Apunta't al Club Lector

dimecres, 3 d’agost de 2011

La nana de Sara: entre el conte musicat o cançó il·lustrada

Més que un conte, parlem d’una cançó de bressol il·lustrada. La nana de Sara és una història carregada de tendresa i de màgia, a ritme de versos, entre una xiqueta, la Sara, i una sirena. La menuda vol convidar a l’èsser mitològic a què l’acompanye a jugar a i a la festa major, però la sirena ha de declinar l’oferta, donat que no pot separar-se del seu nadó.

L’obra sorgeix a partir de les composicions del tortosí Josep Maria Franquet i les il·lustracions del morenc Jordi Alfonso, amb la qual cosa es pot dir que el conte té un segell d’origen ebrenc ben marcat. Franquet, enginyer agrònom, ha publicat més d’una trentena de llibres. Bona part són manuals tècnics i científics, però també hi ha espai a la poesia, gènere en el qual ha guanyat diversos premis com ara el Mossén Cinto Verdaguer de l’Ateneu de Tarragona o el Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí.

Per la seua banda, en Jordi Alfonso és un dels il·lustradors catalans amb major projecció internacional. Entre Móra d’Ebre i Barcelona, ha col·laborat per a diverses edicions europees de revistes de personatges Disney, així com per a altres publicacions, com l’alemanya Quix, Tanmateix, realitza tasques de dissenyador gràfic. El talent del riberenc queda palés en els dibuixos de la Sara i la sirena, plens de colors vius i llampants, ubicades en uns escenaris a mig camí entre els somnis i la realitat. De fet, s’enquadra en la col·lecció “Imagina”, centrada en llibres infantils on text i dibuix se situen al mateix nivell d’importància.

No és la primera obra conjunta de Franquet i d’Alfonso. Fa tres anys ja havien coincidit en un altre llibre titulat “La cacera: adreçat, amb afecte, a tots els caçadors i caçadores dels països catalans”.

Cançons per adormir

Les cançons de bressol són una expressió cultural que es repeteix al llarg i ample del planeta. Són composicions lentes i cadencioses al ritme de la bressada, ideades per a que els nadons caiguen en braços de Morfeu el més aviat possible.

En aquest sentit, tot i que “la Nana de Sara” és un conte escrit, no deixa de banda la seua vessant musical. A les dues darreres pàgines incorpora la partitura de la cançó de bressol, amb els versos adaptats a cada nota. Aquesta feina vé a càrrec de dos músics, la jove Elisenda Franquet i el brasiler Rogerio Botter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada