Apunta't al Club Lector

dijous, 14 de febrer de 2013

"De política i planificació lingüística", ressenyat al TSC

La filòloga Marina Massaguer ha ressenyat el darrer llibre de Miquel Àngel Pradilla a les pàgines de la revista científica Treballs de Sociolingüística Catalana, en el seu número 22. "De política i planificació lingüística", publicat a la primavera del 2011 dins la col·lecció La Nau, és el compendi, com apunta Massaguer, de cinc articles al voltant del camp de la sociolingüística, en concret en el cas català actual.

Així doncs, en l'extensa ressenya de la filòloga tarragonina, hi ha un passeig per les cinc parts esmentades. De la primera, "La catalanofonia. Una comunitat a la "recerca de la normalitat lingüística", hi recomana la seua lectura a les aules d'estudiants, atès "la capacitat per sintetitzar informacions complexes, transmetre-les amb claredat i, alhora, analitzar-les amb profunditat."

Tot seguit, l'obra de Pradilla tracta la immigració a "L’alteració demolingüística de les noves migracions. Una oportunitat per a la llengua catalana?", i la planificació del corpus i l'estatus en el cas valencià a "Llengua de tribu i llengua de polis. Reflexions apressades sobre la planificació lingüística domèstica".

Els dos darrers capítols estan centrats en àrees geogràfiques més concretes: les terres de cruïlla entre València i Catalunya a "Aproximació demolingüística a les comarques de la diòcesi de Tortosa" i el Camp de Tarragona al següent, que han comptat amb la participació d'Albert Fabà i Joaquim Torres.

En conclusió, hi ha una bona pila de raons per llegir De política i planificació lingüística: en primer lloc, com comentava al principi, per la capacitat de l’autor de comunicar idees molt complexes amb una gran claredat (la lectura és agradable, i això sempre és important); en segon lloc, perquè és apte per a un ampli ventall de perfils, des d’acadèmics i estudiosos, passant per tècnics, per estudiants o per qualsevol persona interessada en l’ús de la llengua; en tercer lloc, per les dades que aporta sobre la situació de la llengua en cada un dels territoris i perquè no confon, com de vegades passa, la situació de la llengua catalana amb la situació de la llengua a Catalunya; en quart lloc, per l’anàlisi aprofundida de la realitat en una sèrie de regions concretes especialment interessants des del punt de vista demolingüístic, i, finalment, per la lucidesa de les anàlisis i perquè aquestes anàlisis estimulen el lector a anar més enllà i treure les seves pròpies conclusions.

L'article de Marina Massaguer es pot llegir a continuació, mentre que el número 22 de la revista de Treballs de Sociolingüística Catalana es pot trobar tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada