Vicent Pallarés: "Els temes dels quals partia Manel Garcia Grau són d'una vigència absoluta"

Vicent Pallarés (Barcelona, 1951) és l'autor d'una dotzena de títols de narrativa i contes en valencià, que va destacar tant en títols com en guardons en el perïode 2000-2004. Enguany retorna a les llibreries amb "El magma silenciós", un relat juvenil que va encetar en Manel Garcia Grau sobre la memòria història i les agressions urbanístiques.

Com valora l'acollida d'"El magma silenciós"?
De moment, molt bé. Els lectors que m’han fet arribar la seua opinió afirmen que els ha produït bona impressió. La crítica professional, que jo sàpia, encara no se n’ha fet ressò.

Què li estan destacant els lectors, del llibre?
Tant el públic juvenil com l’adult, destaca que és una lectura àgil i que resulta interessant per la temàtica que tracta.

Considera que els temes dels quals partia el projecte de Manel Garcia Grau, la memòria històrica i l'urbanisme, hi continuen vigents i d'actualitat?
I tant! Per motius diferents en cada cas, i dissortadament, però són d’una vigència absoluta. Pel que fa a la memòria històrica, s’han fet alguns passos (localització de fosses comunes, extracció i identificació de les restes...), però encara queda molt de camí per recórrer. Per exemple, retornar la dignitat a les víctimes. Sobretot, perquè un dels dos partits majoritaris posa tants pals a les rodes com pot. De fet, encara és l’hora que es pronuncie contra la dictadura franquista. I aquesta postura resulta molt significativa. És com si a Alemanya encara no hagueren condemnat el nazisme.

Quant a l’urbanisme, malauradament és actualitat perquè ja fa tres anys que estem patint les greus conseqüències de la política econòmica basada en l’especulació urbanística i la febre constructora. Tant hisenda com els ajuntaments s’havien acostumat als sucosos ingresos procedents de la construcció desmesurada i això els havia portat a l’optimisme desbordat de gastar alegrement, sense sentit de la previsió.

D’altra banda, aquell clima d’eufòria econòmica va impulsar moltes persones a estirar més el braç que la mànega i ara ho estan pagant. I el més greu del cas és que tot sembla indicar que la cosa va per a llarg.

Què aporta als i a les joves un relat com el d'"El magma silenciós"?
En principi, espere que contribuïsca a fomentar el plaer per la lectura, però sobretot confie que els proporcione elements per fomentar la capacitat crítica sobre alguns temes centrals de l’obra, com ara l’ecologia, el respecte per territori i el medi ambient, la recuperació de la memòria històrica, i també que els desperte l’interés per documentar-se en altres temes, com ara les Brigades Internacionals o el maquis. En definitiva, que servisca de material aprofitable per a allò que a l’ensenyament en diem la transversalitat.

El llibre està dedicat especialment al pùblic juvenil. No obstant això, creu que és una lectura vàlida per a totes les edats?
Sí, ja que si bé l’estructura argumental i el to estan pensats per al públic juvenil, la temàtica que s’hi tracta té prou pes i prou consistència per resultar interessant al públic adult.

Hi ha aspectes, trames, personatges... que va recollir en Manel Garcia Grau i què s'han quedat fora de la novel·la?
Sí. Durant vuit mesos Manel havia acumulat una gran quantitat de material molt divers: informació sobre grans projectes urbanístics, vies de comunicació, atemptats contra el medi ambient, agressions al territori, campanyes de protesta per part de gups ecologistes; informació sobre una fossa comuna situada a Pepino ( Toledo), entrevistes amb gent gran que havia viscut la guerra civil, amb gent que havia estat a la presó després del fraticidi; documentació sobre alguns fets bèlics esdevinguts a les nostres terres, etc. En total, més de cent folis en pantalla. Ara bé, el procés de redacció es limitava a un intent precipitat i provisional d’inici de l’obra i alguns fragments dispersos que s’anunciaven com a contingut possible dels capítols 5 i 9. De fet, però, no s’hi veia un argument clar. De manera que he hagut de inventar-me uns personatges i un argument que em permeteren aprofitar el seu material, però això només ha estat possible en part i, per tant, he hagut de prescindir-ne d’una quantitat considerable.

Està treballant en nous projectes literaris?
Al calaix hi ha algunes idees que algun dia potser es convertiran en novel·les, però de moment em limite a entretenir-me quan tinc temps i ganes escrivint relats breus i microcontes de caràcter crític, irònic, burlesc, humorístic, o alguna cosa semblant.