edat mitjana i afrontava la Contemporània.

Noms i cognoms


En la primera part es tracta l’evolució demogràfica de Rossell. Tot tenint en compte que per veí s’entenia homes majors d’edat amb un ofici, el recompte aplega des dels 57 veïns de 1510 fins els 300 de finals del XVIII, que es tradueix a un miler de persones de població real.

Gràcies a la documentació, l'autor estudia els noms i els cognoms més emprats a cada moment i la seua evolució al llarg d'aquestos tres segles, que ens permet conèixer les fluctuacions de les famílies rossellanes així com el canvi de les modes a l'hora de nomenar els fills. Com a curiositat es pot apreciar com el Decret de Nova Planta va suposar el canvi del valencià al castellà en els noms. A banda, es dedica un espai als llinatges més habituals del Rossell modern: els Pla, els Cavaller, els Salom, els Mijavila o els Matamoros, entre d’altres.

En el següent capítol, Ferreres i Nos realitza una anàlisi exhaustiva dels elements de producció, sovint relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i el processat dels aliments (cereal, vinya, horts, oliveres...). Rossell mantindrà el model feudal fins les acaballes del XVIII, quant augmenta la població i milloren els mitjans, especialment pel que fa als molins ubicats a la vora del Sénia.

Quant els artesans, hi apareixen els clàssics de cada vila: ferrer, fuster, teixidor, espardenyer, barber-cirurgià, forner, carnisser o taverner. L’explosió demogràfica del XVIII suposarà un augment d’aquestos oficis. En aquest punt, l’autor aprofita per recórrer la toponímia rural rossellana que hi apareix en els documents consultats, mitjançant els quals podem recuperar vells noms quasi oblidats, a més de comprovar com han canviat al llarg dels segles.

(Continuarà en el següent article)

Cap comentari:

Publica un comentari